UNIÓ ATLÈTICA D'HORTA
L'activitat esportiva a
Horta pràcticament comença amb l'arribada dels estiuejants als
tres nuclis coneguts de Les estires (avui Campoamor), Salses i Rambla
Quintana (avui Feliu i Codina).
El més conegut i més
actiu va ser el nucli de Les Estires.
Per donar fe es
conserven diverses fotografies dels anys 1910-1911, que es
concentren principalment en l'anomenat Camp de les Monges situat una
mica més amunt de les Dominiques a la Rambla Cortada, on es
realitzen curses ciclistes, concursos de tir, curses atlètiques i
partits de futbol.
 |
| El conegut com camp de les Monges |
 |
| Cursa atlètica. foto 1903 |
Els tres nuclis
d'estiueig abans esmentats, eren tres clans que gairebé no s'hi
relacionaven entre ells, així Rafael Trémols va ser la persona que
considerà que feia falta un local comú on el veïnat s'hi pogués
relacionar i establir lligams, així que es va crear el
“Lawn Club Tennis Club Horta (popularment conegut con el Tennis
Horta).
La comissió
organitzadora es va convocar en l' Acadèmia de Sant Lluís (actual Centre Parroquial dels Lluïsos) al carrer del Príncep, amb data 11
d'agost de 1912, i allà es va redactar l'Acta Fundacional del club,
Estatuts que van ser presentats i autoritzats el 13 d'agost de 1912
amb la signatura del Governador Civil de Barcelona S. Portela
Valladares.
Dies abans, el 12 de
juliol es van arrendar uns terrenys que havien de constituir la seu
social, amunt de tot de la Rambla Quintana.
Les primeres
manifestacions de futbol a Horta són de febrer de 1917, segons
notícies que ens dóna la revista “Horta”, d'aquell any, en
parlar l'Hortense F.C. i del seu camp en el ja indicat Camp de les
Monges, que va desaparèixer en construir una serie d'edificacions i
l'apertura del carrer Venècia.
Els jugadors destacats
de l'època eren els germans Casals, els germans Fonts, Solà,
Fort...
Els dijous per la tarda
el camp era ocupat per la canalla que amb una pilota improvisada de
drap, organitzava els seus partits de futbol.
El futbol de competició
oficial comença a Horta com a conseqüència de la dissolució de
l'Hortense F.C.
Altres equips dels
moment eren C.D. Autonomia, que també es va disoldre, que utilitzava
un camp irregular en la confluència dels carrers Peris Mencheta i
Pg. de la Font de la Mulassa, d'allà passà al camp de l'Andelet, al
carrer Dante.
Posteriorment, unes
gestions entre Josep Colomer representant del l'Atlètic Basse-Ball
Club i Antoni Nialet del C.D. Autonomia, van conduir a la constitució
de la Unió Atlètica Horta. El primer reglament de la societat fou
aprovat el 18 d'abril de 1922 essent-ne el president Josep Nordbeck i
secretari Rosend Sotés.
El partit inaugural de
la Unió Atlètica Horta, contra l'equip de reserva del F.C.
l'Hospitalet, es celebrà el 24 de juny de 1922, disputant-se una
copa que regalà Bartomeu Cerdà i que va guanyar l'equip d'Horta per
3-0.
L'equip jugà al camp
de l'Andelet per poc temps, atès que el propietaris van decidir
parcel·lar-lo per posar-lo a la venda.
Passà aleshores a
jugar al camp d'esport de la casa de la Caritat de can Tarrida, on va
jugar fins la inauguració del camp de la Rambla Cortada (actual
Feliu Codina), el dia 8 de setembre de 1923.
 |
| Els terrenys del mig de la foto són els que van ocupar la Unió Atlètica Horta i posteriorment la Unió Espotiva Horta |
El partit d'inauguració
va ser entre el titular del camp i un equip de reserves del F.C.
Martinenc i l'Horta va perdre per 0-1.
 |
| Inauguració del Camp de futbol del C. Feliu i Codina. Fotos de Glòria Mayol |
 |
| Saque d'honor de la inauguració. F. Glòria Mayol |
 |
| Porter de l'Horta |
El poble d'Horta
respongué molt bé al futbol desprès d'aquesta inauguració. La
Junta directiva va decidir convocar una Assemblea general en el que
fou local del centre Català d'Horta i Santa Eulàlia, amb nous
Estatuts aprovats per Governador Civil el 15 d'abril de 1923, cal
remarcar que especialment es feia constar en el seu article primer :
Amb la denominació de “Unió Atlètica d'Horta” i siguent el
seu idioma el català, existeix en aquesta ciutat de Barcelona
una societat d'aficionats del deport dit futbol”.
És
a dir que no solament els Estatus estaven redactats en català sinó
que expressament es feia constar que l'idioma de l'entitat era el
català.
 |
| El camp de futbol de l'Horta al llarg dels anys |
Ara
el club de futbol de l'Horta disposa de Camp nou amb tribuna i gespa
artificial i segueix tan viu com al principi i juga a la Primera
Catalana de Futbol.
LA UNIÓ ESPORTIVA
D'HORTA
Aquesta
entitat comença la seva tasca esportiva en 1953, en oferir
l'Ajuntament de Barcelona l'administració de les instal·lacions que
en aquell moment s'estaven construint, de les quals la piscina fou la
primera. Ramon Reines va ser el protagonista de les gestions, en
convocar una reunió entre els representats de les diferents
entitats esportives i culturals del barri, en la qual es decideix la
fundació d'un Club de Natació.
 |
| Piscina de la Unió Esportiva Horta foto de 1955 |
Es
presenten els estatuts a la F.C. de Natació amb el nom de Club
Natació d'Horta.. La natació esdevindrà el primer esport de la
nova entitat esportiva que es crea el 29 d'abril de 1954, amb el nom
de Unió Esportiva Horta.
 |
| Competició en la piscina .Foto de 1953 Foto Oller. |
Des
d'aleshores el club de natació ha estat un centre de gran vitalitat.
S'han celebrat fins i tot campionats de Catalunya de natació,
l'estiu de 1954, any en que es van construir el frontó, el solàrium
i la pista de patins.
El
30 de juny de 1955 José Antonio Samarach, aleshores tinent d'alcalde
i delegat d'esports en l'Ajuntament de Barcelona, recomana la creació
de secció de frontó d'hoquei patins.
L'any
1956 el camp de bàsquet situat a prop del camp de l'Horta,
pertanyent a la U.A.H, és cedit per aquesta entitat a la U.D.H., la
qual forma el primer equip de bàsquet d'aquesta entitat.
L'any
1959, a partir del mes de març comença a funcionar la secció de
patinatge artístic i la de handbol. En equip de patinatge artístic
cal destacar els Viadé.
Els meus es
remunten en la dècada dels cinquanta, quan el meu pare anava al camp
de l'Horta els diumenges, recordo molt bé l'entrada al recinte i el
senyor que trencava les entrades, també la finestreta a la dreta per
on es venien les entrades. El meu par n'era soci i des del camp va
fer algunes fotos que encara conservo.
A l'esquerra hi havia una torreta que em tenia el cor robat, amb les baranes pintades de color blau, i un jardí ple d'arbres i de plantes, quina pena quan la van derruir per fer la nova piscina climatitzada.
A l'esquerra hi havia una torreta que em tenia el cor robat, amb les baranes pintades de color blau, i un jardí ple d'arbres i de plantes, quina pena quan la van derruir per fer la nova piscina climatitzada.
 |
| Foto de Fèlix Martín de la dècada del cinquanta. |
Crec recordar que a
l'entrar hi havia una pujadeta que anava fins el camp, naturalment de
terra, i la barana de ferro que l'envoltava. A la dreta de l'entrada
crec, no n'estic spas segura del tot, que hi havia una dependència
on es venien begudes.
Mirant cap a
l'esquerra s'accedia a unes escales que et deixaven on estava el
frontó i la pista de patinatge, pel que també es podia accedir
mitjançant una porta lateral que donava al carrer. Al costat mateix
d'aquestes escales, es trobava un petit recinte tancat per on entrar
a la piscina, el record més viu que en tinc es correspon amb una
festa major, en la piscina es feia natació artística i vaig quedar
meravellada del que feien les nedadores, quan jo no sabia ni nedar,
no en vaig aprendre fins ben gran i malament.
Els diumenges de l'estiu deixaven entrar als veïns a la piscina per banyar-se.
 |
| Curses de competició. Autor desconegut |
 |
| Aquí podem veurel'entrad als vestidor |
Quan passava tot
passejant pel carrer Feliu i Codina, que era el meu, sempre m'aturava
a la porta que donava a la pista de patinatge, m'encantaven les
piruetes dels patinadors, com el nois pujaven en l'aire a les
balladores i les feien voltar, no vaig tenir mai patins ni aprendre
tampoc a patinar, coses de l'època. Els patins eren de quatre rodes
i tenien un taco a la punta per frenar, i s'agafaven al peus amb unes
corretges.
 |
| Casetes que hi havia entre el camp de futbol i la pita de patinatge |
Desprès al fons de
la pista de patinatge van bastir la pista de bàsquet, on alguns
amics meus hi jugaven, quina època aquella, ja parlo de finals dels
seixanta quan començaven a adonar-nos que la vida al barri ja se'ns
feia estreta i teníem ganes de conèixer espais nous però, al final
de la nostra vida, els nostres records sempre tornen als carrers de
la nostra infantesa i joventut.
Horta qui hi pugues
tornar i tal com fem amb els rellotges en arribar l'hivern
enraderíssim no ja pas les hores sinó els anys que ens pesen a les
espatlles.
El
mes de setembre de 1978, l'Ajuntament de Barcelona comença les obres
d'ampliació de les insta·lacions esportives. Es construeix una
piscina coberta climatitzada, un pavelló esportiu, una pista de
bàsquet i d'altres instal·lacions accessòries, però aquesta ja és
una altra història.
 |
| Complex esportiu den 1981 |
- Fonts informatives: Llibre El que ha estat i és Horta de Desideri Díez i Quijano, fotos de Glòria Mayol, i d'altres autors desconeguts
