 |
| Pastisseria c. Horta anys 50. Foto G. Mayol |
El
primer record que tinc de can Mayol és el d'una nena d'uns deu-dotze
anys recorrent de pressa tot el carrer Feliu i Codina, naturalment a
peu, amb 25 pessetes a la ma, i la que desprès de travessar Chapi,
baixar Combinació i creuar el carrer Horta entrava a la pastisseria
tot demanant un braç de gitano de nata, ja sé que avui dia no és
políticament correcte anomenar a la menja de nata amb aquest nom
però és tal com es denominava aleshores.
Comprar
el preuat pastís era tot un esdeveniment a casa meva perquè érem
persones més aviat modestes i conseqüentment, es feia molt de tant
en tant, circumstància que li donava a l'esdeveniment una
significació especial que ha donat com resultat el record indeleble
que he relatat i que, ara mateix, en una societat com la nostra ja
no se li donaria.
Més
endavant quan ja tenia 16 anys la meva germana hi va treballar de
dependenta i lògicament m'explicava coses de la casa on hi
treballava, crec que un del fills dels propietaris estava impedit
anava en cadira de rodes i sempre estava a la caixa , crec recordar
que es es deia Jordi i la seva dona Pilar i havia estat una
treballadora de la casa.
Aleshores
la Glòria Mayol era molt jove, tan com ho era el seu germà en Joan
, ara són ells qui dirigeixen la botiga.
Aquesta
botiga sempre ha estat un element omnipresent en el carrer Horta, a
principis de segle XX es coneixia com a ca l'Adroguer Vell, el seu
fundador fou en Gabriel Mayol i Molins, fill de Sant Andreu, en 1854
la botiga estava situada en els núms. 17-19 del carrer Horta, una
mica més amunt de l'arbolari que encara existeix. La botiga per
tant té 160 anys de vida, que ja són anys.
 |
| En una d'aquestes portes de la dreta estava ca l'Adroguer Vell. Foto c. Horta de la AAVV d'Horta. |
Amb
el pas dels anys les botigues es van anar especialitzant i els
adroguer es van dedicar a vendre sabó, productes de neteja i fins
i tot algunes pintures, les botigues de comestibles a vendre
productes per menjar en general i les que tenien alguna pretensió,
venien productes colonials tals com cafè, sucre i algunes espècies,
i se'ls s'anomenava botigues d'ultramarins i/o colonials.
Ca
l'Adroguer Vell era la típica botiga de taulell i prestatgeries de
fusta envernissada on s'encabien productes diversos, als dos
aparadors, un a cada banda de la porta d'entrada, és on s'exposaven
els més llaminers, sense oblidar que a primers de segle s'hi venia
també el sabó que les bugaderes feien servir per rentar la roba de
la gent de ciutat
 |
| Gabriel Mayol el fundador. F. Glòria Mayol |
El
propietari, en Gabriel Mayol i Molins, amb l'ajuda determinant de la
seva muller na Pepita, van fer pujar el negoci que va anar prosperant
mica a mica i malgrat el nom d'adrogueria l'establiment cada cop
venia més productes de pastisseria.
El
successor en el negoci va ser el fill del matrimoni l'Andreu Mayol
qui tot arrossegant-se per la botiga s'hi va passar fins que va fer
7 anys, edat en la que es va quedar orfe de pare.
La
seva vídua amb l'ajuda d'un cosí seu, es feu càrrec de la botiga
al mateix temps que educava al fill. Quan fou grandet el va enviar a
Barcelona a la pastisseria d'un bon amic de la família per continuar
l'aprenentatge de pastisser.
Lluny
de casa l'Andreu s'enyorava dels seus, el moviment de ciutat diferia
molt del del seu poble i amb el temor que emmalaltís torna al seu
costat i la seva mare que va decidir d'ensenyar-li l'ofici ella
mateixa.
L'Andreu
es casà als 23 anys amb Conxita Ginesta i Rodríguez i en 1910, va
adquirir l'actual botiga en el núm. 59 del carrer Horta la qual va
inaugurar el dia de Tots Sants. De fet la seva intenció era la
d'adquirir també les finques dels números 61 i 63, adjacents al 59
però el propietari, no va acceptar per motius familiars. Anys
desprès però, va poder adquirir la del número 61 i el pis del 63,
en els baixos del qual encara hi continua l'estanc.
 |
| Can Mayol a l'esquerra quan tenia el rètol de CONFITERIA. Foto de 1914 |
 |
| Andreu Mayol i Família. foto G. Mayol. |
l'Andreu
i la seva dona van tenir 5 fills, un noi i quatre noies i tots van
seguir l'ofici de pastissers.
Arribem
ja a la tercera generació dels Mayol, es fa càrrec de la botiga en
Joan Mayol Ginesta qui poc desprès en casa amb Conxita Cerdà i
Pubill, que engendren dos fills, en 1923 neix en Gabriel i el 1934,
onze anys desprès en Jordi. En Gabriel poco a poc va ficant nas a la
botiga que aleshores mostrava el rètol de Confiteria, nom amb el que
s'anunciaven antigament els pastissers.
La
venda de sabons i olis a Can Mayol va perdurà fins 1955, i des
d'aleshores passà a ser l'acreditada pastisseria que tots coneixem.
Entretant,
en Gabriel i la Maria, la noia gran de Can Rosa, botiga del carrer
Pere Pau dedicada a la venda de gel i begudes refrescants (avui dia
una bodega moderna), es casen en 1949, de seguida van tenir dos
fills, en 1950 en Joan i en 1953 la Glòria.
Poc
desprès també es casa en Jordi en amb Pilar Royo i Serrano,
empleada de la casa, la qual també tenia cura de la parada de la
xarcuteria que tenien en el Mercat d'Horta, botiga que a principis
dels seixanta passà a ser propietat del matrimoni.
 |
| La porta de la botiga anys 50. |
 |
| Foto botiga anys 60 . F. Glòria Mayol |
 |
| Foto anys 70 . F. Glòria Mayol |
Quan
en 1971 morí el seu pare, en Gabriel la seva dona Maria i el seu
germà Jordi es van fer càrrec del negoci. Mentre en Gabriel treballava en l'obrador en Jordi era l'encarregat de la caixa i feia a
més feines administratives.
En
1982 en Gabriel va perdre el seu germà Jordi, que sempre havia estat
una persona delicada de salut i en 1987 també morí la seva mare
Conxita .
Situant-nos
ja als nostres dies, els fills d'en Gabriel, en Joan i na Glòria són
els qui s'encarreguen de la pastisseria, en Joan es fa càrrec de
l'obrador i la Glòria de la botiga.
Amb
el jove impuls de tos dos i amb maquinaria moderna amplien la
producció ja prou acreditada amb noves creacions sense descuidar els
pastissos de tota la vida que els van donar prestigi.
Moltes
tardes passem la meva germana i jo davant de la pastisseria i ella
que té la memòria immeditada feta malbé, s'atura indefectiblement
davant els aparadors i recorda com si fos ahir de tots els pastissos
que venien aleshores i dels bons anys que hi va passar fent-hi de
dependenta, tant en la botiga del carrer Horta, com en l'establiment
que tenien en el Mercat.
Em
parla encara com la nena de 14-15 anys que havia conegut el món del
treball en aquell establiment, de la manera intensa que es treballava
tots els diumenges, de com quan plegava arribava a casa amb el
tortell que els propietaris regalaven als seus treballadors tots els
diumenges, i la seva mirada adquireix un to ple de nostàlgia i
tristor pels anys transcorreguts i que tan lluny queden ja.
- Fonts informatives. Llibre Mingo Borràs Gent Popular d'Horta. Fotos de Glòria Mayol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada