Per
algun motiu, a principis del segle XVIII Bartolomé Milà de la Roca
nascut el 1659, un pagès que procedia de Sant Pere d’Avern al
Subirats, de la masia coneguda com “can Milà de la Roca”,
decideix traslladar-se a viure a Vilanova de Cubelles (nom que tenia
en aquella època el poble de Cubelles). Es casà amb Francisca
Torrent i visqueren sempre en la indicada població. Varen tenir
entre d’altres, un fill de nom Bartolomé que es casà amb Maria
Madrona Serra, ambdós varen viure de l’ofici de pagès treballant
les seves terres, també tingueren diversos fills com era habitual
el l’època, entre els quals hi va haver un nascut el 1727 que es
batejà sota el nom de Francisco Milà de la Roca i Serra.
Un
altre fill del matrimoni José Milà de la Roca i Serra de 21 anys
marxà a viure a San Sebastián a treballar per compte propi. Es sap
que demanà a son pare Bartolomé que sol·licités document de
(1) neteja de sang el 26 de juliol de 1762, segurament a la fi de
poder contraure matrimoni amb Tomasa Astigarraga Mendiburu. Es
casarem en 1764 i el 16 de abril de 1765 nasqué el seu fill José
Joaquín.
José
Milá de la Roca i Serra, va comercialitzar durant molt anys entre
Caracas i d’altres ciutats de l’Amèrica i San Sebastián, amb
diversos productes però principalment amb cacau. Va arribar a ser
un comerciant amb gran reputació especialment a San Sebastián.
Tenia també participacions en bucs.
Com
ja hem mencionat, es va casar amb Tomasa de Astigarraga, els
Astigarraga descendien dels Señores de Vizcaya, es desconeix el
motiu per qual José Milà de la Roca va aconseguir un casament tan
avantatjat però el cert és que va anar així.
José
Milá de la Roca era el cap de família i tenia col·locats a
diversos dels seus germans de manera estratègica en diferents ports
americans.
El
1778 amb la derogació de part del decret de nova planta, Catalunya
aconsegueix permís per comerciar des de diferents ports espanyols,
José Milà de la Roca torna a Catalunya i s’instal.la a a
Barcelona permanentment. A poc de viure-hi, va morir la seva muller
Tomasa de Astigarraga i en 1786 es torna a casar amb Teresa Serra
Ibern, també vídua amb qui té un altre fill.
Conseqüentment
José tenia fills que duien el cognom Mila de la Roca i Astigarraga i
Milà de la Roca Serra, igual que ell. Del primer matrimoni eren
José Joaquin, José Ramón, José Vicente, María Josefa, Maria
Antonia Milà de la Roca i del segon matrimoni José Maria Milà de
la Roca i Serra.
José
Joaquín Milà de la Roca i Astigarraga va ser Diputat en Corts per
Barcelona, entre els anys 1808-1810.
Un
dels germans de José Milà de la Roca i Serra, Francisco, pare de
Antonio Milà de la Roca i Miró comerciant barceloní, va ser l’home
fort del també comerciant Josep Xifré i Casas.
 |
| Escut dels Milà de la Roca |
Per
altra banda un dels seus fills José Ramón Milà de la Roca i
Astigarraga va ser un dels més grans terratinents de la colònia
espanyola oriental, a finals del segle XVIII i principis del segle
XIX. Desconeixem si es va arribar a casar ni si va ternir fills.
Segons
els (*) capítols matrimonials de Joaquin Plana i Maria Josefa Milà de
la Roca i d’Astigarraga de 21 ants, de 20 d’octubre de 1787, va
rebre de dot 8000 lliures catalanes i dues calaixeres, ell era notari
i fill de notari.
L’any
1788, es concedeix poder a Galain a Cádiz per a la venda de
dos bucs, del bergantí La Resolución i del Correo de Cádiz.
Capítols
matrimonials de Marcos Francisco Capalà i Pí amb Maria Antònia
Milà de la Roca i d’Astigarraga el 2 de novembre de 1793, ella
només tenia 16 anys. La quantitat dotada va ser la mateixa que la de
la seva germana Maria Josefa.
Desconeixem
però la data del matrimoni del primogènit José Joaquín Milà de
la Roca i Astigarraga amb Maria Antonia Maynar i Clemente, el
matrimoni va tenir diversos fills dels que només disposem els noms
de Miquel Ramon i Pau Anton.
L’
1 de setembre de 1796, es constitueix una mercantil a Reus de la que
José Joaquín Milà de la Roca té tres quintes parts del capital
que puja a 30.000 lliures catalanes que té per nom José Guardia &
Cia.
A
finals dels anys 90 del segle XVIII mor a Caracas Bartolomé Milà
de la Roca i Serra segurament germà gran de José i de Francisco.
José va intervenir per a nomenar apoderats a la fi de liquidar els
bens que tenien en l’indicat país aleshores Colònia. L’any 1803
José Milà de la Roca dona poders a Bolet en la Nova Barcelona a
Caracas per a la venda dels bens de Bartolomé Milà de la Roca.
El
1791 nomena apoderat al seu fill José Ramón Milà de la Roca i
Astigarraga a Buenos Aires i des d’aquest moment serà aquest
membre de la família qui mourà el negocis americans de la saga.
José Ramón muntà diferents fàbriques de manipulats de carn i
greixos. Ell va ser el primer en muntar un salador i un negoci
d’encurtits en la ciutat de Montevideo. Tenia negocis a La Habana,
Montevideo, Buenos Aires, Caracas, motiu pel qual controlava els
mercats del centre i del sud americans.
Durant
el decenni de finals del segle XVIII i gràcies a les bones relacions
amb diferents capitostos francesos que comercialitzaven amb
negociants del Pacífic, es va salvar en diverses ocasions de presons
i confiscacions de les mercaderies dels seus bucs, la seva cultura i
el seu saber fer feia que s’entengués perfectament amb la colònia
francesa, simpatitzava amb la maçoneria com el seu germà primogènit
José Joaquín que manejava conjuntament amb el pare d’ambdós els
negocis Milà de la Roca des de Barcelona.
José
Ramón, a finals de la dècada del segle XVIII, a conseqüència de
la guerra contra Anglaterra, es veu forçat a fer tracte de negres,
negoci aleshores legal però indecent.
Va
comprar una extensió de terreny importantíssima a l’Uruguay utilitzant les seves influències amb la corona espanyola.
Anys
més tard es va pronunciar en (2) l’Assemblea de Bayona amb
d’altres diputats americans que va ser el germen de les futures
nacions americanes.
Eren
propietaris dels bucs La Guipuzcoana, alies Reyna de los Ángeles,
Fragata Astigarraga, alies Nuestra Señora, Nuestra Señora de los
Ángeles, número Set, número Vuit i Elisa.
 |
| Exemple de buc de l'època |
Els
Milà de la Roca eren una família en la que els seus membres
creaven empreses comuns dirigides i controlades per ells mateixos
donat que es quedaven els llocs dirigents i de confiança.
A
José Joaquín el Rey li atorga el febrer de 1807 el títol de (3)
“Ciutadà Honrat de Barcelona” i en conseqüència de anteposar
el “de” al seu cognom, en el document apareixen els seus
avantpassats en el Mas Milà de la Roca des de 1500.
Tant
José Ramon com José Joaquín varen estar involucrats en la (4)
Constitució de Cádiz de 1812, coneguda popularment com “La Pepa”.
Les seves pretensions eren que les colònies americanes tingueren
tracte de província. Com conseqüència de la invasió napoleònica,
les colònies americanes tingueren una importants dosi de ganes de
llibertat que els propis francesos s’encarregaren de propagar,
causada per l’actitud de la península cap els territoris colonials
motiu pel qual ja havien començat a separar-se diversos territoris i
constituir-se en noves nacions i el Regne d’Espanya ja mai més
tornaria a ser el mateix.
Com
conseqüència d’haver-se involucrat tant en política, els Milà
de la Roca varen perdre els seus negocis americans i entrar en
desgràcia. Durant els anys 20 del segle XIX aquesta saga perd les
seves empreses i curiosament en canvi, en Josep Xifré fa grans
negocis en els mateixos territoris amb el mateix tipus de negoci. Són
titllats d’afrancesats i per tant, mirats com traïdors, però en
la pròpia Amèrica tampoc no se’ls té en consideració, motiu pel
qual no varen aconseguir remuntar .
