L'ANTIC CAMÍ DE LA TRAVESSERA

Mapa del Guinardó de 1891. En groc la Travessera de Gràcia o Camí del Mig.

Camí del mig, Camí antic de la Travessera, Travessera de Gràcia són termes que denominen la mateixa via de comunicació, de les poques que conserven pràcticament el seu traçat d'origen romà, amb petits canvis obligats per la massiva construcció d'edificis dels dos últims segles anys sobre el Pla de Barcelona.

Segurament en èpoques preromanes ja existien alguns d'aquests camins i molt previssiblement els romans van actualitzar d'acord amb les seves pròpies necessitats.

Marcats en marró el camins d'època romana.

Tots els camins s'han format per la força de l'us dels seus transeünts, persones i animals que es movien per un determinat territori, poble o nucli habitat i que necessitaven viatjar cap un altre pel motius principalment d'intercanvi comercial, bescanviant uns productes o articles per uns altres que els feien falta.

Sempre que els era possible, per viatjar procuraven escollir la via més ràpida, recta i segura, ja fos pel pla vorejant paratges de muntanya o travessant els turons que els envoltaven. 

Pel pla acostumava a anar caminant, en mula o bé en carro, qui en tenia. Si els viatges eren travessant els turons, els traginers utilitzaven animals de càrrega (mules o burros).

Com els trajectes acostumaven a fer-se llargs i pesants, paraven a descansar a les masies de la vora del camí a la fi d'aconseguir menjar i beure tant per a ells com per als seus animals. De fet els humans no hem canviat pas tant en les nostres costums al llarg del anys com podem constatar. 

Mas Ferrer masia del segle XVII que atenia als viatges i traginers. (imatge costumitzada)

Segons explica Joan F. Cabestany, en el seu estudi "Els camins antics del Pla de Barcelona" :

"El camí, a I'antiguitat romana era "res pública" i, en conseqüència, el camí medieval continuava essent una regalia(1)*. Regalia que fou exercida pel poder sobirà amb tota mena d'usurpacions o violacions fetes per la noblesa feudal, fos militar o senyorial. No detallarem la intervenció del poder sobirà i la seva defensa de la "regalia", però sí que hem d'assenyalar que el "príncep" donava el permís per construir el camí, pont o hospital, però no el finançava; la construcció era feta, generalment, pels mateixos usuaris, els quals per diferents mitjans o sistemes, freqüentment peatges, aconseguien pagar-ne la construcció.

Tal com ja hem apuntat més amunt, "el camí romà menys deformat i en gran part millor conservat, ha estat el camí del mig: les Travesseres de les Corts i de Gracia, que creuen bona part del Pla i que han estat deformades a partir de la zona de I'Hospital de Sant Pau i del Camp de I'Arpa i que arribava fins a Sant Andreu. (Joan F. Cabestany i Fort - Els camins antics del pla de Barcelona).

Terrenys sobre els que es va bastir l'Hospital de Sant Pau.  Foto Joaquim Morelló. CEC

L'antic camí de la Travessera davant de la Torre Xifré ja mig en ruïnes. Font és l'Arxiu Històric de Sant Pau,

Molts de nosaltres, algun cop ens hem preguntat com és que la travessera de Gràcia, acaba d'una manera tan sobtada davant de la paret de l'Hospital de Sant Pau.

En mig de la foto l'antic camí de la Travessera, xocant amb la paret de Sant Pau. Foto 1912 Brangulí

La resposta en aquest cas és fàcil, la construcció de la institució sanitària va tallar el seu pas natural, que seguia més enllà del Carrer Catalunya (ara Sant Quinti) fins arribar a Can Miralletes, com es pot comprovar en la foto de sota, i continuava fent giragonsa fins arribar al que ara és el Passatge de la Travessera, una altra relíquia de l'antic camí, fins morir en el carrer Xifré. Això pel que fa al tram que voreja part del Guinardó.

En mig l'antic camí de la Travessera acaba davant Can Pere Miralles, enderrocada en obrir Pare Claret, una mica més a la dreta Can Miralletes. Foto ANC.

Encara que la longitud del Camí del mig era molt més extensa, ens limitarem estudiar el tram que va des de Sant Andreu fins a la plaça de Francesc Masià.

