CAN SELLÉS - torre senyorial

Qui no ha passejat entre aquestes boniques casetes i no ha sentit una punxada d'enveja pels veïns que poden gaudir d'una casa a la ciutat de Barcelona?. Qui no s'ha preguntat i com és que es van bastir aquestes cases precisament en aquest indret i en terres de qui és van fer?.

La urbanització Meridiana no fa masses anys

Les cases que conformen el que es coneix com Urbanització Meridiana pertanyien a la finca de Can Sellés, una magnífica masia situada en el que ara és el carrer Espronceda entre Juan de Garay i Pare Claret. Els Terrenys els va comprar la Falange Tradicionalista i de les Jons en 1941.

Can Sellés era un castell més gran que la Torre de Fang, amb uns gran soterranis en forma de quadres o gran sales amb voltes que eren en època d'en Serrallonga (el bandoler), el qual, segons la veu popular, fins i tot n'havia estat el propietari.

Segons una de les escriptures l'edifici constava  "pajar, era, terrado o otras dependencias. En un plànol de l'alineació de la Meridiana de 1936 hi ha marcades unes "barraques" i l'existència d'una bassa i d'un safareig.

El l'època del seu enderroc en 1941, can Sellés ja no tenia gairebé cap funció agrícola, tan sol un trocet d'hort que conreaven els llogueters que hi vivien i diverses figueres, una d'elles de la varietat coll de dama tenia el tronc de la qual era tant gran que ni entre quatre persones podien rodejar el seu tronc. També hi quedava un molí per extreure'n aigua.

Torre Sellés segons un dibuix de Lola Anglada

També existia en la contrada deu casetes bastides cap els anys vint que havien estat ocupades per murcians que desprès van anar a treballar al túnel del tren. Ja a prop de la Meridiana es trobaven set casetes més de planta baixa i pis propietat de la firma Santiveri que les tenia llogades. Segons s'ha pogut comprovar, en 1930 estaven ocupades per famílies procedent majoritàriament de Granada , Múrcia i Almeria.

dibuix de Ramon Badenes

L'edifici ja havia perdut tot el seu aire senyorial, i si bé era propietat dels descendents de Carles Morenés i de Tord, baró de les Quatre Torres, el propietaris no s'acostaven gairebé mai per l'indret i estaven representats pel procurador el sr. Caimel i 'administrador de la finca que també vivia en la part de la torre Sr. Manuel Llobet.. En l'edifici hi vivien també diverses famílies que es repartien els diferents espais interiors.

Foto del CEC.

Torre Sellés entre els 30-40 del segle XX

Existeixen alguns testimonis gràfics de com era la torre Sellés, un que correspon a un dibuix de Lola Anglada, fet molt possiblement a principis del segle XX que ofereix una bella imatge idíl·lica vuitcentista de l'edifici, reproduïda en els anys cinquanta en el llibre Visions Barcelonines de Francesc Curet, que respecte l'edifici assenyala que Can Sellés era una construcció de caràcter, senyorial, com ho era la Torre de Fang i una de les masies més antigues de Sant Martí de Provençals., fent una descripció acurada amb les paraules següents “Can Sellés té una majestuosa presencia i constitueix un dels exemples que més imposen de l'arquitectura rural catalana, tot és sobri però noble i ponderat, aquesta vasta construcció té aire de castell especialment en la part més antiga, la de l'esquerra. A Can Sellés es remarca ostensiblement el pas de dues èpoques distintes.

Forma dos cossos, el de l'esquerra, al que he al·ludit té els murs i a la torre robusta es merlats i correspon a un estil romànic o postromànic, si fos certa la suposada estada del nobles provençals en aquest indret no vacil·laríem en atribuir-los l'elecció del que pot qualificar-se de palau. La construcció que segueix a la dreta i que s'endinsa una mica per deixar ben visible la torre antiga, data possiblement del segle XVI i contrasta pel seu to lleugerament agrisat amb el color que tira a rosa de la torre veïna.

La documentació més antiga que hem trobat data de mitjans de segle passat però també dona alguna referència anterior que ens porta cap a mitjans del segle XVIII. En un document de 1869 la finca és descrita com una heretat “coneguda com Can Sellés”, situat al terme de sant Martí de Provençals, amb un us agrícola, part vinya i part horta amb terra campa. La finca es dividia en parcel·les i s'entenia sobre l'indret conegut com sota casa Guinardó, al nord est del torrent de la Guineu que baixava des del cim de la muntanya sobre el que està actualment el barri del Guinardó, fins a les terres de Can Ros

Una part de les terres estava travessada per la via del tren de Barcelona a Saragossa i s'estenien cap el sud-oest fins arribar al Rec Comtal, endinsant-se en el barri del Teulat.

La propietat de Can Sellés provenia de dos nobles hisendats, Francesc de Tord i de Granollachs i Joan Sellés i de Rosell, el qual, entre 1725 i 1764, havien establert vinculacions amb les terres del mas, segons les quals quedaven exclosos i privats de l'herència els seus descendents que rebessin ordres sagrats o fossin professors de religió. En 1835, la propietat estava en mans d'Antoni Tord de Sala el qual, un cop suprimida la vinculació anterior gràcies a la llei de desvinculació va establir la successió a favor dels seus fills per ordre de progenitura i la propietat va passar per tres dels seus set fills, com cap dels germans grans va tenir descendència, finalment la propietat va passar en mans de la germana Antonia, casada amb Carles de Morenés i Cassador. En morir aquest últim va dividir la finca en part indivises entre els seus fills i nores, tots ells hereus amb títol nobiliaris. Finalment Ramon Morenés i Garcia Alesson, que era baró de les Quatre Torres, comte de l'Asalto i Grande de España des de 1920 i en residències distribuïdes entre Madrid i Navarra, va ser qui va vendre la finca en 1941 a la Delegación Nacional de Sindicatos.

La urbanització Meridiana quan es va construir i poc després

Al nou barri, van venir a viure majoritàriament gent immigrada , només un terç dels residents eren de la ciutat de Barcelona. Entre el que venien de fora de Catalunya destaquen els nascuts a l'Aragó i de les dues Castelles, La Rioja i de la Comunitat de Madrid, i dins d'aquesta última destaquen les persones nascudes a Madrid capital i els nascuts a Andalusia oriental, van constituir els grups més nombrosos entre els primers residents. Molt d'ells eren funcionaris – mestres, militars, policies- que eren els immigrants més recents.

L'accés a l'habitatge va ser gestionada per l'organisme promotor, l'Obra Sindical del Hogar. Una gran part d'habitatges, sobre tot les torretes van ser de “ lliure disposició de l'esmentat organisme”, que les va distribuir entre persones recomanades per algun conegut dels directius.

La Torre Sellés més o menys on hi era