Què fan els nostres polítics quan diuen protegir el nostre patrimoni històric?.
La majoria de vegades, (només cal mirar Can Mariner o Can Fargues), el que fan és deconstruir més que no pas reconstruir i/o rehabilitar, en nom de la futura utilitat pràctica de l'edifici.
L'exemple més clar la dóna l'actuació de l'ultim Ajuntament socialista respecte el Mas Guinardó, observeu les fotografies, que són magnífiques, i fàcilment constatem que és el finalment van conservar d'aquest edifici, pràcticament res. Ohhh és que estava en molt mal estat no havia més remei que fer-ho, contesten quan els ho tires en cara.
Es van menjar tota l'ala esquerra del casalot en rebaixar el terreny més de dos metres (ala que van haver de reconstuir més tard), va desaparèixer tota la distribució interior de l'edifici i la totalitat de la part del darrera així com i un extrem dels seus fonaments.
Quan van aplanar els
voltants del Mas Guinardó per procedir-ne a la que s’anomenà
rehabilitació, quedà només com testimoni de la seva època modernista tres o quatre parets exteriors i amb prou feines
una paret i mitja de l’antic mas. "Van trobar en tallar el terreny
el que eren els seus fonaments, una sitja, un pou i una mena de
cova, com d’una mina d’aigua amb algunes inscripcions gravades.
Tot això va ser degudament documentat i catalogat pels arqueòlegs,
però ho van tornar a tapar. (recollit en el llibre Barcelona
subterrània de Mireia Valls)". Què en saben els guinardorencs d'aquests troballes i del seu possible valor, res.
Personalment d'aquestes descobertes no en sabia pas res fins que vaig llegir aquest llibre, suposem que el que es cita és cert però, què es va trobar en realitat en l'ànima del Mas Guinardó i que es va destruir del que hi havia sota, en aras de l'optimització màxima de l'espai amb el que es comptava. Algú del departament d'arqueologia ens ho pot dir?.
Hi ha moltes maneres de fer les coses. Que el mas s'havia de rehabilitar, evidentment però , conservant fins a l'extrem el seu esperit i la seva història. A la part del darrera de l'edifici hi havia prou espai per fer l'hotel d'entitats, i es van gastar un munt d'euros provinents de fons europeus, calia, tanta despesa, tant moviment de terres?, crec sincerament que no i com nosaltres d'altres persones del Guinardó.
En fi, des del carrer el veïnat no prenia consciència del que passava allà dins, però quan veus aquestes fotografies, fetes des del terrat d'una de les cases del voltant, t'adones del que signifiquen algunes actuacions municipals, les destroces originades i et venen ganes de dir, no si-us-plau, no toqueu res, millor s'ho queda un particular i en fa un restaurant tipus Can Cortada, que ha conservat tot el que d'interessant tenia l'edifici i pots contemplau-ho si demanes permís al responsable del local, això si, que sigui entre serveis sinó impossible.
Senyors de l'Ajuntament així no, no ens agraden aquesta mena de rehabilitacions.
|
1 comentari:
Si Carme si, per aixo jo poso moltes vegades que quan parlen de rehabilitar tremolo, perque ho foten tot malve, no conserven casi res, llavors val mes que no toquin res, perque politics i arquitectes sols venen a fer-se la foto i sortir rien, amb les botxaques plenes.
Publica un comentari a l'entrada