Hom camina pel que ara és
la Plaça Virrei Amat i li costa molt imaginar-se l'indret bucòlic
de fa més de tres cents anys, quan era un pla que encabia unes
poques masies, unes grans les dels terratinents nobles com el
marquès de Castellbell i petits masos agrícoles comunicats entre
sí per una teranyina de camins rurals alguns dels quals anaven fins
a les poblacions veïnes, Horta, Sant Andreu, Sant Martí de
Provençals, totes elles viles petites al voltant d'una o varies
esglésies.
 |
| Síntesi de les masies de l'època en el territori proper a can Sitjar i traçat del Camí d'Horta |
El Marquès de
Castellbell i els seus familiar eren els propietaris de moltes de les
grans masies de la contrada com Ca La Lapeira, Can Peguera (al que
ara és el Turó de la Peira), Can Sitjar a la que ara és la Plaça
que du el nom del seu antic propietari més il·lustre i Can Don Joan
(Casa Cruïles) a Horta.
Can Sitjar era un gran
edifici que donava l'esquena al que ara és la plaça Virrei Amat, on
ara es troba l'edifici de pisos de La Caixa, la regentava la família
Sitjar masovers de la finca, que també havien fet de masovers en altres dues masies d'Horta, que també van rebre el seu nom Can Sitjar
Gran, edifici que encara resisteix dividit en diversos habitatges i
Can Sitjar Petit derruït a principis del segle XX en els terrenys
que avui ocupa l'escola Mare Nostrum. En realitat però, el
propietari era en l'època de la que parlarem Anton Amat i de
Cortada, Marquès de Castellbell, fill del Virrei del Perú.
 |
| Façana de Can Sitjar a principis del segle XX |
 |
| Part del darrera de Can Sitjar |
 |
| Can Sitjar en els seus darrers anys |
Per recrear al vida dels
nobles que sovintejaven l'edifici de Can Sitjar, lògicament haurem
d'atendre l'insustituible dietari que va escriure el Baró de Maldà,
nebot del Marquès de Castellbell, “El Col.legi de la Bona Vida”,
on va incloure descripcions del paisatge relatius als pobles
d'Horta, de Sant Andreu, Camp de l'Arpa, Can Quintana i de la Vall
d'Hebron, costums, descripcions dels àpats diaris, del tarannà dels
hostes del Col·legi de la Bona Vida, etc.
La noblesa no s'ha destacat
mai pel seu amor a qualsevol mena de feina física, per això ja tenien els criats,
mossos, cotxers, la seva vida a Can Sitjar es limitava a descansar, dormir,
resar, assistir a missa, menjar a cor que vols, anar de passeig de
casa en casa, visitant als parents i coneguts i fer el tafaner. A
tot arreu on anaven eren seguits per una corrua de monjos, capellans,
bisbes, que vivien molt bé a les esquenes d'aquests nobles tot
assegurant-los una vida eterna tanmateix millor encara que la que tenien, que ja és dir.
Tot noble que es fes
valer, si era primogènit, havia de fer-se càrrec i administrar els
bens familiars i tenia l'obligació de casar-se, si podia ser amb
alguna dona de bona família i a poder ser cosina de la seva mateixa sang, a la fi de no dispersar els bens familiars; també
calia que tingués molts fills per assegurar la pervivència del seu
llinatge, si eren dones se les procurava un bon matrimoni amb
persones de la mateixa classe social o superior i si no es donava el
cas, vivien en la mateixa casa del cap de família o bé ingressaven
en un convent, que ja procurava el clero que no en faltessin i que
les postulants lliuressin el seu dot a la comunitat religiosa on
quedaven recloses
El nostre protagonista, el
Baró de Maldà, pertanyia a la petita noblesa rendista, a Barcelona
habitava en el Palau Maldà, el que ara són les galeries Maldà, li
agradava llegir, escriure, tocava més d'un instrument de música i
viatjar per tot el territori, a més de parlar, francés, castellà,
català i llatí i sembla que també li agradaven els noiets joves,
malgrat que aquesta inclinació, no va ser impediment perquè es
casés i tingués una colla de fills, una de les quals es va arribar
a casar amb un dels fills del Marquès de Castellell.
El seu oncle el Marquès
era propietari també de les masies de Can Peguera , al barri de Can
Quintana, Ca Lapeira, prop del barri d'Horta. El seu germà era també
propietari de Can Don Joan al barri de la Clota, és dir que la
meitat de les terres dels voltants eren de la mateixa família.
Aquesta vegada però, ens
centrarem en Can Sitjar, concretament el dia que es casa la neboda
de la masovera anomenada pel baró com la Tuietes, a la fi de
distingir-la de la seva tia la Tuies Sitjana, masovera de Can Sitjar
, acte que es va celebrar en l'església antiga de Sta. Eulàlia.
 |
| Façana principal de Can Sitjar, dibuix de Lola Anglada |
Corria el diumenge 15
d'octubre de 1797, el Baró explica que ha despertat el dia amb cel
serè amb un sol clar que bromejava errant fins la tarda.
Els nuvis són Gertrudis
Parellada, neboda de la Tuies Sitjana, i Pere Pujades conegut pagès
de Sant Andreu.
Parla el Baró, que
comença el seu viatge a Barcelona “Hem eixit a 9 hores tocades
en dos cotxes compostos, a saber, en lo cupé del senyor don Anton
Amat, lo senyor don Francisco Despujol, perseguidor de bruixes i
bruixots, si és que n'hi hagi de presents, ni que de gavatxos,
heretges i llibertins, per ser agutzil del Sant Tribunal de
l''Inquisició que influeix gran respecte i jo en el cotxe de casa,
lo reverend don Anton Bardolet, mon estimat Rafeló i Antònia
majordoma del canonge Ponsich, est endavant amb l'Andreu, cotxero
interino sols est dia i Francesc sentat en lo pescante vestit de roba
de vellut mostrejat i aló, dret a la torre del Marquès de
Castellbell, eixint per lo Portal Nou....cap del Pont de Vigas.
 |
| Gravats de l'època |
Hem arribat a la torre
/Can Sitjar) eo el Col.legi de la Bona Vida, passant a ser més que
bona vida en est dia, . Ja hi havia alguna gent en expectació, en
los dos sexos parentiu dels Parellada (família de la núvia), de que
arribassen los músics i los nuvis, majorment la núvia amb tot los
perifolls, robes i joies, per anar-se'n a casar en la capella de
Santa Eulàlia, per est Sant Sacrament destinada. Tothom alegre,
puix que les bodes sempre causen alegria, esperava no lo sant
esdeveniment si que l'assistència a les lindes bodes, llesta la
núvia de compondre's amb tota la gala i també lo nuvi a lo pagès.
 |
| Dibuix de finals del XVIII de la capella de Santa Eulàlia |
 |
| Birloche |
Luego de pujar al
birloche Gertrudis i Peret, ha seguit salva d'alguns trons que fins a
dos-cents féu dur dos dies antes (salutació amb armes de foc) de
Barcelona lo pare Jaume de l'Hospital, que allí se devien tirar en
la professó de Corpus i no se permeté, en virtut del pregó del
senyor governador, dispars alguns tant de trons com de piules
escopetades i molt menos mascles (trons disparats per uns morterets)
havent-los reservat per consegüent per la celebració d'est bodori
de Tuietes.
Lo gust ha estat veure
passar a tant lluït acompanyament, amb los músics al davant,
seguint lo birloche amb los
nuvis, encaminant-se tots i totes a la capella de Santa Eulàlia.
