L'anomenada com la Granja Nova, se la va conèixer també com Can Morros, Can
Meca, Casa Vidal i a la fi Can Casalins i ocupava els terrenys on
avui dia es troba la Ciutat Sanitària de la Vall d'Hebron.
Els
Meca havien tingut rang nobiliari (eren marquesos de Ciutadilla); els Casalins, en canvi, eren pagesos.
Durant
el siti de 1714 a la ciutat de Barcelona, els soldats que hi van
intervenir ho van destruir tot al llarg dels voltants de la ciutat i
la Vall d'Hebron no va ser pas una excepció.
 |
| Situació de la Granja Nova en el territori |
Van
arrencar els ceps de les vinyes, destruir horts i saquejar les
cases dels camperols de la contrada els quals ho van passar molt
malament.
En aquest context, Félix
Casalins i Clara Janer en 1730, no sabien que fer per aconseguir els
mitjans per poder rehabilitar el seu habitatge que es trobava en un estat francament ruïnós, ja que que la finca resultava poc rendible, no els oferia el suficient per viure-hi del que donava i mantenir-la en condicions òptimes.
Desprès de pensar-s'ho molt i no havent trobat cap solució, van
posar la seva finca en pública subhasta .
 |
| La Granja Nova - fotos de J. Audet de 1926, fons del CEC |
Aquest
fet va captar l'atenció i l'interès dels monjos jerònims
perquè, entre d'altres raons, la finca es trobava prop del seu
Monestir i aquest fet els va fer pensar que els seria més fàcil
vigilar la propietat i els mossos que hi treballaven.(Història del Monestir del Monestir dels Jerònims).
Van
oferir més que qualsevol altre pretendent 1600 lliures barcelonines
i es van quedar amb tota la propietat.
La
masia tenia 5 hectàrees de terra, 3 de terra per treballar,
una de terra erma i una de vinyes. A més d'altres parcel.les més
allunyades, algunes estaven prop de l'ermita de Sant Cebrià i deu
hectàrees de bosc.
Les
escriptures de compra venda es van firmar l'onze de gener de 1732, en
poder del notari Severo Pujol. Els frares van rehabilitar l'habitatge
i el sistema de rec , amb la qual cosa la terra es va refer i va
començar adonar fruïts.
Des
de 1733 se la va conèixer ja pel nom de Granja Nova dels Jerònims a fi
de diferenciar-la de la Granja Vella (Història de la Granja Vella)
 |
| La Granja Nova - fotos de J. Audet de 1926, fons del CEC |
Aviat els Jerònims van unir ambdues granges mitjançant un camí franquejat per oliveres a banda i banda , que més d'algun de nosaltres recorreut a péu abans de 1992, que les màquines del última gran reforma urbanística l'esborrà el seu traçat i s'enduguè tots els seus arbres. Sortosament l'Ajuntament de Barcelona el va voler recordar donant-li el nom al carrer que el va substituir "Carrer de la Granja Vella", malgrat fora més fidel a la memòria històrica de la contrada si s'hagués guardar el nom pel que el coneixia la gent de la contrada "Camí de la Granja Vella", l'antiga denominació. En aquell temps però només era un camí privat.
 |
| Camí de la Granja Vella, a la dreta es pot veure la Granja Nova i en front s'endevina Sant genís del Agudells |
En
1767, i segons el seguiment que es pot fer de la seva història si acudim als documents existents, els Jerònims cedeixen a
Josep Simó i a Gaspar Gausachs l'arrendament d'aquestes terres en
forma d'enfideusis, amb aquesta manera de fer el Monestir conservava
el domini de les terres i lliura el domini útil a un enfideute, el
qual es compromet a acomplir les clàusules del contracte i a
pagar ja d'entrada una quantitat de diners i desprès, el cens
anual pactat .
Mentre
que els homes treballaven les terres, les dones indefectiblement es
dedicaven ja rentar la roba de la gent de Barcelona.
Els enfideutes de Sant Jerònim i les seves famílies habitaven en petites masies i cadascun d'ells tenia un petit hort que regava amb aigües extretes dels seus pous .
 |
| Fotos de la granja Nova de J. Audet de 1926, fons del CEC |
El
cert però és que el sistema tampoc va funcionar massa, donat que ocasionava als monjos Jerònims moltes preocupacions i poc rendiment , els quals finalment van
optar per fer de les terres de la Granja Vella i les de
la Torre Jussana, un conjunt que vendrien íntegrament i
així és com Torre Jussana va acabar en mans de famílies burgeses,
el seu comprador fou Josep Milà de la Roca, comerciant de Vilanova i la Geltrú..
En
la dècada dels cinquanta les terres de les que havia estat la Granja
Vella eren propietat de l'Estat Espanyol qui les va destinar a
construir la primera Ciutat Sanitària de Catalunya, Residència del
Generalísimo Franco, avui dia conegut com l'Hospital de la Vall
d'Hebron.
 |
| En aquesta foto el camí a la Granja Vella es pot pareciar prou bé |
La
popularment coneguda com La Residència va ser inaugurada en 1955.
Fou ampliada en 1965 amb la construcció de la Maternitat (l'edifici
rodó) i en 1966, amb la secció de Traumatologia.
Tot
aquest conjunt de grans edificis, va ser el primer gran canvi que va
patir la Vall de d'Hebron, canvi que en gran part va desvirtuar i
desfigurar totalment el paisatge de la contrada.
La
veda s'havia obert i a partir de llavors van ser d'altres els
edificis de tota mena que van anar omplint la superfície de la
vall, el moviment de terres es van endur per davant
masies i torres centenàries plenes d'història i d'encant, com Can
Frares, Can Rossell, Can Can Brasó, Can Barret, Can Conill, el cop
definitiu la van donar les construccions i vies que es van bastir
pels Jocs Olímpics de 1992 per les que es van derruir les masies de
Cal Notari, Ca la Sínia i Can Glòria i tota la teranyina de camins
que mil.lenàriament havien cobert el territori.
- Fonts d'informació: Llibre "Martí -Codolar una obra social de la burgesia" de Ramon Alberdí i Rafael Casasnovas. Llibre "El que ha estat i és Horta" de Desideri Díez i Quijano. Fotos de diverses procedències . Fons el Cec sobre l'estudi sobre la masia catalana.
