En un altre post d'aquest bloc hem parlat de la masia de Can Clariana al barri del Congrès, estava situada una mica més avall de Ca l'Armera en la cantonada Concepció Arenal - Cardenal Tedeschini.
Can Clariana de la família Boada |
Pintura de l'entrada de la masia |
Moltes persones es pensaven que el nom Clariana es corresponia amb el cognom dels propietaris de la masia però, no era pas així, sinó que la finca era de la família Boada.
Segons investigacions personals de l'historiador local Jordi Sánchez ".... l’heretat on hi havia can Clariana estava situada al poble de Sant Martí de Provençals i barri de la Sagrera. Els seus orígens provenen de la família Martí dels quals destaca Josep Anton Martí i Creus que fou un ciutadà honrat de Barcelona i que el rei Carles IV l’ennobleix. El 1798 Francesc Boada i Felip compra un petit fragment d’aquesta gran finca per treballar la terra. El seu fill Francesc Boada i Miralles construeix la masia de can Clariana el 1854 on es trasllada amb la seva muller Gertrudis Pujadas i Parellada (filla dels masovers de can Sitjà). Com era habitual a l’època la casa se situa en un encreuament de camins, en aquest cas, el camí reial de Ros i Julià (després carrer de Vilatrau i ara carrer del Cardenal Tedeschini) i la Travessera de Gràcia (després carretera de Dalt i ara carrer de Concepción Arenal). Diverses generacions de la família Boada van viure a la masia fins al seu enderroc d’inicis dels anys cinquanta del segle XX que coincideix pràcticament amb la mort d’Adelaida Tapias i Canalias (25/04/1951), vídua de Francesc Boada i Pujadas".
Segons investigacions personals de l'historiador local Jordi Sánchez ".... l’heretat on hi havia can Clariana estava situada al poble de Sant Martí de Provençals i barri de la Sagrera. Els seus orígens provenen de la família Martí dels quals destaca Josep Anton Martí i Creus que fou un ciutadà honrat de Barcelona i que el rei Carles IV l’ennobleix. El 1798 Francesc Boada i Felip compra un petit fragment d’aquesta gran finca per treballar la terra. El seu fill Francesc Boada i Miralles construeix la masia de can Clariana el 1854 on es trasllada amb la seva muller Gertrudis Pujadas i Parellada (filla dels masovers de can Sitjà). Com era habitual a l’època la casa se situa en un encreuament de camins, en aquest cas, el camí reial de Ros i Julià (després carrer de Vilatrau i ara carrer del Cardenal Tedeschini) i la Travessera de Gràcia (després carretera de Dalt i ara carrer de Concepción Arenal). Diverses generacions de la família Boada van viure a la masia fins al seu enderroc d’inicis dels anys cinquanta del segle XX que coincideix pràcticament amb la mort d’Adelaida Tapias i Canalias (25/04/1951), vídua de Francesc Boada i Pujadas".
Quan la família Boada va vendre la seva masia i la van enderrocar, se'n van anar a viure al barri de Gràcia però, tot i així, no va perdre la vinculació amb les seves arrels donat que, anys més tard, van ser els propietaris de la Sala de ball i patinatge "RIO DE JANEIRO" al barri dels Indians, que quan va tancar donar pas al CINE RIO.
La Montserrat Bueno Boada, descendent de la família Boada , va viure molts anys al barri de la Sagrera prop on havia estat la masia familiar, fins que recentment va traspassar. Ella ens va facilitar aquesta petita joia de pel·lícula on es poden apreciar algunes escenes de la vida quotidiana dels seus avis en la seva masia familiar situada al barri de La Sagrera.
És una pel·lícula dels anys 30 del segle passat i les imatges que veurem no són tant clares com voldríem però tenen el valor del que ha desaparegut en el temps i ja no ha de tornar.
Donem gràcies per la seva confiança i esperem que els agradi aquests tres minuts d'imatges colgades en el vell mig de la memòria del barri.
Fonts informatives : Investigació personal de l'historiador Jordi Sánches i Montserrat Bueno Boada, que ens va cedir les fotos i el vídeo familiar.
Fonts informatives : Investigació personal de l'historiador Jordi Sánches i Montserrat Bueno Boada, que ens va cedir les fotos i el vídeo familiar.
3 comentaris:
Es trist tot passa
jamina
NO TE ACOSTARAS SIN SABER ALGO MAS.....GRACIAS....A LAS PLANTAS LAS ENDEREZA EL CULTIVO...A LAS PERSONAS LA EDUCACION
Jo vaig néixe al costat de la masia al pasatge Vilatrau l'any 1945. M'agrada trobar aquest reportatge.
Publica un comentari a l'entrada