El Sr. Robinson, ningú no el va nomenar mai pel seu nom verdader, vivia al carrer Telègraf, cantonada amb l'avinguda Mare de Déu de Montserrat, per la part de muntanya, en una casa que, sinó recordo malament, era de fusta pintada de color blau, el que ara es descriuria com una humil barraca de fusta.
El propietari segurament era un romàntic amant de les aventures motiu pel qual es fa construir o fer construir una casa de fusta on viure i mantenir un negoci de venda de begudes i menjars al que li va posar un nom escaient per una barriada que a principis de 1900 era un lloc llunyà i solitari on hi havia poques cases com és el de ROBINSON.
Ja existia en 1904, quan es va organitzar la primera festa Major del Guinardó al carrer Dos Rius (ara Av. Mare de Déu de Montserrat, tal com es pot comprovar pel rètol que apareix darrera el arbrat de l'esquerra de la foto de sota, es pot dir que va ser un dels primers establiments de la zona
En la dècada dels vint, data de la foto següent, els seus propietaris pel que es pot llegir en la façana , oferien "comidas i vinos", sobre la porta d'entrada el nom de l'establiment gravat en la fusta. En la porta podem veure el propietari amb un sifons a la ma i un davantal blanc, l'acompanyen canalla del carrer i uns senyors de pas amb la gavardina penjada del braç que molt possible, van fer una aturada a la fi de prendre's alguna beguda.
El propietari segurament era un romàntic amant de les aventures motiu pel qual es fa construir o fer construir una casa de fusta on viure i mantenir un negoci de venda de begudes i menjars al que li va posar un nom escaient per una barriada que a principis de 1900 era un lloc llunyà i solitari on hi havia poques cases com és el de ROBINSON.
Ja existia en 1904, quan es va organitzar la primera festa Major del Guinardó al carrer Dos Rius (ara Av. Mare de Déu de Montserrat, tal com es pot comprovar pel rètol que apareix darrera el arbrat de l'esquerra de la foto de sota, es pot dir que va ser un dels primers establiments de la zona
 |
| Primera festa major 1904. Foto. família Escardívol |
En la dècada dels vint, data de la foto següent, els seus propietaris pel que es pot llegir en la façana , oferien "comidas i vinos", sobre la porta d'entrada el nom de l'establiment gravat en la fusta. En la porta podem veure el propietari amb un sifons a la ma i un davantal blanc, l'acompanyen canalla del carrer i uns senyors de pas amb la gavardina penjada del braç que molt possible, van fer una aturada a la fi de prendre's alguna beguda.
 |
| Can Robinson. Foto. Família Cabrero |
Les seves filles cosien per a la gent del barri i tenien les finestres que donaven al carrer obertes i mentre anaven cosint xerraven amb les veïnes que hi passaven.
En la foto de dalt a la dreta, ja dels anys quaranta, can Robinson encara existia però ja només era un habitatge particular.
 |
| Foto família Renom. de la dècada dels quaranta |
El Sr. Robinson tenia un petit hortet i va ser famós perquè va arribar a cultivar una col que va ser l'admiració de tot Bacelona, tanmateix en Del Arco gran periodista i cronista de l'època (estem parlant dels anys cinquanta del passat segle), li va fer una entrevista on es parlava de l'extraordinària col .
 |
| Una de les filles Renom, apareix en la foto assenyalant la col. |
La verdura en qüestió va ser visitada per propis i estranys i va ser tot un espectacle en l'època.
No recordo exactament l'any en que va desaparèixer aquest característic i curíòs establiment però calculem que va ser en la dècada dels cinquanta, en el seu lloc es va construir un edifici de pesos que escara hi és.
 |
| Can Robinson estava on esta aquest edifici |
Tot i haver passat un munt d'anys i que aleshores jo era un marrec de poc més de quinze anys, encara avui recordo aquest curiós personatge veí del meu carrer.
Joan Caldentey
2 comentaris:
La nena que apareix es la Imma Renom
Joan
si és la Imma Renom.
Publica un comentari a l'entrada