A finals del XIX els
habitants del poble de Sant Martí de Provençals accedien al seu barri de muntanya
tot pujant per l'antic camí del Guinardó que es situava més o
menys on ara hi ha la Rambla Volart, en arribar al carrer Flors de
Maig girava a la dreta i dibuixava en el seu darrer tram una
giragonsa amb pendent que encara ens conserva en els carrers Feliu i
Antic del Guinardó..
Mapa de la contrada de 1890, no massa precís en quan a situació |
El camí del Guinardó
era la senda per la que molts diumenges els martinencs pujaven fins a
la Font de Cuento i també els dimecres de Cendre a enterrar la
sardina, estava molt de moda fer fontades, balls i berenars, tant a
la Font de Cuento com a la Font d'en Fargues.
Segons el Nomenclàtor de carrers de l'Ajuntament es va obrir com carrer cap a 1896, i va rebre provisionalment el nom de carrer Ampúrias.
Segons el Nomenclàtor de carrers de l'Ajuntament es va obrir com carrer cap a 1896, i va rebre provisionalment el nom de carrer Ampúrias.
A mitjans del segle XIX a
les masies que hi havia de segles a la contrada es van anar afegint
petites torretes d'estiueig i grans mansions de gent amb possibles
que van decidir fugir de la Barcelona insana i així van anar
poblant les muntanyes del voltant.
Les terres del Guinardó
restaven en mans de uns pocs terratinents: els Mascaro, Finestrat,
Casanovas, Vintró, Peguera, Borràs, Castellvell, Milans Sampere,
Vélez, Lemos, Tord, entre d'altres, però qui realment va ser
decisiu per a la futura urbanització del nou barri fou Salvador
Riera i Giralt.
El 18 de juny de 1894
Salvador Riera comprava el Mas Guinardó i les seves terres,
aleshores propietat de Catalina Oms i Garriga i del seu fill Josep
Sagués Oms. (clicar sobre el link de sota per saber-ne més).
Mas Guinardó |
L'escriptura es firmà
davant del notari de Sant Martí de Provençals Sr. Joaquim Volart i
Pou, l'home que el va assessorar en totes les operacions que van dur
a terme en el barri i que posteriorment fou recompensat tot posant
el seu nom al que aleshores era el carrer més important de la
urbanització.
Fotos de Miquel Pera |
Tanmateix però, la
urbanització de la contrada ocasionà alguns problemes degut a les
conduccions d'aigües residuals de la urbanització al propietari del Mas
Viladomat, amb el propòsit de donar-los fi Salvador Riera va comprar finalment també el Mas Viladomat als
hereus de confiança del Reverend Josep Oriol Parés i Comaduran,
antic propietari del mas.
L'única foto que es coneix del Mas Viladomat, vista del canto que donava a la Rambla Volart |
En el llibre d'actes de
Sant Martí es recullen els moviments, segons els acords del dia
17-2-1897 diu així “ De conformidad con lo informado por el
mencionado arquitecto municipal y Comisión Segunda, aprobose el
proyecto de modificación de la urbanización del manso Guinardó, ya
aprovado, solicitada por Salvador Riera con instancia de catorce de
abril del año último, y aprobose también la urbanización del
manso Viladomat solicitado en dicha instancia, aceptándose la
denominación de las calles de dicha modificación y urbanización
que se consignan en los respectivos planos....”.
A tot aquest seguit de
dates tan ben encadenades, cal afegir una altra de ben significativa,
el 20 d'abril de 1897, és a dir, dos mesos desprès de la
legalitzar la urbanització, l'Ajuntament de Sant Martí de
Provençals és agregat al de Barcelona. Tot fa pensar que es
tractava d'una maniobra prou estudiada per aconseguir la seva
legalització abans que les competències municipals passessin a
l'Ajuntament de Barcelona. (segons explica Josep M.. Huertas Claveria).
