PG. DE MARAGALL I PLAÇA MARAGALL, una mica d'Història

El Passeig de Maragall, és un del més llargs de Barcelona, s'ubica  entre els barris d'Horta, Santa Eulàlia de Vilapicina, Els Indians, Camp de l'Arpa i Guinardó. Té aproximadament 3 kilòmetres de longitud. 

Longitud del Pg. Maragall

Li van posar el nom en honor de Joan Maragall, insigne poeta i escriptor - 1860 -1911), que havia mort recentment, segons explica l'escriptor Josep Mª Huertas Claveria (Tots els barris de Barcelona), tot i que sembla que no es va inaugurar oficialment fins a 1915.

Té entrada per C. Fresser i sortida al carrer Tajo a Horta.

Abans de 1900  existia ja el conegut camí antic d'Horta d'origen medieval, que sortia del Portal de l'Àngel i desprès de passar pels límits de Sant Martí i el Clot, anava a parar al que ara és carrer Fresser on confluïa amb l'antic camí de Gràcia a Sant Andreu (Travessera de Gràcia actualment), en un encreuament on es localitzava Can Ferrer, masia on els carreters i viatjants feien descansar els cavalls, el Baró de Maldà en fa esment en el seu dietari.

Más Ferrer dècada dels trenta qua era una escola
Autor desconegut.

Mapa del camí d'Horta en 1700

Desprès seguia al llarg de l'ctual carrer Garrotxa  fins arribar a un altre encreuament de camins important situat entre les terres de la Torre dels Pardals i els de la Torre Llobeta. Aquell punt s'havia convertit en un centre neuràlgic de comunicacions, ja que s'ajuntaven els camins que venien de La Sagrera (Sant Martí de Provençals), Santa Eulàlia (avui avinguda dels Quinze) i Gràcia (avui av. Mare de Déu de Montserrat), Horta i Barcelona.

En aquest punt, el Camí d'Horta, baixava  pel camí de Sant Iscle (avui Av. dels Quinze) fins a la Riera d'Horta i d'allà seguint el traçat de la riera fins a la Plaça Santes Creus.

Quan es va bastir el tramvia elèctric en 1901 van haver de condicionar una part de l'antic camí a Horta i obrir una nova via de 24 metres d'amplada i construir un pont sobre la riera d'Horta, a la fi que el tram arribés fins la plaça del Mercat (avui plaça Eivissa). 

El primer tram d'aquesta via el van batejar com C. Garrotxa, fins que en 1915 tot el passeig va rebre el nom de Passeig de Maragall, popularment però, era conegut com Carretera Nova d'Horta.

El Tramvia també va tenir un lloc d'honor en el canvi de nom d'aquest punt neuràlgic de comunicacions, ja que fins allà el bitllet valia 15 cèntims i molta de la gent d'Horta hi baixava i arribava a Horta a peu, donant lloc a que se l'anomenés Els Quinze i així se li ha quedat.

El tramvia va propiciar que durant quatre anys (1901- 1905), s'ubiqués un dels camps de futbol del Barça situat en els terrenys de la masia de Can Sabadell, prop del carrer Garcilaso (aleshores Estébanez)  Història de Can Sabadell, 3r. Camp del Barça

En la foto Can Sabadell , al fons el Laboratori del Dr. Ferran i el Camp on va jugar el Barça
Fons del Futbol Club Barcelona.

En el C. Estévanez es va bastir en 1903  el Laboratori del Dr. Ferran, (avui dia escola nacional). Història del Laboratori del Dr. Ferran

Entre Fresser i prop de la Plaça Maragall, en principi el tramvia disposava només d'una via com es pot apreciar en la foto de sota, donat que tant el carrer Fresser com el carrer Garrotxa eren massa estrets (hem de recordar que Garrotxa aleshores començava al carrer Fresser) i és aquí on es va construir l'Instituto Ginecós del que en la foto de sota només es veu en part una mica de paret.

L'Institut en qüestió es va construir  en 1923,  concretament on ara està el Cap Maragall, Pg. Maragall cantonada amb C. San Antoni Maria Pare Claret, que va ser inaugurat per Alfons XIII.  Història de l'Institut Ginecós

Institut Ginecós quan es va convertir en Clínica Victòria,
foto autor desconegut

La plaça Maragall es va projectar els anys vint, segons es pot apreciar en fotos de la dècada, però els anys 30 encara tot estava per fer, desprès va venir la guerra i segurament va ser en la dècada dels quaranta quan es va fer la primera urbanització.

Futura Plaça Maragall .Fotos de la dècada dels vint.  foto fons AHDHG

Foto fons AHDHG

Plaça Maragall dècada dels quaranta.  Foto Zerkowitz

Amb el nom de passeig de Maragall és conegut des del 6 de maig de 1915. Amb la dictadura de Primo de Rivera passà a dir-se Passeig del General Martínez Anido, recobrant anys desprès el seu actual nom, fent la prolongació fins al carrer Fulton el 28 de gener de 1959, en desaparèixer el carrer Dolça.

Foto dels Quinze, dècada dels vint. Torre Llobeta a la dreta.,
postal d'època autor desconegut.

Pg. Maragall a l'alçada de la Font d'en Fargues. Fons Cuyàs

Horta arribant al C. Fulton final de trajecte. Fons de AHDHG

HISTÒRIA RESUMIDA D'HORTA

L'antic terme d'Horta tingué inicialment dos centres de poblament:

* el de la parròquia rural de Sant Genís dels Agudells, consagrada ja el 931 (segons Carreras i Candi una de les més petites i pobres del territori de Barcelona), situada als vessants de la serra de Collserola (sector dit la serra dels Agudells).

Dibuix de Sant Genís de 1894. Autor desconegut.

Sant Genís dels Agudells 1900. Foto Jaume Anglada. Arxiu Fitigràfic de Barcelona

* el de la seva sufragània la parròquia de Sant Joan d'Horta, al fons de la vall, esmentada des del 1095, que al llarg del segle XIX havia de prendre -per la molt superior expansió demogràfica i urbana- la capitalitat eclesiàstica i municipal a la parròquia de Sant Genís. 

Església, i primer cementiri  d'Horta

Horta és un barri del districte d'Horta Guinardó de la ciutat de Barcelona. El nom prové de la família Horta, que va ser propietària del territori des de l'any 1036 fins al 1260. Habitada per nobles i mercaders des de el segle XIV, creix al voltant del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron ; el seu període d'esplendor va arribar fins a finals del segle XVII. Es troba documentat per primer cop el 965, on s'esmenta la vall d'Horta. Antigament el barri fou el nucli principal del municipi independent d'Horta que corresponia més o menys a l'actual districte d' Horta-Guinardó. 

El creixement entre els segles XVII i XX  fou a causa de l'abundància d'aigua que feu possible la instal·lació de nombroses bugaderies, la prosperitat de la zona també va créixer quan va arribar el tramvia l'any 1901.  A la dècada dels seixanta va arribar el metro, concretament la línia 5, a la plaça Eivissa, l'estació d'Horta. 

Encara es manté l'estructura del nucli antic al voltant de la Plaça Eivissa i té un eixample residencial, amb cases modernistes interessants al voltant dels carrers Campoamor, Salses, Mestre Dalmau i Feliu Codina. 

Horta en 1890.

No fa masses anys es podien comptar en el seu territori un gran nombre de masies residencials, com Can Glòria, Can Cortada, Can Mariner, Can Fargues, Can Don Joan, Can Grau i moltes altres, de les que queden escassament poc més de mitja dotzena.

Existeix també la finca de Martí-Codolar, el propietari de la qual, a principis del segle XX, fins i tot hi tenia el seu propi Zoo. Quan el sr. Martí-Codolar es va arruïnar va vendre els animals a l'Ajuntament de Barcelona i aquest va ser el naixement de l'actual Zoo de la Ciutadella.

Al barri també s'hi troba el Parc del Laberint  que és el jardí més antic que es conserva a tota la ciutat. És un jardí de tipus neoclàssic que es va començar el 1794,  en una finca dels marquesos d'Alfarràs, on s'hi van construir alhora un Palau d'estil orientalista, al voltant de la Torre Sobirana i la masia de Can Vallhonesta. 

A la vora del parc hi ha el velòdrom d'Horta,  on s'hi disputaren algunes proves pels Jocs Olímpics de 1992.

LA HISTÒRIA DE CAN TRAVI NOU

La masia de Can Travi Nou, està situada al damunt de l'antic camí de Sant Cebrià, avui carrer de Jorge Manrique, rep el nom de can Travi Nou perquè els seus propietaris provenen de la masia situada a prop de Can Travi Vell (Can Travi Vell ), avui dia seu dels Mossos d'esquadra a Horta. Tant l'una com l'altre prenen nom dels Travi (actualment amb la grafia Travy), una família noble originària de la Cerdanya, que van ser segurament els seus primers propietaris.

Can Travi Nou en l'actualitat (web del retaurant)

Aquesta masia data de les primeries del segle XVIII i originàriament estava formada per planta baixa i un sol pis, desgraciadament no he trobat pas cap fotografia de la masia tal com era. A la planta baixa hi havia el cup, el celler i les eines del camp i el primer pis servia per a emmagatzemar dels productes del camp.

Els seus propietaris destinaven els terrenys al cultiu de la vinya, atès que encara no s'havia descobert la riquesa que en forma d'aigua contenia el subsòl d'aquesta finca ni d'altres de la vall, ni lògicament, s'havia construït la popular entre els hortencs mina d'aigua de Can Travi.

fotogrames d'un reportatge de BTV

                        Per saber-ne més sobre la MINA DE CAN TRAVI, Cliqueu sobre el link.

Aquesta finca havia estat propietat dels Samsó, terratinents d'Horta que la van transformar en torre senyorial als anys vint, mantenint-ne l'estructura tradicional.

Els Samsó, després que els terrenys fossin expropiats per urbanitzar les terres arran del creixement urbà d'Horta a la segona meitat del segle XX, vengueren la torre als seus masovers els Simó.

Una branca dels Simó va transformar l'antiga masia en una masia torre senyorial i ho feu amb bon gust mantenint-ne l'estructura de masia tradicional, aprofitant les bigues de l'antiga masia per sostenir el sostre de la nova. Tot plegat desprès de molts anys del cultiu de la terra i el bestiar.

Foto dels anys 50, Abans Horta

Dibuix de d'autor desconegut

El primer que va regentar Can Travi Nou Joaquim Simó, tot començar el segle XIX, els descendents del qual són actualment propietaris de l'edifici que han transformat en un famós restaurant de cuina catalana.

Donada la seva privilegiada situació, durant molts anys ha estat objecte de l'atenció dels especuladors per a la construcció de blocs de pisos i fins i tot un americà sembla que la volia comprar a la fi de desmuntar-la i endur-se-la al seu país.

Malgrat tot, els Simó van estar fidels i han mantingut aquesta heretat històrica. Josep Soler i Cuixart i Maria Teresa Simó, l'han destinat a restaurant, aprofitant aquest enclavament urbà certament insòlit en mig del camp.

Actualment encara s'hi conrea la terra que proveeix sovint la taula del restaurant.

• Fonts informatives : Llibre Les masies d'Horta de Desideri Díez i Quijano.