Maria Torremadé Martínez, filla única d’una família de classe treballadora, va néixer al carrer París el 1923, en principi els pares la van dur a estudiar a les monges Franceses, per sobre de la Diagonal però, poc desprès es traslladaren a viure al carrer Amílcar del barri del Guinardó d’on ja no es van moure més.
En aquella època, la llevadora era la persona que ajudava a les mares a dur les seves criatures al món donat que la gran majoria d'elles naixien a casa, ella va ser, per tant, testimoni del seu naixement i qui va determinar el seu sexe que, segons va observar, era el femení.
Explicava el mateix Torreamadé, que la seva mare li va fer notar a la llevadora que a la «nena», se li notava una protuberància estranya en el sexe, a la que la llevadora no va donar importància tot argumentant que amb el temps tot es posaria en el seu lloc.
A la mare el naixement d'una nena la va fer molt feliç, sempre havia desitjat una nena; durant la seva infantesa la va guarnir sempre amb llacets de color rosa,i fins i tot va fer la comunió amb un vestit d’aquest color, circumstància que ella no va suportar mai.
Com tota criatura de la barriada, devia anar a alguna de les poques escoles que hi havia aleshores al Guinardó, va créixer com totes les nenes del moment que havien de ser preparades pel seu paper de dones i mares.
Als 14 anys, xerrant amb les amigues del carrer, una d’elles li va assenyalar a una altra noia que estava prop d’elles tot dient, «aquella és la meva germana fa curses i és campiona de Catalunya d’atletisme»; això la va picar i li va respondre - segur que jo corro molt més que ella -. La amiga cridà a la seva germana i li comenta el que afirmava Maria, la noia se la mirà i respongué «doncs bé m’ho hauràs de provar, demà et deixo uns pantalonets curts i anirem a córrer a l’Escola Industrial»,
Al dia següent, tal com havien quedat va anar amb aquesta noia al lloc on entrenava i van organitzar una competició on sorprenentment per tothom va guanyar Maria. L’entrenadora no s’ho podia creure però, si has millorat el rècord d’Espanya!! exclamà, això no pot ser i seguidament va fer-lis repetir la cursa tornant a guanyar Maria. L’entrenadora entusiasmada va veure de seguida que la noia era un diamant en brut i així va començar per la Maria l’aventura de córrer.
Aleshores, va convèncer a seus seus pares, que el a ella el que li agradava de veritat era fer l'esport i ben aviat va excel·lir en atletisme, basquet, natació i joquei herba on va destacar donada la seva potència física.
Quan es va fer més gran va arribar l’hora d’anar a estudiar fora del barri i va començar a practicar bàsquet al Club Esportiu Laietà i en hoquei herba fou porter del SEU de Barcelona, esports en els que també va destacar.
Era una persona molt agradable i oberta de mires i alhora amb molta tenacitat quan volia una cosa no parava fins que ho aconseguia.
En 1942, les seves marques esportives estaven molt lluny de les de les seves competidores: millor marca europea en 60 metres i quasi record mundial, campiona d'Espanya en 100 metres, en 200 i en 800, i grans marques en salts d'alçada . Es va donar a conèixer fent cros en 1940 i en 1941, va batre els rècords espanyols de 100m (12.0 en prova mixta), 200 (27.0), 800 (2:29.5), alçada (1,42) i longitud (5,09), va triomfar en l'atletisme en les files de RCD Español.
Fins els catorze anys no va tenir massa problemes en assumir la seva condició femenina però el seu cos va començar a fer canvis i ben aviat va sentir que alguna cosa no rutllava bé en la seva vida, va notar que cada cop li atreien més les noies i ho va comentar amb els seus pares els quals, i més per l’època en la que es desenvolupa la història, que no s’ho van prendre gens bé.
Aleshores, amb 19 anys i sense cap recolzament familiar, es va fer visitar per alguns metges especialistes que van determinar que patia d'una malformació de genital i que en realitat era un home.
Malgrat que el tema era tabú en l'època, molt més que no pas ho és ara, encara que també. es va decidir operar i adquirir el seu veritable sexe, el masculí i així es va convertir en Jordi.
Lògicament la notícia devia estar en boca de tots el veïns del barri, però ell no se n’amagava pas i a tothom que el volia sentir li explicava el que li havia passat, finalment les aigües es van calmar, van passar els anys en els que ell va procurar fer una vida el més normal possible.
El 1942 conscient de que ja era un home, es va presentar en el registre civil amb tots els papers que ho acreditaven i va canviar el nom i el sexe i així es va convertir en Jordi.
Aquest fet li va fer perdre totes les seves marques esportives i trofeus, degut a que des de sempre, malgrat que no ho sabia, havia estat un home ja que que tenia els òrgans sexuals masculins, encara que amagats. La pròpia Maria, ara Jordi, comentava que el seu cas havia estat un error clínic i que una simple operació en nàixer ho hauria solucionat tot, però de manera errònia va ser estimat que era una nena.
foto (**) www. marca.com |
El cas es va airejar en el diari “Informaciones” el 13 de febrer de 1942, on de manera tendenciosa es publicava “María Torremadé, conocida atleta catalana, va a cambiar de condición en el Registro Civil, con lo que será desposeida de las marcas y títulos conquistados en distintas pruebas atléticas. La plusmarquista es en realidad un hombre que ha estado compitiendo travestido”,
Una vegada fet públic aquest sorprenent cas de transsexualitat o hermafroditisme, com se li denominava en la premsa, va suposar un gran entrebanc per a la pràctica de l'esport en l'àmbit femení donat que a partir d'aquest fet les autoritats posaren tots els entrebancs possibles per a l'activitat atlètica de les dones durant més de vint anys, on va tenir molt a veure Pilar Primo de Rivera i la Sección Femenina que van prohibir del atletisme femení fins ben entrats els anys seixanta.
Per a Jorge García García, escriptor especialitzar en l'esport femení, autor del llibre “El origen del deporte femenino en España”, el cas de Maria Torremadé fou aprofitat pel govern del moment per acusar l’atlestisme femení de masculinitzant.
És sorprenent com els seus espectacular registres, a l'alçada de les millors marques masculines, no havien provocar sospites en la Federació Española de Atletismo. En 1941 Torremadé va establir diverses marques nacionals femenines molt per sobre dels anterior rècords aconseguits per les atletes del moment.
Relleus, proves de velocitat, salt d'alçada i longitud, no havia disciplina esportiva que se li resistís, Tanmateix però, totes aquestes marques, com ja hem indicat van quedar anul·lades quan es va descobrir que Maria, malgrat havia estat educada com a dona, era en realitat Jordi.
Desprès del canvi de sexe va seguir practicant l'atletisme i va ser campió de Catalunya en 4x100, però finalment va decidir que tot plegat demanava massa temps i sacrifici i va deixar l’esport.
Expliquen fonts properes a la família que, un cop estava xerrant amb amics i veïns asseguts en les grades del Martinenc i els retà a travessar el camp per saber qui guanyava la carrera, ells es van mirar com dient, nosaltres tenim 18 anys que diu aquests iaio de 28, el guanyem segur. Però no, en Jordi els donà una pallissa impressionant arribant a la meta molt abans que ells, estava dotat d'una gran fortalesa física.
La vida des de aleshores no va ser fàcil per en Jordi Torremadé, el seu nou gènere masculí, no acceptat pels propis pares, li va entorpir aconseguir diverses feines.
Tanmateix però una dona, veïna del carrer i amiga, si que el va entendre, acceptar i donar suport en aquells moments difícils., es tractava de Catalina Pons amb qui el 5 d'agost de 1952 es va casar malgrat l'oposició dels seus pares que no acceptaven aquell matrimoni, circumstància que va provocar que la desheretessin.
Quan els seus pares van morir però, els seus germans la van tenir present en el repartiment dels bens familiar, malgrat l'opinió contrària dels seus progenitors.
El seu matrimoni es va celebrar en la intimitat en la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, la seva germanastre Justina Pons (el seu pare s'havia casar dos cops), els va oferir un berenar en el jardí de casa seva juntament amb d'altres familiars.
La situació al país no era pas gens fàcil per a ningú i menys per a ells, així que en 1959 van emigrar a París on ningú no els coneixia, a la fi de començar una vida nova.
A París en Jordi va treballar per una multinacional relacionada amb els transport ferroviari francès i Catalina en diferents camps, no van voler tenir fills, en Jordi considerava que no volia que cap d’ells pogués tenir el seu mateix problema genètic que ell.
No van tornar a Barcelona fins a 1969 on s'hi van establir. Ja en la dècada dels vuitanta, la situació i les idees respecte a aquest tipus de probles havien canviat i es podien tractar obertament,
Catalina Pons i Jordi Torremadé , qua van tornar de París. Foto fons Renom |
En Joaquim Maria Puyal va realitzar un dels primers, sinó el primer, programes televisius on es tractava el tema tabú dels canvis de sexe (La vida en un xip), on van ser convidats a la fi de parlar de la seva experiència tant a ell com la seva dona.
Jordi Torremadé en el programa de Angel Casas |
A rel de la seva tornada a Catalunya, van ser molts els diaris que van recordar l'antiga història de la coneguda atleta dels anys 30-40 que passà de ser Maria Torremadé a Jordi Torremadé. Al respecte comentava un ja sexagenari Jordi en una entrevista del Mundo Deportivo de 1982 «A medida que pasaban los años mi instinto me decía que yo era un hombre», i en realitat si que l’era.
Jordí Torremadé va morir a Barcelona el 2 de novembre 1990 d'un atac de cor a l'edat de 67 anys, desprès d'una vida carregada d'experiències.
Catalina Pons té actualment 92 anys i viu a un poblet de Barcelona amb el seu nou marit.
Fons Informatives:
- Família Renom- Pons
- (**) Foto : www.marca.com
- Julián García Candau. "La historia de María (Jorge) Torremadé" Farode Vigo, 28/09/2009. www.farodevigo.es/deportes/2009/09/28/historia-maria-jorge-torremade/372370.html.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada