EL PEM - Records del veïnat

EL PEM /Penya Esportista Montserrat) fou fundat l'any 1950 fruït del treball i la il·lusió desinteressada d'un grup de joves de la Parròquia, els quals ens reuníem a la porta de l'església de la Mare de Déu de Montserrat per xerrat i també jugar a basquet als terreny de Can Sàrries, enfront la parròquia.

*(A la fi que us podeu situar millor, aquest era un terreny de la família Sàrries on havien bastit una pista de tenis on jugaven les seves filles i amistats. Estava al costat de la casa de les filles dels srs. Renom, davant mateix de l'església)

El terreny que es veu a l'esquerra de la foto, era 
en que jugaven . Fons Renom

Així, mica a mica, i en broma en un inici, es decidiren, gràcies a la col·laboració dels seus pares, a crear un nou espai de lleure per a la joventut on es fomentés bàsicament l'esperit esportista que els movia i a través del qual poguessin desenvolupar una de les seves activitats predilectes, el bàsquet. D'aquesta forma, finalment, el 27 d'abril de 1950 es va celebrar el primer partit contra “Ales de Catalunya” el resultat del qual fou Ales 49, PEM 51.

Cal recalcar que el Pem va anar convertint-se en un focus sa de reunió dels joves del Guinardó, no es reduïa a ser un club de bàsquet sinó que significava alguna cosa més pel barri . Així per exemple, al matí els joves jugaven un partit i a la tarda les activitats es convertien en més familiars, on pares i fills gaudien amb els ballets, el teatre o simplement anar a petar la xerrada, com es diu col·loquialment. També els mossens de la Parròquia venien a veure els partits i assistien alhora a les diverses activitats que s'hi organitzaven. Fet que provocava que tinguessin una gran relació amb totes el joves de l'entitat.

Fotos de 1958 Pem infantils Camp Pg. Garrofers
 

Juvenil PEM 1956-57 camp Pg. Garrofers.

Els seguidors del Pem reben d'aquesta manera
 als seus juvenils en el camp del Ptge. Garrofers

Equip de basquet de noies 1960,l'última a la dreta Maria Planas,
dret Eduard Portela (camp Ptg. Garrofers)

Un del primers equips femenins del Pem

Equip senior del Pem Ptge.. Garrofers

Ara bé, el traspàs de camp no significà pas una desvinculació de la Parròquia sinó simplement un canvi territorial físic. Un exemple clar i anecdòtic de la importància de la parròquia és que sempre que els diversos equips quedaven abans de començar un partit, el punt de referència era la porta de l'església de la Mare de Déu de Montserrat, fet que provocava que molts aprofitessin per anar a missa abans del partit. Amb el pas dels anys els terrenys del Passatge Garrofers es van haver de deixar perquè els propietaris van edificar-hi i l'entitat es va traslladar al Mas Guinardó.

Els amics a la porta de la parròquia, lloc de reunió

Equi infantil del PEM 1966

Equip Senior anys 60

Fotos equip senior del Pem finals sels anys 60 inicis dels 70

Per tot això, el PEM esdevé tot un símbol d'unió i d'amistat entre els joves del Guinardó els quals, malgrat el temps transcorregut, no han pogut esborrar encara dels seus cors la petjada que només deixen els grans amics i que mantenen viva per sempre entre les flames de la seva eterna amistat.

Equip femení de bàsquet del Pem , entrenat per Maria Planas

Equip femení del Pem anys 70

El juvenil del Pem anys 70

Equip del Pem senior a finals del anys 1972

Records de Montserrat Portela

    

PEM - Penya Esportista Montserrat

En l'any 1950 neix La Penya Esportiva Montserrat, coneguda  pel seu acrònim  PEM, com secció d'esports del Cercle Catòlic, vinculat a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat.

Els seus fundadors van ser l'Eduard Portela i Mossèn Alemany. El primer president en Félix Portela i el seu fill va ser nomenat Secretari tècnic permanent, el primer camp va estar situat davant la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, en un terreny de la família Renom.

Terreny davant la parròquia on va néixer el PEM. Foto Mn. Josep M. Tort.

Entre 1953 i 1961, quan ja es jugava en el terreny situat al ptge. Garrofers (on actualment hi ha un edifici industrial), va tenir un període extraordinàriament brillant - amb activitats no solament esportives.