Arribats los nuvis amb
el parentiu, seguidors i seguidores, mesclats porció d'aferum i de
quitxalla en los dos sexos en la capella de Sta Eulàlia verge i
martir, patrona nostra de Barcelona (aleshores ho era, desprès la
van canviar per la mare de Déu de la Mercè, per la qual cosa la
dita popular assegura que com Sta. Eulàlia es va empipar tant pel
fet, que cada any per la Mercé, fa ploure), trobant-s'hi lo senyor
rector de Sant Andreu del Palomar i lo senyor Canonge Ponsich amb
lloba per traure-se-la i vestir-se sos pulcros habits capitulars, amb
son bonetó (barret) negre gens usat, vestit a lo canonge, quedant
los futurs nuvis agenollats en la tarima de l'altar de Santa Eulàlia,
los casats drets, ante fasiem Ecclesiae et coram testibus (el llatí
, que significa “davant de l'església i en presècia dels
testimonis”), qual han sigut testimonis los senyors Don Anton Amat
i de Rocaberti i don Josep Vega, dient-los ben clar ego vos
conjunto (llati - jo us uneixo), desprès d'així baixet dels dos
contraients, passant luego después a la benedicció de l'anell
annexa a dit sagrament, tocant luego la música i enhorabones als
nuvis i parentius d'estos Parellades i de la part del marit.
 |
| Conjunt de cases de la Vilapicina antiga, C. 'Artès a l'esquerra, l'església de Sta. Eulàlia al centre i a la dreta Can Nadal (Can Bastè) |
Entrats a la
Sacristia, s'ha posat mantellada negra la núvia, de puntes o
escumilles i demés corresponent per oir missa de benedicció, que
arrodillada amb un ciri encès i l'altre el nuvi, lo senyor rector
la pròpia missa de Santa Teresa amb les oracions i benediccions
corresponents de la de Sponso et Sponsa, quan ha estat resada amb la
benedicció del pa, per repartir a tots els fidels en la missa de
comunió del sacerdot, i lo bes de la pau a tothom, tocant durant la
missa algun minuet suau los músics.
Concluïda la funció
a les 12 hores havent-se començada a un quart de dotze tocat, ha
eixit tothom de l'església i la núvia en lo sacrosant acte de la
missa duia en lo gipó totes les presentalles d'estes, tres culleres
i forquilles de plata.
En tal ínter han
passat triomfants los nuvis amb to l'acompanyament detràs i los
músics tocant endavant i al girar a la torre, ha seguit com
semifuses en música un bon raig de trons amb gran fumera que tot
causava alegria i no tristor per no ser de tempestat, si de
manifestació de goig i contento tot que augment de broma.
Que dia tan plausible
est ha estat per lo serè, amb lo sol que ho il.luminava tot donant
tot lo realç a les pintures de les galeries interiors dels
aposentos-. I lo màs lindo objecte era la gran taula parada des de
l'un a l'altre part de la galeria nova de vidrieres a la part de
llevant.......
 |
| Estances interior de Can Sitjar |
.... a baix lo bodori
de la Tuietes amb Peret. No sé si passar de setanta los convidats de
los dos sexos. I bulla de borratxos fou la de tirar-se amb tota la
força uns als altres ametlles, cobertes a la cara, confits u àdhuc
alguna poma barrejada, que no deixaren de trencar algun got, bulla
d'allò ben pesada en semblants bodes....
....la multitud anava
ocupant ja lloc per la sortija davant de la torre a l'últim de
nostre sumptuós banquete. Luego quedaren ocupats los balcons de
senyores i senyors amb los demés individus del nostre dinar...
Pujaren ja vàrios i
vàries en la classe de pagesos i mossos de la torre, omplint-se ja,
los aposentos, balcons i galeries.....
Pujà la parentela
dels nuvis en les classes de pagesos i menestrals, que era diversió
tanta broma com hi havia dintre la torre i majorment a baix que luego
de guanyada la sortija se començà lo sarau...
Per major adorno de la
festa de bodes se feu lluminària transparent amb fanalets de colors
en tots los balcons, galeries i finestres del segon pis del frente de
la torre, havent-se guarnida una vistosa perpectiva..
Lo sarau comença a
les 9 hores i ja ho fou sarau per diferent terme amb tanta música
de plats, culleres i forquilles lo sopar de tanta gent baix en
l'habitació dels nuvis, amb tantes taules de pagesos, mossos i
menestrals que semblava una fonda...
Arribats amb tots los
senyors a la torre se li ha fet veure i seguir l'habitació dels
nuvis, fent visita a en Peret en lo llit, amb molt bon agrado propi
de sa senyoria, així també a Tuietes qual li ha ensenyat ses joies
i fet admiració per lo precioses. Despuès, tota la comitiva ha
pujat a la sala i seguit los aposentos, galeries i menjador, que amb
los retretes en quiscun aposento, amb tan curiosa i bvaria pintua,
tot l'ha satisfet amb los aposentos del segon pis, terrat i tan
exel.lent vista de terreno d'Horta, amb aquelles muntanyes i planures
amb algunes torres o cases de camp, com d'altres vàries cerca de les
poblacions de Santa Coloma de Gramenet i Sant Martí de Provençals,
amb aquell tros de mar que es descobre.
 |
| Algunes de les Sales dormitoris de Can Sitjar |
Gracies a les paraules del baró de Maldà, sabem com eren els
voltants de Can Sitjar, on estaven els seus horts, com eren les seves
cambres, com es vivia a l'interior de la torre, quines persones la
sovintejaven, que feien durant el dia, què menjaven, on anaven de
passeig i quin temps feia en aquell octubre de 1797.
És un document privilegiat, mitjançant el qual sabem també, quins
camins s'utilitzaven per anar a Horta, a Sant Andreu, a la Clota, a
la Vall d'Hebron, a Can Quintana i a molts d'altres llocs de la
contrada.
 |
| Un tram de la Riera d'Horta de Jaume Anglada |
Per posar un exemple, el baró i les seves amistats seguien tota la
riera d'Horta, fins arribar a Can Don Joan, a Can Tarrida, al Palau
del Marquès d'Alfarràs (Laberint) o a Can Garrigó (Can Travi
Vell), per les seves passejades sabem també com era el paisatge
d'Horta i les finques que visitava, així com de quina manera es
distreien en les seves tertúlies .
El Marqués d'Alfarràs en canvi per anar a Can Sitjar, prenia el
Camí de dalt (actualment av. De la Vall d'Hebron, fins arribar amb
el seu encreuament amb el Camí de Sant Iscle, el qual seguien tot
vorejant Can Quintana i Can Peguera, fin arribar al que ara és la
Plaça Virrei Amat, on en temps es trobava Can Sitjar.
La torre era estava voltada de jardins, safareigs i jocs d'aigua, era
coneguda segons costums de la terra pel nom dels seus masovers Can Sitjar. En temps del baró aquell indret era
paradisíac, zona sembrada de cases i torres disperses, sense cap
carrer enlloc.
 |
| El Camí de Sant Iscle passant per davant de Can Quintana |
Una
carretera poc o gens confortable unia a Horta amb
Barcelona, les altres vies de comunicació eren: la riera, que sempre
duia algun regueró d'aigua i passava prop de Can Sitjar, viaranys
que serpentejaven entre els horts cap a la muntanya, com el Camí de
Sant Iscle, i alguna drecera mig perduda al fons dels torrents i
entre vinyes.
 |
| Usos i costum de l'època |
El Baró era per sobre de
tot un hedonista i un “bon vivant”, al que li agrada especialment
l'art del menjar i les bones maneres a la taula, la tertúlia amb
gent intel·ligent, no li plaia parlar de problemes, ni de política
malgrat ser un borbònic convençut i visceralment antífrancès a
partir de la Revolució Francesa, es deia a si mateix que no calia
pensar en el que anava malament ni en problemes, àdhuc no estava en
les seves mans canviar res, per tant, la santa providència
decidiria sobre el futur de tothom.
Així mateix era un
fervorós catòlic, de misses i rosari diari, un personatge que a no
ser pel seu gust pet l'escriptura, hagués passat, el més
segur,desapercebut en la història del nostre país.
- Fonts d'informació: El llibre El Col·legi de la Bona Vida, del Baró de Maldà. La majoria de fotos de Can Sitjar de la col·lecció de l'Estudi sobre la Masia Catalana, del CEC. Dibuixos de Lola Anglada.
