Com està relativament proper, molta gent del Guinardó recorda el
desgavell i les llàgrimes que va produir l’obertura de la Ronda
del Guinardó, que se’n va endur per endavant una part important de
l’antic barri. Moltes cases, moltes vivències i molts records van
anar a terra quan les màquines van començar a treballar sobre el
terreny.
Una situació
similar es deuria viure en 1900 quan es va obrir la nova carretera
d’Horta a la fi que el tramvia elèctric arribés del Portal Nou
fins a Horta, No hi va haver pas tants veïns afectats, només
aquells que tenien masies i terres a la falda del Turó de la Rovira
i el Turó del Carmel, normalment grans terratinents, aquests són
els que menys ens preocupen, atès que van ser ells mateixos els qui
van promoure la possibilitat de fer arribar el tramvia elèctric fins
a Horta en benefici de llurs negocis immobiliaris, ja que pretenien
vendre i urbanitzar les seves terres, que era en aquell moment
d’expansió de la ciutat de Barcelona, el negoci del segle, senyors
com en Francesc Mascaró, Josep Comés i Argemí, Alexandre Bacardí,
Salvador Riera, Pere Borràs, Pere Fargas, Pere Vintró i molts
d’altres que eren propietaris de grans extensions de terrenys de la
contrada, i pensaven aconseguir grans beneficis amb aquestes vendes..
Els principals
promotors del projecte foren Alexandre de Bacardí i Janer , Josep
Comés Argemí, Francesc Mascaró i Gausan i Pere Fargas Sacristà,
dos amb interessos urbanístics a Horta i voltants i dos amb
interessos en el Guinardó i les seves rodalies, per aconseguir la
seva concessió de part de la Diputació Provincial, que finalment
van obtenir de 4 de novembre de 1896. El Tramvia elèctric però va
trigar encara uns anys en ser realitat, finalment es va inaugurar en
1901.
Però al respecte,
hi havia també altres propietaris que amb el projecte de la
carretera i de l’ampliació del seu traçat no solament van perdre
parts importants de les seves terres com va passar amb can Berdura,
sinó part de la seva pròpia llar. Aquest va ser el cas de les
Masies del Mas Ferrer i Can Bartra, el primer estava en la
confluència del passatge de la Travessera i l’antic carrer de la
Garrotxa, en una foto dels anys 70 encara es podia apreciar part de
la masia reaprofitada per altres finalitats.
Part de la masia que va quedar del Mas ferrer desprès d'ampliar el passeig de Maragall. Foto anys 70 Fons Felip Capdevila |
Can Bartra, estava
situada aleshores, prop de la carretera d’Horta entre els carrers
Mascaró i Dos Rius (ara Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat).
En aquesta ocasió a més, es va posar de manifest la mala fe del
Sr. Comes Argemí propietari de la Torre Llobeta i les terres del
seu voltant, que estava just al davant, que va fer de manera que
l’expropiació li afectés el mínim, en detriment de la masia de
Can Bartra que va perdre una ala del seu edifici.
El senyor Comés
Argemí en el seu projecte, va forçar una corba molt pronunciada
prop de la masia de can Bartra a la fi de fer passar el tram de
manera que toqués el mínim els seus terrenys, com és de veure pel
mapa que acompanyem on marquem en diferents colors els traçats de
l’antic camí d’Horta, Nova Carretera d’Horta, Carretera de la
Sagrera a Horta, així com en les fotos que es van fer de la masia en
l’època.
Tal com relaten
Jordí Sánchez i en Jordi Petit, en el seu llibre Història dels
carrers del poble de Sant Andreu del Palomar, el 22 de maig de
1901, Ramon Rosés i Feliu, propietari de la masia de Can Bartra
traspassa (eufemisme que amaga la paraula expropiar) a la societat
«Tranvías de Barcelona i de San Andrés i extensiones», un terreny
de 54 metres quadrats i 95 decímetres quadrats. La finca situada
entre els carrers Dos Rius i Mascaró, tot i ser una finca molt
inferior a d’altres expropiacions va ser sense cap mena de dubte
molt dolorosa, atès que afectà directament la masia, raó per la
qual es fa haver d’enderrocar un cos de l’antiga casa.
En l’època
deuria ser una una decisió molt polèmica, ja que l’autor del
plànol va ser Josep Comes i Argemí precisament el propietari de la
masia situada al davant, anomenada Torre Llobeta, que justament en
aquell punt va decidir fer una corba molt pronunciada, que encara
s’aprecia en l’actual traçat del Passeig de Maragall, perquè la
seva casa no es veiés afectada».
Sabem ben poc de la
història de la masia de Can Bartra i ens agradaria poder-ne tenir
més, d’ella sols ens arriba la notícia, perduda en el temps, que
algun cop havia estat la casa Xica de l’heretat de la Torre dels
Pardals.
Pere
Borràs va comprar la finca de la torre dels Pardals el 1897 i, a
l’any següent, va vendre al músic Enric Masriera i Colomer el
terreny situat entre l’Av. Mare de Déu de Montserrat, passeig de
Maragall, Mascaró i Lluís Sagnier, amb la masia inclosa.
Finalment recordarem
per situar-nos en tessitura que estaven ben properes les annexions
del pobles propers a Barcelona: Sant Andreu de Palomar, annexionat en
1897, Sant Martí de Provençals en 1897, Horta en 1904, Gràcia
1897.
Tots aquests
terratinents, senyors molts influents, amb nombroses relacions en els
Ajuntaments i alguns tanmateix amb càrrecs polítiques, estaven
totalment al corrent del canvis que s’havien de produir i per
tant, quan era el moment adequat per adquirir els terrenys que els
podrien produir abundants beneficis.
Salvador Riera per
exemple, va comprar el Mas Guinardó i les seves terres en 1895 i les
Mas Viladomat en 1896 , Sant Martí es va annexionar a Barcelona en
1897, podeu treure les oportunes conclusions vosaltres mateixos
molt fàcilment.
Fonts informatives: Jordí Sánchez i en Jordi Petit, en el seu llibre Història dels carrers del poble de Sant Andreu del Palomar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada