El Mercat del Guinardó que tots coneixem es va inaugurar el 19 de març de 1954, dia de Sant Josep i es va enderrocar l'any 2009.
 |
| Foto de dalt construcció de la volta del mercat. Autoria desconeguda |
 |
| Foto de la dècada dels 50. Autoria desconeguda |
 |
| Vista interior del Mercat. Autor desconegut |
 |
| Inauguració del mercat |
 |
| Una parada de l'antic mercat en 1954 |
 |
| Foto cedida per Lluïsa Capdevila |
Prèviament havia existit una nau de tipus industrial on es va muntar el primer Mercat del que se'n té notícia, que per ser tan petit i cassolà el veïnat l'anomenava el "Mercadillo". Aquest mercat curiosament estava situat el mateix lloc que el provisional que es va construït mentre duraven les obres de construcció del nou, en terrenys que majoritàriament eren de Can Vintró, masia que ja no existeix i que es situava entre els carrers Art i Garrotja.
Es desconeix la data exacte de la creació del Mercadillo que va tenir vida fins a finals de 1953, data en que es va enllestir el nou obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda.
En 1938, el paper del Mercat és tan important pels veïns que vivien al barri del Guinardó que fins i tot li van dedicar una Sarsuela, obra de teatre que és com una mena de teatre musical de l'època.
"El mercat del_Guinardo" sarsuela catalana en un acte, de Ramon Juncosa Sabater, amb musica original de Jaume Bienvenido Canals (de 1938). L'acció transcorre cap a 1915 davant de la porta del director del mercat".
Al Guinardó de l'època hi havia poques tendes i s'acostumava a a comprar l'imprescindible al Camp de l'Arpa i el Clot, que eren els nuclis habitats més propers. El pa el duien en carro des de la ja barriada d'Horta, fins que es va obrir el primer primer forn al passatge Garrofers.
Les mestresses de casa doncs, havien de fer front als grans desnivells dels carrers la majoria sense asfaltar, donada l'orografia del terreny, a la fi de proveir-se del més necessari , així que, centralitzar una sèrie de productes en el mateix punt de venda, va ser un primer avenç en un barri mancat de tot.
L'acord municipal d'adquisició dels terrenys fou pres el 25 de febrer de 1931 però van trigar bastants anys en construir-lo, tants com 24 , com es pot comprovar.
El primer mercat va fer servei fins que en 1954, any en que es va inaugurar el recentment enderrocat.
En en plànol de sota sol·licitat per l'arquitecte Cap de l'Agrupación de Edificios Municipales" de 31, de gener de 1950, en color crema està dibuixat a la part de dalt a l'esquerra l'espai propietat de l'Ajuntament on s'havia de construir el Mercat del Guinardó.
En blau clar, l'espai que ocupava el "Mercadillo", en mig de fabriquetes i naus industrials, al qual es tenia accés des del carrer Teodor Llorente.
Els nous equipaments que es construiran juntament amb el nou mercat comprenen: una escola bressol, una llar d'avis i un centre de dia, un centre cívic, una escola primària, un centre d'atenció primària, un casal per a joves i habitatges de protecció oficial .
Es desconeix la data exacte de la creació del Mercadillo que va tenir vida fins a finals de 1953, data en que es va enllestir el nou obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda.
 |
| Mas Vintró |
 |
| Llibret de la sarsuela en qüestió |
Al Guinardó de l'època hi havia poques tendes i s'acostumava a a comprar l'imprescindible al Camp de l'Arpa i el Clot, que eren els nuclis habitats més propers. El pa el duien en carro des de la ja barriada d'Horta, fins que es va obrir el primer primer forn al passatge Garrofers.
Les mestresses de casa doncs, havien de fer front als grans desnivells dels carrers la majoria sense asfaltar, donada l'orografia del terreny, a la fi de proveir-se del més necessari , així que, centralitzar una sèrie de productes en el mateix punt de venda, va ser un primer avenç en un barri mancat de tot.
L'acord municipal d'adquisició dels terrenys fou pres el 25 de febrer de 1931 però van trigar bastants anys en construir-lo, tants com 24 , com es pot comprovar.
El primer mercat va fer servei fins que en 1954, any en que es va inaugurar el recentment enderrocat.
En en plànol de sota sol·licitat per l'arquitecte Cap de l'Agrupación de Edificios Municipales" de 31, de gener de 1950, en color crema està dibuixat a la part de dalt a l'esquerra l'espai propietat de l'Ajuntament on s'havia de construir el Mercat del Guinardó.
En blau clar, l'espai que ocupava el "Mercadillo", en mig de fabriquetes i naus industrials, al qual es tenia accés des del carrer Teodor Llorente.
 |
| Enderroc del mercat |
Els nous equipaments que es construiran juntament amb el nou mercat comprenen: una escola bressol, una llar d'avis i un centre de dia, un centre cívic, una escola primària, un centre d'atenció primària, un casal per a joves i habitatges de protecció oficial .
 |
| Maqueta del projecte |
 |
| Maqueta del projecte |
També, dues zones verdes de 2800 metres quadrats de superfície. La urbanització del passatge Llívia esdevindrà un futur eix comercial i el carrer Teodor Llorente tindrà doble sentit de circulació. Està previst que hi hagi al voltant de 250 places d’aparcament per a facilitar l’accés als clients del CAP i del nou mercat del Guinardó.
Aquest espai actuarà com a centre de polaritat i ajudarà al mercat a esdevenir un veritable motor comercial, o això diu l'Ajuntament.
Les obres del mercat provisional inclouen l’illa delimitada pels carrers Teodor LLorente, l’Oblit, la Garrotxa, Dr. Valls i el passatge de Llívia.
 |
| Mercat provisional |
El carrer Teodor Llorente també ha sofert recentment notables canvis, l'han enllaçat directament amb la Ronda del Guinardó i l'han fet més ample.
 | ||||
| C. Teodor Llorente 2006 - foto de Juan Antonio Domingo |
 |
| Teodor LLorente 2006 - Foto Andreu Marfull |
 |
| Teodor Llorente tal com és en l'actualitat - Foto Andreu Marfull |
Nous edificis s’aixequen en el solar que fa pocs anys ocupava la masia de Can Girapells, projectat pels arquitectes Alonso i Balaguer i construït per REGESA, hi viuen persones grans i d’altres que es veuen afectades per les obres de connexió de la ronda del Guinardó amb el carrer Olesa i la futura estació de l’AVE de la Sagrera.
A la façana d'aquests pisos s'han construït uns porxos que donen certa personalitat al carrer.
 | ||
| Maqueta dels nous pisos del C. Teodor Llorente |
- Aquest és el poema que un dels nostres veïns ha dedicat al record d'un barri que mor dia a dia en la fràgil memòria de la gent. Mario Velasco
Mira cómo se me pone
la piel cuando te recuerdo.
Por la garganta me sube
un río de sangre fresco
de la herida que atraviesa
de parte a parte mi cuerpo.
Tengo clavos en las manos
y cuchillos en los dedos
y en mi sien una corona
hecha de alfileres negros.
Mira cómo se me pone
la piel ca vez que me acuerdo
que soy un hombre INDIANO
Y ...POCO A POCO
MI BARRIO PIERDO.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada