Mapa de 1903 |
En 1900 la banda de mar de la Rambla Quintana estava pràcticament sense urbanitzar tal com es pot comprovar en el mapa adjunt, les primeres cases es van construir a partir de 1907. Les terres de Can Quintana van ser comprades pels terratinent de Vilapicina Borras i Guix als propietaris de la masia de can Quintana i les van posar a la venda.
La
primera casa de
les que
es tenen dates de construcció va ser la torre modernista
Villa
Dolores que estava al llindar de les terres del Marqués de
Castellbell, hores d’ara tristament ja no existeix.
La barriada de can Quintana sobre 1915, la tercera casa a la dreta començant per baix és can Giralt |
Can Gispert i els seus horts. foto dels anys 60 |
La
casa dissenyada pel mestre d’obres Josep Graner Prat (*),
es va construir entre 1909 i 1910, formada
per
soterranis,
planta baixa, primer pis i golfes i
una curiosa
miranda.
La
casa feia
110 m2 de superfície.
El
1910 quan la
casa ja s’havia
construït,
el
senyor Giralt
fa una altra ampliació de terreny fins arribar al límit de can
Quintana i tocant les
terres del marqués
de Castellbell.
La
superfície
total sumades les tres
finques juntes és de 3.976 m2 9 dm2.
Delimitat amb línees vermelles la finca de Can Gispert |
Agustí
Giralt Baixeras estava casat amb María García Alsina i tenien tres
fills Santiago, Assumpció i Pere
Un dels impresos de del seu negoci |
El
senyor Giralt era Vicepresident del Colegi Oficial d’Agents
Comercials de Barcelona i director d’una societat de la seva
propietat de nom Agustí Giralt-Baixeras, destinada a la
compra-venda de productes des de diferents punts d’Espanya, era per
tant representant col·legiat d’aquest productes sobre els que
cobrava una comissió.
Horta
era només la finca d’estiueig de la família, on durant tot l’any
hi vivien els masovers que tenien cura de la casa i cuidaven les
seves terres el senyor Josep Aragall i Antonia Freixes.
Hem
aconseguit una foto de 1920 on apareixen Antonia
Freixes la masovera de can Giralt acompanyada de quatre dels seus vuit
fills Paquita, Josep , Antoni i Pilar Aragall.
Foto de la familia cedida Joan Ribas i Montfort besnet de la masovera de can Giral |
El 6 de juny de 1937, en plena Guerra Civil, va morir Maria Garcia Alsina esposa del senyor Giralt. La família, pel que sembla, no va poder celebrar els seus funerals com ells volien donades les circumstàncies, fins dos anys més tard el 6 de juny de 1939, en temps ja de la dictadura, segons necrològica publicada en La Vanguárdia, que acaba amb amb la llegenda imposada en l’època que diu «año de la Victória».
El
senyor Giral va morir el setembre de 1943, i en record seu es van
celebrar funerals en diverses esglésies de tant de Barcelona com
d’altres localitats, entre les que cal destacar la de Sant Joan
d’Horta. Aquest detall té la seva importància doncs situa la
família Giralt a Horta el 1943 i, possiblement, cinc anys més tard
van ser els fills els qui van vendre la finca als nous propietaris en
1948.
La
casa perviu, canvien els propietaris
La
Família Valverde va adquirir can Girat en 1948. Ja no era tan
gran com en èpoques anteriors, donat s’havien venut diverses
parcel·les però, de tota manera era una bona finca.
Vista general de la contrada en els anys 60, can Valverde a l'esquerra de la foto fent cantonada. Foto aèria de l'Arxiu Nacional de Catalunya |
La
família estava formada per Domingo Valverde Pérez nascut a Múrcia
i Angels García nascuda a Tremp, tenien cinc fills, tres noies
Agustina, Angelines i Glòria i dos nois Domingo i José, conegut
també com Pepe; Glòria i Domingo ja van néixer a Horta.
Quan
els fills eren joves es celebraven en els jardins de la finca balls
que eren l’expectació i diversió d’aquella part del barri, els
fills i filles del veïnat de més de 18 anys hi anaven amb vestits
de gala.
A
més dels jardins pròpiament dits, la finca disposava de grans
horts i alguns animals domèstics. Una vegada a l’any es matava un
porc, circumstancia que feia patir a tothom del voltant que sentia
com el pobre animal patia fins la seva mort.
Els
Valverde tenien una tenda de mobles a Horta que atenia la senyora
Angels i algú més de la família, fou la primera i única durant
bastant temps que hi havia a Horta i estava situada al carrer Tajo,
davant del mercat d’Horta.
Passats
els anys, com és ben natural, els fills i filles se’n van anar de
casa, no sabem si tots o algun encara vivia amb els pares.
Finalment, com ja es parlava des de feia anys que el passeig
d’Urrútia acabaria essent ampliat i que aquesta ampliació podia
afectar la torre, van decidir derruir-la i construir un edifici de
pisos en 1978, una mica més amunt d’on estava originalment la
torre, deixant suficient espai lliure per si algun dia s’havia
d’ampliar el carrer.
Vestigis del que queda d'aquella bonica i gran finca. Fotos Carme Martín. |
Aquesta
ampliació com altres projectes que hi havia entre els anys 40 i 60 ,
no es van dur a terme, com tampoc la construcció del famós el pont
que havia d’unir el carrer Feliu i Codina amb la Guinaueta on el
carrer continuava; finalment l’Ajuntament va decidir unir els dos
barris bastint la continuació del passeig de Fabra i Puig, la
delineació de la qual va donar lloc a la destrucció de la primera
casa que es va bastir a la barriada Villa Dolores.
- En 1926 , s’obre un expediente per a la cessió de vials de la finca de can Carreres per a la prolongació del carrer Feliu i Codina. Q-118, Mercè Nuet Doctor. En 1947 s’obria un expedient per a la possible Cobertura del torrent de can Carreras a la cruïlla amb el carrer Feliu i Codina, Ex. I-1258, codi Q136. 24.3.1956, expedient que insta l’expropiació dels vials afectats per l’apertura del carrer Feliu i Codina, apareix el nom de la funcionaria o persona que ho demana Mercè Nuet Doctor, dossier 3778.
Recordem
que a la baixada al barranc des de Feliu i Codina, una família havia
mal construït i sense permisos clar, un habitatge de dos pisos que a
rel del possible pont finalment l’Ajuntament els va fer derruir.
Clar que no era lloc per construir-hi res però el motiu per
obligar-los a fer-ho va ser trampós.
Però
algú al final, amb tot el que s’havia arribat a parlar i
condicionar a no fer ni dur a terme esperant aquestes obres, va
decidir que el pont no es duria a terme per prellongar el carrer
Feliu i Codina fins la Guinaueta on continuava i sort pels veïns que
s’han estalviat un munt de cotxes i autobusos que actualment
arrossega el passeig de Fabra i Puig.
Fonts Informatives : Joan Ribas Monfort, Jordi Sánchez al que agraeixo la informació i el plànol dels terrenys de can Giralt.
Hemeroteca de La Vanguàrdia.
(*)
Josep
Graner i Prat (1844
– 1930) , un
mestre d'obres català, molt prolífic, que es mogué entre en
classicisme,
l’historicisme i el modernisme.
L'arquitectura de Josep Graner evolucionà molt, però sense perdre
la tradició constructiva: de les formes més neoclàssiques
vuitcentistes, a aplicar elements florals i historicistes, per
trencar amb la rigidesa i, finalment, simplificà les formes i
l'ornament, finalment. i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada