HISTÒRIA DE LA RAMBLA VOLART

A finals del XIX els habitants del poble de Sant Martí de Provençals accedien al seu barri de muntanya tot pujant per l'antic camí del Guinardó que es situava més o menys on ara hi ha la Rambla Volart, en arribar al carrer Flors de Maig girava a la dreta i dibuixava en el seu darrer tram una giragonsa amb pendent que encara ens conserva en els carrers Feliu i Antic del Guinardó..

Mapa de la contrada de 1890, no massa precís en quan a situació

El camí del Guinardó era la senda per la que molts diumenges els martinencs pujaven fins a la Font de Cuento i també els dimecres de Cendre a enterrar la sardina, estava molt de moda fer fontades, balls i berenars, tant a la Font de Cuento com a la Font d'en Fargues.

Segons el Nomenclàtor de carrers de l'Ajuntament es va obrir com carrer cap a 1896, i va rebre provisionalment el nom de carrer Ampúrias.

A mitjans del segle XIX a les masies que hi havia de segles a la contrada es van anar afegint petites torretes d'estiueig i grans mansions de gent amb possibles que van decidir fugir de la Barcelona insana i així van anar poblant les muntanyes del voltant.

Les terres del Guinardó restaven en mans de uns pocs terratinents: els Mascaro, Finestrat, Casanovas, Vintró, Peguera, Borràs, Castellvell, Milans Sampere, Vélez, Lemos, Tord, entre d'altres, però qui realment va ser decisiu per a la futura urbanització del nou barri fou Salvador Riera i Giralt.

El 18 de juny de 1894 Salvador Riera comprava el Mas Guinardó i les seves terres, aleshores propietat de Catalina Oms i Garriga i del seu fill Josep Sagués Oms. (clicar sobre el link de sota per saber-ne més).

Mas Guinardó

Història de Salvador Riera

L'escriptura es firmà davant del notari de Sant Martí de Provençals Sr. Joaquim Volart i Pou, l'home que el va assessorar en totes les operacions que van dur a terme en el barri i que posteriorment fou recompensat tot posant el seu nom al que aleshores era el carrer més important de la urbanització.

Fotos de Miquel Pera

Tanmateix però, la urbanització de la contrada ocasionà alguns problemes degut a les conduccions d'aigües residuals de la urbanització al propietari del Mas Viladomat, amb el propòsit de donar-los fi  Salvador Riera va comprar finalment també el Mas Viladomat als hereus de confiança del Reverend Josep Oriol Parés i Comaduran, antic propietari del mas.

L'única foto que es coneix del Mas Viladomat, vista del canto que donava a la Rambla Volart

En el llibre d'actes de Sant Martí es recullen els moviments, segons els acords del dia 17-2-1897 diu així “ De conformidad con lo informado por el mencionado arquitecto municipal y Comisión Segunda, aprobose el proyecto de modificación de la urbanización del manso Guinardó, ya aprovado, solicitada por Salvador Riera con instancia de catorce de abril del año último, y aprobose también la urbanización del manso Viladomat solicitado en dicha instancia, aceptándose la denominación de las calles de dicha modificación y urbanización que se consignan en los respectivos planos....”.

A tot aquest seguit de dates tan ben encadenades, cal afegir una altra de ben significativa, el 20 d'abril de 1897, és a dir, dos mesos desprès de la legalitzar la urbanització, l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals és agregat al de Barcelona. Tot fa pensar que es tractava d'una maniobra prou estudiada per aconseguir la seva legalització abans que les competències municipals passessin a l'Ajuntament de Barcelona. (segons explica Josep M.. Huertas Claveria).

En 1897, quan Sant Martí va ser agregat a Barcelona, hi havia al Guinardó 60 edificis.

