Tots
els que hem viscut o vivim a Horta coneixem la Plaça Bacardí però
quants de nosaltres coneixem el motiu que l'espai tingui aquest nom, la
història que hi ha darrera o qui era el tal de Bacardí que es mereix
tenir una plaça que du el seu nom?.
 |
| La Plaça Bacardí a principis del segle 20. Autor desconegut, fons Jaume Caminal |
Com tots sabem, molts del carrers
i places dels nostres barris duen el nom d'antic propietari del
terreny o d'algun personatge conegut de la contrada, a Horta mateix
existeixen molts exemples d'aquest arrelat costum.
La superfície que en l'actualitat ocupa
la plaça Bacardí du el nom del terratinent propietari de les terres, i els carrers adjacents els noms santificats de la seva dona, del seu germà i el seu propi, ja s'explicarà detalladament més endavant.
Alexandre de Bacardí i de Janer, tenia la seva casa d'estiueig que durant el segle XIX havia tingut accés des del la nova carretera d'Horta, en l'espai que ocupa una escola de monges entre el carrer Granollrs i Dante, l'edifici en si forma part del conjunt de construccions que constitueixen l'escola de la Immaculada Concepció coneguda popularment com les monges franceses.
Era una mansió de l'estil de les finques d'estiueig del segle XVIII, amb grans jardins i una gran bassa que servia per regar, no era pas una finca agrícola però aprofitava part d'una horta i arbres fruiters per al consum familiar, en el seu inici havia sigut un petit mas conegut sota el nom del mas Sitjà del Coll.
Alexandre de Bacardí i de Janer, tenia la seva casa d'estiueig que durant el segle XIX havia tingut accés des del la nova carretera d'Horta, en l'espai que ocupa una escola de monges entre el carrer Granollrs i Dante, l'edifici en si forma part del conjunt de construccions que constitueixen l'escola de la Immaculada Concepció coneguda popularment com les monges franceses.
Era una mansió de l'estil de les finques d'estiueig del segle XVIII, amb grans jardins i una gran bassa que servia per regar, no era pas una finca agrícola però aprofitava part d'una horta i arbres fruiters per al consum familiar, en el seu inici havia sigut un petit mas conegut sota el nom del mas Sitjà del Coll.
 |
| L'edifici Bacardí en una foto dels anys cinquanta del segle passat. |
 |
| Can Bacardí, tal com és ara mateix |
També una gran part de la superfície que ara és el barri del Carmel formava part de la propietat del Sr. de Bacardí, que va
promocionar la zona com a lloc de reunió i esbarjo. Un del seus
socis va fer molta propaganda entre les societats obreres de l'època
i va oferir terrenys a preus molt baixos.
Tota la seva finca ocupava terrenys que anaven des del Carmel a la Riera d'Horta, integrant diferents masos, entre ells el mas Grau.
Alexandre de Bacardí era polític, advocat i escriptor, va iniciar la urbanització d’aquesta zona el 1870, quan Horta encara era un nucli poc poblat i molt dispers que començava a atraure gent benestant desitjosa de plantar-hi les seves torretes d’estiueig. Era propietari de grans extensions de terrenys en el que aleshores era part del territori del poble de Sant Andreu de Palomar i d'Horta, que va ampliar comprant la finca Torre Miralles en abril de 1867, abans Can Rialp. Els venedors eren Manuel de Martinez i Andreu Pi i el Conde de Asalto Carlos Garcia de Pinel.
Tota la seva finca ocupava terrenys que anaven des del Carmel a la Riera d'Horta, integrant diferents masos, entre ells el mas Grau.