Un dels seus antics jugadors Joan Caldentey, ens fa seguidament cinc cèntims de la història de la entitat:

El 1.950 començà el Pem, es jugava en un terreny de davant de la l'esgléia de la Verge de Montserrat, al costat de la casa de la Maria Renom i Carme Sarrias, mare.

Allà s'hi van jugar partits, entre els jugadors d'aleshores recordo  l'Andreu Perelló, un tal Odón del Centre Excursionista i d'altres,  no sé si també l'Eduard Portela, no m'estranyaría ( actualment en Portela és President de la lliga ACB del Basket Estatal).

Desprès d'uns anys ens vàrem traslladar al carrer de Garrofers, al costat d'una casa on vivia el Sr. Paco, personatge pintoresc del barri.

Mossèn Florit beneint el camp del Ptge Garrofers

Equip sènior del Pem dècada dels 50

Espectadors, normalment familiars dels jugadors.  Foto M. Vidal

Aquell terreny de la Verge ens va servir també per a jugar a futbol, tot fent servir  pedres per porteries; també es feia servir per altres jocs (tennis)  els Renom, Vinaixa, Caldenteys Sarrias, Ferré . 

Els del carrer Garrofers varen  ser els anys mes bons, vàrem jugar en un partit de festa major contra l'Aismalibar i el Sant Josep de primera divisió i el equip del Pem es va defensar força bé.

Després passarem a jugar al Mas Guinardó, que no tenia les mides reglamentàries però la Federació feia la vista grossa, eren altres temps.

També van ser anys de gloriosa trajectòria, essent el president el Llibert Vinaixa.  Desprès tots ens vam fer grans i ens vam anar retirant  jo tenia  de 36 a 37 anys quan ho vaig fer,  després de jugar com veterans, els Vinaixa, Sarrias, Caldenteys, Pucurull, Renoms  etc.,  els més joves van continuar uns quants anys mes, l'Amadeo, Josep, Valentí,  Diego i cia.

En aquest club han jugat a basquet molts dels joves i les joves del barri i s'han fet, esportivament parlant, algunes de les millors jugadores que van acabar jugant a la lliga de primera  divisió femenina en  el Club Picadero i a la sel·lecció espanyola femenina de basquet , com  és el cas de Rosa Castillo, per altra banda veïna del barri.

Al respecte un altre ex jugador del PEM en Miquel Pucurull, un dels primers jugadors del PEM, ens amplia la informació amb la següent aportació:

L'equip en el qual va començar la Rosa Castillo,  estava entrenat per Maria Planas.
 
Maria Planas havia estat jugadora del primer equip femení que va tenir el PEM en els anys cinquanta.

maria Planas en la dècada dels 50

Anys després, l'equip de noies es va desfer, però va refer-se més tard en l'època en que l'equip jagava al Mas Guinardó,  i  que començava   na  Rosa Castillo, entrenat també per Maria Planas i el PEM va fer un magnífic paper en la màxima categoria espanyola (em sembla recordar que van quedar cinquenes el primer any).

Equip del Pem en el passatge Garrofers. Eduard Portela entrenador.

Equip del Pem entrenat per Maria Planas, anys 70

Tant és així, que a finals dels setanta fins a finals dels vuitanta, la Maria Planas va ser seleccionadora i entrenadora de l'equip femení d'Espanya. 

La seva dedicació al bàsquet femení català i estatal ha estat extraordinària. Reconeguda per tothom, l'any 2009 va rebre la medalla al Mèrit Esportiu de mans del rei d'Espanya.

En 1972 l'equip masculí de basquet, que  jugava en la  tercera divisió regional, va fer un gran partit en  el camp del Cide a Mallorca, segons ho reflecteix un diari esportiu de lèpoca:

Equip sènior del PEM 1976- Camp del Cide

El Pem continuà funcionant  fins 1976, vinculat molt més al Mas Guinardó que no pas a altres grups del barri.

Actualment en el Mas Guinardó no existeix ni una sola  indicació que el PEM hi hagués jugat, durant vint-i-sis anys en la seva terrassa. La seva tasca social va ajudar a mantenir  un  Mas Guinardó que sense el basquet hagués tancat molt abans no ho va fer.

Des d'aquí demanem una pista amb cistelles de basquet pels nens i nenes del barri i ni que sigui una placa que recordi aquests fets dins els Mas Guinardó actual.

• Fons informació, Joan i Josep Caldentey,  Llibert Vinaixa i Valentí Puy.