|
On estava Can Fontaner? - entre els actuals carrer de Coimbra, Fàtima i Fontaner - |
|
Plànol de co era la finca de can Fontaner el segle XVII. Fons Carlota Giménez. |
Can
Fontaner és un petit enigma per nosaltres, es considera la primera
casa senyorial que hi va haver a Horta, i diem que és un enigma
perquè de la casa, malgrat la importància que va tenir durant el segle
XVII, no es coneixen ni gravats ni cap dibuix que ens pugui donar una
idea de com era, de la finca tan sols queda una torre coneguda com la
del Moro o Ca L'Enrich, que suposadament pertanyia als Fontaner.
|
Recreació de com podia havet estat Can Fontaner |
|
Terrenys Can Fontaner anys 70. Autor desconegut AHFH |
Per
aconseguir més informació sobre el Mas Enrich o Torre del Moro, heu
de clicar sobre el link de sota
La
casa abans de conèixer-se amb el nom de can Fontaner se l'anomenava mas Solans, primitivament propietat del mercader Ermenegildo Grases,
el mas disposava d'una capella dedicada a Santa Maria Magdalena, que
apareix en la llicència de benedicció i de celebració del 5
d'abril de 1677.
Posteriorment
va ser destruïda i juntament amb la casa va ser comprada per Ignasi
Fontaner Martell en 1700.
Ignasi
Fontaner Martell era un burgés il·lustrat, la família del qual era
de Perpinyà. Era un comerciant ric que no se sap amb seguretat si va
néixer a Tarragona, com algunes fonts asseguren, o bé si hi visqué
durant anys, per finalment traslladar-se a Barcelona quan ja tenia
una certa edat. El 1679 és candidat a l'ofici de tauler
del General en aquesta ciutat (DGC, VIII, 1311-1312)
També sabem que era un poeta que escrivia en castellà i, per un
pergamí dipositat en la Biblioteca de Catalunya que va publicar un
llibre amb un recull de poètics castellans del segle XVII, escrit en
1689 i publicat a Barcelona, fou trobat segons consta en aquesta
entitat, per un tal Llobera, registrant papers en el despatx Olzina,
a expenses de Foxà, segurament havia pertangut a Josep M. Grau. El
donatiu el fa el Doctor D. Puig en 1923.
Segons
anotacions d'aquesta entitat, “Es retroben alguns poemes amb el
mateix incipit en reculls poètics castellans del s. XVII (Catálogo
de manuscritos con poesía 1998: V, "índices"). D'altres
són impresos en cançoners de l'època: [20], [72], [95], [108],
[212] a Romances varios de diferentes autores (2a ed. de 1688;
Rodríguez Moñino 1973-1978: III, 255); [75], [127] a Romancero
general. Segunda parte, a cura de Miguel de Madrigal (1605; íd.:
III, 27); [168] a Primavera y flor de los mejores romances, compilat
per Pedro Arias Pérez (1a ed. de Madrid, 1621, amb ed. a Barcelona,
Lisboa, Saragossa, Sevilla i València; íd.: III, 147-165); [208]:
veg. BC, ms. 1495”.
Torres
Amat identifica el compilador amb Fontano, sobrenom poètic de
Fontanella, i li atribueix la Tragicomèdia pastoral d'Amor, firmesa
i porfia i versos en català, primerament perquè "en el mismo
paraje donde se encontraron estos versos, que junto con la pieza
dramática componen un tomo en folio de 220 páginas ms., se halló
otro tomo en 40 de versos castellanos, cuyo carácter de letra parece
igual a la del que se deja mencionado, leyéndose en la primera llana
o frontis: "Libro de diversas letras del comensal José Fontaner
y Martell, de Tarragona, hecho en Barcelona a primero de enero de
1689"; y segunda, porque en todas sus poesías usa del nombre de
Fontano". Diu que ha vist els versos de Fontaner a la biblioteca
de Josep M. Grau, i que a Tarragona no consta cap comensal amb aquest
nom, però dóna notícia d'un homònim que en el seu testament,
datat a Barcelona davant del notari Bartomeu Cerveró el 24 de
setembre de 1708, va fundar unes misses per a un altar de la seu
tarragonina, on tenia un nebot anomenat Joan Fontaner. Mestres creu
que Fontano, Josep Fontanella i Fontaner són la mateixa persona.
