MASIA DE CAN PAPANAPS

 

Can Papanaps, Estudi sobre la masia Catalana CEC, ANC 

Quan vaig trobar aquesta foto entre la col·lecció fotogràfica del CEC, sobre la masia catalana, l'única indicació que hi havia sobre aquesta casa és que es tractava d'una “masia prop del Laberint”.

¿Com una masia tan petita i de la que l'autor no en sabia ni el nom per la que era coneguda en la contrada, va cridar l'atenció del fotògraf, quan de moltes de les més importants no se'n conserva pas cap fotografia?.

Senzillament perquè estava prop del Laberint que era l'objectiu veritable de l'autor de la foto.

Normalment aquest tipus de masies petites es feien servir per guardar les eines del camp i com habitatge dels colons o masovers de les finques més grans.

Segurament no ha estat objecte d'especulació perquè el terreny que ocupa no és massa gran i per tant, poc llaminer pels constructors i gràcies a aquest motiu a sobreviscut en el temps i avui dia encara està habitada, posseeix un petit hort i un jardí.

El cos de la masia és de planta rectangular, d'una funcionalitat molt lògica, s'organitza en tres crugies perpendiculars a la façana i el cobriment de dues aigües paral·leles a la paret del davant. Aquesta funcionalitat continua en l'interior amb uns espais organitzadors formats per l'entrada en la planta baixa i la sala de la planta primera. Si bé totes les obertures estan arrebossades, els ampits de les finestres del primer pis són de pedra

Entre ambdues finestres es conserva un rellotge de sol desdibuixat, del qual només se'n conserva la capa de calc i argila. El ràfec està decorat amb una fina imbricació de rajols i teules ceràmiques.

Com la història inconeguda de les coses m'apassiona, he investigat una mica i mira per on, entre d'altres coses, el destí m'ha portat a conèixer una descendent d’un dels antics propietaris de la masia, que era de la família Vallhonesta.

Els Vallhonesta en el segle XVIII vivien en la masia que encara existeix darrera del palau Llupià (als jardins del Laberint d'Horta). Quan el Marquès d'Alfarràs va voler construir-s'hi el palau i jardins que serien l'admiració de les generacions següents, va procedir el 30 d'agost de 1791 a permutar la masia i les terres que treballava la família per la masia i les terres que ara es coneixen com Can Papanats, petita masia que segurament era també del segle XVIII.

Poc sabem de qui va viure o treballat en la masia de can Papanaps, si coneixem que en 1928, membres de la pròpia família Vallhonesta procedents de Granollers, si van instal·lar 

.

Família Vallhonesta, fons familiar

En efecte, en 1928 es va instal.·lar en la vella masia familiar Ignasi Vallhonesta Xammar i Matilde Juanola Danés, fill de Granollers ell i d'Olot ella, van tenir dos fills, l'Ignasi i en Jesús.

Jesús Vallhonesta es va casar amb Josefina Piquer Casas i van tenir tres fills.

Va cursar estudis a França durant la guerra civil espanyola i en tornar a Catalunya va treballar en el ram de les arts gràfiques i posteriorment va ser artesà i ceramista.

Era un gran amant de la lectura i al llarg de la seva vida va escriure nombrosos articles, contes i relats curts.

El 1996 va publicar la novel·la "Els ocells volen cap al sud" i el 1998 la novel·la "D'enllà de les muntanyes" totes dues editades per Columna-Albí.

Morí el 2005 a l'edat de 79 anys.

Per altra banda, la família obre una bodega al carrer Horta, 48, el que havia estat botiga de Ca la Flora, bodega que van tancar en 1945, en no tenir continuació donat que el fill d'Ignasi Vallhonesta no va voler continuar el negoci familiar. La bodega en realitat era un celler de venda de vins amb les mínimes pretensions d'una bodega de barri.

El fill Vallhonesta, l'Ignasi, es va casar amb Dolors Molins Rovira i van tenir 5 fills. Com tenia coneixements en el ram tèxtil que prèviament havia adquirit va treballar de contramestre a la fàbrica de teixits can Miró Sans.

Desconeixem si la família Vallhonesta va continuar vivint gaires anys en la seva vella masia o no, l'única cosa certa és que abans de 1928 a Can Papanaps hi residien uns masovers de cognom Piqué - Obiols i amb ells el seu fill Pere Pique I Obiols, que tenia l’ofici de paleta i que es casà amb Mercè Mariné Mir, pels cognoms segurament filla d’Horta. Quan el fill es va casar a l’església de Sant Joan d’Horta el 1923 van anar a viure al carrer Dante. Van tenir dos fills Miquel i Jaume. Pere Piqué i Obiols morí en 1932 i la seva dona el 1938.

Poc després va haver canvi de masovers en la masia de can Papanaps segons explica Antonia Morente Doñate. Merce Paytubi Torello la seva àvia, casada amb Manuel Doñate, van ser el nous masovers de la masia i les vinyes dels voltants, tenien un gos de nom Patufet i i un gat de nom Cuscus.

Durant la guerra va ser un lloc de trànsit i refugi de gent de pas i també es van amagar allà alguns fugitius.

Segons Antonia Morente, Miquel Torrent i la seva dona Maria varen comprar la propietat als anys 40 +/- i reformaren la masia en departaments minúsculs que van llogar a gent acabada d'arribar. La iaia Mercè visqué a la part de dalt de la masia fins a mitjans dels 80. En els terrenys que els seus propietaris treballaven s'han construït les urbanitzacions de Vallhonesta i Papanaps.

Quan en 1975, l'Ajuntament de Barcelona va engegar el Nou Pla Urbanístic i comença a treure de la ciutat les fàbriques que hi quedaven, la fàbrica Miró Sans va traslladar-se prop de Valls, Ignasi Vallhonesta va decidir que, el millor pel seus fills fora quedar-se a Horta i va trobar feina de representant. Com era persona de molta empenta es va guanyar molt bé la vida, fins que es va jubilar el 22 de desembre de 1981.

Un cop jubilat es dedicà plenament al moviment associatiu del seu barri. En una de les sales del Centre Cívic Mata Ramis existeix una placa en honor seu que testifica la labor perseverant i entusiasta en pro del barri.

Va morir en 1991 a l'edat de 71 anys.

La masia continua dempeus situada entre els carrers de Mura, Dosrius, Castellar, Matadepera i Camí de Valldaura en ple barri de la Font del Gos.

Durant els darrers anys s'hi han afegit diversos cossos de maó i s'han obert noves finestres.

Fons Informatives: Informació documental aconseguida entre d’altres, del llibre LAS MASIES D'HORTA d'en Desideri Díez , BARRIS DE BARCELONA , col·lecció editada per l'Ajuntament de la ciutat. Fotos del Cec, sobre un estudi de la masia catalana, i d'en Jaume Caminal. Cròniques d'Horta de Mingo Borràs. Informació rebuda de Josefina Vallhonesta Piquet i de Jaume Piqué Mariné. Antonia Morente Doñate, neta de Mercé Paytubi.