Aquest mas de planta basilical,
també conegut com Can Basté comptava amb tres mojades i tres
quarts de terra destinades a vinya i a cereals. Era una masoveria
veïna de les masies de Can Berdura (al carrer Puerto Principe), de Can
Vintró (a la pl. Carles Cardó) i d'altres masies de la zona.
 |
| Can Girapells a principis del XX |
 |
| Can Girapells 1914 |
A la Mort de Miquel Basté, la va heretar el seu
fill Ramon Baste i Pujadas, el 1824.
El 1899 va passar a mans dels cinc fills d'Agustí Basté i Carbonell i Sebastiana Palou Sallent i la propietat s’esmicola i perd el seu sentit agrari. El 1917, aquests germans se la van vendre per 56.000 pessetes a la societat Agustí i Cia, regentada pel militar, Jorge Palanca, que pretenia treure rendiment dels terrenys. Dos anys més tard, era venuda a la Compañía Fabril de Carbones Eléctricos que va instal.lar un dipòsit a la zona.
El 1899 va passar a mans dels cinc fills d'Agustí Basté i Carbonell i Sebastiana Palou Sallent i la propietat s’esmicola i perd el seu sentit agrari. El 1917, aquests germans se la van vendre per 56.000 pessetes a la societat Agustí i Cia, regentada pel militar, Jorge Palanca, que pretenia treure rendiment dels terrenys. Dos anys més tard, era venuda a la Compañía Fabril de Carbones Eléctricos que va instal.lar un dipòsit a la zona.
El 1927, es torna a vendre a
l’industrial Antoni Vidal i Serra per 122.00 pessetes. Aquest va
morir el 1933 i la va deixar a les seves filles, Carme i Montserrat
Vidal Folch que la van mantenir fins que l’expropià el municipi.
Els últim temps de la seva vida havia estat una mena de taverna on també feien menús fins que van tancar aquell negoci.
Va estar molts anys enrunant-se i essent lloc de trobada d’una nombrosa colònia de gats.
Els últim temps de la seva vida havia estat una mena de taverna on també feien menús fins que van tancar aquell negoci.
Va estar molts anys enrunant-se i essent lloc de trobada d’una nombrosa colònia de gats.
 | |
| Projecte de Plaça Maragall. Can Girapellls a d'alt a la dreta. Darrera l'antic camí d'Horta |
El renom de Girapells li ve
d'un antic masover que deia sovint com insult "et giraré la pell".
El
Guinardó urbà no té més de 120 anys. Can Girapells tenia a prop altres
masies : Can Berdura i Can Viudet (a sota la plaça Maragall), Can
Garcini i Can Eloi (al Passeig Maragall anant cap a Barcelona), Can Vintró i Can Sabadell (passeig Maragall anant cap a Horta).
Can Girapells conreava cereals i vinya i els darrers anys es va especialitzar en floricultura.
 |
| Els camps amb els cultius de flors de Can Girapells |
Tal com hem indicat, les darreres propietàries de la masia va ser van ser Carme i Montserrat Vidal Folch que la mantingueren fins que l'Ajuntament els la
va expropiar.
 |
| La masia en els últims anys de la seva existència |
No va ser possible l’indult i la masia de Can
Girapells va ser enderrocada el darrer cap de setmana del
juliol de 2004. Tot i els intents el veïnat i de l'Associació de Veïns, la casa va ser ràpidament
enderrocada, ja que l'Ajuntament va adduir que no tenia cap valor
històric. D'aquesta forma. un bocí de la historia rural del pla
de Barcelona que es perdia per sempre més.
 |
| enderrocament de la masia en agost de 2004 |
Un nou edifici s’aixeca en el solar que fa poc ocupava la masia de Can Girapells. Aquest projectat
pels arquitectes Alonso i Balaguer i construït per REGESA, hi viuen persones grans i d’altres que es veuen afectades per
les obres de connexió de la ronda del Guinardó amb el carrer Olesa
i la futura estació de l’AVE de la Sagrera.
Ara, el carrer Teodor
Llorente a tocar el passeig Maragall s’ha ampliat mostrant com ha
de ser aquest carrer en el futur. Crec que encara en la memòria de
molta gent del Guinardó està present la figura de la masia de Can
Girapells per això ens permetem donar una breu noticia de la seva
història.
 |
| Pisos que s'han construït en terrenys de Can Girapells |
- Fonts informatives : Calendari editat per la Cooperativa Rocaguinarda.
- Fotos de procedències diverses.
- Article publicat a la Veu de la Vall d' Horta i del Guinardó.
- Gener 2006, artícle de Martín M. Checa-Artasu, historiador.
6 comentaris:
Los que la conocemos desde enanos ...¿ no comentamos nada...?¿ nadie recuerda al ir al mercado con sus padres pasar..por delante...?...No me lo puedo creer....¡¡¡ que no decaiga el BARRI ..por favor..anímense ...Gracias anticipadas un INDIANO
DESPRÉS DE TANS ANYS VEURE AQUESTA INFORMACIÓ I FOTOS DE LA HISTORIA DEL MEU BARRI, SEMPRE M'EMOCIONA..SON RECORDS QUE ESTABAN PERDUTS I SUPOSU QUE PER MOLS DE LA MEVA GENERACIÓ TENEN MOLT VALOR.
COM SEMPRE UN AGRAÏMENT PER LA CARME PER LA SEVA FEINA I ESPERAN NOVES HISTORIES QUE TOTS HEM VISCUT EN AQUETS BARRIS..
SALUTACIONS, UNA INDIANA
els indians teniu molta memòria, ja m'agradaria a mi que molta altra gent en tingués tanta, jaja. Gràcies.
De pequeño subía por Teodoro Llorente y mi madre me compraba los zapatos en "calzados Castells". había una señora muy amable, luego su hija llevó el negocio, que tenia como curiosidad una sillas de cine para sentarse y un piso superior con cajas y cajas de zapatos. Al salir llegué a ver gente en Can Girapell..más tarde llegó el silencio y luego la piqueta. la gente que pasao hoy por delante no llegará a pensar lo que había allí, como tampoco yo pensé lo que había en esa masia 100 años antes de ir a comprar esos zapatos. Una alegría haber vivido el poder contemplarla. Que descanse para siempre en la memoria de los que vivimos ahora.
L'Ajuntament governat pel PSC ha estat el més gran destructor del patrimoni a Barcelona, superant amb escreix les immobiliàries com N&N.
Recordo la sabateria a la que un anónim fa referencia. La meva mare també em portava a mi a comprar sabates i recordo aquesta filera de cadires de fusta, la mare i la filla tan amables i els gatets que campaven al solar del costat. Recordo una llibreria molt petita i fosca pprtada per una senyora molt gran també en aquest mateix carrer. Quants records!!
Publica un comentari a l'entrada