 |
| En verd intens el que queda del turó, en verd clar el turó en la seva extensió a finals del segle XIX |
El turó de la Peira a finals del segle XIX era
conegut com el Montadell i el seu perímetre era molt més ampli del
que ens pot semblar contemplat des del Google. La seva alçada sobre
el nivell del mar 133 metres.
Tant el turo de la Peira com els turons del voltant,
fins fa pocs segles eren plens d'arbres i de frondosa vegetació, els
de la serralada del Collserola a més amb caça abundant, però
l'acció de l'home els ha despullats fins a convertir-los en terrenys
urbanitzats envaïts pels habitatges o zones quasi ermes.
 |
Al fons a l'esquerra, el Turó de la Peira vist
des de la Plaça Eivissa, principis segle XX |
 |
| El turó a principis del segle XX. Foto Flaquer 1917 |
 |
| En primer terme, vinyes del turó principis segle XX |
 |
| Can Sabastida, al Fons el Turó de la Peira |
 |
| El Turó de la Peira en 1956 |
|
|
Les Cases barates d'Horta no s'havien construït
(anys 20) ni tampoc la barriada del Turó de la Peira (anys
cinquanta), al seu voltant només havia que masies i petits conreus,
així com vinyes en la vessant sud, on els arbres havien desaparegut
víctimes de la fam de llenya dels barcelonins. La vessant nord on
els terrenys pertanyien a la finca de Can Peguera de la marquesa de
Castellbell i que posteriorment es van vendre per construir les cases
barates, es van respectar.
 |
| El Turó de la Peira vist des del Pg. d'Urrútia en els anys 20 del segle XX. Foto de R. Cidoncha |
Podem citar-ne : can Peguera, can Mir; can Manen, ca la Peira, can Plata, can Bonet, Can can Ros, can Garibaldi, can Sabastida, can
Gaig, can Vilasaló, can Costa, can Sabadell, ca n'Artés, can Basté
i can Carreres, és molt possible que existissin d'altres de menys
importància de les que no tenim notícia.
 |
Ca la Peira, C l'Artés, Can Basté, Can Sabastida, Can Sabadell, Can Gaig
Can Peguera, Can Mir, Can Manén, Can Bonet i Ros, Can Costa i Can Carreres |
Com es pot observar en el plànol adjunt, la majoria
de les masies estaven ubicades prop de la riera d'Horta i del Torrent
d'en Mariner, donat que era un lloc propici de obtenir l'aigua que
necessitaven per a us propi i pels seus horts. can Peguera s'abastia
d'aigua de mina d'una font d'on brollava abundosa aigua i can
Carreres es trobava a prop del torrent de can Quintana.
La riera d'Horta circumdava en gran part la vessant
sud del turó i havia estat camí natural per arribar fins a l'antiga
carretera d'Horta allà on començava l'antic camí de Sant Iscle,
ara
avinguda dels Quinze.
.jpg) |
| El turó des de la Riera d'Horta |
El turó de la Peira forní les pedres dels antics
casals i masos de la contrada i essent tan important com ha estat
pels pobles i barriades del seu voltant, la veritat és que se n'ha
parlat poc de la seva història.
A l'any 1936 es va convertir en un parc natural de la
ciutat, títol que no va impedir que entre els anys 50-70 es
construís en pràcticament mitja muntanya.
 |
| Sant Andreu des del Turó de la Peira Foto Flaquer 1917 |
 |
El turó de la Peira des del Camí de Sant Iscle,
desprès Pg. Urrútia. F. Brangulí |
 |
El parvulari de l'escola Giner de los Rios ( desprès Ramiro de Maeztu),
donava directament a la pineda del Turó de la Peira. F. Brangulí |
|
|
 |
Can Mir, la masia de l`'esquerra i Can Manén en mig
al centre i el turó des del pont del c. Feliu i Codina |
La majoria de les masies de la contrada van anar
desapareixen sota la construcció desmesurada sense control que va
patir la muntanya i les últimes, quan el metro de Vilapicina de la
línia 5 hi va arribar i es va obrir la continuació del Passeig de
Fabra i Puig que ara mateix la circumda en gran part.
 |
Construint el barri del Turó de la Peira anys 50-60.
Foto Manuel Martínez |
 |
| Fotos del Grup del Turo de la Peira de Facebook |
En època de guerra es van construir alguns refugis
que s'endinsaven en la muntanya, els més coneguts del quals és el
que es troba en la barriada de Can Peguera que es conserva en bastant
bon estat, encara que ha sofert algun esllavissament de terres a causa
de les filtracions d'aigües freàtiques de la muntanya.
El turó de la Peira, ha estat lloc preferit per als
jocs de la mainada dels voltants i esplai pels veïns on els dies de
festa hi anaven a celebrar carnades i a esmorzar en el berenador de
fusta que hi havia prop de la masia de Can Peguera.
 |
| Al fons el berenador del turó |
 |
| Foto d'Esperanza Monreal |
També l'església de Sant Francesc Xavier hi
celebrava processons cap a munt la muntanya dins l'esborrany de la
pedrera principal on van fer un altar amb una mare de Déu de Fàtima
i la imatge de la Bernadette, en la dècada dels 70-80, que ara
mateix ja no hi són .
 |
| Foto Pilar Fabregat |
 |
| Processons cap el turó de la Peira. F. Josep Aguilar |
 |
| Pujant el Turó en processó. F. Pilar Fabregat |
El Turó de la Peira o el que queda del turó, ara
mateix és un parc repoblat d'arbrat i ben conservat des del cim del
quan es pot admirar una de les millors vistes de la ciutat de
Barcelona.
.jpg)
6 comentaris:
Quina llàstima que totes aquestes masies hagin desaparegut i que al Montadell mai penséssin a fer-ne un gran parc enlloc d'edificar-lo tant, però encara sort que ha quedat la part de dalt del Turó per a zona verda.
Salutacions!
tens raó i alguna d'elles, molt maques i importants. En aquesta país en cuida poc la història. Gràcies pel teu comentari.
Fins avui he pogut revisar tot el bloc, bentrobada Carme, i ara tant sols et puc donar les gràcies per la teva dedicació, explicacions i mostrar-nos la bellesa d'aquell paratje que va ésser la llar qu'ens acullí en la nostra infantessa.
gràcies a vosaltres Jaume que doneu sentit a la meva tasca.
Moltes gràcies. He viscut tota la meva joventut al barri i desconeixia gran part del que expliques.
Quins canvis !!
M'ha sorprès molt gratament trobar tanta informació i tant detallada del barri on em vaig criar i néixer, en concret al carrer Vall d'Ordesa. La meva mare de 89 anys encara hi viu!
De joveneta pensava que teníem sort de viure al costat d'un petit "paradís" verd encara que en una capital com Barcelona.
Moltes gràcies per rescatar de l'oblit part de les nostres vides.
Publica un comentari a l'entrada