CAN MANS una masia que va ser fonda durant anys.

El Carmel a principis del segle XX , a dalt a l'esquerra can Mans , més al pla Can Grau. Foto Lucien Roissin

En terrenys de l'actual illa de cases delimitada pels actuals carrers Murtra, l'Alguer Calderon de la Barca i de Segimon, es situava la coneguda com casa Mans, documentada ja en el segle XVII. El nom per la que la coneixem correspon a un del seus propietaris en Salvador Mans que la comprà en 1708.

Situació sobre el mapa de can Mans

Salvador Mans va comprar la petita finca a Bertran Ribes qui en 1601 hi va edificar un pou per abastir la seva propietat. Can Mans, àlies can Bonamat havia estat en principi un forn de calç, circumstància gens estranya donat que el terreny està literalment foradat per petites pedreres, sense anar més lluny davant mateix de la casa n'hi havia una, les seves terres de petit format estaven censades al Prior de la Mare de Déu del Coll.

L'edifici del qual es conserven algunes fotografies, no va més enllà de la iconografia del segle xix, amb elements de procedència més antiga com l'escut que lluïa sobre la porta. Havia estat però una edificació notable i singular, ja que a la part de la Vall d'Horta on està situat l'actual barri del Carmel, gairebé no hi havia torres i menys encara masies. L'escassetat d'aigua i l'orografia del terreny feien d'aquest indret una e les zones més inhòspites de l'antic municipi , a la que s'accedia per antics camins de difícil transitar.

Porta principal de can Mans (fotos del fons F. Capdevila AHHG

Pere Riera la va comprar a la vídua Bertran, desprès fou d'Anton Bonamat i qui no va vendre a Salvador Mans que, tal com hem apuntat més amunt, la compra l'any 1708 del qual agafa el nom, segons explica en Desideri Díez, en el seu llibre sobre les masies d'Horta.

Per obtenir una descripció del lloc en el segle XVIII, haurem d'accedir al conegut "Cuestionario de Francisco Zamora, que l'any 1789 donava aquesta notícia de can Mans.

"Síguese el Priorato de Fuenrubia o del Coll, del cual daremos notícia en su lugar . A su lado tiene aquel Prior un buen Mesón para las gentes que suben a visitar Nuestra Señora, que son muchas; desde aquí bajando por la vertiente que da al arroyo de Gausachs, se ven dos casas llamadas una de Mans y la otra de Morros, las cuales tienen poca tierra y la más plantada de viña y algunos árboles".

A mitjans del segle xix, era propietat de Joan Vila i Sabadell, mestre paleta , qui cansat de reclamar es milloressin les comunicacions existents entre les viles de Gràcia i d'Horta, va sol·licitar el 14 de març de 1888 al Consistori d'Horta permís per realitzar unes obres particular (expedient 900) anunciant que "le conviene abrir o continuar la paralizada carretera denominada del Carmelo a Gràcia" (les obres de la qual a'havien parat ja feia un temps, i demanava permís per continuar-les) "pues bien, me propongo continuar dicha carretera i en la parte correspondiente a dicho término municipal, teniendo en cuenta como debe ser ese Cabildo que la realización de las obras importa unas mejoras para el vecindario y en consecuencia , para como ya que, pone en comunicación a esta con la populosa vecina villa de Gràcia".

No era pas estrany que li fos urgent dur a terme aquesta obra donat que en Joan Vila volia arrenjar la carretera en motiu d'haver instal·lat a can Mans una fonda que li aportava bons beneficis.

Cartell del llibre el Carmel Ignorat.

La fonda de Can Mans, regentada per Joan Vila, per situar-nos, estava al peu del camí d'Horta a Gràcia pel Carmel, avui carrer Calderon de la Barca. La fonda funcionà fins a la darreria del segle xix. (Desideri Díez).

En 1900 la coneguda masia va donar nom a un indret que es coneixia com la barriada de Can Mans, que posteriorment prengué el nom de Buenavista o Vista Rica del Carmelo).

Més endavant la propietat de Can Mans passà a Jaume Tresens, el qual formava part com directiu de l'Agrupación de Propietarios del Monte carmelo, i durant els anys vint del segle passat, es va convertir en la seu oficial d'aquesta entitat - que segons notícies de l'època posseïa uns grans jardins rics en arbrat on es celebraven nombroses festes amb actuacions i cants de caramelles a càrrec de la coral l'Estrella del Carmelo (maig de 1929).

Can Mans va estar lligada als esdeveniment més moderns del Carmel i va ser enderrocada a finals de la dècada dels seixanta.

Fons informatives - El Carmel Ignorat, text  de Lluís M. Bou i Eva Gimeno.

                                 Les Masíes d'Horta - Desideri Díez