A
finals del segle XVIII, la masia de Cal Ferrer era un lloc de descans
pels que feien camí cap a Barcelona des d'Horta, o en sentit invers.
Aquí els viatgers de les diligències, tartanes i cotxes de cavalls
particulars dels nobles s'aturaven a fer un mos mentre
els animals descansaven i abeuraven i finalment reprenien la resta
del camí cap a la Torre Llobeta o fins a Torre de
la Plaça Ciutadella a Horta, on tornaven a descansar abans d'arribar a les seves finques d'Horta o bé en sentit contrari fent via cap a Barcelona.
El Mas Ferrer estava
situat a la cantonada Ptge de la Travessera de Gràcia i Pg. Maragall aleshores encreuament dels antics camins format pel camí de Dalt o
Travessera de Gràcia a Sant Andreu, Camí d'Horta a Barcelona.
Per
mitjà del llibre el Col·legi de la Bona Vida, part del dietari que
el baró de Maldà va escriure al llarg de tota la seva vida, podem
fer-nos una idea bastant exacte de la vida i costums de la noblesa de
l'època i dels pagesos de la contrada, informació sobre el que menjaven, com vestien, com eren
les seves cases, quina era la seva relació amb masovers i criats,
etc..
Recreació de com podia ser can Ferrer al segle XIX |
El
baró descrivia també els paisatges i pobles que visitava, els
costums dels llocs i també de la vida que feien aquests nobles en
les seves cases d'estiueig.
Comentava com distribuïen les seves hores d'esbarjo en la masia de Can Sitjar on
s'hostejaven, un gran casalot situat al indret conegut com Santa Eulàlia, tots els col·legials (nom que rebien els convidats), assistien a primera hora a dos i tres
misses diàries, esmorzaven i si feia bon temps sortien de passeig
per les rodalies, San Andreu; Sant Martí de Provençals, Horta, en
els seus dietaris es descriu els paisatges, com eren les cases de
pagès i els seus propietaris, qui eren, com vivien.
Can Girapells i camps on desprès es va obrir el passeig Maragall |
Com
eren els apats pantagruèlics que es feien a la masia de Can Sitjar,
quines eren les seves menges i postres predilectes, si el podeu trobar us el recomano.
Per
la tarda es visitaven els uns als altres o bé a peu o muntats en els
seus cotxes de cavalls conduïts pels seus “cotxeros”, com deia el Baró. També muntaven en les tartanes dels seus masos d'oci.
Gran
part de les terres d'Horta, Santa Eulàlia, el Guinardó eren
propietat del Marquès de Castellbell el seu oncle, i d'altres
membres de la seva família, estaven emparentats entre sí, era
normal que els cosins es casessin entre sí a la fi de conservar i engrandir els seus bens, pertanyien a la família
les masies de Can Peguera, Ca Lapeira, Can Sitjar, Can Don Joan i
d'altres.
El
Baró de Maldà i la seva parentela moltes tardes baixaven des de Can
Sitjar fins Mas Ferrer al Camp de l'Arpa on feien una petita aturada
per continuar el seu passeig fins a la primera creu de terme o la
segona, per anar a Can Milans, o Cal Borni, o bé s'aturaven a la fi
d'esperar les visites que venien pel camí d'Horta des de Barcelona.
Seguidament
en fem un tast:
“feia
un tan alegre matí per lo lluminós, serè i apacible, a quarts de
dotze havíem eixit a passeig fins a un trocet de camí per avall de
la casa d'en Ferrer, sense cansar-nos per anar com de passeig
divertint-nos los objectes inanimats i més los animals, d'alguns i
algunes que trobàvem en burros i a peu...i nosaltres seguint la
tartana nos hi ficàrem, i en sent la primera creu, passada la casa
d'en Ferrer, donàrem la volta regressant a la torre amb prou bulla,
dintre. ....Lo cel quedava el més serè i la lluna com tallada de
meló resplendia al cap damunt d'una de les muntanyes d'Horta cap a
ponent, veient-se les estrelles”
Cotxe cupé |
“...
desprès tots a peu seguint lo cupè i la tartana carretera avall tot
fangosa amb alguns bassals d'aigua i lliscosa en certs passos fins a
la primera creu, passada la casa d'en Ferrer, no veient cotxe hacia
nosaltres, si que animals i a estos en alguna carreta de traginer,
dones i demés anants i vinents per allí. Hem oït ruïdo
d'esquelles no han estat altres que en les quatre mules posats sos
catipons que guiava lo Frances amb molta fantasia....”.
“...havent
trobat prou embarassos de carretes amunt i avall d'estes amb roba
bruta de Barcelona, traginers, dones i alguns xerrics que en feien
anar un poc tort en certs passos difícils, no abandonant-se'n los
de dintre de la tartana, per lo que ens prenien alegrement, cantant
la cançó d'Horta.....”
Un dels carreters de les bugaderes d'Horta. |
També
molts carreters d'Horta s'hi aturaven a Can Ferrer, i les bugaderes
carregades amb la roba que recollien a Barcelona per rentar. Allà
els seus animals, ases o cavalls abeuraven i ells podien reposar i
fer un mos.
Era
aquell doncs, un lloc estratègic de repòs pels viatgers que anaven
i tornaven de Barcelona a Horta o Santa Eulàlia a Barcelona, i
creuament de camins principals, el Camí del mig o carretera de Sant
Andreu a les Corts, també hi creuava el camí que pujava fins el
barri de muntanya de Sant Martí de Provençals.
Eren
aquells camins de difícil trànsit que les pluges feien fins i tot
perillosos, on els viatges podien ser víctimes dels bandits que els
atacaven i robaven, alguns d'ells tenien els seus amagatalls en la
riera d'Horta, procuraven per aquesta raó viatjar de dia, les
mateixes bugaderes tenien a ciutat un hostal o feien nit per
continuar el seu viatge al dia següent.
"....Nos hem escapat antes de girar-hi d'alguns tostorrons en un bassal d'aigua que a més lo cotxe se'ns va al canyet, a trabucar, més no ha vingut el cas (A Déu gràcies) tirant les quatre mules seguidet lo cotxe amb nosaltres dins fins el Col·legi de la Bona Vida..."
"....Nos hem escapat antes de girar-hi d'alguns tostorrons en un bassal d'aigua que a més lo cotxe se'ns va al canyet, a trabucar, més no ha vingut el cas (A Déu gràcies) tirant les quatre mules seguidet lo cotxe amb nosaltres dins fins el Col·legi de la Bona Vida..."
A
finals del segle XIX, van aparèixer els primers tramvies i cotxes de
motor, tot va començar a canviar, les comunicacions van millorar molt i els hostal de carretera van anar
desapareixen.
El
Mas Ferrer havia estat, pel que es coneix, sempre propietat de
família pagesa, no disposava elements nobles que el distingissin,
era una típica masia catalana on en la planta baixa es servien els
menjars del hostal, el primer pis es destinava a fer d'habitatge dels
propietaris i les golfes on es guardaven les collites, al pati del
davant hi havia abeuradors pels cavalls dels viatgers.
Sabem
poc més de Can Ferrer, només que el seu edifici el 22 d'octubre de
1935 va ser convertit en el Grup Escolar Catòlic del Camp de l'Arpa,
que va ser inaugurat pel propi Bisbe de Barcelona Dr. Irurita.
L'escola segurament va gaudir d'una curta vida, donat que el juliol de 1936 va esclatar la Guerra Civil i tots el locals, escoles, parròquies i d'altres entitats que depenien de l'Església Catòlica van ser intervinguts i clausurats i alguns d'ells fins i tot cremats, tals com els convents, les esglésies i cases parroquials.
Mas Ferrer en 1935. Fons Felip Capdevila |
L'escola segurament va gaudir d'una curta vida, donat que el juliol de 1936 va esclatar la Guerra Civil i tots el locals, escoles, parròquies i d'altres entitats que depenien de l'Església Catòlica van ser intervinguts i clausurats i alguns d'ells fins i tot cremats, tals com els convents, les esglésies i cases parroquials.
He sentit a dir que desprès del conflicte la masia va patir una ràpida degradació i va tenir diferents usos i que i que finalment va desaparèixer víctima de l'especulació urbanística de lúltim terç del segle XX.
Restes de la masia de Can Ferrer en els anys 70. Fons Felip Capdevila |
- Fonts informatives : Llibre "El Col·legi de la Bona Vida" del Baró de Maldà.
1 comentari:
conforme em vaig informant de coses noves, ho afegeixo, això té de bo el bloc, no és com un llibre que el que està escrit queda, aquí tens la facilitat de tornar a reescriure el que has escrit afegint o be canviant alguns aspectes que amb noves informacions varien l'enfoc i també les dades errònies.
Publica un comentari a l'entrada