 |
| Situació en el mapa de Can Blay i Can Fontaner |
A Can Blay vivien
els masovers de la casa noble dels Fontaner, que va desaparèixer
entre mitjans i finals del segle XVIII i de la que no queden, que
coneguem, testimonis gràfics ni dibuixos de com era, el que si sabem
és que va ser la primera casa d’estiueig a Horta.
Aquestes terres
abans de pertànyer als Blay foren d’Antoni Grasses (de la masia
de Can Grasses coneguda també per Ca l’Andalet que encara perviu
en mans de l’Ajuntament de Barcelona) i amb un acte que aixecà el
Notari de Barcelona Josep Güell el 23 de març de de 1700, amb un
pacte que deia així «haja de millorar i en res deteriorar
la dita peça de terra i per arreglar la terra ho deixeran a Jaume
Blayi el seus successors i pagarà lo dit nom i successors divuit
lliures de moneda barcelonesa pagadores la meitat a quinze d’agost
i l’altra meitat a vint-i-quatre de desembre, i un
ciri de cera blanca de quatre onces en el diumenge de rams, començant
a pagar nou lliures a vint-i-quatre de setembre pròxim vinent, lo
ciri per lo diumenge de Rams de l’any prop vinent i la segona paga
de dites nou lliures a quinze d’agost de mil set-sens
setanta-u, i això perpetuant-se en els successors del nom Blay i
donant-li també poder de regar la terra establerta d’aigua dels
*safareigs dels peixos que té la casa Fontaner. Amb dits pactes no
podran els seus successors ni ell proclamar en casa establerta altre
senyor que a mi i als meus successors i als hereus de Sabastida...».
En Jaume Blay en
fer-se càrrec de la peça de terra dirà «Jo Jaume Blay dono per
aprovat lo sobreentingut i acceptant lo establert ab los pactes.
Prometo a d. Mariana Fontaner i Bru i als seus successors
que milloraré i no deterioraré la peça de terra establerta...»,
el document el signen els
Fontaner en Jaume Blay va manifestar que no sabia escriure.
 |
| Can Blay en 1925, Foto del fons Felip Capdevila |
Els límits de les
terres dels Blay, els segles XVIII i XIX, eren: «A llevant amb
terra de Joan Baptista Plana, notari públic col.legiat de n.
Barcelona que fou de la casa Fontaner; a migdia amb terra que ha
establert part a Joan Plana, pagès de la parròquia de Sant Andreu
de Palomar, part a Jaume Campmany, pagès de dita parròquia de Sant
Genís, part a Bartomeus Manent i part a Josep Martí., mediant en
tots un marge i a tramontana amb la casa Fontaner; a ponent amb terra
que també ha establert past amb Francesc Riera, part amb Eulàlia
Boada i part amb Miquel Riera, mediant entre tots un marge i també a
tramontana amb terra de Casa Mariner en què són los fems i lo camí
que va a la Iglésia de la casa i part amb terra que ha establert amb
Josep Campmany mediant un marge. I és de saber que dita peça de
terra té l’entrada per la carretera fitada de deu pams de ample
feta entre la terra del dit Francesc Riera i la terra de la dita
Eulàlia Boada».
Dels Blay és té
notícia ja a les primeries del segle XVIII, atès que en 1718 el
Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron té part d’aquestes
terres «Dic lo baix signat que tinc rebut del sobredit Juan Blay,
set lliures i i quinze sous, les quals no paga en compliment
del lloguer de les terres que per son compte mena, caigut el dia de
Sant Joan de mil set-cents divuit», firmat Frai Diego García,
procurador General de Monestir.
A partir de 1760 és
quan trobem és documents sobre can Blay, com a masovers de la casa
senyorial de Fontaner. En aquests documents es parla dels cens
d’aquesta masia a la casa Fontaner, a la qual pertanyia.
En 1762 Mariana
Fontaner i de Bru, vídua de Joan Anton Fontaner i Trulles Burgés,
arrenda part de les terres de Can Fontaner a «Jaume Blay, pagès,
habitant de la parròquia de de Sant Genís del Agudells àlias
d’Horta, bisbat de Barcelona, present i acceptant, i als seus a qui
voldrà perpètuament (....) tota aquesta peça de terra tinguda una
mujada poc més o menys amb ses entrades, eixides, trets i
pertinences, que és part de la peça detinguda tres mujades i una
quarta, poc més o menys, de pertinences del mas derruït anomenat
antigament Rull».
En morir Jaume Blay
la finca es reduí, atès que D. Mariana, D. Joan i D. Cayetano
Fontaner i de Bru, van vendre una part a Pere Bertran, arquitecte de
la ciutat de Barcelona.
La vídua de Jaume
Blay es va veure obligada a vendre també una altra part en 1764 a
en Josep Nadal revenedor, ciutadà de Barcelona; la dona li pagà
dues centes lliures barcelonines que el marit li devia el mateix dia
de la seva mort.
Els Fontaners eren
uns comerciants rics de Perpinyà que van comprar la finca en el
1700. A les primeries del segle XVIII la casa Fontaner era una casa
molt anomenada, en la que durant dos mesos de 1709, convidats pel seu
propietari Ignasi Fontaner i Martell, s’hi van hostatjar l’arxiduc
Carles, proclamat Comte de Barcelona i la seva mullers l’emperatriu
Isabel.
A finals del segle
XVIII, en Francisco Zamora, va va fer un cens de la zona i ja
esmenta l’existència de la la fàbrica d’adobs en 1789 «..
en ella se trabajan al año 3000 pedazos de suela, 600 docenas
de becerros teados y 200 de los anteados y de forros 5000 docenas».
La casa Fontaner encara existia, tot especificant que havia estat
«de bastante patrimonio en otro tiempo», hi treballaven 25 homes i
un majordom que la dirigia, la que fou capella dels Fontaner va
perviure fins a principis del segle XX, existeix una fotografia de
les seves runes.
En morí Jaume Blay
part de la terra passà al seu fill Jaume que morí sense
descendència masculina. Aquest fet produeix que la casa perdés el
nom, atès que la una de les filles es cas amb un Marí. Benet Marí
i Ustrell nét de Jaume Blay es casà en 1836 amb Gertrudis Mariner.
Jaume Marí i Oliva treballa les terres fins 1973, anys en que es
venen les terres a una immobiliària que hi basteix els habitatges
que actualment existeixen.
 |
| La majoria de fotos del fons de Felip Capdevila i alguna dels fons Desideri Díez |
* Tenien dret a fer servir la seva aigua, segons un pacte documentat el
1700. Es regava amb un pou artesià que donava aigua suficient per regar
tots el camps.
- Fonts informatives: del Llibre sobre les masies d'Horta d'en Desideri Díez Quijano.