Alexandre de Bacardí era polític, advocat i escriptor, va iniciar la urbanització d’aquesta zona el 1870, quan Horta encara era un nucli poc poblat i molt dispers que començava a atraure gent benestant desitjosa de plantar-hi les seves torretes d’estiueig. Era propietari de grans extensions de terrenys en el que aleshores era part del territori del poble de Sant Andreu de Palomar i d'Horta, que va ampliar comprant la finca Torre Miralles en abril de 1867, abans Can Rialp. Els venedors eren Manuel de Martinez i Andreu Pi i el Conde de Asalto Carlos Garcia de Pinel.
 |
| Alexandre Bacardí. Foto de l'Enciclopèdia Catalana |
La finca era suficientment gran com per
a procedir a la seva parcel·lació i urbanització. Aquestes
parcel·les (quasi en la seva totalitat) les va censar en emfideutes
és a dir, en perpetuïtat per una quantitat de diners anuals. Cal
afegir que els emfideutes tenien dret a construir en les seves
parcel·les .
Els carres eren part del terreny de la
seva propietat i les va cedir al municipi, evidentment no va fruït
de cap acte altruista simplement no li aportaven cap benefici i
s'havien de mantenir. Aquesta circumstància que li va permetre
posar-li als indicats carrers els nom que va voler. Així, va
utilitzar el nom de la seva dona Amalia, el del seu germà Baltasar (aquest
últim finalment es va canviar) i el seu propi Alexandre, i tot
convertint-los en sants van néixer els carrers de C. de Sta. Amalia,
Sant Alexandre i Sant Baltasar. Els dos primers encara subsisteixen.
L'esposa d'Alexandre de Bacardí, Amalia de Casanovas i de Bacardí,
mantenia una estreta relació amb Horta ja que era una Casanovas i a més cosina germana germana seva, les unións entre cosins germans eren molt usuals entre la burgesia de l'època com a mètode per engrandir el patrimoni i que no es dispersés.
Algunes de les torres que hi havia fins
llavors a Horta eren veritables mansions, molt grans, així el que en
Bacardí va propiciar a finals del segle XIX va ser permetre que
classes molt més modestes poguessin tenir les seves casetes, en un
intent de crear una nova classe alta però, inferior, una espècie de
classe mitja “avant la lettre”.
 |
| Vista aèria d'una part del Carmel i Font d'en Fargues des de l'aire F. Brangulí. (Centre Fotogràfic de la Generalitat) |
Entre
d'altres motius, Alexandre de Bacardí va ser molt conegut al poble
d'Horta, perquè juntament amb en Josep Comas de Argemir, Pere Fargas i Sacristà i
Francesc Mascaró Garan i algun altre terratinent de la zona, van
propiciar l'arribada del tramvia elèctric fins a Horta, fet imprescindible
perquè els seus projectes urbanització i construcció de cases a
l'abast d'un ampli espectre de la població, fossin viables.
 |
| Tramvia elèctric a Horta |
Aquest fet
va permetre que moltes de les persones que tenien cases d'estiueig al
Guinardó, Font d'en Fargues, Carmel i Horta en poguessin deixar les
famílies durant els mesos d'estiu mentre que els homes de la casa,
propietaris de negocis i fàbriques a Barcelona, s'hi podien
traslladar amb una certa rapidesa i confort a la ciutat.
 |
| Foto de principis del segle XX, el primer carrer a l'esquerra és Santa Amàlia que va directe a la Plaça Bacardí. Fons F. Capdevila |
Respecte
de la plaça Bacardí, cal dir que malgrat els canvis haguts al llarg
dels anys, manté el seu aire de poble del segle XIX. Al seu voltant hi havia
hagut molts comerços: dues cases de queviures, una cansaladeria, una
polleria, una lleteria i dos forns de pa, que assortien al veïnat
que no s'havia de desplaçar fins la plaça d'Eivissa per comprar el
que necessitava per menjar. En principi, estava permès el pas
dels vehicles pel seu voltant, el que en l'actualitat ja no s'admet el que facilita que la plaça conservi el seu encant.
Anecdòticament,
cal comentar que els veïns i propietaris de les cases que
l'envolten, en assabentar-se de la possibilitat que les autoritats
municipals traslladessin el mercat que aleshores estava en la plaça
d'Eivissa, a altres terrenys del poble, es van donar pressa en
obrir una instància, acompanyada d'una raonada exposició i un bon
número de signatures, en la que manifestaven que l'Ajuntament no
tenia cap necessitat de comprar nous terrenys ja que la plaça
Bacardí era molt adequada per a instal·lar.hi el nou mercat, el que no
deixava de ser cert, sense haver de comprar ni un sol pam de terreny,
entenent els sol·licitants que seria atesa la seva demanda, ja que a
més d'altres avantatges, representava un estalvi de molta
consideració.
Però amb
gran sorpresa per a tots ells, van informar-se per la premsa que
l'Ajuntament ja havia escollit un terreny pel nou emplaçament,
situat en un lloc poc poblat, amb desnivells i lluny del centre com
era el de la Riera d'Horta (ara Tajo), en terrenys de can Bransí.
Segons els
sol.licitants, resultava més rentable, econòmic i pràctic que el
mercat s'ubiqués en la Plaça Bacardí, zona urbanitzada, amb
clavegueram i més habitants, donat que Horta creixia més a la dreta
que a l'esquerra on havia poques cases i els carrers no n'estaven
d'urbanitzats.
Com
resulta evident, l'oferiment no es va acceptar i el mercat finalment
es va ubicar al carrer en l'antiga riera d'Horta ( C. Tajo) i la
plaça Bacardí va continuar essent la plaça de sempre.
Per tot aquell que vulgui saber més sobre la història de la família Bacardí us recomano un bloc que està molt ben documentat escric per Julio-carlos García Castrillón, que recull escriptures i testaments de les famílies Bacardí-Casanovas-de Mónaco i d'altres en el que els estudiosos sobre la història recent de la burgesia catalana trobaran força material.
 |
| L'Edifici de la que va ser la casa d'estiueig dels Bacardí a Horta Avui. Foto del WEB de l'Ajuntament www.BCN.cat |
L'Ajuntament de Barcelona l'any 1989 comená un nou estudi de protecció de la plaça i el 23 de gener de 1991 s'aprova definitivament el Pla Especial de Protecció del Conjunt Urbà de la plaça Bacardí. A més actualment diverses cases de la plaça estan catalogades com a patrimoni arquitectònic de la ciutat Nivell C. (Història els carrers del poble de Sant Andreu de Palomar de Jordi Petit i Gil i Jordi Sánchez i Ruíz).
Alejandro de Bacardí de Janer: nace en Barcelona, el 10 de septiembre de 1816, muere en San Miguel de Premiá (hoy Premia de Dalt) el 28 de agosto de 1905. Está enterrado en la tumba nº 40, cerca del departamento 1º del cementerio de Poble nou de Barcelona. Tiene un hermano nacido en Barcelona 1814-1888, que se llama Baltasar (este tiene una calle con su nombre que da casi a la calle Badal, también consta que está en terrenos colindantes suyos.Era Político, Arqueólogo, Banquero, Hacendado, entre otras cosas. Alejandro de Bacardí tiene una plaza con su nombre en el barrio de Horta, asi mismo consta que está ubicada colindantes a sus terrenos. También la calle de San Alejandro, así como la de Santa Amalia están puestas en honor suyo y de su esposa, en tales terrenos. Dicha zona de Horta/San Andrés de Palomar, la urbaniza él, motivo por el que pone esos nombres a dichas calles, falta una que es San Baltasar, actualmente tiene cambiado el nombre.
- Fonts d'informació : Diversos Webs de la xarxa, com Wikipedia - EL CARMELO., Can Bacardí, web de l'Ajuntament de Barcelona, www.bcn.cat. . Els llibres El que ha Estat i és Horta de Desideri Díez,, FONT D'EN FARGUES Història i records d'un barri - de Paulina Almerich, Carlota Giménez i Teresa Morros. Escrit de Margarida Codina sobre el seu barri. Fotos de diverses procedències.Artícle de la Vanguardia del 11.5.31 "NUEVO MERCADO DE HORTA". Bloc sobre la història de la família Bacardí de Julio-Carlos García Castrillón. Història els carrers del poble de Sant Andreu de Palomar de Jordi Petit i Gil i Jordi Sánchez i Ruíz.