En 1897, quan Sant Martí
va ser agregat a Barcelona, hi havia al Guinardó 60 edificis.
Comprat el Mas Viladomat,
el Sr. Riera i família es van traslladar a viure-hi, essent coneguda
la casa des de llavors com Ca la Sileta, que és com s'anomenava a la
dona de Salvador Riera, el nom complert de la qual era Cecília
Estapé Giralt, una dona amb molt de caràcter, Can Viladomat estava situada
a la cantonada de Pare Claret amb Rambla Volart, disposava d'un
gran jardí i capella pròpia, de fet va ser el primer lloc on es va
celebrar missa al Guinardó.
Salvador Riera i família. Foto de la propia família Riera. |
A partir d'aquell moment l'antic Camí del Guinardó passà a dir-se carrer Ampúrias i més tard Rambla Volart, per Joaquim Volart i Pou, notari que atorgà l'escriptura de venda dels terrenys que s'havien d'urbanitzar per obrir uns carrers, un dels quals era la mateixa rambla.
En un plànol de 1914, es troben ja citats la majoria dels vells carrers de la urbanització.
Mapa de 1914. Institut Cartogràfic de Catalunya. |
D'aquells primers anys
tan sols es conserven els noms de la Plaça Salvador Riera, antic del Guinardó, que
envolten el mas Guinardó. També es mantenen els carrers de Grècia, Feliu, Villar, Rambla Volart, La Vinya i Xiprer.
Ja en 1900 hi havia
alguna edificació d'escàs valor una de les quals estava ocupada per
un bar de menjars conegut com Can Tiberi, destinat a berenador, que
era parada obligada entre Sant Martí i Guinardó, situat a la Rambla
Volart cantonada Flors de Maig. Desprès es va convertir en forn de
pa i finalment va tornar a ser taverna. Aleshores la regentada el
sr. Cristóbal Pagés, anomenat per tots “el Ros”, que al mateix
temps era contratiste d'obres, raó per la qual moltes de les cases de
la barriada les va bastir ell.
Can Tiberi. Fotos Miquel Pera |
Encara als anys 80 per
podien llegir en la parets les antigues pintures mitjançans les
quals es donava a conèixer Can Tiberi. Can Tiberi, se sirve agua
fresca i a l'altra cantó de la porta hi destacava la paraula VINOS.
L'any 1928, ja existia la
bodega La Bohèmia al núm. 39 de la Rambla Volart, sembla ser que el
seu propietari era un familiar del propietari de la fàbrica de
cerveses LA BOHEMIA, que desprès es va convertir en la DAMM.
A la porta de la dreta estava la Bodega La Bohemia. Fotos família Pallí |
Aquest senyor a més
tenia arrendada a la barraqueta que hi havia a prop de la Font del
Cuento, hi tenia una gramola i la gent ballava els dijous i dissabtes
i alguns diumenges, prop de la barraqueta es situaven uns lavabos
tant per a homes com per a dones que sempre estaven molt nets.
En el carrer també hi
havia una lleteria, les vaques de la qual estaven instal·lades en un
estable a la pujada del Mas Guinardó, allà on anys desprès s'hi jugava
a la petanca.
A dalt de tot de la
Rambla Volart es va plantar l'últim embalat per una festa major del barri,
entre els carrers Juliol i Bisbal..
La majoria de cases que
es van construir eren estretes i fondes, a l'abast de petits
rendistes, botiguers i menestrals que sortien d'una ciutat insana com
Barcelona i es van bastir prop del Mas Viladomat els primer anys del segle
XX.
Entre 1906 i 1917 tot
l'indret va patir un canvi important es van començar a bastir cases i a obrir carrers, la primera plaça del barri va ser la dedicada a Salvador Riera en 1896. També hi havia d'altres dedicades a persones que van contribuir a la creació del barri o relacionats amb la família Riera eren els carrers, Villar, que era el cognom de l'arquitecte municipal de Sant Martí de Provençals que va donar el permís per urbanitzar el Guinardó, Feliu que era el cognom del gendre de Salvador Riera, Estapé que era el cognom de la seva muller.
