Història de la PASTISSERIA MAYOL

Pastisseria c. Horta  anys 50. Foto G. Mayol

El primer record que tinc de can Mayol és el d'una nena d'uns deu-dotze anys recorrent de pressa tot el carrer Feliu i Codina, naturalment a peu, amb 25 pessetes a la ma, i la que desprès de travessar Chapi, baixar Combinació i creuar el carrer Horta entrava a la pastisseria tot demanant un braç de gitano de nata, ja sé que avui dia no és políticament correcte anomenar a la menja de nata amb aquest nom però és tal com es denominava aleshores.

Comprar el preuat pastís era tot un esdeveniment a casa meva perquè érem persones més aviat modestes i conseqüentment, es feia molt de tant en tant, circumstància que li donava a l'esdeveniment una significació especial que ha donat com resultat el record indeleble que he relatat i que, ara mateix, en una societat com la nostra ja no se li donaria.

Més endavant quan ja tenia 16 anys la meva germana hi va treballar de dependenta i lògicament m'explicava coses de la casa on hi treballava, crec que un del fills dels propietaris estava impedit anava en cadira de rodes i sempre estava a la caixa , crec recordar que es es deia Jordi i la seva dona Pilar i havia estat una treballadora de la casa.

Aleshores la Glòria Mayol era molt jove, tan com ho era el seu germà en Joan , ara són ells qui dirigeixen la botiga.

Aquesta botiga sempre ha estat un element omnipresent en el carrer Horta, a principis de segle XX es coneixia com a ca l'Adroguer Vell, el seu fundador fou en Gabriel Mayol i Molins, fill de Sant Andreu, en 1854 la botiga estava situada en els núms. 17-19 del carrer Horta, una mica més amunt de l'arbolari que encara existeix. La botiga per tant té 160 anys de vida, que ja són anys.

En una d'aquestes portes de la dreta estava ca l'Adroguer Vell. Foto c. Horta de la AAVV d'Horta.

En un principi els gremis dels botiguer s'organitzaven de manera diferent a com es fa ara. Abans els adroguers i els confiters coincidien en un mateix gremi i era normal que els seus productes es venguessin junts, també alguna mena de pastissos i articles de menjar, olis i sabons.

Amb el pas dels anys les botigues es van anar especialitzant i els adroguer es van dedicar a vendre sabó, productes de neteja i fins i tot algunes pintures, les botigues de comestibles a vendre productes per menjar en general i les que tenien alguna pretensió, venien productes colonials tals com cafè, sucre i algunes espècies, i se'ls s'anomenava botigues d'ultramarins i/o colonials.

Ca l'Adroguer Vell era la típica botiga de taulell i prestatgeries de fusta envernissada on s'encabien productes diversos, als dos aparadors, un a cada banda de la porta d'entrada, és on s'exposaven els més llaminers, sense oblidar que a primers de segle s'hi venia també el sabó que les bugaderes feien servir per rentar la roba de la gent de ciutat

Gabriel Mayol el fundador. F. Glòria Mayol

El propietari, en Gabriel Mayol i Molins, amb l'ajuda determinant de la seva muller na Pepita, van fer pujar el negoci que va anar prosperant mica a mica i malgrat el nom d'adrogueria l'establiment cada cop venia més productes de pastisseria.

El successor en el negoci va ser el fill del matrimoni l'Andreu Mayol qui tot arrossegant-se per la botiga s'hi va passar fins que va fer 7 anys, edat en la que es va quedar orfe de pare.

La seva vídua amb l'ajuda d'un cosí seu, es feu càrrec de la botiga al mateix temps que educava al fill. Quan fou grandet el va enviar a Barcelona a la pastisseria d'un bon amic de la família per continuar l'aprenentatge de pastisser.

Lluny de casa l'Andreu s'enyorava dels seus, el moviment de ciutat diferia molt del del seu poble i amb el temor que emmalaltís torna al seu costat i la seva mare que va decidir d'ensenyar-li l'ofici ella mateixa.

L'Andreu es casà als 23 anys amb Conxita Ginesta i Rodríguez i en 1910, va adquirir l'actual botiga en el núm. 59 del carrer Horta la qual va inaugurar el dia de Tots Sants. De fet la seva intenció era la d'adquirir també les finques dels números 61 i 63, adjacents al 59 però el propietari, no va acceptar per motius familiars. Anys desprès però, va poder adquirir la del número 61 i el pis del 63, en els baixos del qual encara hi continua l'estanc.

Can Mayol a l'esquerra quan tenia el rètol de CONFITERIA. Foto de 1914

Andreu Mayol i Família. foto G. Mayol.

l'Andreu i la seva dona van tenir 5 fills, un noi i quatre noies i tots van seguir l'ofici de pastissers.

Arribem ja a la tercera generació dels Mayol, es fa càrrec de la botiga en Joan Mayol Ginesta qui poc desprès en casa amb Conxita Cerdà i Pubill, que engendren dos fills, en 1923 neix en Gabriel i el 1934, onze anys desprès en Jordi. En Gabriel poco a poc va ficant nas a la botiga que aleshores mostrava el rètol de Confiteria, nom amb el que s'anunciaven antigament els pastissers.

La venda de sabons i olis a Can Mayol va perdurà fins 1955, i des d'aleshores passà a ser l'acreditada pastisseria que tots coneixem.

Entretant, en Gabriel i la Maria, la noia gran de Can Rosa, botiga del carrer Pere Pau dedicada a la venda de gel i begudes refrescants (avui dia una bodega moderna), es casen en 1949, de seguida van tenir dos fills, en 1950 en Joan i en 1953 la Glòria.

Poc desprès també es casa en Jordi en amb Pilar Royo i Serrano, empleada de la casa, la qual també tenia cura de la parada de la xarcuteria que tenien en el Mercat d'Horta, botiga que a principis dels seixanta passà a ser propietat del matrimoni.

La porta de la botiga anys 50.

Foto botiga anys 60 . F. Glòria Mayol

Foto anys 70 . F. Glòria Mayol

Quan en 1971 morí el seu pare, en Gabriel la seva dona Maria i el seu germà Jordi es van fer càrrec del negoci. Mentre en Gabriel treballava en  l'obrador en Jordi era l'encarregat de la caixa i feia a més feines administratives.

En 1982 en Gabriel va perdre el seu germà Jordi, que sempre havia estat una persona delicada de salut i en 1987 també morí la seva mare Conxita .

Situant-nos ja als nostres dies, els fills d'en Gabriel,  en Joan i na Glòria són els qui s'encarreguen de la pastisseria, en Joan es fa càrrec de l'obrador i la Glòria de la botiga.

Amb el jove impuls de tos dos i amb maquinaria moderna amplien la producció ja prou acreditada amb noves creacions sense descuidar els pastissos de tota la vida que els van donar prestigi.

Moltes tardes passem la meva germana i jo davant de la pastisseria i ella que té la memòria immeditada feta malbé, s'atura indefectiblement davant els aparadors i recorda com si fos ahir de tots els pastissos que venien aleshores i dels bons anys que hi va passar fent-hi de dependenta, tant en la botiga del carrer Horta, com en l'establiment que tenien en el Mercat.

Em parla encara com la nena de 14-15 anys que havia conegut el món del treball en aquell establiment, de la manera intensa que es treballava tots els diumenges, de com quan plegava arribava a casa amb el tortell que els propietaris regalaven als seus treballadors tots els diumenges, i la seva mirada adquireix un to ple de nostàlgia i tristor pels anys transcorreguts i que tan lluny queden ja.

• Fonts informatives. Llibre Mingo Borràs Gent Popular d'Horta. Fotos de Glòria Mayol.