La
mercantil Antonio Milà de la Roca & Cia., es va constituir l’1
de juliol de 1814, era de José Joaquin i Antonio Mila de la Roca i
Miró, el seu cosí i director d’aquesta empresa. Un any mes tard
José Joaquín va donar-li poders al cosí a la fi que procedís a
donar rendibilitat a una casa a la ciutat de La Habana al carrer de
Compostela, a la fi que es pogués llogar, vendre o el que fora
menester, donat que els diners que aconseguís els havia d’aportar
com a fons a la mercantil mencionada, acte seguir Antonio trasllada
els seus poders cap a Inglada i de Pasqual i finalment altres
persones acaben venent la casa en qüestió.
José
Milà de la Roca i Miró fil de Francisco Milà de la Roca i Serra,
es va casar amb una Estalella. D’aquest matrimoni va tenir també
molta descendència: Francisco, Antonio, José Indefonso, Ivo,
Joaquin, Maria Francisca i Clara.
La
Granja Vella i terres del Monestir dels Jerònims la compra José
Milà de la Roca i Serra el 5 de març de 1798, concretament crea un
(5) cens amb domini directe en favor seu, donat que els Jerònims la tenien en ruïna i no disposaven de diners per rehabilitar i els
necessitaven per reparar la Granja Nova, situada més a prop del
monestir i on vivien alguns dels monjos. En l’escriptura, molt
extensa, s’indica que la Granja Vella, abans denominada d’en
Gausachs i més antigament Mas Soler, disposava de diferents terres,
salts d’aigua i altres bens.
En
l’any 1803, mor José Milà de la Roca i Serra, els seus bens
passen al seu hereu José Joaquín Milà de la Roca i de Astigarraga,
inclosa la Granja Vella. Deixa a Antonio Homs pagès i masover de la
Granja Vella, 65 lliures catalanes.
Sobre
can Gausachs , va construir una mansió a l’alçada d’un home
triomfador de l’època, que pretenia reflectir en la seva casa
justament el seu “triomf i grandesa” donat que era una persona
que coneixia els luxes tant de les diferents ciutats d’Europa com
d’Amèrica. La Finca del Milà de la Roca tenia gran extensions de
terra, es dedicaven al cultiu de la vinya, oliveres i bosc on s’unien
dos torrenteres i tenia permís per l’explotació de l’aigua de
la finca mitjançant un cànon o cens que es pagava al Rey.
Resulta
evident que de la casa derruïda que va compra Milà de la Roca no en
va quedar pas res, i que el palau que podem contemplar avui dia
(conegut com Martí-Codolar) no existiria, atès que va ser fruït
dels desitjos de José Milà de la Roca. Les famílies Inglada i
Martí-Codolar, successius propietaris del Palau foren merament
residents temporals, l’últim amb alguns canvis que va introduir al
palau original. La van comprar perquè tenien suficient diners per
poder-ho fer, pel significat i bellesa de la finca i l’efecte que
produïa entre la resta de ciutadans.
José
María Milá de la Roca i Serra, es casa con Maria de las Mercedes
Guilla i Sagarra , no disposem de dades del casament, si sabem però,
que van tenir una família molt nombrosa formada per (6)Josep Nicasi
Milà de la Roca i Guilla pilot nàutic i membre activista del partit
moderat, Francisco de Paula, Estanislao, Enrique, Joaquina, Josefa
Oriola (casada amb Baudili Valls) i Maria de las Mercedes.
El
16 d’octubre de 1819, es signen els capítols matrimonial entre
Pablo Janer i Pasqual i Maria Antònia de Milà de la Roca i Maynar,
com la família ja està en un moment econòmic complicat, es lliura
una quantitat de diners petita, unes còmodes i una casa que hi havia
en la Granja Vella de nom Torre Jussana, abans que aquesta es
convertís en la torre que ara es coneix al voltant de 1825.
El 6
d’agost de 1821 es firmen els capítols matrimonials en Magín de
Gironella i Ayguals i Maria de las Mercedes de Milà de la Roca i
Maynar, se li lliura una petita quantitat de diners, còmodes i la
promesa de lliurar al matrimoni una altra quantitat en quan es
liquidi part del patrimoni familiar que ja s’intenta convertir en
líquid.
Desprès
d’haver convertit La Granja Vella en un autèntic Palau, amb luxes
versallescs i com conseqüència del que la davallada dels negocis de
la família en terres americanes, José Joaquín es veu forçat a
vendre la mansió a Isidre Inglada i Marqués el 9 de novembres de
1824, davant el notari Francisco Mas i Fontana de Barcelona. Es fa
mesurar la finca, tenint en compte la part segregada de la Torre
Jussana, la medició de la Granja Vella va sumar un total de 290.000
metres quadrats, també assenyala la venda que les construccions que
hi ha a la finca són de nova planta, així mateix que conté
magatzems per a vins i oli producció principal de la finca. Així
mateix, existeix una altra escriptura que correspon a la venda
d’altres bens de la finca tals com botes i barrils i tot plegat es
ven per 7000 lliures catalanes, una quantitat gens menyspreable.
S’obre
el testament de José Joaquín de Milà de la Roca i Astigarraga el 7
d’agost de 1825.
En
l’inventari consten una gran quantitat de vi, vinagre i olis
emmagatzemats i guardats en la Granja Vella i en els magatzems de la
seva casa del carrer de la Mercè.
Els
Milà de la Roca varen mantenir una intensa relació comercial amb
diferents comerciants de Vilanova i la Geltrú, motiu pel qual no
resulta difícil pensar que la venda de la Granja Vella fou acordada
entre amics, a conseqüència de que José Joaquín de Milà de la
Roca i Astigarraga va quedar endeutat amb una bona part de la
burgesia barcelonina, tot esperant l’arribada de les remeses
americanes que mai no van arribar. Els nous països americans varen
aconseguir la seva independència i els Milà de la Roca quedaren en
l’ostracisme més profund que pot quedar un ésser humà desprès
d’haver donat tant en les terres americanes. Els seus descendents,
això si, com eren persones il·lustrades i/o ben casades, algunes
branques van seguir dins l’elit barcelonina.
A la
nostra manera de veure la finca palau coneguda popularment com
Martí-Codolar, hauria de ser coneguda com el Palau dels Milà de la
Roca per pura justícia històrica.
(1) Neteja de sang. Expedients que eren necessaris per tal de justificar la seva puresa o neteja de sang a cristians vells. És a dir, que acreditava que no eren descendents de jueus, moriscs, heretges i altres grups considerats indesitjables o impurs.
(2) La Constitución de Bayona, també denominada Carta de Bayona o Estatuto de Bayona i oficialment en francés Acte Constitutionnel de l’Espagne, fou una carta atorgada i promulgada a la ciutat francesa de Bayona, el 6 de juliol de 1808, per José Bonaparte, com a Rei d’Espanya i inspirada en el model d’estat constitucionsl bonapartista.
(3) Els ciutadans honrats foren una mena d'aristocràcia urbana que es va desenvolupar a laCorona d’Aragó durant la baixa edat mitjana a l'empara del creixement polític de les grans ciutats. La màxima representació d'aquesta classe va ser el ciutadà honrat de Barcelona, que estava exempt de determinats tributs i gaudia de prerrogatives.
(4) La Constitució de 1812 o Constitució de Cadis (oficialment: Constitució política de la Monarquia espanyola) fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cádiz el 1812 sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep.
(5) Domini directe: Domini que es reserva qui ha cedit un immoble a cens perpetu o emfiteusi o altre títol semblant.
(6) Josep Nicasi Milà de la Roca i Guilla, escriptor i polític, neix a Barcelona 1807 i mor el 1883. Fill de Josep Maria Milà de la Roca i Serra. Era pilot nàutic. Membre i activista del partit moderat, dirigí “El Papagayo”, que s’oposà a Espartero, i el diari catòlic “La Convicción”, que mantingué llargues polèmiques amb Mañé i Flaquer, i el “Diari de Barcelona”. Publicà en català unes guies o pronòstics per als anys 1845-47 i 1856, i, en castellà, la novel·la de fulletó Los misterios de Barcelona (1844) —escrita des de la presó i que aconseguí una gran popularitat—,Los diablos de España(1846), el drama Los lores de la noche(1874) i la novel·la històrica De Godoy a Sagasta (1876), crítica de la revolució del 1868.
(*) Els capítols matrimonials són una de les institucions més característiques del dret civil català, bé que també són admesos en el dret espanyol i en el d'altres ...
Fonts informatives:
Julio-Carlos García Castrillón - Archivo Monaco – de Bacardi ( Secció dels Gironella, part dels Milà de la Roca). Membre de la família s'ha dedicat a recopilar i posar en ordre els documents familiars, un treball ingent i de gran importància històrica.
Adaptació al format un guió de l’escrit original i traducció al català de Carme Martín
Punts informatius 1-2-3-4-5-6 extrets de l'Enciclopèdia Catalana i Wikipedia
