divendres, 4 de gener del 2013

HISTÒRIA DE CAN MASDEU




La muntanya de la serralada dels Collserola en una de quines valls es va construir Can Masdeu, té una altitud de 400 metres sobre el nivell del mar. Des del seu cim es pot contemplar perfectament la masia que descansa majestuosa sobre un munt d'horts harmònicament distribuïts i ben cuidats. 



Foto del bloc de Santa Creu a Sant Pau


 



Abans Can Masdeu pertanyia al poble d'Horta, ara amb l'ultima redistribució territorial l'Ajuntament va decidir que aquella part de la muntanya del Collserola s'inclogués dins el districte de Nou Barris.



Situada a la carretera Alta de Roquetes al costat de l'antic camí de Sant Iscle actualment sembla que és una masia propietat del l'Hospital de Sant Pau. 

 

foto dels anys 20 dels segle XX

Can Masdeu és una masia documentada des de l'edat mitjana construïda sobre una antiga domus romana, algunes de quines restes encara es conserven, l'aspecte que presenta avui dia és fruït d'una reforma important que es va fer sobre l'antiga masia al segle XIX.. A la façana de gregal hi ha esgrafiats amb verges cristianes com motiu principal. 


Davant d'aquesta façana hi ha una antiga bassa que està molt ben conservada. La masia tenia una font molt popular i mines d'aigua i una gran extensió d'horts i vinyes, que en l'actualitat es conserva parcialment.

El nom pel qual es coneix correspon al del propietari que tingué durant  la segona meitat del segle XVII Enric Masdéu i Farrera.



El seu primer edifici el van construir cap el segle XVII, sobre les ruïnes d'una domus romana, com ja hem apuntat més amunt, d'altra banda com tantes altres masies de la vall de Barcelona, prop del camí de Sant Iscle, camí important en l'època medieval molt transitat per accedir al que ara és coneix com el Vallès Occidental. Accedir a més informació sobre aquest camí clicant sobre el link de sota:





Les dades que ens aporta en Desideri Diez i Quijano en el seu llibre Les masies d’Horta sobre els orígens i els noms dels propietaris de Can Masdeu, ens fa pensar que no es tractava pas  d’una casa d'orígen noble i si d’aquella antiga pagesia que fins no fa pas tant, poblava la vesant oriental de Collserola.  



Pell que es coneix, de primer es va anomenar can Poch, desprès Can Roure,  Can Sapila i  més tard  fou de Ferran Oliver.  Seguidament  va passar de Bartomeu Sala a Cabisco Cordells, qui el va vendre a  Francesc Corbera, qui a la vegada, el 1639 el va vendre a Francesc Pla, passant desprès a Enric Masdeui Farrera, i d’aquest a la seva filla Clara Masdeu i Pla. 



Finalment passà a mans de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.



Malgrat entre les pedres de les seves parets s'han trobat rajoles policromades , el més segur és que fossin reutilitzades d'altres llocs com l'antic Palau Reial dels Valldaura. Era una manera de fer molt comú aleshores i més en indrets tant recòndits i solitaris com podria ser Can Masdeu, així que resultava el meu normal el fet que reutilitzessin pedres, finestres i portes d'altres masos o cases abandonades de la contrada per a construir o reconstruir altres edificis.



Per la primitiva policromia, la datació d'aquestes rajoles, tot i que se les coneix com "romàniques" o també de Paterna, per ser aquesta població valenciana la màxima productora d’aquest tipus de ceràmica, la seva datació oscil·laria entre finals del s. XIII i principis del s. XV . En aquests segles les rajoles eren utilitzades en els paviments de palaus i sales nobles, difícilment en una masia, per aquest motiu es dedueix que es traslladessin des d'alguna casa noble en desús o en ruïnes 
 

