JAUME PLANAS I SIMÓ, músic del Guinardó.

 

Explica Xavier Simó veí del Guinardó, que quan era un noiet d’escola, al principi del carrer Polònia fent cantonada amb l’avinguda Mare de Déu de Montserrat, hi havia un xalet abandonat des de feia anys , que el tenia encuriosit.  « Un cop tornant de l’escola, m’hi vaig colar a dins per tafanejar. A les golfes hi havia un petit estudi amb les parets folrades de cartells de concerts i escampat per terra hi havia partitures plenes de pols. Era un lloc misteriós que va excitar la meva curiositat, pròpia de l’edat. Sobre la tanca que donava accés a la finca hi havia el nom JAIME PLANAS fet amb lletres de forja. Anys després vaig estar investigant i resulta que va ser un músic molt important, introductor del jazz a Catalunya.

Qui quan  era jove, no s’ha interessat i traspassat la porta mig oberta      d'alguna casa abandonada i plena de misteri  del barri on vivia i observant els pocs o molts mobles u objectes que encara hi quedaven, no s'ha imaginat com podia ser la vida dels seus antics habitants que com ànimes etèries pul·lulaven encara pels aquells espais altre temps plens de vida?. 

Que va passar amb els seus antics propietaris, per quina raó es va abandonar el xalet que encara apareix en fotografies aèries dels anys seixanta, formant part d'un  espai poc urbanitzat  conegut com la Font Castellana .

El xalet en qüestió  segons sembla es va  enderrocar en la dècada dels vuitanta per construir un gran edifici de pisos que és el que es pot contemplar avui dia, en el mateix espai.

Si llegim el poc que apareix sobre la vida del polifacètic músic, cantant i director d’orquestra de nom Jaume Planas i Simó, podem saber que nasqué a Barcelona el 29 de maig de 1889 i morí el 7 de maig 1974, segurament aquest va ser el motiu pel qual la casa apareixia abandonada a finals dels setanta. Desconeixem si algun cop es va estar casar ni si va tenir fills.

Jaume Planas va començar la seva carrera musical en 1906, en les principals orquestres d’Espanya, Portugal, Itàlia, França i països d’Amèrica dels sud.

Va treballar al Gran Teatre del  Liceu de Barcelona en 1922, on va debutar com tenor  en l’any 1923 amb l'opera La Traviata, sense massa èxit. Després va provar sort  en el gènere de l'opereta i com a tal va actual a d'altres ciutats espanyoles i també de l'estranger com Portugal, Cuba, Mèxic, Brassil, Perú, Xile, Uruguai i Argentina. 

A Xile Creà el Teatre Nacional de la Revista, i va estrenar en aquest teatre diverses obres musical, entre les qual citarem: Fanfàrrias, Estrellas i Estrellones.

El mateix any va crear la seva pròpia orquestra que va denominar «Planas y sus discos vivientes», també la Jazz Band que actuava sota el nom d’ Orquesta Planas amb la que va introduir el jazz a Catalunya.

Amb la seva orquestra va torcar en directe en la inauguració de l’Estudi Gran de Radio Barcelona, que en 1926 traspassa la seva seu de l'Hotel Colon de la plaça Catalunya al carrer Casp, 

Inauguració de l'estudi gran de Ràdio Barcelona
 1926 foto Merletti
 

El 1928 actuà a L'Havana amb la companyia d'Esperanza Iris. A través de la seva activitat com a director d'orquestrines, i com ja hem comentat, fou un dels introductors del jazz a Catalunya amb les cèlebres sessions a la Granja Royal de l'orquestra de Jaume Planas y sus Discos Vivientes amb la que participà en 1932 en la primera comèdia del cine sonor espanyol, el musical «Mercedes» de Josep Maria Castellví i Marimon, protagonitzada per Josep Santpere i Pei .

A final dels anys vint enregistrà en disc quaranta obres originals en  distints ritmes. Un d’ells fou el tango “Oiga, patrón”, que va gravar el mític Carlos Gardel durant la seva estada a Barcelona l’any 1928 (amb tot, el disc no arribà a sortir al mercat per deficiències en la gravació).

A Gardel el conegué a Buenos Aires en la dècada dels vint quan actuava en el Teatro Avenida i el tractà més directament a Barcelona, on va venir per gravar diversos discos, particular en la gravació de l’indicat tango «Oiga Patrón». Aquesta va ser l’ultima vegada que el veiè atès que morí en un accident aeri el 24 de juny de 1935 a Medellin , Colombia.

