Quan
Salvador Riera va presentar davant l'Ajuntament de Sant Martí el
projecte d'urbanització de les terres del Mas Guinardó el 22 de
juliol de 1895, la plaça dedicada a Salvador Riera ja hi constava en
el plànol inicial.
 |
| Plànol que va presentar Salvador Riera de l'urbanització de les terres del Mas Guinardó. |
En
principi el mas Guinardó, era un
edifici
bastant malmès que havia passat per una sèrie de mals moments, com
van ser la mort d'un del seus habitants durant un robatori, i la
crema d'uns edificis annexes, aquell
era un lloc bastant solitari, circumstància que era aprofitada pels
malfactors
que s'amagaven prop de la Riera d'Horta.
Així,
doncs, qual
la família propietària
se'l
va vendre és molt possible que fes ja
uns
anys que estigués
deshabitat.
El
primer pensament del sr. Riera va ser derruir-lo
però finalment, veient que els Casanovas havien construït al costat
del que havia estat el seu mas un hotel (hotel Internacional -
conegut popularment com hotel Casanovas), va pensar muntar
un
hotel
en
l'edifici
del mas
i el va convertir en l'edifici
modernista la
imatge del qual tots coneixem.
Com
l'Hotel no va tenir èxit, va
cedir-ne una
part
de la seva superfície
a l'associació
de propietaris i fins i tot en el primer pis hi van viure diferents
famílies.
Al
peu del mas Guinardó es va construir la primera plaça del
Guinardó,
la Plaça de Salvador Riera
un petit triangle arbrat a la punta del qual hi van poar la primera
font pública del barri .
A finals de 1895 la
Sra.
Cecília Estapé, muller de Salvador Riera, el gran propietari del
barri, va batejar aquesta
primera
plaça amb el nom del seu marit
i es va convertir en l'eix vertebral de l'urbanització que començava
a prendre cos.
 |
| La plaça segurament més o menys era així a principis dels segle XX |
Mitjançant
la família ens ha arribat una història que fa referència a la font
de la plaça que, com tots sabeu, a dalt de tot llueix una bola, uns
cops havia estat metàl·lica i d'altres de pedra, sembla ser que
els fills d'algunes de les famílies de l'indret en una nit de
gresca, la van arrencar i llençar Rambla Volart a vall fins arribar
a la Clínica Victòria, sort que no hi havia ningú pel carrer a
aquelles hores sinó hagués pogut passar una desgràcia.
El
que desconec és si els mateixos que la van fer rodar rambla avall
la van anar a buscar per tornar-la al seu lloc, seria bo que algú
pogués aclarir aquest punt. En fi el jovent en totes les èpoques a
fet bretolades com podem comprovar.
Per
cert que la bola en qüestió es veu que no va ser la primera vegada
que va desaparèixer al llarg dels anys perquè hi ha fotografies en
les que hi és i en d'altres no.
La
plaça per tant, era com la plaça d'un nou poble i el Mas Guinardó
els seu "casino" donat que es va convertir en el lloc on
els propietaris de les cases es reunien i muntaven les seves festes,
timbes de cartes, balls, les primeres obretes de teatre, ballades de
sardanes, balls de gala, etc.
 |
| Activitats que es feien al Mas Guinardó |
Pesem
que la parròquia no va començar a construir-se fins a 1921 i que
els creients feien missa en la capella del Mas Viladomat, propietat i
domicili de Salvador Riera donat que també l'havia comprat junt amb
les seves terres també per urbanitzar-les.
 |
| Mas Viladomat Foto de l'Arxiu Històric del Districte Horta-Guinardó |
Carrers
costeruts, sense asfaltar, mancats d'aigua corrent, totes les cases
disposaven d'un pou per proveir-se'n, no hi havia clavegueram, en fi
tot estava per fer. Els habitats en principi baixaven al barris
propers de Camp de l'Arpa i Clot per comprar queviures.
 |
| Guinardó a principis del segle XX. Foto del fons de la família Alòs. |
El
primer gran canvi va començar amb l'arribada del tramvia però
aquesta ja és una altra història.