Can Masdeu sobre els anys 20 del segle XX
Can Masdéu va ser adjudicada per subhasta a l’Hospital de la Santa Creu el 25 d’octubre de 1901. Aquesta heretat estava composta d’una casa de camp amb una porció de terreny de regadiu i una altra important extensió de terres per a cultiu, en la seva majoria de vinya, que es regaven amb l’aigua que els proporcionaven dues mines que existien en la propietat, en total ocupava una superfície aproximada de trenta nou hectàrees. La casa era de planta baixa i dos pisos amb golfes, i tenia un corral. El 1903, la Molt Il·lustre Administració aprova un pressupost de quatre mil vint-i-quatre pessetes per habilitar la masia com a Hospital de Leprosos. Concloses les obres, el 6 de desembre de 1904, van ser traslladats els malalts de l’Hospital de Sant Llàtzer a la seva nova seu.



Com a curiositat, afegirem que la finca era llogada per a diferents activitats, com podia ser l’explotació de la seva cantera, petites parcel·les per a conreu o per a vedat de caça.



L’octubre de 1929, va ser anomenat Director de Sant Llàtzer el doctor Santiago Noguer, que manifestà la necessitat de construir un nou hospital per considerar que la vella masia era absolutament impròpia i perillosa per no reunir cap condició per als leprosos, i estar infectada de bacteris de la lepra per la qual cosa era impossible la seva reforma i desinfecció.



El 27 de març de 1931, s’aproven els plànols de construcció del nou Hospital de Sant Llàtzer, Les obres comencen,però primer per malaltia de l’arquitecte Vicens Artigues i segon per l’esgotament dels mitjans monetaris, l’any 1934 es suspenen. Amb l’ajut donat per la Generalitat, es continuen les obres, fins que finalment el 1936 es suspenen amb motiu de la Guerra Civil. Quatre anys després d’acabat el conflicte, es reprenen les gestions per continuar-les, aquestes es van anant realitzant molt poc a poc, i sobretot gràcies a la caritat de benefactors.

Hospital de Sant Llatzer pot desprès de ser inaugurat
 Quan el 1950 ja estava quasi enllestit, la vella leproseria de Can Masdéu havia millorat molt en habilitació i confort, i els mateixos malalts demanaven que no se’ls traslladés al nou perquè s’hi trobaven molt a gust, per la qual cosa s’havia de trobar un nou fi a l’edificació.



En aquella època, la tuberculosi feia grans estralls entre la població i hi havia manca d’hospitals per poder combatre-la per lo que es va decidir destinar el nou Hospital de Sant Llàtzer a Sanatori antituberculós. Però no va ser fins el 1955 quan va trobar el seu destí definitiu, i es va inaugurar el 17 de desembre com a Sanatori de la Santa Creu per a Nens Tuberculosos.



El 1960 la Junta Provincial de Sanitat demana el tancament de Can Masdéu, perquè els malalts fossin millor atesos en les leproseries de l’estat, conforme a teràpies més modernes. 
 

Tretze anys després tancava definitivament el sanatori per a nens; només en quedaven dos i l’Hospital volia aprofitar les seves instal·lacions per a una residència geo-psiquiàtrica on es traslladarien part dels pacients de l'antic Institut Mental, hores d'ara inexistent, la qual cosa no va arribar a bon port. (en cursiva informació del Bloc de la Santa Creu a Sant Pau sobre  Can Masdeu).


Actualment la masia de Can Masdéu està literalment okupada, els horts ben llaurats i conreats que proporcionen el 85% del verd que consumeixen els 25 adults i tres nens que enguany l’habiten.





Desprès d'estar més de cinquanta anys totalment abandonada, l'any 2001 un grup d'integrants del moviment okupa s'hi va instal·lar i va començar un projecte de vida alternatiu. En la masia organitzen activitats relacionades amb el cultiu, l'ecologisme i es treballen els horts de la masia. 







El nou Hospital de Sant Llàtzer continua desocupat.



  • Fonts informatives: Llibre "Les Masies d'Horta" de Desideri Díez, Bloc "De Santa Creu a Sant Pau", de Pilar Salmeron i Miquel Terreu (De Santa Creu a Sant Pau), algunes fotos del propi bloc i d'altres de fonts diverses.