Ramon Alòs-Moner de Dou propietari il·lustre de Torre Garcini

                

Ramon Alòs-Moner  va néixer el 13 de juny de 1885 i morì e 9 de febrer de 1939, poc desprès d'acabada la Guerra Civil, a l'edat de 54 anys, heretà les afeccions històriques i bibliogràfiques de la família. Llicenciat (1906) en filosofia i lletres, fou un dels millors deixebles de Rubió i Lluch als Estudis Universitaris Catalans.

Va viure des que es va casar amb la napolitana Maria Maltese i Fiodo, amb la que va tornar de la seva estada a Roma en 1913, a la seva finca del Guinardó, van tenir dos fills en LLuís i la Montserrat i a més de la carrera de  Filosofía i Lletres  era  expert en les obres de Dant i de Llull.

Torre Garcini en 1914, data en que Ramon Alòs-Moner hi va anar a viure.

  

Professionalment, contribuí a organitzar l'exposició del llibre català al Primer Congrés de la Llengua Catalana (1906); fou secretari-redactor a l'Institut d'Estudis Catalans (1907); acompanyà Rubió i Lluch a Itàlia i a Grècia (1909) i després aprovà a Madrid les assignatures del doctorat. Pel gener del 1911 fou pensionat a l'Escola Espanyola de Roma, organitzada per la Junta de Ampliación de Estudios i l'IEC, on hi havia Josep Pijoan de secretari. Hi restà fins a l'estiu del 1913. L'estada a Roma fou decisiva per a la seva formació i la seva vida. Retornat a Barcelona, l'any 1914 fou nomenat adjunt de la Biblioteca de Catalunya, on es trobà en el seu element. Es dedicà especialment a la secció de documents històrics, i l'organitzà, però també destacà en les seccions de llibres impresos i manuscrits. Per encàrrec de l'Institut d'Estudis Catalans féu, el 1915, una missió de recerca, amb Jordi Rubió, a l'Arxiu Capitular de Tortosa; l'any 1917 es doctorà a Madrid i fou nomenat professor de l'Escola de Bibliotecàries de Barcelona.

  Una de les promocions de l'escola de bibliotecàries

L'any següent entrà a la Secció Històrica de l'IEC. Succeí Eugeni d'Ors a la Secretaria General de l'IEC i des del 1923 representà aquest amb Nicolau d'Olwer a la Unió Acadèmica Internacional. Des del 1924 pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Compensà la malaltia (1930) que seguí a un període d'inquietuds familiars i a la mort de la seva muller i col·laboradora, i es reintegrà a l'Institut i a les reunions de l'UAI.

La Guerra Civil de 1936-39 posà a prova la seva eficàcia com a bibliotecari. Era pròxima la fi de la lluita quan caigué mort al carrer, tornant de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Col·laborà des de jove a les revistes catalanes i també a la "Revue Hispanique" i als "Cuadernos de Trabajos" de l'Escola de Roma i redactà molts articles per a l'Enciclopedia Italiana Treccani. Arnau de Vilanova, Ramon Llull i Dante Alighieri foren els temes principals del seu estudi, els quals alternà amb l'ocult treball de revisió i redacció d'índexs de molts llibres on no surt el seu nom. Cal esmentar entre els seus estudis sobre Arnau de Vilanova: una col·lecció de documents que no terminà (1909-12), La marmessoria d'Arnau de Vilanova (1923), l'edició de Confessió de Barcelona (1921) i del text català de la Informatio beguinorum. Sobre Ramon Llull: El manuscrito Ottoboniano (1914), la tesi Los catálogos lulianos (1918), Poesies (1925) i diverses recerques de bibliografia, entre les quals ha restat inèdit el catàleg dels manuscrits lul·lians de Roma. Tenen molt de relleu les cròniques sobre Arnau de Vilanova i Ramon Llull als volums VII-VIII de l'"Anuari" de l'IEC. Treballà molt sobre Dant i fou professor de literatura italiana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a treballs de recerca bibliogràfica cal esmentar els dedicats a la biblioteca Dalmases (1916), a Jaume Caresmar (1918), a l'Arxiu de Tortosa (1920), a les publicacions de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1933), i els reports a la UAI i al Comitè Internacional de Ciències Històriques.

Ramon Alòs-Moner, va sentir molt intensament primer, la mort de la seva dona encara jove i desprès la derrota del seu país en mans dels nacionals. Aquesta suma de desgràcies va fer trontollar la seva salut ja de per si fràgil  i a poc  d'acabada la guerra, de camí cap a casa seva desprès d'haver visitat el que fins aleshores havia considerat un amic, de sobte es va adonar que el país i la gent que coneixia  havien canviat i que el seu món ja mai no seria el mateix, va patir un atac de cor en ple carrer i va morir.

La família de Ramon Alòs-Moner va viure a la masia-torre Garcini al Guinardó fins l'any 2010. Quan la família es va veure obligada a vendre l'edifici el seu fons documental de la família que inclou un gran nombre de manuscrits d'èpoques diferents, documentació patrimonial, incunables, impresos d'època moderna, gravats i documents gràfics es van donar a la Biblioteca de Catalunya, mentre que la biblioteca d'estudi de Ramon Alòs-Moner , que inclou una col·lecció especialitzada de literatura italiana és a la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra. A l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona es conserva un important recull de fotografias familiars i el fons personal de Ramón Alòs-Moner  es conserva en l'arxiu de l'Institut d'estudis Catalans.

Vídeo  : Història breu de Torre Garcini.

Fonts: Enciclopèdia catalana i Viquipèdia 

ELS TRESORS HISTÒRIC AMAGATS DEL GUINARDÓ

Del Llibre de Adela Alòs-Moner sobre la seva família

• Anunci d'un diari de 1882, de quan els Alòs van ocupar la masia.

En abril de 1882 Lluís d'Alos, marquès de Dou, compra la casa i el camp de la Trinxera (reminiscències de la guerra de 1714?) i en morir aquesta propietat es dividí entre els seus tres fills. Les terres es van urbanitzar al voltant del Passatge Garcini  però la casa i el jardí es mantingeren fins avui dia, superant diverses circumstàncies.

Un cop situats en matèria anirem directament al motiu d'aquesta entrada.

Els diaris de Barcelona donaven , no fa pas gaire,  la notícia que l'Ajuntament de Barcelona havia comprat tres quadres del segle XVIII per a l'exposició permanent sobre la guerra de successió i la derrota catalana de 1714 enfront les tropes borbòniques de Felip V amb la que s'estrenava el nou Born Centre de Cultura de la Ciutata Vella.

Els olis són de l'emperador Carles VI (arxiduc Carles d'Àustria, 1685-1740), la seva dona Isabel Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel (1691-1750) .

Les dues obres són d'autor anònim, de l'escola centreeuropea, i es van pintar entre el 1725 i el 1735. El seu relleu artístic és limitat, però els dóna valor l'existència de molt poques imatges conservades fins avui d'una parella que va ser decisiva durant diverses dècades de la història continental, període que va incloure el regnat a Catalunya.

Fins aquí res nou però, el que més segur no sabeu és que aquestes pintures han estat durant anys penjades de les parets de la Torre Garcini al Guinardó i que eren propietat de la família Alòs-Moner que, lògicament, se les va endur quan van vendre la masia en 2005.

Fotos de l'interior de la Torre Garcini quan estava habitada per la família Alòs-Moner

Resulta interessant constatar però, que gran part de la família Alòs era partidària dels Borbons, no va ser fins més tard que un dels seus descendents, i ara ens traslladem ja a finals del segle XIX, quan en Ramon Alòs de Moner, considerat l'ovella negra de la noble família per les seves idees catalanistes, va trencar amb aquesta tradició  familiar.

En els anys posteriors a la desfeta austriacista de 1714, algunes grans famílies nobles borbòniques es van unir per llaços matrimonials amb d'altres austriacistes, donat que, per sobre de tot, el que prevalia entre els nobles aristòcrates era sumar títols i propietats i això feia tancar els ulls al color polític dels contraients. 

Així doncs, el més segur és que aquesta fos la raó per la qual alguna branca familiar de la família Alòs entronqués en temps amb una d'austriacista (que el més segur en aquest cas fos un Fontaner), que va aportar aquestes pintures a la nova llar familiar; desprès  van anar passar els anys fins que van caure en mans les d'aquesta família guinardorenca que les va conservar  fins els nostres dies. 

La història d'aquestes pintures de per si, és digne d'un estudi especial, d'on venien, qui les va aportar al llegat familiar dels Alòs, des de quan estàven penjats en la masia de Torre Garcini, tema interessant on els hagi.

Tot això són suposicions, és clar, però igual que nosaltres no tindríem en les parets de casa penjat el retrat de segons qui contrari a les nostres idees polítiques, el mateix devia passa en l'època.

Foto del eweb de l'Ajuntament

I així és com han arribat aquests quadres al Nou Born Centre de Cultura. Si aneu  a fer-hi una visita cultural   els trobareu allà exposats al públic, saludeu-los i els dieu que sou del Guinardó, segur que els agrada ja que deuen trobar a faltar la seva masia guinardorenca.