LA TORRE FONTANER

On estava Can Fontaner? - entre els actuals carrer de Coimbra, Fàtima i Fontaner -

Plànol de co era la finca de can Fontaner el segle XVII. Fons Carlota Giménez.

Can Fontaner és un petit enigma per nosaltres, es considera la primera casa senyorial que hi va haver a Horta, i diem que és un enigma perquè de la casa, malgrat la importància que va tenir durant el segle XVII, no es coneixen ni gravats ni cap dibuix que ens pugui donar una idea de com era, de la finca tan sols queda una torre coneguda com la del Moro o Ca L'Enrich, que suposadament pertanyia als Fontaner.

Recreació de com  podia havet estat Can Fontaner

Terrenys Can Fontaner anys 70. Autor desconegut AHFH

Per aconseguir més informació sobre el Mas Enrich o Torre del Moro, heu de clicar sobre el link de sota

Història de Ca l'Enrich/Torre del Moro

La casa abans de conèixer-se amb el nom de can Fontaner se l'anomenava mas Solans, primitivament propietat del mercader Ermenegildo Grases, el mas disposava d'una capella dedicada a Santa Maria Magdalena, que apareix en la llicència de benedicció i de celebració del 5 d'abril de 1677.

Posteriorment va ser destruïda i juntament amb la casa va ser comprada per Ignasi Fontaner Martell en 1700.

Ignasi Fontaner Martell era un burgés il·lustrat, la família del qual era de Perpinyà. Era un comerciant ric que no se sap amb seguretat si va néixer a Tarragona, com algunes fonts asseguren, o bé si hi visqué durant anys, per finalment traslladar-se a Barcelona quan ja tenia una certa edat. El 1679 és candidat a l'ofici de tauler del General en aquesta ciutat (DGC, VIII, 1311-1312)

També sabem que era un poeta que escrivia en castellà i, per un pergamí dipositat en la Biblioteca de Catalunya que va publicar un llibre amb un recull de poètics castellans del segle XVII, escrit en 1689 i publicat a Barcelona, fou trobat segons consta en aquesta entitat, per un tal Llobera, registrant papers en el despatx Olzina, a expenses de Foxà, segurament havia pertangut a Josep M. Grau. El donatiu el fa el Doctor D. Puig en 1923.

Segons anotacions d'aquesta entitat, “Es retroben alguns poemes amb el mateix incipit en reculls poètics castellans del s. XVII (Catálogo de manuscritos con poesía 1998: V, "índices"). D'altres són impresos en cançoners de l'època: [20], [72], [95], [108], [212] a Romances varios de diferentes autores (2a ed. de 1688; Rodríguez Moñino 1973-1978: III, 255); [75], [127] a Romancero general. Segunda parte, a cura de Miguel de Madrigal (1605; íd.: III, 27); [168] a Primavera y flor de los mejores romances, compilat per Pedro Arias Pérez (1a ed. de Madrid, 1621, amb ed. a Barcelona, Lisboa, Saragossa, Sevilla i València; íd.: III, 147-165); [208]: veg. BC, ms. 1495”.

Torres Amat identifica el compilador amb Fontano, sobrenom poètic de Fontanella, i li atribueix la Tragicomèdia pastoral d'Amor, firmesa i porfia i versos en català, primerament perquè "en el mismo paraje donde se encontraron estos versos, que junto con la pieza dramática componen un tomo en folio de 220 páginas ms., se halló otro tomo en 40 de versos castellanos, cuyo carácter de letra parece igual a la del que se deja mencionado, leyéndose en la primera llana o frontis: "Libro de diversas letras del comensal José Fontaner y Martell, de Tarragona, hecho en Barcelona a primero de enero de 1689"; y segunda, porque en todas sus poesías usa del nombre de Fontano". Diu que ha vist els versos de Fontaner a la biblioteca de Josep M. Grau, i que a Tarragona no consta cap comensal amb aquest nom, però dóna notícia d'un homònim que en el seu testament, datat a Barcelona davant del notari Bartomeu Cerveró el 24 de setembre de 1708, va fundar unes misses per a un altar de la seu tarragonina, on tenia un nebot anomenat Joan Fontaner. Mestres creu que Fontano, Josep Fontanella i Fontaner són la mateixa persona.

Dels Fontaner sabem, així mateix, que lluitaren a principis del segle XVII a favor de l'Arxiduc Carles en la guerra de Successió.

l'Emperatriu Elisabeth *

Arxiduc Carles *

L'Arxiduc Carles, que va ser proclamat comte de Barcelona, “permaneció en el término de Horta con su esposa la emperatriz alemana Isabel de Brunswich, des de el 11 de abril hasta el 28 de mayo de 1709, se aposentaron en la grandiosa casa de su entusiasta partidario don Ignacio Fontaner, que conserva como trasunto de aquella época, algunos cuadros que debieron adornar los salones de la real estancia y una luz de candil, en la qual se ven combinados los símbolos alados del imperio austrïaco....”

Ambdós monarques solien passar les seves vacances en la finca dels Fontaner a Horta, on arribaven pel juny.

Així doncs, el negociant Ignasi Fontaner i Martell, que va guanyar una gran fortuna amb el negoci de l’aiguardent, l’abril de 1709 va llogar una torre al mateix Carles III, edifici que estava situat en una gran finca de la seva propietat en el poble d'Horta. Carles III a la fi que pagar els favors rebuts, el va acabar fent noble. 

“La vida de esta princesa alemana tiene todos los ingredientes de una superproducción en la que cabría la sofisticada vida palaciega de las grandes cortes europeas del siglo XVIII, el conflicto religioso (nació protestante, pero se convirtió al catolicismo al casarse con el archiduque Carlos en 1708) y, sobre todo, la agitada vida política de una época en la que ella estuvo en el centro del huracán de la Guerra de Sucesión de la corona española, en la que se implicó toda Europa y que tuvo como una de sus grandes víctimas a Cataluña”.

En 1714 La Diputació del General convoca la Junta de Braços (1) de manera extraordinària. L'Ignasi Fontaner en formava part, com tots aquells representants a les Corts Catalanes que en aquell moment es trobessin a la capital de Barcelona .

L'Ignasi Fontaner un cop acabada la guerra es va haver de refugiar a França durant  un temps per haver pres part activa en el conflicte que va agitar el país en aquella època.

Els anys posterior a la desfeta sempre són temps de passar comptes per part dels vencedors, els catalans que com Ignasi Fontaner van recolçar la candidatura de l'Arxiduc Carles d'Austria, en front del candidat francès Felip d'Anjou de la dinastia borbònica dels francesos, i en consequência varen sofrir represàlies.  A  la casa Fontaner es procedí a la destrucció i crema de documents sobre privilegis i títols atorgat per l'Arxiduc Carles durant el temps del seu Govern a la ciutat i al Principat, i entre ells els de “Noble” a favor d'Ignasi Fontaner Marti.

Supervivent nat, quan Felip V va vèncer, es va transmutar ràpidament d’austriacista a felipista, i va ser nomenat amb un càrrec de confiança com a tresorer de la construcció de la Ciutadella, càrrec que va exercir fins que el va rellevar el seu fill.

L'historiador Garcia Espuche en fa esment en el seu últim llibre denominat "Notícies" :, diu així :  "Tampoc van faltar els “bons tecnòcrates o gestors”, que no van dubtar a passar-se de bàndol sense cap mirament. És el cas del negociant Ignasi Fontaner i Martell, un ric mercader que va guanyar una gran fortuna amb el negoci de l’aiguardent, i que l’abril de 1709 va llogar una torre al mateix Carles III, que el va acabar fent noble. Supervivent nat, quan Felip V va vèncer, es va transmutar ràpidament d’austriacista a felipista, i va ser nomenat amb un càrrec de confiança com a tresorer de la construcció de la Ciutadella, càrrec que va exercir fins que el va rellevar el seu fill", com es pot observar,   sempre hi ha hagut persones que es canvien de camisa quan convé. Artícle d'El País.

En un altre ordre de coses, i tornant a la poca informació de que es disposa sobre la descripció de la finca, el cens del Qüestionario de Francisco Zamora (personatge que es pot considerar un dels primers "espies" que va enviar el Gobierno de Madrid a Catalunya), facilitada per en Bernad Bransí, propietari de Can Bransí, una masia situada a la Riera d'Horta el 11 de juliol de 1789:

(...la Torre dels Fontaner, cuyo vecindario se compone de 18 casas, entre las de dos pisos a las de solos de entresuelos, sin la casa principal y fàbrica, era casa de bastante patrimonio en otro tiempo pero en el dia son mucho sus poseedores. Tiene un hermoso jardín con algunos juegos de agua, que es abundante. En medio hay un estanque rodeado de barandilla de madera, cuya circunferencia es de 42 canas catalanas o 84 varas.

