La part del territori que va des de el Passeig de Maragall fins l'antic canòdrom Meridiana i de l'avinguda Meridiana fin av. Borbó eren tot camps que traballaven els propietaris o masovers de les masies de la contrada. Grans masies i torrres senyorials com: Torre Llobeta, Torre Sellès, Can Ros, Torre Roja o Can Cascante, coexistien amb propietats agrícoles més petites com Can Xiringoi, Can Viudet (ca n'Aucellàs), Can Boada, Can Berdura, Can Sabadell, Can Ferrer, Can Clariana i d'altres que no hem aconseguit situar.
Seguidament reproduïm la disposició de la majoria d'aquestes masies en el mapa que segueix
 |
| Encerclada en vermell la masia de Can |
A la plana de Barcelona convivien doncs dos tipus de cases pairals, les senyorials que eren aquelles que eren propietat de senyors de Barcelona que les posava a càrrec d'uns masovers que són els que hi vivien i en tenien cura de la casa tot treballaven les terres del senyor i aquelles en les que els propietaris treballaven les seves terres i vivien en seves pròpies masies, aquestes últimes més petites. Una part aquestes darreres però, amb els anys i havent canviat de propietaris diverses vegades, finalment es convertien també en cases senyorials d'estiueg.
Can Berdura era de les que els propietaris hi vivien i treballaven.No hi ha pas cap dubte de l'enorme importància que van tenir les masies en la fesomia del futur barri de Els Indians. En el barri dels Indians per sobre de tot en destaca Can Berdura, situada a la frontera de l'antic municipi de San Andreu del Palomar i al costat de l'antic torrent de la Guineu que baixava pel que ara és el carrer de l'Art del Guinardó, tot creuant el que desprès va ser la Plaça Maragall, baixant pel carrer que ara es coneix com d'Artemisa fins el Clot fins arribar al Mar.
Els primes testimonis que es fan ressò de l'existència d'aquesta finca es remunten a 1771, any en que el mas va ser construït per Joan Rossinyol. La casa va desaparèixer el 1956, coincidint amb l'apertura del carrer Campo Florido.
 |
| Bassa de Can Berdura, darrera es veu la masia |
Aquest historiador de Sant Andreu, va trobat un breu text de finals del segle XIX escrit per Mariano Berdura Gaig, hereu de la masia de Can Berdura, que entre els anys 1895-96, llevat dels mesos d'octubre -novembre i de manera parcial els dos primers mesos de l'any 1897. Aquesta fragmentació va ser deguda a que el document compilat era en origen un llibre de comptes recuperat de forma fortuïta, ja trencat, en el moment de l'enderrocament del mas en l'any 1956, per part de Josep Maria Berdura Mas, darrer propietari de la masia. Aquest document va a passar a formar part de l'arxiu particular de la família Berdura, seguint la tradició del món masover de conservar la documentació relacionada amb la casa, la família i la terra conreada.
Aquest Breu registre constata un cop més els trets que defineixen el món de la masia. El territori és un espai en el que l'home hi treballa, l'ocupa i el va modificant al llarg dels anys. Aquest home viu en un mas de forma i característiques determinades amb una sèrie d'elements distribuïts que la configuren, com l'era, la bassa d'aigua per guardar l'agua per l'hort i donar de beure al bestiar, els camps, el conreu, l'hort, les pastures o espais erms i el bosc.
En Mariano Berdura Gaig, n'era el cap de la casa, el veritable patriarca i monarca familiar. Ara be, un acurat anàlisi del document en qüestió, permet veure les relacions que la família i entorn tenen per la consecució dels recursos i la seva explotació de cara a l'evolució del grup familiar. Altrament. el document recull la necessitat que té el pagès de controlar, canalitzar i ordenar les seves aptituds físiques i mentals, pròpies d'una persona, un pagès al final de la seva vida.
 |
| Can Berdura cap els anys cinquanta en una vista cenital. Fons família Berdura |
Va nèixer el 18 de desembre de 1828 i era el quart germà d'una família de quatre fills, els tres primers dels quals eren dones. Per tant ell n'era l'únic home i seguint la tradició familiar catalana, l'hereu de la família Berdura. Els seu pare era en Josep Berdura Sitjar (presumiblement de la familia Sitjar, Can sitjar Gran i Can Sitjatr petit d'Horta, Can Sitjat de Sant Andreu), natural de Sant Genís dels Agudells Horta i la seva mare va ser la Caterina Gaig Marc, filla de Can Gaig, Masia situada entre Horta i Vilapicina. Els vincles matrimonials posen en evidència que les pràctiques endogàmiques eren freqüents i pròpies en el món rural. Ambos provenien de famílies amb terres de conreu i casa a l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar.
Va anar a l'escola fins els 14 anys i es va casar en 1847 a l'edat de 19 anys amb Francesca Mas Rocafort (1829-1858), originaria de Sarrià amb la que va tenir quatre fill. Amb 29 anys es va quedar vidu i es va tornar a casar amb Francesca Crusents Bonet (1826-1889) amb la que va tenir quatre fills més
Can Berdura era una de les 25 masies que el nomenclàtor de 1860 atorgà a Sant Andreu del Palomar. La casa pairal estava situada a la cantonada dels actuals carrers de Campo Florido amb Puerto Príncipe.
 |
| La Masia en la dècada dels 50, pocs anys abans de ser enderrocada. El camí que apareix a la fotografia conduia cap a la crta. d'Horta, Foto del CEC. |
La casa va ser reconstruïda al menys dues vegades. Documentada amb seguretat des del segle XVIII, quan es va fer la segona refacció pel mestre d'obres Joan Rossinyol en 1771. Els seus límits territorials aproximats queden marcats pel torrent de la Guineu, el camí de Dalt (actual Concepció Arenal) i les propietats de Pere Vintró (Can Vintró) i de Ramon Basté Baratar, les propietats de successors de Serafín Bacigalupí, emparentat amb els Güell i les de Teresa Vedruna, Joan Ustrell i Margarita Mas.
 |
| Foto de la bassa de can Berdura poc abans que comencessin les obres del que seria la plaça Maragall i el pg. de Maragall. Principis del segle XX |
 |
| Foto de on es pot apreciar en quina situació va quedar la bassa que estava a l'esquerra de la masia, quan van començar les obres per bastir la plaça i ampliar aquest tram del pg de Maragall. Foto de de AFB |
Les diferents propietats i camps rebien noms segons els elements que es cultivaven o altres elements de caràcter paisatgístic o constructiu, pel cas de Can Berdura tenim documentats:
- Camp de les tres quartes, propietat de Josep Anton Ros (propietari de Ca l'Armera o Can Ros), conreat en règim de parceria per la família Berdura.
- Camp de les arcades.
- Camp de les Magranes
- Camp de la civada, situat prop de Sta. Eulàlia de Vilapicina
- Camps de l'estrella i del cànem a Sant Martí de Provençals
- Camp-florit de roselles. El més proper a la casa situat a la zona del barri dels Indians.
- Camp de l'Espunya. Cap a la zona del Clot
- El Pedregal
- Les Freixes amb contractes de parceria propietat d'Engracia Batista a Sant Andreu del Palomar
- Les vinyes les tenien a Can Quintana a Horta.
Com podem observar la família tenia un gran número de contractes de parceria que suposaven que el propietari real de les terres, en cedirà el seu us a canvi d'una part de la producció però també amb possibilitats d'altres condicions i obligacions que contenen les clàusules d'aquest tipus de contractes.
Els Berdura cultivaven gran quantitat de cànem, blat de moro, blat, ordi, civada, seguint la tendència que s'observa a tot el Pla de Barcelona de l'època..
També tenia molta importància l'horta, les verdures, les hortalisses que venien en un parada que tenia la filla al mercat del Clot, Concepció Berdura Crusents “La Sió de Can Berdura” , que va regentar la parada durant 35 anys.
Pel contingut del llibre de comptes de Mariano Berdura, podem observar la relació radial existent entre el mas i les masies properes, i tanmateix més llunyanes en l'espai, per exemple:
- he pagat a Can Cortada la vinya. (Horta)
- he morts dos porc.. han estat venuts pel Cim de Can Vintró.
- He pagat totes les feines relatives als ports de Ca la Gallarda?.
- ...patates de Can Torre Roja (La Torre Vermella de la Sagrera)
- 4 plantades d'esbergínies, pebrots i tomàquets de les de Can Sellés
- garrinen les truges de Can Viudet, és la primera garrinada
- taulat d'esbergínies a Can Llavallol?
- deixo la maça i tres tascons a Can Garcini
- he portat la verra petita a Josep Berru de Can Viudet
- deixo carro a ca la Quima?
- he portat la verra a cobrir el porc d'en Josep de Can Carabassa (Horta)
- he portat la verra a cobrir a Can Gallina?.
Com a últim apunt, cal dir que el cognom familiar en principi va ser Verdura però que en algun moment de la seva llarga història, algun element administratiu ho hauria canviat equivocadament per Berdura, com passa amb alguns cognoms i així va quedar.
 |
| La part del darrera de la masia, ja entre algunes de les cases bastides al barri dels indians al final de la seva vida. |
Quan el tramvia arribava fins la plaça Maragall el conductor cantava arriben a Can Berdura que era la finca més coneguda de l'indret i sobre part de quines terres es va bastir un tram del passeig de Maragall.
L'Ajuntament en 1942, li va donar nom al petit passatge que es va obrir davant de la casa pairal donant-li en principi el nom de passatge de can Verdura, els herreus de la casa en 1991, quan ja la masia havia desaparegut, van demanar a l'Ajuntament la V per la B i així es va dur a terme el 14 de juny de 1991.
 |
| Alguns dels últims habitants de la masia de can Berdura. Fons de la pròpia família. |
- Dades i fotografia d'un artícle signat per Josep Berdura, descendent de Can Berdura i l'historiador MARTÍ CHECA, publicat sota el nom de "El llibre d'anotacions de Mariano Berdura Gaig, un pagès de Sant Andreu a les darreries del segle XIX (1895-1897).
- Hem llegit el que sobre Can Berdura escriu Cèlia Roca - Can Berdura
- Dono les gràcies a l'historiador de la família Josep Montells per familitar-me fotos i dades noves.
- Can Viudet o ca n'Aucellàs, estava aleshores al c. Puerto Príncipe 18.
