En terrenys del que era la Granja Vella hi havia una vella torre de defensa d'origen medieval, anomenada Torre Jussana de la que no queda cap vestigi,
Aquesta torre de defensa, no guarda més relació amb l'edifici de finals del XIX conegut en l'actualitat com Torre Jussana, que el fet d'haver-se construït en les seves terres.
La primitiva Torre Jussana feia funcions de vigilància i defensa, al costat de la Torre d'Horta (Can Cortada) i la Torre Sobirana del Laberint.
En 1603 va arribar en mans d'Onofre d'Alentorn i d'Oms, procedent de la noblesa rural, Arcediano de Benasque i Canònic de Lleida, d'aquí que aparegui freqüentment en documents antics denominada com "Casa o Torre del Ardiaca". Per manca de solvència econòmica d'un dels seus hereus, va passar en Mans dela Generalitat de Catalunya , qui la va treure en pública subhasta en 1644 i així és com va arribar en mans dels monjos jerònims que són els que van pagar un millor preu per la finca.
Era molt extensa i estava dotada de vinyes, horts i terres per llaurar i boscos en la zona de Sant Cebrià i en d'altres llocs. Els frares estaven contents donat que aquella era la torre del seu monestir.
La primitiva Torre Jussana feia funcions de vigilància i defensa, al costat de la Torre d'Horta (Can Cortada) i la Torre Sobirana del Laberint.
 |
| Les rodones assenyalen el lloc on es trobaven les torres. Els rectangles on s'ubicaven la Granja Nova i la Granja Vella |
En 1603 va arribar en mans d'Onofre d'Alentorn i d'Oms, procedent de la noblesa rural, Arcediano de Benasque i Canònic de Lleida, d'aquí que aparegui freqüentment en documents antics denominada com "Casa o Torre del Ardiaca". Per manca de solvència econòmica d'un dels seus hereus, va passar en Mans dela Generalitat de Catalunya , qui la va treure en pública subhasta en 1644 i així és com va arribar en mans dels monjos jerònims que són els que van pagar un millor preu per la finca.
Era molt extensa i estava dotada de vinyes, horts i terres per llaurar i boscos en la zona de Sant Cebrià i en d'altres llocs. Els frares estaven contents donat que aquella era la torre del seu monestir.
Bernat Bransí, propietari de gran extensió de terra i del mas conegut com Can Bransí, designat pel propi Ajuntament per respondre al Cuestionario Zamora, per ser una gran coneixedor de la contrada, en 1879 a donava notícia de la torre de defensa, coneguda com torre Jussana, que formava part d'una propietat veïna, l'anteriorment nomenada Granja Vella, que aleshores pertanyia al Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron.
Bernat Bransí, propietari de gran extensió de terra i del mas conegut com Can Bransí, designat pel propi Ajuntament per respondre al Cuestionario Zamora, per ser una gran coneixedor de la contrada, a principis de segle XIX donava notícia de la torre de defensa i d'una masia deshabitada molt antiga, coneguda com torre Jussana, que formava part d'una propietat veïna, l'anteriorment nomenada Granja Vella , que aleshores pertanyia al Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron.
En 1767, i segons el seguiment que es pot fer de la seva història segons els documents existents, els Jerònims es cedeix a Josep Simó i a Gaspar Gausachs l'arrendament d'aquestes terres en forma d'enfiteusis, el Monestir conservava el domini de les terres i lliure el domini útil a un enfideute, el qual es comprometia a acomplir les clàusules del contracte i a pagar, ja d'entrada, una quantitat de diners i desprès, el cens anual pactat , les dones indefectiblement es dedicaven a rentar la roba de la gent de Barcelona.
Els enfideutes de Sant Jerònim i les seves famílies habitaven en petites masies i cadascun d'ells tenia un petit hort que regava amb aigües extretes dels seus pous .
El cert però és que el sistema tampoc va funcionar massa ja que els portava moltes preocupacions i poc rendiment als monjos i van optar per fer de les terres de la Granja Vella i les de Torre Jussana farien un conjunt que es vendrien íntegrament i així és com Torre Jusana va arribar a mans de famílies burgeses, el seu comprador fou Josep Milà de la Roca.
L'edifici que coneixem ara és d'estil neoclàssic i construït sobre una construcció anterior. Fou expropiada per les lleis de Mendizábal de 1836-1837, així que tal com hem dit més amunt el Monestir ven la finca a Joaquim Milà de la Roca i Serra, comerciant de Vilanova i la Geltrú qui la va fer arreglar. Els seu fill Josep Joaquim de la Roca y Maynars hi va fer construir unes basses, plantà vinya i posà en marxa els cups. Més tard hagué de vendre la finca a Isidre Anglada i Marquès fill d'un altre comerciant de Vilanova i la Geltrú, gent amb moltes possessions a Cuba.
Ja en el segle XX, es té constància de l'us de la torre Jussana amb la funció de masia fins que l'any 1979 s'hi instal.la l'escola Nostra Temps per impartir classes de parvulari i d'EGB, l'escola va tancar tota activitat en 1988 i en 1992 se la va quedar l'Ajuntament de Barcelona i va instal.lar les oficines de l'Olimpiada Cultural.
En 1995 l'edifici esdevé l'Agencia de Serveis a les Associacions, fins que pel seu mal estat l'Ajuntament la va rehabilitar. En 2009, un cop rehabilitat l'edifici, torna a les seves funcions Agència de Serveis a les Associacions.
En 1767, i segons el seguiment que es pot fer de la seva història segons els documents existents, els Jerònims es cedeix a Josep Simó i a Gaspar Gausachs l'arrendament d'aquestes terres en forma d'enfiteusis, el Monestir conservava el domini de les terres i lliure el domini útil a un enfideute, el qual es comprometia a acomplir les clàusules del contracte i a pagar, ja d'entrada, una quantitat de diners i desprès, el cens anual pactat , les dones indefectiblement es dedicaven a rentar la roba de la gent de Barcelona.
 |
| Territori dels monjos jerònims, torre Jussana queda darrera de la Granja Vella |
Els enfideutes de Sant Jerònim i les seves famílies habitaven en petites masies i cadascun d'ells tenia un petit hort que regava amb aigües extretes dels seus pous .
El cert però és que el sistema tampoc va funcionar massa ja que els portava moltes preocupacions i poc rendiment als monjos i van optar per fer de les terres de la Granja Vella i les de Torre Jussana farien un conjunt que es vendrien íntegrament i així és com Torre Jusana va arribar a mans de famílies burgeses, el seu comprador fou Josep Milà de la Roca.
L'edifici que coneixem ara és d'estil neoclàssic i construït sobre una construcció anterior. Fou expropiada per les lleis de Mendizábal de 1836-1837, així que tal com hem dit més amunt el Monestir ven la finca a Joaquim Milà de la Roca i Serra, comerciant de Vilanova i la Geltrú qui la va fer arreglar. Els seu fill Josep Joaquim de la Roca y Maynars hi va fer construir unes basses, plantà vinya i posà en marxa els cups. Més tard hagué de vendre la finca a Isidre Anglada i Marquès fill d'un altre comerciant de Vilanova i la Geltrú, gent amb moltes possessions a Cuba.
 |
| L'antiga Torre Jussana de 1970 |
 |
| La Torre Jussana vista des dels horts del Camí Antic de Sant Genís. Foto fons Felip Capdevila |
Ja en el segle XX, es té constància de l'us de la torre Jussana amb la funció de masia fins que l'any 1979 s'hi instal.la l'escola Nostra Temps per impartir classes de parvulari i d'EGB, l'escola va tancar tota activitat en 1988 i en 1992 se la va quedar l'Ajuntament de Barcelona i va instal.lar les oficines de l'Olimpiada Cultural.
En 1995 l'edifici esdevé l'Agencia de Serveis a les Associacions, fins que pel seu mal estat l'Ajuntament la va rehabilitar. En 2009, un cop rehabilitat l'edifici, torna a les seves funcions Agència de Serveis a les Associacions.
 |
| Foto d'Andres Paredes |
 |
| foto del web de l'Ajuntament de Barcelona |
- Fonts d'informació : Llibre "Martí-Codolar una obra social de la burgesia", de Ramón Albertí i Rafael Casasnovas i El que ha estat i és Horta", de Desideri Díez.
1 comentari:
¡¡¡ GRACIAS.... EN NOMBRE DE TODOS LOS SILENCIOSOS Y LAS MIAS....!!!
Publica un comentari a l'entrada