Su huerta es de tres mojadas de tenencia con algunos àrboles frutales y un tantito de viña para regalo de su hortelano dueño útil de aquella, que es otro de los avecindados en esta torre, que la tiene a censo....)

A la porta de Can Fontaner hi havia una capella de molta cabuda, en Fontaner la va fer reedificar i feu nova la capella del Mas Solans, amb tres naus i la dedicà a la Mare de Déu, sota l'advocació de la Immaculada Concepció. Aquesta església fou reconstruïda a principis del segle XVIII, amb un magnific panteó familiar on foren enterrats Ignasi Fontaner i Martell, la seva germana Isabel, Josep Fontaner i de Bru, primogènit de Joan Fontaner. En 1728 hi va posar un campanar .

Possibles ruïnes de la capella de Can Fontaner

El Bisbe en visitar-la manà que no es toqués en dies de festa per no perjudicar les parròquies veïnes, sota pena de suspendre la celebració. Com no es va fer cas al manament del bisbe li suspengueren la llicència de celebració el 22 d'octubre i 9 de desembre de 1828. El propietari, aleshores Joan Antoni Fontaner, acudí a la Sagrada Congregació del Concili però, ratificaren el que el bisbe havia decidit sobre el toc de campana els dies festius, segons documents del 28 de juliol de 1830.

Com no existeixen massa documents sobre la finca, hem de seguir de nou la història de les campanes de la capella i així sabem que el 10 de maig de 1850 es demana una llicència a la capella de Sant Genís de Provençals per beneir una campana de la capella de Can Fontaner i una altra al capellà Josep Terris per beneir la campana de la mateixa casa, propietat en el moment de Mariana de Fontaner i de Bru.

La notícia de la mort de Joan Fontaner ens la dóna Rafael Amat i de Cortada Baró de Maldà, que tenia gran relació amb les cases principals d'Horta. Diu així “el 8 de gener de 1798 ha mort en l'hospital lo miserable don Joan Fontaner y enterrat, segons he ohit en sa església, qual vivia de limosna, havent son pare i ell fetsu tot malbé i venut sa famosa Torre Fontaner al sr. Antúnez. REQUIESCANT IN PACE . Amén”.

Aquí veiem doncs, com el Baró de Maldà que era borbònic convençut, com la majoria dels nobles, tracte de miserable a l'últim Fontaner que va habitar la torre, no sabem si perquè era un conegut austriacista o perquè va tenir la mala fortuna de morir pobre.

A finals del segle XVII doncs, es construeix i arrenca la fàbrica de curtits, no tenim coneixement si l'edifici de la torre va ser aprofitat o no, ni que va passar amb la capella i on alguns  Fontaner habien estat enterrats.

En Bernat Bransi descriu la fàbrica d'aquesta manera: “La fàbrica és de curtidos y en ella trabajan al año 3000 pedazos de suela, 600 docenas de becerros teñados y 200 anteados y de forros 5000 docenas. Para este trabajo son 25 los hombres empleados y un mayordomo para la dirección.

LA SILUETA DE LA FÀBRICA DE CURTITS ERA VISIBLE DES D'ARREU

El 20 d'abril de 1912 el propietari de la fàbrica era en Gonçal Jaumar de la Carrera: S'hi admiren vessants de ben conreada vinya, plantacions d'arbres en variada multitud i tots els conreus propis de l'hort.

Pel tipus d'edificis que es van construir,  podem deduir que la fàbrica es va enderrocat a principis de la dècada dels cinquanta.

Avui tot són pisos per gent treballadora, de l'antiga esplendor només queda com testimoni La Torre del Moro i un petit carrer que guarda el nom de la finca Fontaner.

Fotos dels canvis del barri de Can Fontaner

1. Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència. En formaven part tots aquells representants a les Corts catalanes que en aquell moment es trobessin a la capital de Barcelona

• Fonts informatives: El Qüestionario de  Francisco Zamora, el Dietari del Baró de Maldà, BiBlioteca de Catalunya, Wikipedia en català, el llibre El que és i a estat Horta de Desideri Díaz. I informacions orals de Carlota Jiménez que ha estudiat el tema a fons.

• Els dos quadres dels reis austriacistes reproduïts més amunt,  eren propietat de la família Alòs del  Guinardó anomenada Torre Garcini, ara els podeu contemplar en el Born Centre de Cultura i Memòria.