Foto Ràdio Associació de Catalunya. Foto Brangulí

Els inicis de la carrera musical del polifacètic Jaume Planas i Simó, coincidiren amb els anys de la Primera Guerra Mundial en la qual Espanya es considerava era una país neutral en el conflicte.

España, con exiguos recursos financieros y militares, no viéndose vinculada a ninguna de las alianzas que comprometían a los países europeos, se vio abocada de hecho a una neutralidad que produjo en un principio enormes beneficios. Creció la fortuna de los antiguos propietarios, se crearon nuevas empresas, y aumentó el empleo de manera espectacular. Toda esta serie de indicadores positivos no hace sino reforzar la idea de que las posturas prointervencionistas en el conflicto eran meras cortinas de humo, ya que las clases dominantes difícilmente encontrarían una coyuntura más favorable para multiplicar sus ganancias «CATALUÑA Y LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL: LA VERDAD SOBRE EL CASO SA VOLTA»,Antoni Rigol i Jordi Sebastián.

Per aquesta raó Barcelona es convertí en una de les ciutats més cosmopolites d’Europa on van arribar artistes refugiats de diversos països del continent i els seus locals nocturns prengueren el relleu del parisenc Montmartre.

La ruta discorria per algun dels escenaris de la gran ciutat durant la Gran Guerra, des de l’alta cultura local del «Liceu» al bullici cultural dels teatres i cabarets del Paral·lel.

Per  descomptat, l’itinerari també incloïa els cafès i hotels elitistes de les Rambles, «però per sobre de tot, la ruta de l’època desvela una Barcelona cosmopolita i canalla on per primer cop arribaren les drogues com la cocaïna o a on el tango i el jazz que es van convertir definitivament en la banda sonora de cabarets i prostíbuls».

L’Edén Concert fou un dels fars d’aquella Barcelona plena d’artistes refugiats, espies, aristòcrates calavera i prostitutes amb ganes d’esdevenir vedettes. Quan acabava la funció, a la segona planta del foyer de l’Edén se celebraven uns soupers concert als quals posava música un grup dirigit per Jaume Planas.

Interior de l'Edén Concert foto de 1920.
Autor desconegut,  procedència Barcelofilia. 

En la foto el rètol lluminós de l'Edén Concert.
Foto Gabriel Casas de 1930

La primera Guerra Mundial va acabar en 1918

En l’any 1930 Jaume Casas i la seva orquestra comptava a les seves files amb músics de gran prestigi, com el clarinetista (i mestre saxofonista)  Marcel·lí Bayer i Gaspà,  a la dreta de tot de la foto, Josep ("Joe") Grifoll (el trompetista d'abaix, a l'esquerra), entre d'altres. En el centre de la imatge, Jaume Planas, amb la batuta. Foto Masana.

L'Orquestra de Jaume Planas en 1930. Foto Masana.

El diumenge dia 12 de Juliol de 1936 es va celebrar al Teatre Gran Kursaal, de Manresa, un espectacle anomenat Cock-tail 1936, del qual en podem veure aquí la programació: es combinava un "programa arrevistat" amb una "programació interessant de pel·lícules". S'anunciava l'actuació de la sublim ORQUESTRA JAUME PLANAS I ELS SEUS DISCS VIVENTS.

Sis dies més tard, concretament el 18 de juliol de 1936 es produí un cop d'estat militar a Espanya que tenia per objectiu destruir el govern legal i legítimament constituït, que va donar lloc a una cruenta guerra Civil que va durar tres anys i que va deixar el país mig destruït.

Després de la guerra civil, Jaume Planas exercí de funcionari a l’Ajuntament de Barcelona i fou contrabaixista de l’orquestra del Liceu, plaça que va guanyar per oposició, a partir d’aquest fet, poc o res sabem de que va ser de la seva vida com músic professional.

És tota la informació que em pogut aconseguir d’aquest antic i famós veí del Guinardó que la curiositat d’un jovenet ha fer sortir a la llum. La casa de la qual parla Xavier Simó, sembla ser un xalet típic dels anys quaranta, malgrat que  per la distancia en la que està feta la foto aeria, es fa difícil de determinar.

Gran part de la informació l'hem aconseguida gràcies al contingut dels blogs citats en el peu d’aquest escrit, al titulars del quals els dono les gràcies.

Fonts: Fotos i part de la informació dels blogs: https://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com/2013/08/jaume-planas-i-els-seus-discos-vivents.html

http://escriurecansa.blogspot.com/2018/11/el-retiro-i-aquelles-orquestres-dabans.html