Comprat el Mas Viladomat, el Sr. Riera i família es van traslladar a viure-hi, essent coneguda la casa des de llavors com Ca la Sileta, que és com s'anomenava a la dona de Salvador Riera, el nom complert de la qual era Cecília Estapé Giralt, una dona amb molt de caràcter, Can Viladomat estava situada a la cantonada de Pare Claret amb Rambla Volart, disposava d'un gran jardí i capella pròpia, de fet va ser el primer lloc on es va celebrar missa al Guinardó.

Salvador Riera i família. Foto de la propia família Riera.

A partir d'aquell moment l'antic Camí del Guinardó passà a dir-se carrer Ampúrias i més tard Rambla Volart, per Joaquim Volart i Pou, notari que atorgà l'escriptura de venda dels terrenys que s'havien d'urbanitzar per obrir uns carrers, un dels quals era la mateixa rambla.

En un plànol de 1914, es troben ja citats la majoria dels vells carrers de la urbanització.

Mapa de 1914. Institut Cartogràfic de Catalunya. 

D'aquells primers anys tan sols es conserven els noms de la Plaça Salvador Riera, antic del Guinardó,  que envolten el mas Guinardó. També es mantenen els carrers de Grècia, Feliu, Villar, Rambla Volart, La Vinya i Xiprer.

Ja en 1900 hi havia alguna edificació d'escàs valor una de les quals estava ocupada per un bar de menjars conegut com Can Tiberi, destinat a berenador, que era parada obligada entre Sant Martí i Guinardó, situat a la Rambla Volart cantonada Flors de Maig. Desprès es va convertir en forn de pa i finalment va tornar a ser taverna.  Aleshores la regentada el sr. Cristóbal Pagés, anomenat per tots “el Ros”, que al mateix temps era contratiste d'obres, raó per la qual moltes de les cases de la barriada les va bastir ell.

Can Tiberi. Fotos Miquel Pera

Encara als anys 80 per podien llegir en la parets les antigues pintures mitjançans les quals es donava a conèixer Can Tiberi. Can Tiberi, se sirve agua fresca i a l'altra cantó de la porta hi destacava la paraula VINOS.

L'any 1928, ja existia la bodega La Bohèmia al núm. 39 de la Rambla Volart, sembla ser que el seu propietari era un familiar del propietari de la fàbrica de cerveses LA BOHEMIA, que desprès es va convertir en la DAMM.

A la porta de la dreta estava la Bodega La Bohemia. Fotos família Pallí

Aquest senyor a més tenia arrendada a la barraqueta que hi havia a prop de la Font del Cuento, hi tenia una gramola i la gent ballava els dijous i dissabtes i alguns diumenges, prop de la barraqueta es situaven uns lavabos tant per a homes com per a dones que sempre estaven molt nets.

En el carrer també hi havia una lleteria, les vaques de la qual estaven instal·lades en un estable a la pujada del Mas Guinardó, allà on anys desprès s'hi jugava a la petanca.

A dalt de tot de la Rambla Volart es va plantar l'últim embalat per una festa major del barri, entre els carrers Juliol i Bisbal..

La majoria de cases que es van construir eren estretes i fondes, a l'abast de petits rendistes, botiguers i menestrals que sortien d'una ciutat insana com Barcelona i es van bastir  prop del Mas Viladomat els primer anys del segle XX.

Entre 1906 i 1917 tot l'indret va patir un canvi important  es van començar a bastir cases i a obrir carrers, la primera plaça del barri va ser la dedicada a Salvador Riera en 1896. També hi havia d'altres dedicades a persones  que van contribuir a la creació del barri o relacionats amb la família Riera eren els carrers, Villar, que era el cognom  de l'arquitecte municipal de Sant Martí de Provençals que va donar el permís per urbanitzar el Guinardó, Feliu que era el cognom del gendre de Salvador Riera, Estapé que era el cognom de la seva muller.

A primer de segle  en el barri no hi vivia encara molta gent , el metge que els atenia quan estaven malalts era el Dr. Ribera que es traslladava en tartana des de la seva casa del Pg.. Maragall prop de Font d'en Fargues.

