PARRÒQUIA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

Terrenys on es construiria el temple

Projecte de L. Sagnier de la futura parròquia

Aquest va ser el projecte original de l'església de la Mare de Déu de Montserrat, tal com el va dissenyar l'arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier. Només pel fet de tenir quatre noms abans no s'arriba al seu primer cognom, podem deduir que procedia d'una família d'aristòcrates, concretament tenia el títol de marquès (1).

Lluís Sagnier era un arquitecte amb gran predicació entre el clergat que se li deu l'auditoria gran quantitat d'esglésies, parròquies i convents, entre les que cal destacar per properes, l'església de Sant Joan d'Horta i el temple del Tibidabo.

Tornant a l'edifici  projectat i comparant-lo amb l'actual, podem observar que només es conserva la forma general de l'edifici principal, el de la seva dreta que havia d'acabar essent el campanar (que mai no es va dur a terme) i la casa rectoral, que és primer edifici que es va construir,

Pel que sabem, els canvis es van fer per motius purament econòmics, d'aquesta manera la idea original va anar derivant a  resultats molt més modests i allunyats del primer projecte, tal com ho descriu el rector de la parròquia,  Pere Eugeni Florí en el llibret que va escriure en motiu del 25è aniversari de la seva construcció:

 "Breve notícia de la Parròquia de Nuestra Señora de Montserrat del Guinardó en su 25º Aniversario: "Para acelerarla lo más posible la Junta de Obras  juzgó que debia simplificarse la construcción cuanto se pudiese, adoptando en la nueva factura un estilo más sencillo del que exigia el anterior proyecto, prescindiendo de adornos innecesarios...".

El nou encàrrec del temple el va dur a terme l'arquitecte Sr. Benavent qui es va fer càrrec de les modificacions dels plànols en el sentit indicat.

Mentre s'iniciaven les obres es va construir una església provisional en el c. Telègraf, darrera del que seria la cripta del temple.

Església provisional

Les obres van començar cap 1920 i 1923, la cripta primigènia ja esta llesta, en 1924 disposava d'una campana a la que van posar el nom de "Maria Àngela", que es va lliurar a la parròquia durant un acte solemne.

Benedicció de la Cripta del Temple , F. Merletti

Primera campana de la parròquia

Lliurament de la Campana regalada a la parròquia per la família Renom. 1924. Fons Renom.

Evolució dels edificis fins 1935

Evolució de l'edifici fins 1945

En 1935 els edificis de la part de darrera del temple on s'encabirien les escoles parroquials, estaven molt avançats, també es va construir un petit campanar que apareix molt tímidament per dalt i per darrera del nou edifici annexionat a la rectoria, en la foto de sota, per cert, aquest és únic testimoni gràfic que es coneix sobre l'existència d'aquest campanar.

Foto de la dècada dels 40. Foto Mestres

Quan va esclatar la guerra en 1936, l'església va ser cremada i van desaparèixer la imatge de la mare de Déu de Montserrat, d'altres imatges i la campana Maria Àngela, que el més segur va ser fosa per fer armes de foc com d'altres ho van ser durant el conflicte.

Poc desprès e la guerra van seguir les obres de construcció del temple que poc a poc, degut a la mancança de recursos econòmics, van anar avançant.


En l'any 1945, església tenia la imatge de la foto de la dreta.  De la forma original només en quedava una lleu semblança en la forma de la nau central i on havia d'anar la torre s'hi va construir la rectoria.

Com la imatge de la Mare de Déu de Montserrat havia desaparegut durant el conflicte vèlic, la família Renom va regalar a la parròquia una nova imatge que ara llueix sobre l'altar major, el trasllat de la qual es va fer a peu des de la torre Renom, a les espatlles de vuit escolanets.

Foto del Fons Renom.

En 1975 es pot observar un canvi en relació amb la foto anterior,  ja que gran part de la façana va ser revestida amb pedra  per mirar de donar-li un cert caràcter al conjunt, projecte que tampoc no es va dur a terme en la seva totalitat. També es van afegir dues finestres una a cada costat de la porta principal i  també es va afegir a l'esquerra de la nau central, una torre sense acabar.

Finalment,  la forma definitiva que ha pres l'edifici és el que té ara mateix.  A la torre inacabada se li ha afegit tot  un entramat de ferro d'un estil força "peculiar", que conté i dóna suport a la campana. La primitiva campana va ser robada durant la Guerra Civil, s'havia sufragat amb les donacions que es van fer durant una vetllada lírica-literària celebrada en el Mas Guinardó i especialment amb les donacions de la família Renom. La segona es va aconseguir seguint el mateix procediment que l'anterior, mitjançant l'organització d'una segona vetllada en el mateix Mas Guinardó però vint anys més tard.

Aspecte actual del temple

(1)Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), fou un arquitecte català. La majoria de les seves obres es troben a Barcelona; autor prolífic, ha estat possiblement l'arquitecte amb major nombre de construccions a la ciutat comtal (prop de 300 edificis documentats). Sagnier fou un arquitecte ben relacionat amb les classes dirigents i eclesiàstiques  barcelonines, de les que rebé nombrosos encàrrecs. (fonts wikipedia).