A primer de segle en el barri no hi vivia encara molta gent , el metge que els atenia quan estaven malalts era el Dr. Ribera que es traslladava en tartana des de la seva casa del Pg.. Maragall prop de Font d'en Fargues.
A primer de segle en el barri no hi vivia encara molta gent , el metge que els atenia quan estaven malalts era el Dr. Ribera que es traslladava en tartana des de la seva casa del Pg.. Maragall prop de Font d'en Fargues.
- A primers de 1900 es construeix un edifici on s'instal·la la primera clínica del dr. Còrdoba sota el nom de INSTITUTO MÉDICO PEDAGÓGICO, que entre 1915/16 es va traslladar a Can Mascaró. Aquest edifici desprès es va transformar en una escola el Liceo Manjon que més tard es denominà Castro de la Peña.
- 1902 es construeix la casa Aloy a la Rambla Volart 64, del mestre d'obres Pere Bosch i Cadellach, avui dia desapareguda malgrat alguns dels seus ornaments apareguin en l'edifici de pisos que s'hi ha construït.
Casa Aloy. del bloc MODERNISME
Edifici construït on estava la casa Aloy. Van conservar la porta i la data de la construcció de la casa
- 1903 es construeix la casa modernista de Rambla Volart 58, l'arquitecte és Joan Maymó i Cabanellas. Aquesta sortosament encara dempeus.
- El 18.7.1906 es crea la primera comunitat de propietaris del Guinardó, en formaven part 49 veïns.
- 1907 es crea al damunt de tot del carrer la primera escola. Els senyors Josep Parramon i Francisca Tubau encarregaren als constructors José Aragall e Hijos la construcció d'una escola per un import de vint mil pessetes amb el nom de “Colegios Municipales del Guinardó”, segons consta en un document dels constructors del 18 d'abril de 1908. Tot i que es va acabar de construir, l'Ajuntament no va concedir el permís d'obra fins a l'1 de febrer de 1909.
- 1908, s'instal·la la il·luminació al carrer.
- 1916, mor Salvador Riera el 9 de juliol.
- 1916, es construeix l'empedrat del carrer.
- 1917, es demana una parada de tramvia prop del començament de la Rambla Volart.
- 1917 es crea l'escola municipal Sardà i Salvany, en e mateix lloc on havien estat els Colegios Municipales del Guinardó, abans indicats. Actualment el nom de l'escola és Tresfonts.
Ara s'anomena Escola Tresfonts. Composició Miquel Pera Història de l'escola Sardà i Salvany |
- 1917, es col·loquen 10 bancs de pedra en la Rambla Volart, dels que actualment només en queden dos.
Un dels dos bancs que queden dels deu de l'època |
- 1926, es reclama una xarxa de clavegueram
- 1930, es planta l'arbrat que feia ja temps que es demanava.
- 1930, 29 de gener mor Cecília Estapé Giralt
Com no hi havia
pràcticament cotxes pels carrers, les famílies sortien a la
porta de casa a l'estiu a prendre la fresca amb les seves cadires i
comentaven les novetats del barri i es feia tertúlia, de vegades
se'ls hi unia el vigilant del barri mentre la canalla jugava en mig del
carrer.
En les cruïlles dels carrers amb Rambla Volart, es plantaven les fogueres per Sant Joan que es muntaven amb tots els mobles vells dels veïns, la canalla s'ho passava d'allò més bé, es treien taules i cadires i el veïnat es menjava la coca i
es bevia “xampany”, que no era una altra cosa que vi gasificat
1949-50, es va bastir un
dels primers blocs de construcció massiva de habitatges al barri,
quan en morir Cecíla Estapé les seves filles van vendre la casa i
Can Viladomat va ser enderrocada , en el seu lloc es van construir
els habitatges de la Caixa D'estalvis que es va inaugurar pel
novembre de 1949, en aquests habitatges es van instal·lar unes mil
persones i va començar una nova època, pel carrer i per la
barriada.
- Fonts informatives: "Parlem de Guinardó" d'Enric Marimon, "Tots els barris de Barcelona" de Josep Maria Huertas Claveria i Els Barris de Barcelona, editat per l'Ajuntament de la Ciutat. Algunes fotos i històries del carrer de Miquel Pera veí de la Rambla Volart.
9 comentaris:
És important mantenir el regust de barri que actualment encara manté la Rambla Volart abans no sigui massa tard. S'hauria de protegir el banc de pedra ja que és un dels darrers vestigis de l'antiguitat del barri. Se l'hauria de declarar com a Bé d'interés local o alguna cosa semblant.
Per una altra part és una sort que es canviés el nom de l'escola de Salvà i Salvany pel de Tresfonts ja que aquest capellà fou un dels més integristes del s. XIX amb la seva obra capdal d'El liberalismo es pecado.
Hi passaba molt per aquesta rambla avanç, i prenía café a la Bohemia. Jo vivía a prop de Maragall/Font den Fargues i una cosina de la meva mare vivía a la rambla Volart amb Pare Claret.
Hi vaig estar-hi deu fer uns 30 díes i no em vaig donar conte dels dos bancs que hi ha i si els vaig veure no mi fixaría al no saber que eran del 1917. Demá al matí i tornaré i mi aseuré una estona i caminaré desde baix fins a dalt i mi fixaré amb molta cura de tot plegat i badaré i disfrutaré el que pugui. I baixaré per Escornalbou per recordar a la Frederica Montseny i per veure la torre Garcini.
Així agafaré gana per dinar...
Salutacions
molt important i s'hauria de procurar que no desapareguin les cases que queden de la primera vintena del segle XX.
Emetorr1714, m'ha emocionat el teu comentari. Gràcies.
Jo hi vaig neix-a, a la casa situada als nº 29-31, hi ara quan passo pel de van els records de infantesa amb tornant al cap. Un carrer tranquil, ple de cases on molta gent que vivia l'eixampla venia als estius a passar les vacances, dons deien que si estava mes fresc. Quins records tan macos......
El meu pare hi va venir a viure a l'any 34. M'explicava que jugaven al mig del carrer, que feien curses amb els patinets de coixinets ( no em vull ni imaginar les pinyes que es deurien clavar). Del cofoi que estava ell perquè davant de casa hi aparcaven cotxes sovint ( a casa feien mocadors)i, per tant hi havia taques d'oli a terra.
Els antics propietaris de casa, vivien darrere la plaça de Sant Miquel i havien vingut al Guinardó perquè els aires eren més sans, però com que era molt avorrit es van vendre la casa...
Vivia al 33 i vaig anar al Sardà i Salvany. El banc de davant de casa forma una part important dels meus records
El meu pare va comprar la torre de la Rambla Volart 64 l'any 1940 al senyor Aloi. Allà hi vam néixer el meu germà i jo. Quan els meus pares es van quedar sols, van marxar de la Torra i la van llogar a les Escoles Grimm primer i després a dos parvularis.morts els meus pares vam decidir de recuperar la casa però com que era unifamiliar, no hi cabiem tots així que vam decidir enderrocar-la amb tot el dol que això comportava. Jo vaig posar la condició de conservar alguns elements:la porta,
l'escut de la façana, que posava 1902, i en vam fer una rèplica 2001,i també a les parets del jardí hi ha uns plafons fets amb els mosaics modernistes que hi havia al terra de la casa.
Ah, i a més, abans d'enderrocar la casa la Neus Fornells, una pintora del barri, va pintar tres magnífics quadres que s'exposen al vestíbul i a dos replans.
De petit, vaig viure a la Rambla Volart 52. Un bon article, felicitacions.
Publica un comentari a l'entrada