Dels
Fontaner sabem, així mateix, que lluitaren a principis del segle
XVII a favor de l'Arxiduc Carles en la guerra de Successió.
|
l'Emperatriu Elisabeth * |
|
Arxiduc Carles * |
L'Arxiduc
Carles, que va ser proclamat comte de Barcelona, “permaneció en
el término de Horta con su esposa la emperatriz alemana Isabel de
Brunswich, des de el 11 de abril hasta el 28 de mayo de 1709, se
aposentaron en la grandiosa casa de su entusiasta partidario don
Ignacio Fontaner, que conserva como trasunto de aquella época,
algunos cuadros que debieron adornar los salones de la real estancia
y una luz de candil, en la qual se ven combinados los símbolos
alados del imperio austrïaco....”
Ambdós
monarques solien passar les seves vacances en la finca dels Fontaner
a Horta, on arribaven pel juny.
Així doncs, el negociant Ignasi Fontaner i Martell, que va guanyar una gran fortuna amb el negoci de l’aiguardent, l’abril de 1709 va llogar una torre al mateix Carles III, edifici que estava situat en una gran finca de la seva propietat en el poble d'Horta. Carles III a la fi que pagar els favors rebuts, el va acabar fent noble.
“La
vida de esta princesa alemana tiene todos los ingredientes de una
superproducción en la que cabría la sofisticada vida palaciega de
las grandes cortes europeas del siglo XVIII, el conflicto religioso
(nació protestante, pero se convirtió al catolicismo al casarse con
el archiduque Carlos en 1708) y, sobre todo, la agitada vida política
de una época en la que ella estuvo en el centro del huracán de la
Guerra de Sucesión de la corona española, en la que se implicó
toda Europa y que tuvo como una de sus grandes víctimas a Cataluña”.
En
1714 La Diputació del General convoca la Junta de Braços (1)
de
manera extraordinària. L'Ignasi Fontaner en formava part, com tots
aquells representants a les Corts Catalanes que
en aquell moment es trobessin a la capital de Barcelona .
L'Ignasi
Fontaner un cop acabada la guerra es va haver de refugiar a França durant un temps per haver pres part activa en el conflicte que va agitar el país en aquella època.
Els
anys posterior a la desfeta sempre són temps de passar comptes per
part dels vencedors, els catalans que com Ignasi Fontaner van
recolçar la candidatura de l'Arxiduc Carles d'Austria, en front
del candidat francès Felip d'Anjou de la dinastia borbònica dels
francesos, i en consequência varen sofrir represàlies. A la casa Fontaner es procedí
a la destrucció i crema de documents sobre privilegis i títols
atorgat per l'Arxiduc Carles durant el temps del seu Govern a la
ciutat i al Principat, i entre ells els de “Noble” a favor
d'Ignasi Fontaner Marti.
Supervivent nat, quan Felip V va vèncer, es va transmutar ràpidament d’austriacista a felipista, i va ser nomenat amb un càrrec de confiança com a tresorer de la construcció de la Ciutadella, càrrec que va exercir fins que el va rellevar el seu fill.
L'historiador Garcia Espuche en fa esment en el seu últim llibre denominat "Notícies" :, diu així : "Tampoc
van faltar els “bons tecnòcrates o gestors”, que no van dubtar a
passar-se de bàndol sense cap mirament. És el cas del negociant
Ignasi Fontaner i Martell, un ric mercader que va guanyar una gran
fortuna amb el negoci de l’aiguardent, i que l’abril de 1709 va
llogar una torre al mateix Carles III, que el va acabar fent noble.
Supervivent nat, quan Felip V va vèncer, es va transmutar ràpidament
d’austriacista a felipista, i va ser nomenat amb un càrrec de
confiança com a tresorer de la construcció de la Ciutadella, càrrec
que va exercir fins que el va rellevar el seu fill", com es pot observar, sempre hi ha hagut persones que es canvien de camisa quan convé. Artícle d'El País.
En
un altre ordre de coses, i tornant a la poca informació de que es
disposa sobre la descripció de la finca, el cens del Qüestionario
de Francisco Zamora (personatge que es pot considerar un dels primers "espies" que va enviar el Gobierno de Madrid a Catalunya), facilitada
per en Bernad Bransí, propietari de Can Bransí, una masia situada a
la Riera d'Horta el 11 de juliol de 1789:
(...la
Torre dels Fontaner, cuyo vecindario se compone de 18 casas, entre
las de dos pisos a las de solos de entresuelos, sin la casa principal
y fàbrica, era casa de bastante patrimonio en otro tiempo pero en el
dia son mucho sus poseedores. Tiene un hermoso jardín con algunos
juegos de agua, que es abundante. En medio hay un estanque rodeado de
barandilla de madera, cuya circunferencia es de 42 canas catalanas o
84 varas.
