Aquestes cases que es poden veure a la foto, són las més antigues de la Plaça Eivissa, sobretot la de la dreta que és de mitjans del segle XVIII , al seu davant es va bastir la plaça que es va batejar sota el nom de Plaça del Progrés (avi dia plaça d'Eivissa).
 |
| Foto de Carme Martín |
Així se la va conèixer fins que a la plaça es va bastir l'antic el mercat d'Horta i la gent la va començar a anomenar com la Plaça del Mercat i així li va quedar fins que finalment que quan en 1907, la van batejar amb el nom actual. Encara avui dia podem endevinar aquest nom sota una de les plaques actuals tot escrit en castellà , tal com es pot observar en la foto de sota, sembla que primer hi posa Distrito, no es pot llegir la continuació però desprès Plaza del Mercado.
Foto de German B. González
En el núm. 9 actual de la plaça, hi tenia el seu establiment l'Onofre Torelló Mariner (on ara es troba el Bar Prats), besavi de Teresa Farrés, actual propietària de la papereria-llibreria de la plaça, que va comprar aquesta finca en l'any 1873.
 |
| Plaça Eivissa a finals del segle XIX |
 |
| Foto de Teresa Farrés |
El Sr. Torelló en aquest establiment va obrir una fleca (forn de pa). Corria 1911 quan el Sr. Onofre cedeix la finca als seus tres fills, dos d'ells hi renuncien i l'Esteve el tercer va comprar-lis les seves parts. A indicació de la seva dona la Teresa Molins, van deixar la fleca i van muntar una taverna, donat que a la senyora Teresa s'hi movia millor en aquest negoci.
El Cafetí va ser el nom que li van donar a l'establiment i era la típica taverna del got de vi, de la barreja i de l'aniset. Per la seva situació privilegiada era molt concorregut.
Les famílies foresteres pujaven fins a Horta amb el tramvia i baixaven al final del trajecte, que era ja davant mateix de la taverna, venien amb cistells prens de viandes, entraven a la taverna i omplien la bota de vi per passar el dia a la muntanya que no era pas gaire lluny d'allà.
Molt abans que no existís el bar Quimet, a la plaça tal com hem dit més amunt, s'havia establert el mercat del poble; els cavallers que assistien a la Processó de Corpus es detenien al Cafetí , conegut també com Ca la Fleca, que estava con està ara el bar Prats, i al bar Bartomeus. també entraven a Can Pallí on ara es troba la botida dels Corretja (informació citada en el Butlletí dels Lluïsos, núm 68, de juliol de 2001).
En aquella època hi havia davant la taverna i en mig de la voravia una ufanosa acàcia que distingia clarament aquell lloc. Diuen que antigament hi havia hagut dues, a saber qui fou qui les plantaria i arrancaria desprès.
 |
| Foto de Teresa Farrés |
Recorda la Teresa Farrés que els seus avis, a més, tenien un servei de transport amb carros i cavalls que, entre les comandes, traginaven els fardells de roba de les bugaderes d'Horta per les famílies benestant de Barcelona .
En 1932, el negoci va ser traspassat i arrendat a la Mercedes i la Carme Bodro Bistuer, dues germanes solteres del barri de Gràcia que ban continuar mantenint l'antic tarannà del local.
 |
| Foto de principis de 1950 |
El creixement de l'establiment evolucionà a l'entorn d'aquella taverna - ens explica Teresa Farrés – la meva mare en va explicar que hi havia unes taules de mabre amb peus de ferro pintats de color negre, un taulell amb una aixeta i una aigüera per poder rentar els gots i les botelles, una rengla de botes de vi de totes mides i ampolles de diversos licors a les prestatgeries.
L'any 1948 les germanes Bodro pleguen i ocupa el local el Bar Prats que el va arrendar a la propietària de la finca, Teresa Molins, en 1962 passà a nom de Maria Torelló i en 1986 passà a nom Teresa Farrés, la propietària actual.
Actualment Teresa Farrés Torelló, hereva de les fiques 7 i 9 de la plaça Eivissa, casada amb Joan esquirol, viu plenament dedicada la seva botiga d'objectes d'escriptori i llibreria de la plaça Eivissa d'Horta que antigament havia estat un estanc, el qual a més de vendre tabac feia servei de centraleta de telèfons, en una època moltes cases particulars no en tenien.
La centraleta anava a càrrec de Maria Suñé, esposa de Sebastià Ribó que cada cop que demanava línia solia identificar-se amb un “Aquí el siete cuatro dos nueve i deseo línea para el número.
Avui dia no hi ha ningú al barri d'Horta que no conegui el Bar Prats o la llibreria Eivissa, qui més qui menys ha entrat a la llibreria a comprar ni que sigui un bolígraf però, el que el més segur és que no coneguin la història d'aquelles finques.
- Fonts d'informació: "Cròniques d'Horta" de Mingo Borràs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada