HISTÒRIA DE LA RIERA D'HORTA

Per mi, persona que vivia a l'altra banda d'Horta,  la Riera era el lloc on es plantava l'envelat i la fira per la festa major. L'envelat s'aixecava normalment en les terres de Can Bransi i com setembre sempre ha estat una època conflictiva pels hortencs pel perill de riuades, més d'un cop l'aiguat l'havia ensorrat o s'havia fet  el ball del fanalet amb paraigua. 

Envelat a la riera 1934. F. Pérez de Rozas

Festa Major en la dècada dels 50

També era el lloc on s'ubicava el mercat d'Horta, allà on acompanyava a la mare a carregar el cistell de queviures. Recordo vivament la paradeta on venien carn de toro de lídia, en l'ultim passadís de l'esquerra al fons,   o la tenda del carrer esquerra al  mercat on es venia la carn de cavall que la meva mare comprava perquè era més barata i alimentava més, o això deien en l'època, el que si us puc dir és que era bastant dura. 

Però a part del records personals que tenim tots nosaltres sobre la riera d'Horta,  que és en realitat i que significa pels hortencs històrica i emocionalment la riera principal de la contrada.

Pont sobre la Riera al barri de la Clota - Web de l'Ajuntament

L'origen de la Riera d'Horta explica la historiadora d'Horta Carlota Giménez, integrant del grup d'estudis històrics d'Horta – Guinardó, que “La Riera d'Horta era el curs d'aigua més important de Barcelona. Es formava per un seguit torrents que davallaven de la serra del Collserola: El d'en Besora que s'unia al de Sant Genís i passant per la Clota anava a parar a la riera. Els torrents de Montbau, d'en Generet i de Montbau, que junts formaven la Riera d'en Marcel·lí, que també anava a parar a la riera. Els torrents de Can Cortada també anomenat del Notari i del Garrofers de Can Travi, que finalment s'unien i també arribaven a la Riera.

On ara hi ha el Cap d'Horta, al carrer Lisboa ( i , abans a l'altra banda hi havia la casa noble de Cruïlles, Can Don Joan d'Ardena) ), era aproximadament el punt d'unió de tots els torrents (que baixaven pel que ara és l'Avinguda de l'Estatut). La Riera transcorria pel poble d'Horta donant vida i personalitat als seus habitants. Passava per sota el pont de la Crta d'Horta que venia de Barcelona i continuava recollint aigües del torrent d'en Mariner, del de Carabassa, formada per torrents menors que baixaven dels turons del Coll i del Carmel i algun més de la Rovira.

Can Don Joan a finals del segle XIX. Foto de l'estudi sobre la masia del CEC

A la dreta la Riera d'Horta, a l'esquerra Can Bransi. Foto del anys 20. Foto autor desconegut de l'Arxiu Fotogràfic d'Horta

Llavors vorejava el turó de la Peira per on avui hi ha el carrer Cartellà. Aquesta és la riera hortenca però continuava el seu camí per Sant Andreu del Palomar. Encara podem robar el carrer de la riera d'Horta que passava per aquell municipi. I l'ultim tram, ja directe cap el mar, en el que avui és la Rambla Prim.”.

El torrent de Mariner i  la masia Ca Lapeyra

La Riera d'Horta des del Turó de la Peira

A partir de la riera es van desenvolupar activitats diverses que aprofitaven l'aigua pels camps de conrreu, vinya, arbres fruiters, etc. Cal recordar que al segle XVII, àrea del Pla de Barcelona era la zona agrícola més productiva de tota Catalunya. El mercat principal d'Horta estava situat a la vil·la de Gràcia i Sant Andreu de Palomar.

Justament per aquesta abundor d'aigua va condicionar la vida dels habitants d'Horta i Vilapicina al llarg dels segles i va influir en la localització d'una munió de masies i cases de pagès que aprofitaven el tresor hidràulic pel conreu dels seus horts i l'us domèstic de les masies, totes les quals tenien els seus pous d'aigua potable.

Durant molts anys Horta va ser bàsicament un poble amb grans extensions de vinyes i horts on l'habitatge natural era la masia  i la indústria era molt minoriatària.

A partir de 1910, els amos dels masos comencen a vendre les seves terres com a solars i zona urbana, guanyant terreny a les finques rurals, convertint-se tot plegat en un negoci de primer ordre.

El que ara és el carrer Lisboa va dur el nom de Riera d'Horta, un tros Olmatell i del Raig en 1913. A partir de la prolongació del carrer Tajo a Lisboa es preveu la creació d'una via que durà del Pg. De Maragall fins l'avinguda de la Vall d'Hebron, curcumstància que ara mateix ja és una realitat.

El carrer Lisboa es despertava cada matí amb el soroll del carros i cavalls, era l'habitual tragí del Cal Furrier, en Joan Marí era el recader d'Horta i començava la feina enganxant carros i cavalls (Mingo Borràs, Històries d'Horta)

A l'esquerra Can don Joan , davant la riera d'Horta

Pel que fa respecte al que ara es coneix com carrer Tajo, per a la gent del poble d'Horta no havia canviat de mai de nom; continua essent la Riera d'Horta, nom amb la que se la coneix en documents de 1888. Hom no entén perquè se li va canviar el nom natural que no és altre que el de Riera d'Horta pel de Lisboa o Tajo, ja que l'únic vestigi que existeix sobre la tant important riera, s'ha de buscar en Sant Andreu on existeix un carrer anomenar de la Riera d'Horta.

La riera era a principis del segle XX el lloc natural de jocs de la canalla de la contrada, allà on vivien les seves aventures i practicaven el noble esport de llancement de pedres, fos sobre la superfície de l'agua (quan la hi havia)  o contra la colla contrària.

dos nens juguen a la riera

Al costat del carrer Tajo havia hagut l'estació del Tramvia de vapor d'Horta, els usuaris havien de travessar a peu la riera per poder arribar al centre del poble, auxiliats per mossos pagats per l'Ajuntament del poble. Quan va començar a transitar el tramvia elèctric, es va construir un pont a la fi que aquest pogués arribar fins a la pròpia plaça Eivissa.

La Riera d'Horta a principis del segle XX

Ens els anys 30, solia recórrer la Riera un pastor de cabres amb el seu ramat tot venent la llet dels seus animals. Els veïns sortien de casa i aquells que volien llet els hi venia tot munyint les cabres al mateix carrer omplint els recipients amb la quantitat de llet que li demanaven. Aquest bon home, sempre feia el mateix recorregut pel pont de la riera, el carrer Fulton, carrer Horta, Sant Tomàs, carrer Fontanet fins arribar altre cop a la riera.

Algú quan contempla la fotografia de sota, somnia que quan era nen corria riera avall amb les fortes cames dels vailets i amb l'empenta de la llibertat als peus. Més enllà de l'ampla riera, prop dels esbatanats ulls del Pont del carrer Fulton, la bella imatge d'un nodrit ramat d'ovelles passivament pasturant sota la tutela del seu oveller. L'oveller amb la pipa als llavis que fumeja tot caminant seguit del ramat, al seu pas un núvol de pols i de terra remoguda tot desapareixent engolit pels ulls del pont.

Aquest pont ja fa anys que va ser soterrat per anivellar el carrer Tajo, primer una part després l'altra però el pont encara resta allà sota l'asfalt, enterrat viu. Tots aquests records els recull en Mingo Borràs en un del seus llibres

 

En 1940, l'Ajuntament de Barcelona, va asfaltar la Riera d'Horta, des del carrer Fulton fins al torrent de Mariner però, l'asfaltat en la seva totalitat no va finalitzar fins 1981. 

 

En èpoques més recents:

Inundacions de 1978 - Foto de Grup d’Història de Nou Barris – Can Basté

Com no havia prou terreny per edificar, en els anys 50 als 70, les ments clarividents de molts constructors, propietaris de terrenys no edificables i poc rendibles, administracions corruptes, se'ls va acudir la lluminosa idea d'edificar en la llera de moltes de les rieres del país. Aquelles construccions edificades amb materials de escassa qualitat eren poc fiables però, hi havia tanta necessitat d'habitatge entre la classe treballadora més modesta que totes es van vendre sota l'eufèmic nom de “viviendas sociales”.

En les luctuoses inundacions de l'any 1962, de trist record, aquests tipus de construccions van caure i desfer com si fossin de paper.

En el carrer Cartella, nom que se li va donar per tapar que en realitat era una riera, cada any pel mes de setembres es reproduïa el mateix problema, el de les inundacions de soterranis i plantes baixes dels seus habitatges, degut a la defectuosa conducció de les aigües que baixaven directe de la muntanya, com ho havien fet sempre. 

Foto d'una de les riades del C. cartellà. Foto del grup de Facebook Gente de Horta, Vilapiscina, Turó de la Peira i carmelo

  
Una de les més dures que va provocar més desperfectes es va produir en setembre de 1978.

La Vanguardia del dia 6 de setembre de 1978, se'n feia eco i parlava així del greus problemes que es van produir en aquest indret, a rel del gran aiguat que va caure el dia 5 d'aquell mes:

• “Però us volíem parlar una mica del carrer de Cartellà que, amb la seva prolongació com a carrer de Costa i Cuixart fins l’avinguda de Borbó, esdevingué la rambla del barri: les inundacions del setembre de 1978 per les fortes riuades, van obligar als veïns a tallar el trànsit a Borbó, davant de les cotxeres. I és que aquest fenomen no era la primera vegada que es produïa encara que no pas amb aquella intensitat. Afortunadament, entre els veïns previnguts, no es produí cap víctima. Fins i tot, van forçar al alcalde Socías-Humbert a visitar les destrosses. Aquest es va comprometre a buscar solucions (que passaven per la construcció d’un col·lector amb més capacitat i ampliar la xarxa de clavegueram), per la qual cosa va demanar ajut al llavors governador civil José María Belloch Puig (pare del actual alcalde de Saragossa). (Bloc de l'Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris, escrit de Josep Ma. Babí Guimerà.)

Pont sobre la Riera d'Horta. F. Brangulí

La Riera d'Horta arribant a av. Borbó.F. Brangulí

Ara per ara sembla que el problema ja està sortosament solucionat.

• Fonts informatives : Carlota Giménez - Passejada per la Riera d'Horta, Mingo Borràs - Històries d'Horta.  Les fotos finals són de Brangulí. LA RIERA D'HORTA, reportatge de R. Romeu, penjat en Youtube