• A primers de 1900 es construeix un edifici on s'instal·la la primera clínica del dr. Còrdoba sota el nom de INSTITUTO MÉDICO PEDAGÓGICO, que entre 1915/16 es va traslladar a Can Mascaró. Aquest edifici desprès es va transformar en una escola el Liceo Manjon que més tard es denominà Castro de la Peña.
  
  
  
  
  

• 1902 es construeix la casa Aloy a la Rambla Volart 64, del mestre d'obres Pere Bosch i Cadellach, avui dia desapareguda malgrat alguns dels seus ornaments apareguin en l'edifici de pisos que s'hi ha construït.
  
  
  
  

  

  Casa Aloy. del bloc MODERNISME

  
  

  

  Edifici construït on estava la casa Aloy. Van conservar la porta i la data de la construcció de la casa

• 1903 es construeix la casa modernista de Rambla Volart 58, l'arquitecte és Joan Maymó i Cabanellas. Aquesta sortosament encara dempeus.

• El 18.7.1906 es crea la primera comunitat de propietaris del Guinardó, en formaven part 49 veïns.
• 1907 es crea al damunt de tot del carrer la primera escola. Els senyors Josep Parramon i Francisca Tubau encarregaren als constructors José Aragall e Hijos la construcció d'una escola per un import de vint mil pessetes amb el nom de “Colegios Municipales del Guinardó”, segons consta en un document dels constructors del 18 d'abril de 1908. Tot i que es va acabar de construir, l'Ajuntament no va concedir el permís d'obra fins a l'1 de febrer de 1909.
• 1908, s'instal·la la il·luminació al carrer.
• 1916, mor Salvador Riera el 9 de juliol.
• 1916, es construeix l'empedrat del carrer.
• 1917, es demana una parada de tramvia prop del començament de la Rambla Volart.
• 1917 es crea l'escola municipal Sardà i Salvany, en e mateix lloc on havien estat els Colegios Municipales del Guinardó, abans indicats. Actualment el nom de l'escola és Tresfonts.

Ara  s'anomena Escola Tresfonts. Composició Miquel Pera



Història de l'escola Sardà i Salvany

• 1917, es col·loquen 10 bancs de pedra en la Rambla Volart, dels que actualment només en queden dos.

Un dels dos bancs que queden dels deu de l'època

• 1926, es reclama una xarxa de clavegueram
• 1930, es planta l'arbrat que feia ja temps que es demanava.
• 1930, 29 de gener mor Cecília Estapé Giralt

Com no hi havia pràcticament cotxes pels carrers, les famílies sortien a la porta de casa a l'estiu a prendre la fresca amb les seves cadires i comentaven les novetats del barri i es feia tertúlia, de vegades se'ls hi unia el vigilant del barri mentre la canalla jugava en mig del carrer.

En les cruïlles dels carrers amb Rambla Volart, es plantaven les fogueres per Sant Joan que es muntaven amb tots els mobles vells dels veïns, la canalla s'ho passava d'allò més  bé, es treien taules i cadires i el veïnat es menjava la coca i es bevia “xampany”, que no era una altra cosa que vi gasificat

1949-50, es va bastir un dels primers blocs de construcció massiva de habitatges al barri, quan en morir Cecíla Estapé les seves filles van vendre la casa i Can Viladomat va ser enderrocada , en el seu lloc es van construir els habitatges de la Caixa D'estalvis que es va inaugurar pel novembre de 1949, en aquests habitatges es van instal·lar unes mil persones i  va començar una nova època, pel carrer i per la barriada.

• Fonts informatives: "Parlem de Guinardó" d'Enric Marimon, "Tots els barris de Barcelona" de Josep Maria Huertas Claveria i Els Barris de Barcelona, editat per l'Ajuntament de la Ciutat. Algunes fotos i històries del carrer de Miquel Pera veí de la Rambla Volart.