Explica Xavier Simó veí del Guinardó, que quan era un noiet d’escola, al principi del carrer Polònia fent cantonada amb l’avinguda Mare de Déu de Montserrat, hi havia un xalet abandonat des de feia anys , que el tenia encuriosit. « Un cop tornant de l’escola, m’hi vaig colar a dins per tafanejar. A les golfes hi havia un petit estudi amb les parets folrades de cartells de concerts i escampat per terra hi havia partitures plenes de pols. Era un lloc misteriós que va excitar la meva curiositat, pròpia de l’edat. Sobre la tanca que donava accés a la finca hi havia el nom JAIME PLANAS fet amb lletres de forja. Anys després vaig estar investigant i resulta que va ser un músic molt important, introductor del jazz a Catalunya.
Qui quan era jove, no s’ha interessat i traspassat la porta mig oberta d'alguna casa abandonada i plena de misteri del barri on vivia i observant els pocs o molts mobles u objectes que encara hi quedaven, no s'ha imaginat com podia ser la vida dels seus antics habitants que com ànimes etèries pul·lulaven encara pels aquells espais altre temps plens de vida?.
Que va passar amb els seus antics propietaris, per quina raó es va abandonar el xalet que encara apareix en fotografies aèries dels anys seixanta, formant part d'un espai poc urbanitzat conegut com la Font Castellana .
El xalet en qüestió segons sembla es va enderrocar en la dècada dels vuitanta per construir un gran edifici de pisos que és el que es pot contemplar avui dia, en el mateix espai.
Si llegim el poc que apareix sobre la vida del polifacètic músic, cantant i director d’orquestra de nom Jaume Planas i Simó, podem saber que nasqué a Barcelona el 29 de maig de 1889 i morí el 7 de maig 1974, segurament aquest va ser el motiu pel qual la casa apareixia abandonada a finals dels setanta. Desconeixem si algun cop es va estar casar ni si va tenir fills.
Jaume Planas va començar la seva carrera musical en 1906, en les principals orquestres d’Espanya, Portugal, Itàlia, França i països d’Amèrica dels sud.
Va treballar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona en 1922, on va debutar com tenor en l’any 1923 amb l'opera La Traviata, sense massa èxit. Després va provar sort en el gènere de l'opereta i com a tal va actual a d'altres ciutats espanyoles i també de l'estranger com Portugal, Cuba, Mèxic, Brassil, Perú, Xile, Uruguai i Argentina.
A Xile Creà el Teatre Nacional de la Revista, i va estrenar en aquest teatre diverses obres musical, entre les qual citarem: Fanfàrrias, Estrellas i Estrellones.
El mateix any va crear la seva pròpia orquestra que va denominar «Planas y sus discos vivientes», també la Jazz Band que actuava sota el nom d’ Orquesta Planas amb la que va introduir el jazz a Catalunya.
Amb la seva orquestra va torcar en directe en la inauguració de l’Estudi Gran de Radio Barcelona, que en 1926 traspassa la seva seu de l'Hotel Colon de la plaça Catalunya al carrer Casp,
 |
| Inauguració de l'estudi gran de Ràdio Barcelona 1926 foto Merletti |
A final dels anys vint enregistrà en disc quaranta obres originals en distints ritmes. Un d’ells fou el tango “Oiga, patrón”, que va gravar el mític Carlos Gardel durant la seva estada a Barcelona l’any 1928 (amb tot, el disc no arribà a sortir al mercat per deficiències en la gravació).
A Gardel el conegué a Buenos Aires en la dècada dels vint quan actuava en el Teatro Avenida i el tractà més directament a Barcelona, on va venir per gravar diversos discos, particular en la gravació de l’indicat tango «Oiga Patrón». Aquesta va ser l’ultima vegada que el veiè atès que morí en un accident aeri el 24 de juny de 1935 a Medellin , Colombia.
 |
| Foto Ràdio Associació de Catalunya. Foto Brangulí |
Els inicis de la carrera musical del polifacètic Jaume Planas i Simó, coincidiren amb els anys de la Primera Guerra Mundial en la qual Espanya es considerava era una país neutral en el conflicte.
Per aquesta raó Barcelona es convertí en una de les ciutats més cosmopolites d’Europa on van arribar artistes refugiats de diversos països del continent i els seus locals nocturns prengueren el relleu del parisenc Montmartre.
La ruta discorria per algun dels escenaris de la gran ciutat durant la Gran Guerra, des de l’alta cultura local del «Liceu» al bullici cultural dels teatres i cabarets del Paral·lel.
Per descomptat, l’itinerari també incloïa els cafès i hotels elitistes de les Rambles, «però per sobre de tot, la ruta de l’època desvela una Barcelona cosmopolita i canalla on per primer cop arribaren les drogues com la cocaïna o a on el tango i el jazz que es van convertir definitivament en la banda sonora de cabarets i prostíbuls».
 |
| Interior de l'Edén Concert foto de 1920. Autor desconegut, procedència Barcelofilia. |
 |
| En la foto el rètol lluminós de l'Edén Concert. Foto Gabriel Casas de 1930 |
 |
| L'Orquestra de Jaume Planas en 1930. Foto Masana. |
El diumenge dia 12 de Juliol de 1936 es va celebrar al Teatre Gran Kursaal, de Manresa, un espectacle anomenat Cock-tail 1936, del qual en podem veure aquí la programació: es combinava un "programa arrevistat" amb una "programació interessant de pel·lícules". S'anunciava l'actuació de la sublim ORQUESTRA JAUME PLANAS I ELS SEUS DISCS VIVENTS.
Sis dies més tard, concretament el 18 de juliol de 1936 es produí un cop d'estat militar a Espanya que tenia per objectiu destruir el govern legal i legítimament constituït, que va donar lloc a una cruenta guerra Civil que va durar tres anys i que va deixar el país mig destruït.
Després de la guerra civil, Jaume Planas exercí de funcionari a l’Ajuntament de Barcelona i fou contrabaixista de l’orquestra del Liceu, plaça que va guanyar per oposició, a partir d’aquest fet, poc o res sabem de que va ser de la seva vida com músic professional.
És tota la informació que em pogut aconseguir d’aquest antic i famós veí del Guinardó que la curiositat d’un jovenet ha fer sortir a la llum. La casa de la qual parla Xavier Simó, sembla ser un xalet típic dels anys quaranta, malgrat que per la distancia en la que està feta la foto aeria, es fa difícil de determinar.
Gran part de la informació l'hem aconseguida gràcies al contingut dels blogs citats en el peu d’aquest escrit, al titulars del quals els dono les gràcies.
Fonts: Fotos i part de la informació dels blogs: https://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com/2013/08/jaume-planas-i-els-seus-discos-vivents.html
http://escriurecansa.blogspot.com/2018/11/el-retiro-i-aquelles-orquestres-dabans.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada