Per
mirar d'explicar-vos una mica el que havia significat l'edifici del
vell mercat arquitectònicament parlant, manllevaré part d'un
artícle que va publicar Joan Bassegoda, nebot de l'arquitecte que
va dissenyar-lo ( RACBAS J. Butlletí XXIII-XXIV, 2009-2010)
Estructures
singulars de formigo armat.
El
Mercat del Guinardo (1953)
Joan
Bassegoda Nonell
Academic
supernumerari. President d’Amics de Gaudi
Bonaventura
Bassegoda
Musté
fou nomenat, el 1949, arquitecte Cap del Servei Municipal
d’Abastament i d’aquesta
manera
tingue ocasio de posar en practica els seus coneixements i calcul
d’estructures singulars de
formigo
armat el 1953, quan se li encarrega el projecte del mercat del
Guinardo, on disposa una
estructura
de cinc arcs paral・lels
de formigo armat, de trenta metres de llum.
En
la construccio d’aquest edifici s’uneixen la forma clarament
noucentista de fer arquitectura de
Buenaventura
Bassegoda Musté,
en fer us de voltes de mao de pla per aresta en la torre d’acces a
l’edifici
i en les motllures corbades en el capcat de la facana, en contrast
amb la singular arquitectura
d’arcs
de formigo armat de gran modernitat. Inicialment el forjat de
sota-coberta es va fer, en
atencio
a l’economia de l’obra, amb bigues de fusta, posteriorment
canviades per altres de formigo
armat
per l’arquitecte Bonaventura Bassegoda Nonell, fill de l’autor
del projecte.
La part que donava al passatge LLívia |
L’edifici,
destinat a mercat d’abastament es va inaugurar el 2 de febrer de
1954, mentre les seves
caracteristiques
foren explicades en la memoria publicada a la revista Cuadernos
de Arquitectura,
amb
el
florit estil de l’autor el qual, nogensmenys, dominava cinc
idiomes. Diu aixi:
Dia de la inauguració del Mercat del Guinardó |
“A
media ladera de la vertiente oriental de la Muntanya Pelada –donde
solian
solazarse
nuestros
menestrales ochocentistas– ha prosperado, en pocos años,
un barrio residencial que
goza
del apetecible favor de los frios, anchos y diafanos aires del
septentrion, al enfilar el gollizo del
cabezo
de la Peira.
Tal
incremento de consumidores no podia ser atendido por el sordido
mercadillo, alojado en un
cobertizo
a teja vana, en el interior de la manzana que ciñen
las calles del Olvido, del doctor Valls
y
de la Garrotxa y el pasaje de Llivia, a corta distancia de la plaza
Maragall.
Con
evidente acierto, el cabildo municipal, por iniciativa de la Tenencia
de Alcaldia de Abastos,
acordo
la construccion de un mercado de planta en un terreno de su
propiedad, enclavado en el
lugar
mas alto de dicha isla, y cuya forma sensiblemente rectangular, con
una esquina robada, ofrecia
cabida
de dos mil seiscientos metros cuadrados.
Si
la finalidad de un mercado cubierto no es otra que amparar de la
inclemencia atmosferica los
tabancos
y puestos de venta, se comprende que, agrupando estos con adecuacion,
cabe obtener una
solucion
de techumbre muy economica, a base de multiplicar los apoyos
aislados. Pero lo cierto es
que,
en general, se ha huido de una composicion tan elemental, para
lanzarse a estructuras que salven
de
un tiron toda la luz de la nave. Los efectos asi conseguidos son
mucho mas vistosos y, a la
vez,
se simplifica el posible cambio de distribucion de los puestos y se
resuelve mejor el desague de
los
tendidos de cubierta. El meollo del problema radica en lograr una
sola nave de arca considerable,
sin
exagerar los dispendios de la fabrica.
En
nuestro caso, se acudio a una ordenacion de remusgo tradicional: el
aprovechamiento del espacio
entre
contrafuertes de los templos ojivales catalanes. Cinco arcos de
hormigon armado, de treinta
metros
de luz, estriban en arrimos de seis metros y, entre ellos, se
ingieren, a espaldas vueltas,
puestos
de venta, unos con fachada a la calle y otros con frente a la nave; a
lo largo de la medianeria,
van
puestos especiales, con trastienda.
Para
carga uniforme en planta, la forma racional de los arcos es
parabolica, pero, a fin de asegurar
una
perfecta iluminacion y cabal ventilacion de la sala, se subdividio la
cubierta en tres tramos escalonados,
de
suerte que los cuchillos de la crujia central descansan sobre recias
correas, que asumen
al
propio tiempo la funcion de riostras........(informació
pròpia per ser entesa pels arquitectes).
El Mercat del Guinardó un cop acabat de construir |
Para
entrar a pie llano, se nivelo la nave a la cota mas
alta,
correspondiente al chaflan del crucero Pasaje de
Llivia
- calle del Olvido, por donde está
previsto el
acceso
de los viveres transportados con carretillas y
diablas.
Por
ser muy acentuado el declive del terreno en la ultima
calle,
hubo
sacar partido del desnivel al habilitar un
sotano
de setecientos veinte metros cuadrados, para la
estacion
transformadora, almacenes y camara frigorifica,
que
se techo con bovedas tabicadas de machihembrado,
entre
jacenas de hormigon armado. La carga
muerta
del suelo abovedado contribuye a rectificar la
excentricidad
de incidencia de la resultante en la base
de
cimentacion, situada en la arcilla cuaternaria, que
alli
esta a mas de ocho metros bajo el pavimento de la nave, dado el
buzamiento de dicho firme, casi
a
flor de rasante en el Pasaje de Llivia.
Por
el hay una segunda entrada en el mercado, merced a un tiro de
escalera que conduce a la pescaderia
adosada
al muro de fondo, y, a fin de abrir luces en el, se ha establecido
una androna o
almizcate
de un metro de ancho.
Para
enlazar la gran nave con el ingreso a cartabon, se levanta un cuerpo
de edificio, con zaguan en
planta
baja, abovedado con seis capillas por arista, tabicadas con guia de
cordeles tesos, dejando visto
el
aparejo, a honor de nuestro obrero de villa;10
en
primera planta, oficinas y servicios sanitarios y, en
lo
alto, el torreon
con
el aljibe de cuarenta metros cubicos de capacidad, sobre una lastra
de hormigon
pretensado.
En el cuerpo delantero, a lo largo de la calle del Olvido, hay el
portico para las bancas
de
las zabarceras y, encima, la direccion y servicios veterinarios y
administrativos.
Segun
se dijo, es importante el problema
de
iluminacion y ventilacion del
mercado.
Se requiere abundante luz
difusa,
cortando el paso a los rayos
solares.
Al efecto, se han colocado quitasoles
en
tiramira y cielos rasos que
actuan
como pantallas reflectoras. Las
mismas
ventanas airean eficazmente el
local,
que ha de ser fresco y limpio,
como
el genero que en el se expenda.
La
cubierta es de teja arabe a lomo
cerrado,
con tendidos en cascada, para
llevar
el agualluvia a las canales y sus
bajantes
en los muros perimetrales, eliminando
las
limas hoyas, causa frecuente
de
atascos y goteras. En el piso, de baldosas de hormigon, se han
suprimido los sumideros,
llevando
los lodos del baldeo a los encachados laterales, ejecutados
precisamente al pie de los puestos
que
requieren limpieza a gran agua: pescado fresco, salazones,
casquerias, mariscos, etc.
Consta
el mercado de doce tiendas abiertas a la calle, ciento noventa
puestos interiores, cerrados e
independientes
–por razones de buena vecindad– y veinte bancas para pegujaleros.
Edificado
quiza por la austeridad de los propincipos
religiosos minimos, el autor del proyecto atendio
solo
a lo escuetamente utilitario, a la par que contemplaba lo que la
experiencia enseñaa
para el buen
funcionamiento
de un centro de abastos en nuestra ciudad. Se consiguio un costo
harto inferior a
novecientas
pesetas por metro cuadrado y planta, lo cual no deja de significar
una muy apreciable economia,
resultado
mucho mas satisfactorio que el pasmar a bausanes con garzotas y
penachos.
Bueno
es sentirse humilde cuando ya, provecto y polisarco, uno esta de
vuelta, o mejor de vuelta y
media,
pero sigue andando en derechura,
sin
regatear el aplauso a quienes
prefieren
inspirarse en las eses del
temulento.
Y
con el mismo espiritu resignado se
pusieron
en la puerta principal unas
letras
de bronce con el EME, HABEIS
de
las pesas romanas, a guisa de recuerdo
del
oneroso tributo que la vida urbana
impone
a todo hijo de vecino: para
comer,
sin transgresion del septimo
mandamiento,
hay que mercar.”
Aquest
mercat va donar bon servei al veïnat fins que l'octubre del 2009 fou
enderrocat.
Ja
en
1994 corria la veu que el mercat de Guinardó desapareixeria,
la presidènia del mercat que no hi estava d'acord van moure
fils entre els polítics de l'epoca a la fi que incloguessin en el
programa la conservació de l'antic edifici.
En
1999 Pilar Rahora aleshores,
Presidenta de l'Institut Municipal de Mercats, va visitar-lo i els
va comunicar
que finalment se'n
faria un de nou, fent
menció del pressupost
amb el que comptaven.
En
Lluís Oliveras, per
aquell temps secretari de la junta de Mercat,
no hi estava gens d'acord, va demanar
informació del que
podia costar modernitzar el vell i aprofundir dos pisos en
el terreny per afegir
nous serveis, va fer comptes i el
resultat fou que sortia
encara molt més ve de preu que no
pas bastir el
nou que proposava l'Administració.
Va presentar els números a el aleshores president del mercat i li va
demanar que en parles amb la Pilar Rahora , aquest bon home el nom
del qual no cal afegir, li va respondre que ell no tenia que parlar
de res
amb un dona. (sic)
Ni
la Càtedra Amics de Gaudi, que va reaccionar tard, va poder fer res
cara a reivindicar el valor arquitectònic de l'edifici del vell
mercat, ja tot estava dit i beneït i al màxim al que es va
aconseguir va ser conservar la cúpula central de l'entrada..
Finalment
per molt que la gent del Guinardó s'hi va
oposar l'octubre de
2009 van derruir l'emblemàtic mercat, tot deixant
la torre de l'entrada a la que se li donarien nous
usos purament
administratius.
Així
ho recollia el moment
en 2009 un
cronista del barri Juan
Antonio Domingo Villanueva,
en el seu BLOG:
"Les màquines excavadores treballen ja en
la part central del vell edifici del Mercat del Guinardó. D'aquí a
dos mesos només en quedarà la façana, on alhora s'han iniciat les
tasques de reconstrucció. És l'única part de l'antic
mercat que es conservarà.
L’enderroc
es duu a terme amb gairebé un any de retard per la denúncia d’una
paradista en relació amb la catalogació de l’edifici. Comença
així una obra que ha de dotar el barri del Guinardó no només d’un
nou mercat, també d’un complex d’equipaments".
La
remodelació del Mercat del Guinardó ve acompanyada de l'obertura de
la Ronda del Guinardó fins a la Sagrera eixamplant el carrer Teodor
Llorente. Aquest projecte porta molts anys en estudi i actualment, un
cop ja aprovat, ja s'estan enderrocant vàries finques.
El
Mercat serà objecte de trasllat provisional en un descampat com feia
anys que no es veien a Barcelona. En aquesta àrea s'hi faran
diversos equipaments tal com s'explica a la web de l'Ajuntament.
Com a veí tinc curiositat en saber si, tal com es diu, això serà el nou centre del Guinardó. Ben és cert que el Mercat actualment presenta un estat penós i les parades que hi romanen aguanten d'una manera estoica amb els pocs clients que s'hi acosten. No sé com haurà afectat l'obertura fa uns mesos del Mercadona del carrer Olesa però com a client, tot i que hi ha parades que paguen molt la pena, la veritat és que no estaríem parlant precisament del Mercat del Carmel, per mi, un dels millors que hi ha a Barcelona. El nou mercat que s'hi construeixi serà més modern però no tindrà l'aparença clàssica per poder dir "vamos a la plaza", en castellà, perquè és com ho he dit jo tota la vida.
La
concentració d'equipaments farà que hi circuli molta gent i crec
que serà positiu però només l'aparició de nous comerços i
restaurants al voltant faran que la vida que hi aparegui no sigui de
laboratori.
Des de la part del darrera de casa meva veig l'evolució de les obres. Encara avui, s'hi pot apreciar un punt de decadència en el paisatge que, en un primer moment resulta negatiu, però un cop t'hi acostumes ho veus com un signe de personalitat. Què seria de la Barceloneta sense la roba estesa als carrers?
Ara
ja el tenim aquí, el rellotge no pot tornar endarrera, molts de
nosaltres em comentat que ens hagués agradat que rehabilitessin
l'altre però la realitat és que tenim el que tenim i l'hem
d'utilitzar i fer nostre.
foto Carme Martín |
Foto Alexandra. |
foto carme Martín |
foto Carme Martin |
al MERCAT DEL GUINARDÓ |
- Fonts d'informació: Estudi sobre el Mercat del Guinardo (1953), Joan Bassegoda Nonell, Academic supernumerari. President d’Amics de Gaudi, Fotos noves de diversos veïns, la majoria de les antigues de l'estudi de Jaume Bassegoda. Escrit de Juan Antonio Domingo veí del barri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada