MAS CASANOVAS I L'HOTEL DE LA FUENTE CASANOVAS

Fotografia de l'Hotel Casanovas de primers de segle XX.
 Desconeixem l'autor 

L'Hotel de la Fuente Casanovas que era una sucursal del conegut Hotel d'Englaterra, el van fer construir el passat segle XIX els propietaris del Mas Casanovas que ho eren també de totes les terres del voltant. El van inaugurar el 26 de setembre de 1899.

Cartell fons J. Fernández

Moltes persones confonen el Mas Casanovas i l'edifici del l'Hotel de la Fuente Casanovas pensant-se que són el mateix, però la realitat és que no és pas així.

Cronològicament la història va anar de la manera següent:

1890 - En el plànol de la ciutat de Barcelona de 1890, apareix assenyalada l'existència del Mas Casanovas a dalt de tot dels terrenys del futur hospital de Sant Pau.

1898 – Montserrat de Casanovas sol·licita permís d'obres per bastir l'Hotel Casanovas.

1899 - El 26.9.1899 s'inaugura l'Hotel de la Fuente Casanovas.

1900 – Els Futbol Club Barcelona juga en el camp del Mas Casanovas durant tot aquest any, desprès degut a la venda dels terrenys dels Casanova a la Junta Administrativa del futur Hospital de Sant Pau, han de buscar-se un nou camp El dia 18.11.1900, el Barça juga l'últim partit al camp del Mas Casanovas.


1901 – El 28.1.1901, es signa l'escriptura de venda dels terrenys.


1902 - Es posa la primera pedra per a la construcció de l'Hospital de Sant Pau.

Veïns verenant prop de l'Hotel Casanovas en 1900.
Desconeixem l'autor de la foto.

Malgrat que alguna font assenyala que l'hotel el va bastir la família Casanovas amb els diners de la venda de part dels seus terrenys als Administradors del futur Hospital, hem deduït per les dades recavades i exposades cronològicament més amunt, que aquesta versió es contradiu amb aquestes dades, donat que l'Hotel es va construir entre els anys 1898 i 1899 i la venda de les terres del Mas Casanovas no es va formalitzar fins l'any 1901, concretament del 28 de gener de 1901, segons escriptura que es conserva en l'arxiu històric de l'Hospital.. 

Resulta versemblant, doncs, que ambdós edificis convisquessin durant un espai limitat de temps i que el mas Casanovas es derruís en començar les obres de l'Hospital i/o en obrir el carrer Igualtat, denominat des de 1942 Cartagena.

De l'antic Mas Casanovas en troba poca informació i és una llàstima, no s'ha pogut localitzar fotografies ni dibuixos ni res semblant, desconeixem per tant quina grandaria i forma tenia, sabem això si que disposava d'una capella de les ruïnes de la qual disposem d'una fotografia.

Ruïnes de la capella del mas Casanovas.

De la seva història tampoc es coneix massa, se'n té notícia escrita des de principis del segle XVII, però segurament era anterior ni que només fos com edifici rural de poca importàcia. Un llegidor nostre descendent per part de la família de seva muller de la família Casanovas, ens ha fet arribar aquesta informació sobre el Mas Casanovas:

"El "Mas Casanovas" se vendió en publica subasta por los albaceas de Pedro Vilaseca (notario) a favor de Antonio de Casanovas y Serra en 17 de Julio de 1731, era unas cuantas escrituras juntas, que en total tenía 32 mojadas, con diferentes censos y demas cargas. Sus tierras eran de viña, campas y herma. Tenía un "Casalot y una paret". Se encontraba en "Lligalbé" y cerca del cementerio del Guinardó. Uno de los testigos que firmó fué el Magnifico Dr. Raphael Casanovas" . Fons Julio-carlos García Castrillón extret d'una de les moltes escriptures de la família.

Aquest casalot, molts anys desprès va ser ampliat i convertit en la torre senyorial amb capella que va perviure fins a finals del segle XIX. Anys més tard trobem noves dades referents al Mas Casanovas gràcies a l'historiador del Guinardó Joan Corbera que al respecte indica:

El Mas Casanovas «Més que una masia era una casa senyorial. A més, tenia una mina d'aigua molt coneguda i visitada pels veïns de la zona per la seva excel·lent qualitat. Avui dia en­cara existeix». La finca, de grandària «mitjana», estava situada als dos costats del carrer de Cartagena i tocava al nord amb la ronda del Guinardó, i al sud, amb la Travessera de Gràcia, que per l'època travessava pel que ara és l'hospital fins arribar a la l'antiga Ctra. d'Horta a tocar de Can Girapells.

Les terres que envoltaven l'antiga masia es dedicaven al cultiu de vinya, però la terrible plaga de fil·loxera del 1881 va reduir els ceps al mínim. La part baixa de la finca, de secà, es reservava als llegums i el gra. I també hi havia arbres fruiters, com tarongers i llimoners, i garrofers.

Detall del dibuix original del projecte de l'Hospital de Sant Pau,
on pot endevinar-se on es trobava l'ermita

Una part del dibuix de la perspectiva general de l'Hospital de Sant Pau, segons la idea original del gran arquitecte Lluís Domènech i Muntaner, on es poden apreciar amb detall les ruïnes de la capella de Can Casanovas (Dibuix de 1902) Fons Arxiu Històric de Sant Pau. 

