JOSEP MARIA HUERTAS CLAVERIA : "Atalaya del Guinardó"

 

Josep Mª Huertas anys 60. 

Vaig conèixer en Josep Maria Huertas quan jo treballava a la Motormovil, ell va entrar a la mateixa empresa després que jo, era d'una família castellana i no sabia gens de català. Ens vàrem fer molt amics, teníem uns vint anys, ambos estudiàvem i trebàllavem per ajudar en  l'economia familiar.

De vegades discutíem, jo l'empentava a la fi que aprengués a parlar català i ell pesat que li seria massa difícil aprendre'l, fins i tot havíem arribat a enfadar-nos i baixar el carrer Muntaner on ell hi vivia , de morros caminant cadascú per una de les aceres del carrer en qüestió, era també el carrer de l'escola on jo anava estudiar Peritatge Mercatil, que a més estava a prop de la Universitat on Josep Maria estudiava per arribar a ser periodista.

Com no tenia massa coneixences, el vaig convèncer de pujar al Guinardó a fer activitats culturals a la parròquia del barri on jo hi vivia, és a dir el Guinardó, es va quedar bocabadat amb la sala de teatre que teníem aleshores i es va animar a col.laborar amb nosaltres i així va començar a xampurrejar el català fins arribar a ser-ne un mestre, escriure articles pels gran diaris de Barcelona i llibres de temes social i sobre la història dels barris.

Quan el dia 1 de juny de 1960 va aparèixer el número 1 de «l'Atalaya del Guinardó»,  Boletín informativo del Círculo Catòlico del Guinardó, la feina que en Josep Maria Huertas Claveria *  (que aleshores tenia només 23 anys), ens va llençar al damunt va ser  molta: va formar el consell de redacció, va repartir feina entre tots els col·laboradors però, a la fi tot s’ho manegava ell o quasi bé tot.

També s’encarregava de l’economia, la despesa de la informació comportava anar comerç per comerç per a obtenir ajuda monetària a canvi de publicitat en la revista, amb l’ajuda d’Alejandro Cobos, es van trepitjar tots el carrers del Guinardó, en Huertas treballava aleshores en el concessionari oficial de la marca Vespa a Barcelona, mentre estudiava, d’on aconseguí un anunci de la pròpia empresa.

Un dels primers problemes que hi va haver, va ser degut amb el propi nom de la revista, les forces vives del Guinardó es van escandalitzar amb el nom de ATALAYA, que era el mateix que el de la revista dels protestants. La que van muntar va ser molt fort, però a en Huertas no el tombava ningú, tots nosaltres el vàrem recolzar i amb aquest nom va publicar-se.

Algunes de les portades de la "ATALAYA DEL GUINARDÓ"

Per confeccionar la revista disposàvem de  diversos col·laboradors,  l’acudit de l’interior era d’en Joan Gost, unes boniques portades del dibuixat Jaume Cases i circumstancialment va haver una portada d’Elvira Caldentey que representava a la mare de Déu de Montserrat amb el nen Jesús, força ben dibuixada, sota la mare de déu hi havia la següent inscripció «Pasteleria Juliach, Pº Margall 176» (sic), que devia ser un dels nostres patrocinadors.

La veritat és que sempre anàvem escurats i de vegades havien publicat la revista amb pocs fulls ni que fos per aconseguir la seva supervivència.

El repartidor de les revistes
Josep Caldentey

En Huertas va organitzar la revista com si fos un diari, de fet amb el treball que va dur a terme durant la seva publicació va ser la preparació del gran periodista i escriptor que va ser en el futur. El secretari era Alejandro Cobos que donava les notícies sobre el «Círculo Católico», per cert la parròquia havia nomenat una espècie de censor a la fi que vigilés per on anàvem i això que no érem pas gent gens revolucionària, als quatre dies en Josep Maria se l’havia posat a la butxaca en sabia molt de tractar a la gent. Una de les persones que la repartien per tots el comerços del Guinardó va ser el meu germà petit Josep Caldentey.

El censor el va enviar el rector d'aleshores mossèn Sardà, que és qui finalment es va carregar la majoria de les activitats que es duien a terme  en els locals de la parròquia, que fins aleshores havia estat el centre de l'activitat social de la barriada, 

Els comentaris sobre esport els feia Vicens Calbó, sota les sigles Vi.ca.iva, on comentava les jugades de l'últim partit  de basquet (PEM – Penya Esportiva Montserrat) i del ping pong, els dos esports que es practicaven a recer de les activitats de la parròquia.

El vicari mossèn Felix Miquel sota pseudònim va fer les primeres portades, i també hi participava amb reflexions sobre l’amistat i l’amor, desprès parlant dels seus viatges per Europa i l’Àfrica, ens enviava cròniques que s'incloïen en la revista.

Tothom estava al costat d’en Huertas, ens adonàvem en general tenia més coneixem de tot més que no pas nosaltres, si algú volia escriure un article article, ell ho acceptava, encara el 90 per cent del escrits eren d’ell i el 100 per cent de la compaginació, propaganda, recapte de diners, etcètera.

Alguns dels col·laboradors de la revista. D'esquerra a dreta Josep M. Huertas,
Joan Caldentey, Llibert Vinaixa, Pere Renom, Vicens Calbó, Miquel Pucurull

Quan es va inaugurar el cinema de la parròquia, les crítiques de cine i teatre que s’havien realitzat a la sala també les feia ell, firmava com J.M.H.C.

Després de la festa major de 1962 se’n va cuidar de la confecció del programa, teníem pocs diners i la revista cada vegada tenia menys fulls, però era igual, anava cap en davant.

Organitzava sortejos de llibres entre els socis cada més, es multiplicava, escrivia totes les seccions amb pseudònim. «Temas de nuestro tiempo» amb el pseudònim de CHEMARI, i alguns articles sota el seu nom J.M. Huertas Claveria. La entrevista també a càrrec de Josep M. Huertas Claveria, i les crítiques de llibres i fins i tot crec recordar que fins i tot alguns crucigrames,

A les reunions de redacció ell escoltava a tothom però el que al final qui tallava les discussions era ell, ja que era l’únic, de tota aquella colla que tenia criteri de com s’havien d’enfocar i fer les coses.

Ens varem divertir molt i patir una mica a la fi que cada mes es pogués publicar la revista, era un crac, van arribar a sortir 50 números de la revista gràcies als seus esforços.

Joan Sárrias

Crec recordar també que amb en Joan Sárrias havia rodat un parell de pel·lícules amateurs on en Josep M. Huertas feia de guionista, director, buscador d’exteriors, maquillador, etc., en Huertas va estudiar tot un any per dirigir pel·lícules, el cinema li agradava molt com a mitjà de comunicació.

Finalment recordo altres col·laboradors : Joan Sàrrias, Pere Renom i Llibert Vinaixa, Miquel Pucurull, Jesús García de Mendoza i molts d’altres, que ens varen deixar portar pel l’entusiasme d’un, per a nosaltres geni.

Reunió d'antics amics del Guinardó, en el Mas Guinardó.
En  Josep Maria Huertas fent un petit discurs 19.6.2005

                                                            

Records de Joan Caldentey i Montserrat

*Josep  Maria Huertas Claveria fou un escriptor i periodista català en llengua catalana i castellana. L'obra periodística de Huertas començà el 1963 i es perllongà de manera ininterrompuda fins a la seva mort, el 2007. Es calcula que escrigué o col·laborà en la redacció de 105 llibres i més de 5.745 articles. Va Néixer a Barcelona el 24 de novembre de 1939 i morí dissortadament d’un derrame al cervell viatjava en un taxi, el mateix taxista el va dur fins l’Hospital Clínic on va morir poc després el 4 de marc de 2007.

Records d'en Joan Caldentey recopilats i ordenats i transcrits al català per Carme Martín.