En
el Guinardó de principis de segle moltes persones del que ara es diu
classe mitja i menestrals es van traslladar les seves residències al
Guinardó, bé fos per passar-hi els caps de setmana i vacances com
per anar-se’n a viure atès que era un barri nou que estava prop del centre de la ciutat
i la zona on estava situada acabava de ser annexionada a la capital.
Aquest
va ser el cas del sr. Josep Masgrau i Planas que va adquirir un
terrenys en l’aleshores carrer Dos Rius, bastant a prop de la Torre
dels Pardals que encara no s’havia convertit en la casa modernista
de referència que va ser més tard, propietat encara de Josep
Maria Valls. El nom que va rebre la casa va ser Villa Victòria.
 |
| Mapa de situació de 1907 |
Des
de la seva torre es podia divisar, tota la plana fins Sant Andreu,
el poble nou fins a la costa; eren els primers anys del segle XX,
segurament cap a 1900-1904. La contrada es començava a omplir de
cases baixes amb els seus jardinets i horts, Danvat l’edifici del sr. Masgrau, un
cop passat el carrer Dos Rius, es podien admirar grans extensions de vinyes i alguna
casa pairal com la de Can Vindró.
 |
| Vista del Guinardó des de villa Victòria, vinyes i a la dreta la casa pairal del Mas Vintró. (par d'una de les fotos de La Ilustración Obrera) |
Una
mica més amunt, la Quinta Paquita, a l’altra banda del carrer de
l’Aguila (ara Llobet i Vall-llossera), una granja bastant gran que
ocupava tot el triangle que formaven els carrers Dos
Rius-Amílcar-de l’Aguila, on es criaven i venien animals de granja, fruites i verdures per a la població dels voltants. Ara en el mateix
lloc hi ha un gran bloc de pisos que fa molts anys eren de color blau
i que ara llueixen en color groc i vermell.
 |
| en primer terme els terrenys de la quinta Paquita en els anys 50. Foto de J. Miro |
 |
| Paret exterior i una part de la casa en el carrer de l'Aguila/Valls/Llobet i Vall-llossera. Va anar canviant de nom |
Aleshores
no hi havia tendes i els habitants del nou barri havien de baixar
fins el Camp de l’Arpa / Clot per anar a comprar i, fins i tot, el pa el pujaven
en tartana des d’Horta. La casa doncs, no tenia massa veïns, regnava solitària
entre la granja indicada i la Torre dels Pardals, les comunicacions
amb el centre de la ciutat es feien per la carretera d’Horta recent
oberta, per la que feia poc circulava el tramvia elèctric que anava
fins a Horta.
 |
| En la foto Villa Victòria i al fons la Torre dels Pardals 1904 (La Ilustración Obrera) BNE |
 |
| Revista La Ilustración Obrera |
Josep
Masgrau i
Planas
era un conegut editor d’idees republicanes membre
de l’Associació Literària i Artística de Barcelona a la que va
accedir en 1894 que
publicava
revistes com La Ilustración Obrera i El Mundo Científico. Era
conegut entre els intel·lectuals de l’epòca, i mantenia
un gran interès social per aconseguir millorar el nivell de
preparació i coneixement de la classe obrera.
Era un home poc donat a sortir en els mitjans de comunicació i ser objecte d’atenció, com es va poder comprovar el dia en que es va col.locar la primera pedra de la casa que es sortejava que, malgrat celebrar-se l’acte a casa seva i d’intervenir molts oradors, ell va declinar fer-ho i va ser el director de les indicades publicacions Sr. Angel Alcalde qui en el seu nom va donar les gràcies als presents. Per altra banda, ha estat impossible aconseguir-ne cap imatge de la seva persona.
Era un home poc donat a sortir en els mitjans de comunicació i ser objecte d’atenció, com es va poder comprovar el dia en que es va col.locar la primera pedra de la casa que es sortejava que, malgrat celebrar-se l’acte a casa seva i d’intervenir molts oradors, ell va declinar fer-ho i va ser el director de les indicades publicacions Sr. Angel Alcalde qui en el seu nom va donar les gràcies als presents. Per altra banda, ha estat impossible aconseguir-ne cap imatge de la seva persona.
La
Ilustración Obrera va
publicar un total de 73 números que es venien a deu cèntims
l’exemplar i sortia cada
setmana entre els
anys
1904 i principis de 1906
i
era tot un referent en determinats cercles del que ara denominaríem
intel·lectuals
conscienciats, en
la que hi
van col·laborar
escriptors
tan coneguts com Miguel de Unamuno.
Les
idees democràtiques i igualitàries de la revista concordaven plenament en aquell moment amb les
de l’il·lustre
escriptor espanyol qui
s’interessava
per aconseguir que
la instrucció arribés a les classes més desfavorides de la
societat i que fos popular i laica, a
la fi de situar al país
al nivell de la resta de països europeus.
 |
| Publicado 21.3.1904 |
A
principis de segle, algunes publicacions a la fi d’aconseguir nous
subscriptors, van sortejar una casa entre els seus lectors i
subscriptors, normalment estava situada a les afores del centre. Aquesta
pràctica també la va dur a terme la revista La Ilustración Obrera
que es venia setmanalment en la que s’incloïa un cupó amb un
número determinat per entrar en el sorteig de la indicada casa. La
revista La Il.lustració Obrera era plena de bona i interessant
informació ben fruitada de figures, dibuixos i fotografies, en
relació als temes que es tocaven.
 |
| Plana de la revista sense el cupó |
El
sorteig de la casa i la col·locació de la primera pedra es va
publicar en molts els diaris de l’època i es va organitzar una
festa d’inauguració de l’inici de les obres en la casa del sr.
Masgrau, les fotos de la qual es van publicar en un dels números de
la revista La Ilustración Obrera, realitzades pel fotògraf de la
publicació sr. Rodríguez .
Com
el Sr. Masgrau a més de la seva casa era propietari del terreny del
costat, el fa oferir (6000 pams quadrats) per construir la casa en qüestió, el plànols
els va fer Anselmo Calvet, sobre els que van haver alguns canvis en
la façana. Com la casa estava en plena muntanya era escalonada, com
moltes de l’indret, en la planta baixa hi havia, el pati d’entrada
el menjador i la cuina, i en el pis de d’alt la part més íntima,
habitacions, sala i en la part del darrera un hort.
 |
| Plànols de la casa- |
La
primera pedra es va col·locar el 21 de maig de 1904 i l’acte el va
presidir el Rector de la Universitat de Barcelona Dr. Rafael Rodríguez Méndez i hi
van assistir nombrosa representació de centres obrers i republicans
de la capital. L’honor de col·locar la primera pedra es va fer per
sorteig entre els nens que havien tret millor nota en diversos ateneus i va ser el noi Vicente Alfonso de l’Ateneo
Obrer de Sant Andreu en qui va recaure tal mereixement.
 |
| El notari dona fe de cessió del terreny. Al fons a l'esquerra el Mas Guinardó, a la dreta la paret de la Quinta Paquita. Foto de La Ilustración Obrera, Digitalitzades per la Biblioteca Nacional d'España.- |
 |
| El públic assistent en l'interior de Villa Victòria. BNE |
El
sorteig que anava lligat amb el número que sortís guanyador en la
loteria Nacional d’España del mateix dia 21 de maig, que va ser
el 22.202 i el va guanyar una dona que vivia al carrer Hospital de
nom Maria Martori Sirvent. Desconeixem si hi va anar a viure mai o
si simplement la va llogar el que si hem averiguat és que en el 20 d'agost de 1918 aquesta casa aleshores propietat de Francisca Graells Puigrodon, la va vendre a Valentí Escardívol Soler, i que de 1935-1940 hi vivia la família Casals-Alsina com a llogueters.
 |
La torre un cop acabada ostentava un gravat a dalt de tot (la façana s'havia modificat en relació als plànols originals) on s'indica que la casa va ser regalada pels propietaris de la revista MUNDO CIENTÍFICO, no sabem el motiu pel qual no apareix el nom de la revista que va iniciar l'event LA ILUSTRACION OBRERA, igual ja no s'editava.
El Sr. Valentí Escardívol Soler, va fer canviar el nom que figurava dalt de la torre i la va rebatejar amb el nom de Chalet Valentina .
 |
| L'difici del mig és la casa de la que estem parlant en una foto de 1940. Foto Montserrat Bayot Escardívol |
 |
| A dalt es llegeix clarament chalet Valentina |
La casa en la dècada dels seixanta encara existia encara que retallat el jardi de davant per l'ampliació de l'avinguda Mare de Déu de Montserrat, més tard va ser comprada juntament amb una altra que hi havia al costat i que ja no era la casa del sr. Masgrau, per ampliar els Laboratoris del Dr. Esteve.
Fonts informatives:
- Fotos de la Publicació del anunci de la Casa aportades per Josep Llorens.
- Coneixement de l'existencia de les fotos de la inauguració a partir d'un reportatge de Maria José González, així com la informació del nom de l'afortunada persona a la que li va torcar la casa.
- Les fotos utilitzades per a la ilustració del text,de la Bibliteca Nacional de España.
- La nota d'Unamuno prové del Llibre "Miguel de Unamuno desconocido de l'escriptor" de l'escriptor Manuel María Urrútia .
- Retalls de diari de La Vanguardia.
- Gràcies a tots ells, la localització de la casa ha estat una tasca comunitària, com tot bon treball.
- Foto de ls cases família Bayot Escardívol
