 |
| El Metro arriba a la plaça d'Eivissa |
Encara recordo
l’arribada del metro a la plaça d’Eivissa. Desprès d'anys d'espera finalment tots els
que vivíem al final del carrer Feliu i Codina i voltants, no ens
caldria vorejar el Turó de la Peira fins arriba a l’estació de
Vilapiscina per pujar al metro, estació solitària en l’època ,
on el passeig de Fabra i Puig s’estava tot just a les beceroles,
poca llum i molt de fang al carrer quan plovia.
Les persones que
vivíem en la frontera d’Horta-Guinaueta, estavem allunyats de tot
transport públic ja fos tramvia i/o autobús a la plaça Eivissa i metro a
Vilapicina. Si havies de matinar per anar a la feina, a quarts de
set o de vuit del matí, era una excursió a vegades perillosa i tot,
per aquelles noies que caminàvem soles per anar a treballar.
La situació ha
canviat una mica, no pas gaire, des d’aleshores. El passeig de
Fabra i Puig ja està acabat, el barranc que separava Horta de la
Guinaueta s’ha convertit en un parc. Pel passeig indicat passa
algun autobús fins ara el núm 74, fa poc han canviat però les
numeracions, les noves les desconec, que comunica el centre de la
ciutat amb la Guinaueta i el metro que s’ha allargat i arriba a la
Vall d’Hebron. També han allargat el recorregut de la Línia 3
que arriba a Canyelles i acaba a Trinitat Nova. Poc més, aquella
franja d’Horta continua una mica abandonada en quan a transport.
No compto pas el Bus barri atès que es concentra en el propi barri i
la Vall d’Hebron.
 |
| Encerclat en blau la zona deixada de la ma dels déus |
Però tornen a
l’arribada del metro a la Plaça Eivissa, tal com diu el nostre
mestre en història d’Horta Desideri Díez en el seu llibre ELS
TRANSPORTS A HORTA, el creixement dels barris perifèrics i l’augment
dels seus habitants va obrir una crisi de comunicacions entre les
zones perifèriques i el centre de Barcelona.
Es necessita un
transport ràpid, amb capacitat i econòmic per a l’usuari , amb
capacitat per traslladar el personal d’una banda a l’altra de la
ciutat de Barcelona i d'aquesta manera va néixer el Transport Metropolità de
Barcelona, conegut popularment com METRO.
Tot va començar en
1924, amb el primer transport subterrani de la ciutat, que unia la
plaça de Catalunya amb la plaça de Lesseps.
En 1926 es posava en servei el metro Transversal, actual línea 1, entre plaça d'Espanya i la plaça
de Catalunya.
Però la gran
expansió del metro no es va produir fins la dècada dels
seixanta-setanta, que va ser el període de major trascendencia en el transport
col·lectiu barceloní.
En las primavera de
1954, es comencen les obres per enllaçar el barri d’Horta, un dels
més poblats i més deficients en quan a transporte urbà, amb
l’estació de La Sagrera. Les seves estacions van ser La Sagrera,
Congrès, Maragall; Virrei Amat i Vilapicina.
 |
| Inauguració de l'estació de Vilapicina, foto autor desconegut |
 |
| Inauguració de l'estació de Vilapicina, foto autor desconegut |
Estem ja a 1959, la
línia arriba fins a l’estació de Vilapiscina el 21 de juliol, i no és fins
l’any 1967 no va arribar fins la plaça d’Eivissa.
Hi va haver alguns
accidents lamentables entre les estacions de Virrey Amat i Horta, el
30 d’octubre de 1975 van xocar dos trens a l’estació de Virrey
Amat amb un balanç de 50 ferits i dos morts, el maquinista, que va
morir a l’acte i Ángel Huigueras Carrions de 67 anys i veí
d’Horta que morí uns dies desprès.
Les associacions de
veïns de les zones afectades s’uniren, en van publicar notes de
premsa queixant-se del mal funcionament de la línia d’Horta pels
diferents accidents que s’hi van produir.
I aquesta és una
petita part de la història de l’arribada del Metro a la plaça
d’Eivissa.
Fonts d'informació. "ELS TRANSPORTS A HORTA" de Desideri Díez.
