El Carmel a principis del segle XX , a dalt a l'esquerra can Mans , més al pla Can Grau. Foto Lucien Roissin |
En
terrenys de l'actual illa de cases delimitada pels actuals carrers
Murtra, l'Alguer Calderon de la Barca i de Segimon, es situava la
coneguda com casa Mans, documentada ja en el segle XVII. El nom per
la que la coneixem correspon a un del seus propietaris en Salvador
Mans que la comprà en 1708.
Situació sobre el mapa de can Mans |
Salvador
Mans va comprar la petita finca a Bertran Ribes qui en 1601 hi va
edificar un pou per abastir la seva propietat. Can Mans, àlies can
Bonamat havia estat en principi un forn de calç, circumstància gens
estranya donat que el terreny està literalment foradat per petites
pedreres, sense anar més lluny davant mateix de la casa n'hi havia
una, les seves terres de petit format estaven censades al Prior de la
Mare de Déu del Coll.
L'edifici del qual
es conserven algunes fotografies, no va més enllà de la iconografia
del segle xix, amb elements de procedència més antiga com l'escut
que lluïa sobre la porta. Havia estat però una edificació notable
i singular, ja que a la part de la Vall d'Horta on està situat
l'actual barri del Carmel, gairebé no hi havia torres i menys encara
masies. L'escassetat d'aigua i l'orografia del terreny feien d'aquest
indret una e les zones més inhòspites de l'antic municipi , a la
que s'accedia per antics camins de difícil transitar.
Porta principal de can Mans (fotos del fons F. Capdevila AHHG |
Pere Riera la va
comprar a la vídua Bertran, desprès fou d'Anton Bonamat i qui no
va vendre a Salvador Mans que, tal com hem apuntat més amunt, la
compra l'any 1708 del qual agafa el nom, segons explica en Desideri
Díez, en el seu llibre sobre les masies d'Horta.
Per obtenir una
descripció del lloc en el segle XVIII, haurem d'accedir al conegut
"Cuestionario de Francisco Zamora, que l'any 1789 donava aquesta
notícia de can Mans.
"Síguese el
Priorato de Fuenrubia o del Coll, del cual daremos notícia en su
lugar . A su lado tiene aquel Prior un buen Mesón para las
gentes que suben a visitar Nuestra Señora, que son muchas; desde
aquí bajando por la vertiente que da al arroyo de Gausachs, se ven
dos casas llamadas una de Mans y la otra de Morros, las cuales tienen
poca tierra y la más plantada de viña y algunos árboles".
A mitjans del segle
xix, era propietat de Joan Vila i Sabadell, mestre paleta , qui
cansat de reclamar es milloressin les comunicacions existents entre
les viles de Gràcia i d'Horta, va sol·licitar el 14 de març de
1888 al Consistori d'Horta permís per realitzar unes obres
particular (expedient 900) anunciant que "le conviene abrir o
continuar la paralizada carretera denominada del Carmelo a Gràcia"
(les obres de la qual a'havien parat ja feia un temps, i demanava
permís per continuar-les) "pues bien, me propongo continuar
dicha carretera i en la parte correspondiente a dicho término
municipal, teniendo en cuenta como debe ser ese Cabildo que la
realización de las obras importa unas mejoras para el vecindario y
en consecuencia , para como ya que, pone
en comunicación a esta con la populosa vecina villa de
Gràcia".
No era pas estrany
que li fos urgent dur a terme aquesta obra donat que en Joan Vila
volia arrenjar la carretera en motiu d'haver instal·lat a can
Mans una fonda que li aportava bons beneficis.
Cartell del llibre el Carmel Ignorat. |
La fonda de Can
Mans, regentada per Joan Vila, per situar-nos, estava al peu del
camí d'Horta a Gràcia pel Carmel, avui carrer Calderon de la Barca.
La fonda funcionà fins a la darreria del segle xix. (Desideri Díez).
En 1900 la coneguda
masia va donar nom a un indret que es coneixia com la barriada de Can
Mans, que posteriorment prengué el nom de Buenavista o Vista Rica
del Carmelo).
Més endavant la
propietat de Can Mans passà a Jaume Tresens, el qual formava part
com directiu de l'Agrupación de Propietarios del Monte carmelo, i
durant els anys vint del segle passat, es va convertir en la seu
oficial d'aquesta entitat - que segons notícies de l'època posseïa
uns grans jardins rics en arbrat on es celebraven nombroses festes
amb actuacions i cants de caramelles a càrrec de la coral l'Estrella
del Carmelo (maig de 1929).
Can Mans va estar
lligada als esdeveniment més moderns del Carmel i va ser enderrocada
a finals de la dècada dels seixanta.
Fons informatives - El Carmel Ignorat, text de Lluís M. Bou i Eva Gimeno.
Les Masíes d'Horta - Desideri Díez
4 comentaris:
Com a seguidor habitual del teu blog, a més d'agraïr-te els teus magnífics treballs, et desitjo un feliç 2016.
Nota per tots aquells i aquelles que deixeu missatges anònims, no publicaré cap comentari que no vingui signat i del qual ningú se'n fa responsable. Malgrat és cert que es pot utilitzar la modalitat d'anònim en deixar una opinió, es pot acompanyar del nom de qui les dóna, sigui l'opinió positiva o negativa. Gràcies.
He estat aquests dies llegint moltes entrades del teu bloc que vaig descubrir fa poc... Felicitats, una feina de primera, el seguiré amb interès... No sóc de Barcelona, sino de Reus, pero la teva ciutat està entre les meves favorites i quan hi vaig (molt sovint) sempre m'agrada descubrir coses, carrers, places, barris, etc. Blogs com el teu són excel.lents per fer-ho... Gràcies!
Hola. Desdde Fuerteventura, felicidades por el blog y una pregunta. ¿Tiene más información de Can Mans, entre 1940 y 1947.?Yo tengo algo suelto, pero quisiera confirmar con usted y saber más, siendo imprescindible para mi trabajo. Gracias.
Publica un comentari a l'entrada