En moltes de les entrades d'aquest
bloc, quan es tracte de descriure el territori, sovint s'al·ludeix als papers de Francisco Zamora però, en realitat tenim idea de qui era
aquest personatge, que tan bé va descriure cases, barris, pobles,
etc. i de quins papers es parla?.
Francisco Zamora era en realitat un
espia enviat pel Govern de Madrid a la fi de tenir-los al dia de tot el que
passava a Catalunya en el segle XVIII. Eren temps de la Revolució
Francesa i existia el perill que la revolució s'entengués al nostre
país.
Can Querol vista des del que ara seria el C. Petrarca. Fotos del Cec sobre la masia catalana |
En aquelles circumstàncies la missió
del sr. Zamora era tenir al Govern de Madrid al dia de tot el que
passava a Catalunya i certament acomplia a la perfecció el seu paper.*
Avui ens ocuparem de la coneguda masia de Can Querol, situada al final del Passeig de Maragall, entre els actual carrers de Petrarca i Sant Alexandre, que anteriorment formaven part dels terrenys que envoltaven la masia i eren part del patrimoni del seu propietari. Respecte al passat d'aquesta masia es coneix la existència d'un text inèdit que,
en part seguidament reproduirem, el qual es troba classificat en la Biblioteca
del Palau Reial de Madrid arxivat sota el núm. 2.469. Es part d'una
descripció molt detallada de tots els edificis i construccions
d'importància existents a Catalunya i va ser redactat en 1.789.
Fotos cel CEC sobre la masia catalana. |
Com es pot observar gràcies a “les
activitats” del sr. Zamora, en Madrid es tenia un coneixement molt
ampli de la realitat catalana.
En el cas de Can Querol, Francisco
Zamora va escriure el que segueix:
“La Casa de Armengol Jener,
comerciante de Barcelona, llamada el Castillo de Querol por la
semejanza que tiene al de aquel señorio, como està edificada
delante de la plaza que llaman de Horta y a la otra parte de la
riera, que media entre la misma casa y la plaza. Es la mejor de todo
el término en cuanto a la fábrica, planta que parece obra de
romanos pero de tan de corto patrimonio que la sombra de su buque se
sale de el. Esta casa antiguamente fué cuna de todos los Saladrigas
del presente término y de bastante labranza, pero los contratiempos
y guerras la tenian reducida en 1681 a tres mojadas de tierra campa,
unidas a la misma solamente.
Convé aclarir que el lloc qualificat
com Plaça d'Horta, actualment rep el nom de Plaça de les Santes
Creus i està situada al final del Passeig de Maragall molt a prop
de la Plaça Eivissa.
Lamasia de Can Querol, és un exemple
de masia-castell, construït amb planta quadrada i una bona mostra de
les construccions rurals del segle XVIII, amb influències del
classicisme francès que disposa d' uns bonics esgrafiats, avui dia bastant
deteriorats.
foto actual de la masia |
En el llibre dels cens nº 19 ,
existeix, així mateix, aquesta nota referent a Can Querol “Casa situada en
terrenys de “Mariner de la Plaça”. Edificada davant de la plaça
d'Horta, mediant la riera entre dita casa i la plaça. Fou de Bernat
Saladriga, qui acentà la terra i edificà la casa. Desprès els seus
successors i desprès d'Isidre Artiguès ; desprès de l'Armengol
Jener”.
Foto anys 30-40 |
Foto dels anys 30-40 |
Descriu en Desideri Díez en el seu
llibre LES MASIES D'HORTA, que Can Querol té “a la planta
baixa una la capella i sales de rebre, amb una escala al fons. A la
primera planta, el gran saló central per a les festes de societat i
les habitacions: a la segona planta hi ha habitacions i a la tercera
les golfes.”
Sabem que en 1862 el propietari de la
finca era Rafael Valldejuli, un ric barceloní que va viure a la
Pedrera. La finca tenia aleshores 3 mujades i 8 muns.
Entre els anys 1936-1939, època plena de tensions polítiques i els canvis revolucionaris de gran abast,
pràcticament totes les grans cases es van col·lectivitzar. Can
Querol no va ser pas una excepció i es va convertir en la seu de la
FAI.
foto de 1931 |
El 19 e juliol de 1936, d'infausta
memòria per nosaltres, els membres de la Fai, comandades pel Sr. Vitaller, van
ocupar la masia. Des d'allà dirigien les accions
que duien a terme i sortien les patrulles de control que s'hi van
instal·lar, no hem d'blidar la situació estratègica de l'edifici respecte a la barriada d'Horta donat que estava situada al costat de la seva primera via d'accés.
Els primers incidents de la Guerra
Civil a Horta van tenir lloc entre el C. Fulton i el C. Horta, el primer
ben a prop de la masia de Can Querol on els anarquistes s'havien fet
forts. En els carrers indicats s'hi van instal·lar barricades i
creuar trets entre faccions diferents. En el campanar d'Horta, explica un testimoni de lèpoca, es va instal.lar un franctirador que disparava a la gent que es feia forta al carrer.
La nit del 19 al 20 els incontrolats de la FAI cremaren
l'església de Sant Joan d'Horta (el seu rector amagat en una de les cases del voltant ho contemplava tot); la del 20 al 21 el centre Parroquial i el convent de les
Mínimes del barri de la Clota.
Quan les Brigades Internacionals van
arribar a Barcelona, les van instal·lar en la masia de Can Querol,
per tant la masia va esdevenir-ne la seu des de principis de 1938
fins al final de la guerra.
Un cop finalitzat el conflicte vèlic, les cases
senyorials van ser retornades als seus propietaris, en el cas de Can Querol, a la família
Valldejuli..
La fundació Valldejuli, destimada a residència de gent gran, es creà en
1950 dins a Can Querol, acomplint la voluntat d'Elena i Dolors
Valldejuli i Llopis i l'espòs d'aquella, Francesc Vila i Vieta, en
memòria d'Antoni Valldejuli i Ametller, pare d'Elena i Dolors, finat
a Barcelona el 5 de febrer de 1914 als 87 anys.
La direcció de la Fundació és a
mans d'un patronat i de la comunitat de religioses Hospitalàries de
la Santa Creu.
Avui l'antiga casa senyorial es troba
en bones condicions de conservació i es pot visitar.
* ZAMORA, Francisco de. Diario de los viajes hechos en Cataluña, edició de Ramon Boixareu. Barcelona: Curial, 1973.
- Fonts informatives: El que és i ha estat Horta i Masies d'Horta de Desideri Díez. Artícle d'un diari signat per J. Balari Zanotti. Fotos del Cec sobre l'estudi sobre la masia catalana.