EL TURÓ DE LA PEIRA (EL MONTADELL)

En verd intens el que queda del turó, en verd clar el turó en la seva extensió a finals del segle XIX

El turó de la Peira a finals del segle XIX era conegut com el Montadell i el seu perímetre era molt més ampli del que ens pot semblar contemplat des del Google. La seva alçada sobre el nivell del mar 133 metres.

Tant el turo de la Peira com els turons del voltant, fins fa pocs segles eren plens d'arbres i de frondosa vegetació, els de la serralada del Collserola a més amb caça abundant, però l'acció de l'home els ha despullats fins a convertir-los en terrenys urbanitzats envaïts pels habitatges o zones quasi ermes.

Al fons a l'esquerra, el Turó de la Peira vist
 des de la Plaça Eivissa, principis segle XX

El turó a principis del segle XX. Foto Flaquer 1917

En primer terme, vinyes del turó principis segle XX

Can Sabastida, al Fons el Turó de la Peira

El Turó de la Peira en 1956

Les Cases barates d'Horta no s'havien construït (anys 20) ni tampoc la barriada del Turó de la Peira (anys cinquanta), al seu voltant només havia que masies i petits conreus, així com vinyes en la vessant sud, on els arbres havien desaparegut víctimes de la fam de llenya dels barcelonins. La vessant nord on els terrenys pertanyien a la finca de Can Peguera de la marquesa de Castellbell i que posteriorment es van vendre per construir les cases barates, es van respectar.

El Turó de la Peira  vist des del Pg. d'Urrútia en els anys 20 del segle XX.  Foto de R. Cidoncha

Podem citar-ne : can Peguera, can Mir; can Manen, ca la Peira, can Plata, can Bonet, Can can Ros, can Garibaldi, can Sabastida, can Gaig, can Vilasaló, can Costa, can Sabadell, ca n'Artés, can Basté i can Carreres, és molt possible que existissin d'altres de menys importància de les que no tenim notícia.

Ca la Peira, C l'Artés, Can Basté, Can Sabastida, Can Sabadell, Can Gaig
 Can Peguera, Can Mir, Can Manén, Can  Bonet i Ros, Can Costa i Can Carreres

Com es pot observar en el plànol adjunt, la majoria de les masies estaven ubicades prop de la riera d'Horta i del Torrent d'en Mariner, donat que era un lloc propici de obtenir l'aigua que necessitaven per a us propi i pels seus horts. can Peguera s'abastia d'aigua de mina d'una font d'on brollava abundosa aigua i can Carreres es trobava a prop del torrent de can Quintana.

La riera d'Horta circumdava en gran part la vessant sud del turó i havia estat camí natural per arribar fins a l'antiga carretera d'Horta allà on començava l'antic camí de Sant Iscle, ara 

avinguda dels Quinze.

El turó des de la Riera d'Horta

El turó de la Peira forní les pedres dels antics casals i masos de la contrada i essent tan important com ha estat pels pobles i barriades del seu voltant, la veritat és que se n'ha parlat poc de la seva història.

A l'any 1936 es va convertir en un parc natural de la ciutat, títol que no va impedir que entre els anys 50-70 es construís en pràcticament mitja muntanya. 

Sant Andreu des del Turó de la Peira Foto Flaquer 1917

El turó de la Peira des del Camí de Sant Iscle,
desprès Pg. Urrútia. F. Brangulí

El parvulari de l'escola Giner de los Rios ( desprès Ramiro de Maeztu),
 donava directament a la pineda del Turó de la Peira. F. Brangulí

Can Mir, la masia de l`'esquerra i Can Manén en mig 
 al centre i el turó des del pont del c. Feliu i Codina

 

La majoria de les masies de la contrada van anar desapareixen sota la construcció desmesurada sense control que va patir la muntanya i les últimes, quan el metro de Vilapicina de la línia 5 hi va arribar i es va obrir la continuació del Passeig de Fabra i Puig que ara mateix la circumda en gran part.

 Construint el barri del Turó de la Peira anys 50-60.
  Foto Manuel  Martínez

Fotos del Grup del Turo de la Peira de Facebook

En època de guerra es van construir alguns refugis que s'endinsaven en la muntanya, els més coneguts del quals és el que es troba en la barriada de Can Peguera que es conserva en bastant bon estat, encara que ha sofert algun esllavissament de terres a causa de les filtracions d'aigües freàtiques de la muntanya.

 

El turó de la Peira, ha estat lloc preferit per als jocs de la mainada dels voltants i esplai pels veïns on els dies de festa hi anaven a celebrar carnades i a esmorzar en el berenador de fusta que hi havia prop de la masia de Can Peguera.

Al fons el berenador del turó

Foto d'Esperanza Monreal

També l'església de Sant Francesc Xavier hi celebrava processons cap a munt la muntanya dins l'esborrany de la pedrera principal on van fer un altar amb una mare de Déu de Fàtima i la imatge de la Bernadette, en la dècada dels 70-80, que ara mateix ja no hi són .

Foto Pilar Fabregat

Processons cap el turó de la Peira. F. Josep Aguilar

Pujant el Turó en processó. F. Pilar Fabregat

El Turó de la Peira o el que queda del turó, ara mateix és un parc repoblat d'arbrat i ben conservat des del cim del quan es pot admirar una de les millors vistes de la ciutat de Barcelona.