Del Llibre de Adela Alòs-Moner sobre la seva família |
- Anunci d'un diari de 1882, de quan els Alòs van ocupar la masia.
En abril de 1882 Lluís d'Alos, marquès de Dou, compra la casa i el camp de la Trinxera (reminiscències de la guerra de 1714?) i en morir aquesta propietat es dividí entre els seus tres fills. Les terres es van urbanitzar al voltant del Passatge Garcini però la casa i el jardí es mantingeren fins avui dia, superant diverses circumstàncies.
Un cop situats en matèria anirem directament al motiu d'aquesta entrada.
Els diaris de Barcelona donaven , no fa pas gaire, la notícia que l'Ajuntament de Barcelona havia comprat tres quadres del segle XVIII per a l'exposició permanent sobre la guerra de successió i la derrota catalana de 1714 enfront les tropes borbòniques de Felip V amb la que s'estrenava el nou Born Centre de Cultura de la Ciutata Vella.
Els
olis són de l'emperador Carles VI (arxiduc Carles d'Àustria,
1685-1740), la seva dona Isabel Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel
(1691-1750) .
Les dues obres són d'autor anònim, de l'escola centreeuropea, i es van pintar entre el 1725 i el 1735. El seu relleu artístic és limitat, però els dóna valor l'existència de molt poques imatges conservades fins avui d'una parella que va ser decisiva durant diverses dècades de la història continental, període que va incloure el regnat a Catalunya.
Fins aquí res nou però, el que més segur no sabeu és que aquestes pintures han estat durant anys penjades de les parets de la Torre Garcini al Guinardó i que eren propietat de la família Alòs-Moner que, lògicament, se les va endur quan van vendre la masia en 2005.
Fotos de l'interior de la Torre Garcini quan estava habitada per la família Alòs-Moner |
Resulta interessant constatar però, que gran part de la família Alòs era partidària dels Borbons, no va ser fins més tard que un dels seus descendents, i ara ens traslladem ja a finals del segle XIX, quan en Ramon Alòs de Moner, considerat l'ovella negra de la noble família per les seves idees catalanistes, va trencar amb aquesta tradició familiar.
En els anys posteriors a la desfeta austriacista de 1714, algunes grans famílies nobles borbòniques es van unir per llaços matrimonials amb d'altres austriacistes, donat que, per sobre de tot, el que prevalia entre els nobles aristòcrates era sumar títols i propietats i això feia tancar els ulls al color polític dels contraients.
Així doncs, el més segur és que aquesta fos la raó per la qual alguna branca familiar de la família Alòs entronqués en temps amb una d'austriacista (que el més segur en aquest cas fos un Fontaner), que va aportar aquestes pintures a la nova llar familiar; desprès van anar passar els anys fins que van caure en mans les d'aquesta família guinardorenca que les va conservar fins els nostres dies.
La història d'aquestes pintures de per si, és digne d'un estudi especial, d'on venien, qui les va aportar al llegat familiar dels Alòs, des de quan estàven penjats en la masia de Torre Garcini, tema interessant on els hagi.
La història d'aquestes pintures de per si, és digne d'un estudi especial, d'on venien, qui les va aportar al llegat familiar dels Alòs, des de quan estàven penjats en la masia de Torre Garcini, tema interessant on els hagi.
Tot això són suposicions, és clar, però igual que nosaltres no tindríem en les parets de casa penjat el retrat de segons qui contrari a les nostres idees polítiques, el mateix devia passa en l'època.
Foto del eweb de l'Ajuntament |
I així és com han arribat aquests quadres al Nou Born Centre de Cultura. Si aneu a fer-hi una visita cultural els trobareu allà exposats al públic, saludeu-los i els dieu que sou del Guinardó, segur que els agrada ja que deuen trobar a faltar la seva masia guinardorenca.
1 comentari:
Molt interesant!
Bon Any!
Mercè
Publica un comentari a l'entrada