"D'aquí la via entrava a l'actual terme de Barcelona, travessant per I'angle NE el grup de vivendes del Baró de Viver i continuant pel carrer de Calonge, per anar a parar enfront de I'antic molí medieval conegut com el Molí de Sant Andreu, punt on passava el Rec Comtal i que creuava en època medieval per un pont encara present en la memòria popular. Tot seguit enfilava cap el carrer de Palomar per arribar a la plaça de Mossèn Clapés, davant mateix de I'hostal gòtic de Ca la Sorda-Can Joan, ja desaparegut. La via continuava pels carrers de Bartrina i Concepció Arenal, creuant els arenys (2) dels torrents de Campanyà, d'en Tissó i d'en Dragó, i posteriorment la riera de Dant Andreu, torrent de Parellada i la llera que formava la riera d'Horta.

Desprès passava per les rodalies de ca l'Armera per arribar al torrent de la Guineu que traspassava a l'alçada del carrer Navas de Tolosa, fins creuar el carrer Guinardó on girava a ponent pel passatge de la Travessera, en direcció al coll de la Celada nom que rebia en l'alta edat medieval el coll que baixava des del mas Guinardó.

Passat l'esmentat coll, la via seguia pel carrer Pare Claret fins encreuar el carrer Sant Quintí, davant de la masia de (Can Pere Miralles desapareguda en obrir el c. Sant Antoni Maria Claret) i Can Miralletes, continuant per la part inferior del solar ocupat per l'Hospital de Sant Pau fins arribar, aproximadament uns trenta metres més amunt de la cruïlla de Sant Antoni Maria Claret amb Cartagena. A partir d'aquí, el camí restava encarat a l'actual travessera de Gràcia que ressegueix exactament el traçat de l'antiga via fins arribar a la Plaça Francesc Macià ". Estudi de Magí Travesset i Queraltó, denominat ESTUDI DE LA XARXA VIARIA DE TRADICIÓ ROMANA A L'ÀMBIT GEOGRÀFIC DEL PLA DE BARCELONA.

Actualment la Travessera s'entén al llarg de tres districtes de la ciutat de Barcelona, Sant Andreu, El Guinardó- Horta, i Gràcia..

En quan al Guinardó afegirem que l'antic camí de la Travessera creuava perpendicularment els torrents i rieres que baixaven del Turó de la Rovira fins el pla de Barcelona, com eren els torrents de'n Mariné, Delemús, Lligalbé, Casanovas, Milans, Melis i de la Guineu.

Mapa de torrents i masies de la contrada

Així mateix tenia a la vora les masies guinardorenques del Mas Ferrer, Mas Viladomat, Can Miralletes i Can Pere Miralles, Can Milans (desprès Can Xifré) i Can Delemús.

La part central de Travessera segueix també el contorn d'una calçada medieval anomenada Via Francisca o Strada Francigera i que ja és documentada el 1057. Es va convertir en el camí de la Travessera Molera a partir del segle XVI; aquest prenia el nom d'uns molins que hi havia a Sant Martí. El camí en qüestió va ser nomenat com Travessera abans de 1867, també ha tingut altres noms com Orden i Solar. El que s'utilitza avui dia Travessera de Gràcia, es va aprovar el 30.9.1932.

En groc el traçat de l'antic camí de la Travessera

(1)El concepte "regalia" té diferents usos. El més habitual es refereix als diners que optè el propietari en quan algú en fa us dels seus drets. Això vol dir que quan una persona explota algun dret, com pot ser el de pas, d'una altra, ha de palar-li "regalies". 

(2) Un areny és un terreny format d'arena.

PASSEIG DE MARAGALL, una mica d'història

Abans d'endinsar-nos a considerar el camí antic que portava fins al poble d'Horta tot vorejant la Serra del Baró o Serrat de la Rovira com se'l anomena ara mateix,  i que des de principis del segle XX es va convertir en el que ara coneixem con Passeig Maragall, ens hem de fer algunes preguntes: qui era el propietari dels camins i  qui els  va construir ? i  per altra banda, i molt importamt per l'època donat la gran extensió de territoris escassament poblats, qui assegurava la pau del camí?.

Són preguntes que poca gent es fa i que són prou importants com per tenir-ne un mínim coneixement sobre el tema.

Can Girapells des de l'antic camí d'Horta, foto de finals del XIX quan  encara no existeix el futur passeig Maragall

El camí, en l'antiguitat romana, era una res pública * i en conseqüència el camí medieval continuava essent una regalia**. Regalia que fou exercida pel poder sobirà amb tota mena d'usurpacions o violacions fetes per la noblesa feudal, fos militar o senyorial. El “Príncep” donava permís per construir el camí, pont o hospital però no en finançava la construcció que per norma la feien els mateixos usuaris, els quals per diferents sistemes o mitjans, freqüentment peatges, aconseguien pagar-ne la construcció.

El poder sobirà a partir del segle XI, serà exercit pel comtes catalans i d'una manera hegemònica pels Comtes de Barcelona, per això la pau del camí fou garantida pels tractes de Pau i Treva. Els usuaris dels camins tenien assegurada la justícia del “Príncep” si eren atacats pels habitants del territori pels quals passava el camí, fossin els senyors del territori, o els fidels o camperols.

Aquí tenim la resposta a les tres preguntes que ens fèiem  més amunt però, en el  Pla de Barcelona, quan van néixer els camins que conduïen  a la ciutat de Barcino o Barcelona?.

Durant dos mil·lenis, la geografia del Pla de Barcelona havia facilitat la formació d'una xarxa viària que va convertir-se poc a poc, en una xarxa tradicional de camins, l'origen dels quals ha estat pre-romà, amb les modificacions introduïdes per les característiques del poblament medieval, especialment per la creació de parròquies, embrió de futurs nuclis de poblament. En el segle la seva continuïtat ha estat una realitat fins al segle XIX, en que la construcció sobre el sobre el Pla dels carrers i edificis de l'Eixample va esborrar-ne els camins, amb tot, en algunes parts es van respectar les característiques anteriors, tot incorporant-les a la nova realitat urbana.

Un dels camins antics millor conservat en part fins els nostres dies, ha estat el que des del Portal Nou anava al Poble d'Horta, donat que el carrer Fresser i el Passeig de Maragall conserven en part el seu traçat.m( Text extret en part d'una conferència d'en Joan F. Cabestany i Fort).

Sobre el tema que ens ocupa, podeu accedir si voleu més informació, al post d'aquest mateix bloc denominat QUAN ANÀVEM A BARCELONA, cliqueu sobre el link de sota:

ANEM A BARCELONA

*Res publica és una expressió que en llatí significa literalment “cosa pública”. Etimològicament és l'origen de la paraula “república”.

**Regalia , és el que en anglès es coneix com “royalti” , que no és una altra cosa que la quantitat que s'ha de pagar per l'us d'una propietat registrada a nom d'una altra persona.

Mapa de la la zona Horta- Guinardó de 1900:

Plànol d'Horta-Guinardó-Sant Andreu de 1891

Dit lo dit, parlarem tot seguir i pròpiament de l'antic camí d'Horta, que posteriorment amb els canvis de traçat que comentarem seguidament, es va passar a  anomenar Carretera Nova d'Horta, al menys la part que anava des del carrer Art fins el pont de la Riera d'Horta, quan es va posar en servei el tramvia de vapor de la Sagrera a Horta l'any 1883.

El traçat que no el nom del passeig, neix amb l'arribada del tramvia elèctric a Horta. Aquest tramvia entrava al que ara coneixem com Districte Horta-Guinardó per carrer Fresser i desprès s'endinsava pel carrer Garrotxa, part del qual seguia fins pràcticament arribar a la que desprès seria Plaça Maragall. Amb l'arribada de la dictadura d'en Primo de Rivera aquest tram va ser batejat amb el nom de passeig de General Martínez Anido. Com el carrer Garrotxa era molt estret el tramvia només discorria sobre una única via, fins arribar a la part de la Nova carretera d'Horta.

En arribar la República en 1931 el van canviar per Passeig de Maragall, aleshores ja van empalmar els dos trams i disposant ja de dues vies, va passar a denominar-se de principi al final Passeig de Maragall.

De manera resumida aquesta és la història del canvi de denominacions del nostre passeig per excel·lència.

L'antic camí d'Horta començava al Portal Nou, en el baluart de la muralla que donava quasi al que ara està situat l'Arc de Triomf  i d'allà anava pujant fins el Camp de l'Arpa Per que respecte als barris dels Guinardó i Horta, el carrer del que parlem  començava al carrer Fresser antic carrer del Carme, enfilant cap l'oest fins on ara està la benzinera situada entre la Rambla Volart, antic carrer Coello (ara Sant Antoni Pare Claret) i Passeig de Maragall, allà creuava amb la Travessera de Gràcia o Camí del Mig (abans de ser construir l'Hospital de Sant Pau s'allargava fins creuar l'antic camí d'Horta), per continuar una mica més amunt del que ara és pròpiament el traçat del Passeig fins empalmar amb el l'actual carrer Garrotxa, seguint-lo en la totalitat de la seva longitud. Al final de l'indicat carrer (carrer Muntanya),  creuava per aquell punt el que desprès va ser passeig Maragall per baixar per l'antic camí de Sant Iscle (ara av. dels 15) fins arribar a la riera d'Horta (ara Cartellà), tot vorejant la riera arribava a la plaça de la vila d'Horta (línia vermella del Mapa).

L'estat dels camins fins a cent anys en darrera era en general pèssim; el d'Horta més que detestable, pel fet de coincidir amb el llit de la riera d'Horta i altres torrents. En temps de pluges el seu pis esdevenia intransitable . El Barò de Maldà, que hem anomenat d'altres cops en aquest Bloc, tenia descripcions d'allò més pròpies  de la contrada, diu en el seu diari del dia 4.10.1797 "no ens hem escapat d'alguns tostorrots. en un bassal d'aigua  que a més lo cotxe se'ns va anar al canyet, a trabucar,  mes no a vingut el cas (a Déu gràcies) tirant les quatre mules seguidet lo cotxe ab nosaltres dintre", 30-10-1797 "Carretera prou fangosa ab alguns bassals d'aigua i lliscosa en erts passos difícils per lo enderrocats ab fangueras i roderas en estos i en altras..". En fi que era prou deliciós viatjar fins al poble d'Horta o qualsevol dels que existien en la rodalia donat el mal estat dels camins.

Bastants anys més tard, a la fi de fer arribar el tramvia de vapor fins a Horta des de de la Sagrera, es va haver condicionar un nou carrer prou ample amb arbres a les dues bandes que arribava fins a l'antiga carretera de la Sagrera,  avui dia Garcilaso, a prop de Els Quinze, bastant més amunt de l'antic camí que vorejava la Riera d'Horta. El Tramvia de vapor es inaugurar el 5.7.1883. (línia verda en el mapa)

Tramvia de Vapor pel Passeig Maragall

Finalment el tramvia elèctric va arribar des del centre de Barcelona  el 20 de juny de 1901, concretament era la línia 46. Entrava al Guinardó pels carrers Fresser i Garrotxa i en un principi arribava fins pràcticament el que seria en el futur la Plaça Maragall i disposava de tan sols una via donat que el carrer Garrotxa era no massa ample fins 1904.  Finalment en 1907 es va fer més ample i amb aquest motiu va desaparèixer en gran part  la masia històrica del segle XVII Can Ferrer. aquesta part va sobreviure fins entrats els anys setanta. Abans però, es va obrir l'altre tram del passeig, el que havia d'anar des de la plaça Maragall (ja dibuixada en la seva extensió),  fins el carrer Garcilaso, El trams del carrer Garcilaso fins a Horta ja s'havia condicionat quan es van fer les vies pel tramvia de vapor

Can Bartra a l'esquerra del Passeig Maragall al tram dels Quinze. A la dreta es pot apreciar Torre Llobeta . AHHG

ELS QUINZE

Aquest tram del Passeig Maragall popularment es va conèixer i es coneix actualment com Els Quinze, ja que els bitllet fins aquest punt valia 15 cèntims i moltes de les persones treballadores que vivien a Horta hi baixaven aquí i  caminaven fins a Horta a la fi d'estalviar-se 5 cèntims dels  20 que era el preu fixat fins el final del trajecte.

Per darrera de la masia (Can Girapells) que es veu al fons a la dreta es veu clarament el camí que era l'antic camí d'Horta.

L'antic camí d'Horta, tal com es pot observar en la foto de més amunt de més o menys 1928 , és aquell que es veu a dalt  a la dreta, darrera la Masia de Can Girapells, i  el Passeig de Maragall el que es veu en primer pla a mig urbanitzar.

El Passeig que es va obrir per donar via lliure al transit del  tramvia elèctric fins al poble d'Horta, era molt més ample i pla que l'antic Camí d'Horta, que finalment el va suplir.  El tram que quedava del carrer Garrotxa, es va convertir en un carrer més del Guinardó.

El passeig rebia diferents noms segons el tram com ja hem explicat més amunt i l'Ajuntament va batejar la via amb el seu nom definitiu de Passeig de Maragall durant la segona República en 1931, segons consta en el Nomènclator de carrers de l'Ajuntament. Fins no fa masses anys hi havia a la plaça Maragall un monòlit honorant a l'insigne poeta que va desaparèixer quan van iniciar les obres de la inacabada línia 9, 

En arribar a Horta, el passeig acabava i acaba on estava la riera d'Horta (avui carrer Tajo), per facilitar que el tramvia arribés fins la plaça Eivissa, es va construir un pont (avui dia soterrat), i el tramvia recuperava de nou la via única en entrar a la plaça Eivissa .