Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guinardó - Can Girapells. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guinardó - Can Girapells. Mostrar tots els missatges

diumenge, 20 de setembre del 2015

UN RECORD PER CAN GIRAPELLS

Can Basté o Can Girapells va morir per incompetència de les autoritats socialistes un final de juliol de 2004, amb amb traidoria i nocturnitat, com es sol dir. Quan molts veïns estaven de vacances , el consistori va enviar les màquines excavadores i la van enderrocar i amb ella un exponent important de la història del barri.

Va passar per molts usos els últims anys de la seva existència, el darrer com a bar on es servien menjars, finalment va ser abandonada i estava en un estat lamentable quan les autoritats la van enderrocar.

La de sota és una fotografia de 1966, i pertany a l'arxiu personal de Felip Capdevila i donada a la seva mort a l'Arxiu Històric d'Horta Guinardó. era un bar de menjar que rebia el nom de La Masia, tal com es pot comprovar en la foto.




L'ajuntament va decidir que ben a prop havia de passar una ampla avinguda que l'afectaria de ple i que finalment no l'hauria tocat pas, tal com hem pogut constatar al llarg dels anys.

Sinó l'haguessin enderrocat corre -cuit encara lluiria en el seu lloc de sempre degudament rehabilitada i al servei del barri.

La Periodista Meritxel M. Pauné deia respecte de Can Girapells a la Vanguardia

Trauma boomerang

El temor vecinal en el Guinardó tiene raíces que van más allá de la Torre Garcini. La Plataforma Salvem Torre Garcini no está dispuesta a bajar la guardia con esta masía ni se fía del consistorio -con independencia del color político- porque está escarmentada: el traumático derribo de otra masía cercana, Can Girapells. A tres calles del pasaje Garcini se erigió durante siglos y hasta el 2004 el imponente caserío de la familia Basté. Fue expropiada por el consistorio para convertir en una avenida la calle Teodoro Llorente, donde este sábado se inaugura el nuevo mercado. A pesar de las reiteradas peticiones de la asociación de vecinos y las reiteradas evasivas municipales, la piqueta echó abajo Can Girapells sin previo aviso el último fin de semana de julio, cuando medio barrio acababa de irse de vacaciones. Actualmente a su antiguo emplazamiento no queda ningún rastro.

Un últim record per can Girapells.







divendres, 13 de juliol del 2012

CAN GIRAPELLS - Història d'una mort


Aquest mas de planta basilical, també conegut com Can Basté comptava amb tres mojades i tres quarts de terra destinades a vinya i a cereals. Era una masoveria veïna de les masies de Can Berdura (al carrer Puerto Principe), de Can Vintró (a la pl. Carles Cardó)  i d'altres masies de la zona.
 
Can Girapells a principis del XX

Can Girapells 1914
La història de Can Girapells remunta fins a finals del segle XVII. Sabem que l'any 1776 era una propietat mitjana regentada per Miquel Basté i Ferrer, per això antigament era coneguda per Can Basté.

A la Mort de Miquel Basté, la va heretar el seu fill Ramon Baste i Pujadas, el 1824. 

El 1899 va passar  a mans dels cinc fills d'Agustí Basté i Carbonell i Sebastiana Palou Sallent i la propietat s’esmicola i perd el seu sentit agrari. El 1917, aquests germans se la van vendre per 56.000 pessetes a la societat Agustí i Cia, regentada pel militar, Jorge Palanca, que pretenia treure rendiment dels terrenys. Dos anys més tard, era venuda a la Compañía Fabril de Carbones Eléctricos que va instal.lar un dipòsit a la zona.

El 1927, es torna a vendre  a l’industrial Antoni Vidal i Serra per 122.00 pessetes. Aquest va morir el 1933 i la va deixar a les seves filles, Carme i Montserrat Vidal Folch que la van mantenir fins que l’expropià el municipi. 

Els últim temps de la seva vida havia estat una mena de taverna on també feien menús fins que van tancar aquell negoci. 

Va estar molts anys enrunant-se i essent lloc de trobada d’una nombrosa colònia de gats.


Projecte de Plaça Maragall. Can Girapellls a d'alt a la dreta. Darrera l'antic camí d'Horta

El renom de Girapells li ve d'un antic masover que deia sovint com insult "et giraré la pell".

El Guinardó urbà no té més de 120 anys. Can Girapells tenia a prop altres masies : Can Berdura i Can Viudet  (a sota la plaça Maragall), Can Garcini i Can Eloi (al Passeig Maragall anant cap a Barcelona),   Can Vintró i  Can Sabadell (passeig Maragall anant cap a Horta).

Can Girapells conreava cereals i vinya i els darrers anys es va especialitzar en floricultura.


Els camps amb els cultius de flors de Can Girapells


Tal com hem indicat, les darreres propietàries  de la masia va ser van ser Carme i Montserrat Vidal Folch que la mantingueren fins que l'Ajuntament els la va expropiar.


La masia en els últims anys de la seva existència

No va ser possible l’indult i la masia de Can Girapells va ser enderrocada el darrer cap de setmana del juliol de 2004. Tot i els intents el veïnat i de l'Associació de Veïns, la casa va ser ràpidament enderrocada, ja que l'Ajuntament va adduir que no tenia cap valor històric. D'aquesta forma. un bocí de la historia rural del pla de Barcelona que es perdia per sempre més.



enderrocament de la masia en agost de 2004


Un nou edifici s’aixeca en el solar que fa poc ocupava la masia de Can Girapells. Aquest projectat pels arquitectes Alonso i Balaguer i construït per REGESA, hi viuen persones grans i d’altres que es veuen afectades per les obres de connexió de la ronda del Guinardó amb el carrer Olesa i la futura estació de l’AVE de la Sagrera.

 Ara, el carrer Teodor Llorente a tocar el passeig Maragall s’ha ampliat mostrant com ha de ser aquest carrer en el futur. Crec que encara en la memòria de molta gent del Guinardó està present la figura de la masia de Can Girapells per això ens permetem donar una breu noticia de la seva història.



Pisos que s'han construït en terrenys de Can Girapells


  • Fonts informatives : Calendari editat per la Cooperativa Rocaguinarda. 
  • Fotos de procedències diverses.
  • Article publicat a la Veu de la Vall d' Horta i del Guinardó. 
  • Gener 2006, artícle de Martín M. Checa-Artasu, historiador.