Su
huerta es de tres mojadas de tenencia con algunos àrboles frutales y
un tantito de viña para regalo de su hortelano dueño útil de
aquella, que es otro de los avecindados en esta torre, que la tiene a
censo....)
A
la porta de Can Fontaner hi havia una capella de molta cabuda, en
Fontaner la va fer reedificar i feu nova la capella del Mas Solans,
amb tres naus i la dedicà a la Mare de Déu, sota l'advocació de la
Immaculada Concepció. Aquesta església fou reconstruïda a principis
del segle XVIII, amb un magnific panteó familiar on foren enterrats
Ignasi Fontaner i Martell, la seva germana Isabel, Josep Fontaner i
de Bru, primogènit de Joan Fontaner. En 1728 hi va posar un campanar
.
|
Possibles ruïnes de la capella de Can Fontaner |
El
Bisbe en visitar-la manà que no es toqués en dies de festa per no
perjudicar les parròquies veïnes, sota pena de suspendre la
celebració. Com no es va fer cas al manament del bisbe li
suspengueren la llicència de celebració el 22 d'octubre i 9 de
desembre de 1828. El propietari, aleshores Joan Antoni Fontaner,
acudí a la Sagrada Congregació del Concili però, ratificaren el
que el bisbe havia decidit sobre el toc de campana els dies festius,
segons documents del 28 de juliol de 1830.
Com
no existeixen massa documents sobre la finca, hem de seguir de nou la
història de les campanes de la capella i així sabem que el 10 de
maig de 1850 es demana una llicència a la capella de Sant Genís de
Provençals per beneir una campana de la capella de Can Fontaner i
una altra al capellà Josep Terris per beneir la campana de la
mateixa casa, propietat en el moment de Mariana de Fontaner i de Bru.
La
notícia de la mort de Joan Fontaner ens la dóna Rafael Amat i de
Cortada Baró de Maldà, que tenia gran relació amb les cases
principals d'Horta. Diu així “el 8 de gener de 1798 ha mort en
l'hospital lo miserable don Joan Fontaner y enterrat, segons he ohit
en sa església, qual vivia de limosna, havent son pare i ell fetsu
tot malbé i venut sa famosa Torre Fontaner al sr. Antúnez.
REQUIESCANT IN PACE . Amén”.
Aquí
veiem doncs, com el Baró de Maldà que era borbònic convençut, com
la majoria dels nobles, tracte de miserable a l'últim Fontaner que
va habitar la torre, no sabem si perquè era un conegut austriacista
o perquè va tenir la mala fortuna de morir pobre.
A
finals del segle XVII doncs, es construeix i arrenca la fàbrica de
curtits, no tenim coneixement si l'edifici de la torre va ser
aprofitat o no, ni que va passar amb la capella i on alguns Fontaner habien estat enterrats.
En
Bernat Bransi descriu la fàbrica d'aquesta manera: “La
fàbrica és de curtidos y en ella trabajan al año 3000 pedazos de
suela, 600 docenas de becerros teñados y 200 anteados y de forros
5000 docenas. Para este trabajo son 25 los hombres empleados y un
mayordomo para la dirección.
LA SILUETA DE LA FÀBRICA DE CURTITS ERA VISIBLE DES D'ARREU
El
20 d'abril de 1912 el propietari de la fàbrica era en Gonçal Jaumar
de la Carrera: S'hi admiren vessants de ben conreada vinya,
plantacions d'arbres en variada multitud i tots els conreus propis de
l'hort.
Pel tipus d'edificis que es van construir, podem deduir que la fàbrica es va enderrocat a principis de la dècada dels cinquanta.
Avui
tot són pisos per gent treballadora, de l'antiga esplendor només
queda com testimoni La Torre del Moro i un petit carrer que guarda el
nom de la finca Fontaner.
|
Fotos dels canvis del barri de Can Fontaner |
- Durant
l'edat
moderna catalana la Junta
de Braços era
una institució que convocava la Diputació
del General de
manera extraordinària en casos d'emergència o urgència. En
formaven part tots aquells representants a les Corts
catalanes que
en aquell moment es trobessin a la capital de Barcelona
- Fonts informatives: El Qüestionario de Francisco Zamora, el Dietari del Baró de Maldà, BiBlioteca de Catalunya, Wikipedia en català, el llibre El que és i a estat Horta de Desideri Díaz. I informacions orals de Carlota Jiménez que ha estudiat el tema a fons.
- Els dos quadres dels reis austriacistes reproduïts més amunt, eren propietat de la família Alòs del Guinardó anomenada Torre Garcini, ara els podeu contemplar en el Born Centre de Cultura i Memòria.