Els jugadors del FCB llogaven habitacions en l'Hotel de la Fuente Casanovas, i les feien servir de vestidors. En el camp del Mas Casanovas només hi van jugar durant tot l'any 1900.

Les terres que van comprar per bastir Sant Pau, també comprenien les que s'haurien de cedir a l'Ajuntament per obrir els carrers Coelo, Catalunya, Igualtat i Mas Casanovas que envoltarien l'Hospital de Sant Pau. De tota manera, un cop iniciades les obres de l'Hospital, van sorgir problemes amb el veïnat i propietaris de les finques del voltant, entre els que cal destacar els drets de pas del camí arbrat que anava des de la porta de la Torre Xifré, dessota la Travessera de Gràcia, fins el que ara és el carrer Mas Casanovas i que desprès de moltes negociacions, va propiciar a que l'Hospital també cedís els terreny per urbanitzar el carrer Coelo (avui C. Pare Claret).

Camí arbrat que començava en l'antiga travessera de Gràcia
 i acabava en el carrer del Mas Casanovasi passant pel mig mateix
 del que ara és 'Hospital de Sant Pau.
 Foto de la família Gil cedida a l'Arxiu de l'Hospital de Sant Pau.

Així, doncs, segurament quan es va urbanitzar el carrer del Mas Casanovas, juntament amb el d'Igualtat (Cartagena), és quan edifici del Mas Casanovas  va desapareix del tot. 

Antic carrer de la Igualtat, ara Cartagena.
L'Hotel Casanovas es pot veure amunt a l'esquerra de la foto.

Tornant a l'Hotel de la Fuente Casanovas, cal afegir que els seus propietaris pensaven que podia arribar a ser un magnífic negoci donada la inmillorable situació de la finca a la falda de la Muntanya Pelada, des d'on es podia contemplar tot Barcelona. El van inaugurar, com ja hem indicat, el 26 de setembre de 1899 però, desgraciadament no va ser així.

L'Hotel de la Fuente Casanovas, es venia com un hotel de luxe, disposava de 32 habitacions ben equipades, sumptuoses estances, dotat de serveis elèctrics propis i d'aigua pròpia provinent d'una de les moltes mines que hi havia a la zona que segons deien tenia propietats quasi miraculoses però, la veritat és que el negoci va ser un veritable fracàs, tot i que, que durant un temps van coincidir  els serveis d'hotel amb els de casino de joc, en una època en la que es coneixia l'existència de cases de joc clandestines en el Guinardó freqüentades per gent de Barcelona.

Maniobres militars a prop de l'Hotel Casanovas. Foto César Comas Llaveria. AFC

Maniobres militars prop de l'Hotel Casanovas. Foto César Comás. AFC

Desprès d'uns cinc anys, els propietaris de l'Hotel de la Fuente Casanovas, van cedir l'edifici a la Guardia Civil a la fi de convertir-lo en Caserna. La Guardia Civil s'hi va estar fins 1934.

Hotel Casanovas ja com caserna de la Guàrdia Civil segons una postal d'època.

Segell de l'escola

Ja en època de la República la Generalitat va convertir l'edifici en escola: sota el nom de "Grup Escolar Pau Iglesias". L'Arquitecte Goday va dissenyar diverses modificacions per a adequar l'edifici al que seria el seu nou ús.

Inauguració de l'escola Pau Iglésias. Foto Brangulí. ANC

Inauguració de l'escola Pau Iglésias. Foto Brangulí. ANC

Inauguració de l'escola.

Autoritats assistents a l'acte Carles Pi i Sunyer, alcalde de Barcelona, Jaume Serra, regidor de cultura de l'Ajuntament de Barcelona i Pere Bosch, rector de la Universitat Autònoma, entre altres personalitats Fotos Brangulí.

Desprès de la Guerra Civil, va a tornar a ser Caserna de la Guardia Civil fins l'any 1950 en que de nou va tornar a ser escola, aquesta vegada sota el nom d'Obispo Irurita.

Segell de l'escola Obispo Irurita

Tal com s'explica en el WEB de la pròpia escola "Com l'edifici estava molt deteriorat i ja no reunia condicions per fer classes, gràcies a les demandes dels pares, el 1986 començà la seva rehabilitació. Les obres de remodelació i ampliació van ser dirigides per l'arquitecte Jordi Romeu. El curs 1986/87 l'escola es va haver de desplaçar als barracons del col·legi Jovellanos. El setembre de 1987 es reanudaren les classes a l'edifici remodelat.

En 1989 s'inaugura de manera oficial el nou edifici amb la presència de la regidora d'Ensenyament, Sra. Marta Mata.

Aquest mateix any es va canviar el nom de l'escola, que va passar a ser "MAS CASANOVAS". El Sr. Lluch, dissenyador gràfic i pare d'alumnes de l'escola, va dissenyar el nou segell del centre. "

Segell escola Mas Casanovas

Com record de l'existència de l'antic Mas Casanovas ha quedat el propi edifici de l'antic hotel, l'escola que hi du el nom de MAS CASANOVAS i el propi carrer de darrera l'Hospital de Sant Pau, precisament on estava la masia, que rep el nom de "carrer Mas Casanovas".

.

Fonts informatives: Web Escola Mas Casanovas; Web Futbol Club Barcelona (Història del Club), Joan Corbera, historiador del Guinardó, Fotos del llibre ELS BARRIS DE BARCELONA.