Barri de Can Quintana. Recreació en color d'una foto de 1918 de S. Ribó.
La història dels edificis dels estiuejants del barri de Can Quintana que va començat en 1904, és de menys conegudes d'Horta situada al llarg i al final de que ara es coneix com carrer Feliu i
Codina.
Avui
ens fixarem en la torre que hi ha en el núm 72 d'aquest carrer, una
de les més antigues de la contrada, malgrat no sigui la que més
anys sumen les seves parets.
Foto entre els anys 1908-1910, can Recasens s'estava construïnt
Des d'abans dels anys cinquanta en aquest edifici hi viu la família Boixaderas però, la casa és molt anterior i la va fer construir Constáncia Recasens Girol entre 1908-1909.
La família Recasens-Girol no era qualsevol família, estava formada per quatre germans Perè, Manuel, Sebastià i Constància, casada amb Juan Motiño, representant a Barcelona de l'empresa d'exportació de begudes de la família de la seva muller Constàcia i del seu cunyat Pere resident a Guatemala, on dirigia una part del negoci familiar.
Pere Recasens Girol i la seva dona Concepció Siches Gils, van tornar a Barcelona en 1905 amb el seu fill Lluís Recasens Siches, quan aquest només tenia dos anys, donat que volien que creixés i estudiés en el país dels seus pares.
Lluís Recasens Siches
Lluís Recasens, fou un gran Jurista i professor de la Universitat de Santiago de Compostela i de la Complutense de Madrid. Va escriure nombroses obras en les que exposava la seva interpretació de la filosofía del dret en funció de l'existència humana però regida per un conjunt de valors universals, entre les que destaquen: VIDA HUMANA, SOCIEDAD Y DERECHO. FUNDAMENTACIÓN DE LA FILOSOFIA DEL DERECHO (1940) i INTRODUCCIÓ A L'ESTUDI DEL DRET.
Desprès de la Guerra Civil degut a les seves idees republicanes, es va exilià a Mèxic on va morir en 1977.
Pere Recasens Girol, va morir a Barcelona el 27.1.1924
Un altre membre important de la mateixa família RECASENS-GIROL, fou Sebastià Recasens Girol, germà de Constància, nascut en 1863.
Va nèixer a Barcelona el 15 d'abril de 1863. Estudià medicina i es va llicenciar amb tan sols 19 anys amb la qualificació més alta. Es va doctorar a Madrid en 1885 on va guanyar la plaça de Médico en la Beneficiencia Municipal de Granada. Poc temps desprès va tornar a Barcelona a perfeccionar-se i va treballar a l'Hospital del Sagrat Cor de Jesús al costat de cirurjà Salvador Cardenal, al mateix temps que treballava en l'Hospital de Niños.
Sebastiá Recasens Girol
En 1902 va anar a Madrid a la fi d'aconseguir la Càtedra d'Obstentricia d'aquesta ciutat, que estava vacant i la va aconseguir. Al front d'aquesta càtedra va ser ràpìdament conegut a Madrid, degut la seva sòlida preparació quirúrgica i en les seves especials dots de caràcter i de magisteri. També va introduir a España les primeres tècniques de radioteràpia i va actuar amb entusiasme i eficàcia en la lluita contra el càncer.
En
1916 fou escollit Degà de la Facultat de Medicina. Va formar part de
la Junta Constructora de la Ciutat Universitaria . També va ser
director durant molts anys de la Maternidad de Santa Cristina.
Va morir en 1933.
Constància Recasenes propietària de l'edifici del núm. 72 de la Rambla Quintana,
sens dubte era part d'una família important i a més socia junt amb els seus germans de l'empresa familiar, de la qual no hem
pogut trobar més informació que la factura que seguidament
reproduïm, que prova la relació familiar i econòmica d'alguns dels
membres de la família en qüestió.
La
Mansió que es va fer construïr anava al seu nom el que fa pensar
que la fortuna familiar era de fet la seva família on el seu marit hi
treballava amb un càrrec determinat.
Reproduïm
seguidament la sol·licitud que Constansa Recasens va dirigir a
l'Ajuntament de Barcelona març de 1909, demanant permís per construir una
torre, compuesta por semisótano, bajos, primer piso i desvan
alto para guardar productos agrícolas y un pequeño cobertizo, los
planos de cuya fachada reproducimos. Aquell mateix any li donaven el permís per
construir amb la condició que quan l'urbanització de la barriada quedés formalitzada, si el seu terreny es veiés afectat en algun aspecte,
s'hauria d'ajustar a les normes.
Carta trobada a Todo Colección
Reproducció de la Carta sol·licitant permís per construir,
planell de la façana i signatura dels mestre d'Obres
Fotos més actuals de l'edifici. Carme Martín
El Mestre d'Obres que va dissenyar i fer els plànols de la casa va ser Josep Graner Puigdemasa, D'estil historicista, estilísticament es caracteritza per l'eclecticisme neogòtic, que dóna d'aquest habitatge una imatge de casalot fortificat. Les obertures estan ordenades en tres eixos i són de dimensions decreixents en cada planta, acabant en finestres geminades només en la façana principal. El balcó remarca l'obertura central i l'accés principal de l'habitatge. La coronació, a base d'una barana massissa, ressalta els eixos compositius verticals. Disposa d'un nivell de protecció C, és a dir, de bé d'interès urbanístic. Posteriorment se li afegí a la part del darrera una gran galeria amb finestral de gran elegancia.
La
mateixa Constància Recasens, en 1921 va sol.licitar de nou permís
per construir dins la mateixa finca un petit edifici garatge pels masovers i que més tard, ja en mans d'un
altre propietari, va ser llogat com a casa on encabir primer una escola i anys més tard una llar d'infants,
que donava i dóna encara al carrer Congrés, actualment amb algunes
modificacions posteriors, el seu mestre d'obres aquesta vegada va ser Josep Masdeu.
|
Situació sobre planell d'ambdós edificis |
Vista lateral des del carrer Congrés sobre planell
Vista actual de la casa dels masovers, amb la façana modificada
- Fonts Informatives; les còpies dels panells aconseguits en l'Arxiu Municipal Contemporani, de l'Ajuntament de Barcelona
- Fotos i biografia de Lluís Recasens del Web de la Universitat Carlos III de Madrid
- Fotode Sebastià Recasens: WEB Universidad Complutense - Biblioteca- Històrica Marqués de Valdecilla.
- Biografia Sebastià Recasens del Web sobre Història de la Medicina Tomàs Cabacas.
|
1 comentari:
molt interessant el teu bloc
Publica un comentari a l'entrada