La
saga Planàs més coneguda, comença amb Francesc Planàs i Molist
casat amb Eulàlia Armet. Aquest matrimoni va tenir sis fills, tres
nois i tres noies, un d‘ells va ser en Claudi Planàs i Armet el
protagonista principal que no únic de la nostra història.
Tot comença amb en Francesc
Planàs i Molist, l‘impulsor de la companyia ferroviària
que, quan va el van fer director, passava per moments de gran
dificultat econòmica.
Sobre
la
importància de la seva persona
se‘n parla en el WEB de l‘Ajuntament de Port Bou : -En
Francesc Planàs i
Molist-, impulsor de la Cia. dels Ferrocarrils de Tarragona a
Martorell i Barcelona. Aviat es va configurar com el nou home fort
d’aquella Cia. que, nascuda modestament, lluitava amb força per a
connectar la populosa i industrial Barcelona amb l’interior
peninsular. La seva intel·ligència,
la seva entrega i la seva capacitat li van permetre vèncer els
reiterats obstacles amb els quals hauria de trobar-se. Les
conseqüències de la fallida del constructor de la línia, de la
crisi financera de 1866 o de la tercera guerra carlina, van ser
superades sota la direcció d’un home incansable acostumat a la
lluita que, malgrat tanta adversitat, va aconseguir convertir la Cia.
en un referent per a la resta de les de Catalunya.
La família Planàs – Armet, com ja hem apuntat, va tenir quatre fills, el nom d'algun dels quals també formen part de la història de la nostra ciutat: Claudi Planàs i Armet, nascut en 1828, advocat director gerent de la companyia del ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França, amb propietats al Guinardó on va arribar a posseir dues grans mansions, la masia de Can Mèlic i la casa modernista de Can Mascaró, on va morir en 1914. Estanislau Planas i Armet, conegut agent de duanes i accionista ferroviari que tenia el seu palauet davant de l’Hotel Ritz , Antoni Planàs i Armet que va ser Regidor de l’Ajuntament de Barcelona, pel Districte I, Dolors Planàs i Armet que nasqué el 1833 i morí en 1902, Anna Planàs Armet que morí el 1923 i Concepció Planàs i Armet, que va morir el 1924.
Dolors Planàs i Armet casada amb en Frederic
Marcet i
Vidal
(nasqué
en 1828
i
mori a
Barcelona, 26 de gener de 1898 als 69 anys),
soci del seu germà Claudi,
directiu
de
l'empresa de ferrocarril Camins
de Ferro de Barcelona a França per Figueres,
que la presidirà de 1875 a 1886, gran
empresari del sector tèxtil
i
Diputat
del Congrés
del Diputats a Madrid en dues ocasions,
home
apreciat
i conegut a Horta on disposava d’una gran mansió d'estiueig «Villa
Dolores», més coneguda per can Marcet
i
que
quan morí va ser enterrat en el seu cementiri municipal. Les
altres dues germanes no es van casar mai i van ser les hereves d‘en
Marcet i la seva dona, que van morir sense descendència.
Caricatura d'en Claudi Planàs i Armet |
Claudi
Planàs i Armet, venia doncs d‘una família ben aposentada, era
advocat i va continuar amb notable èxit la tasca que va iniciar
el seu pare relacionada amb el món dels transports ferroviaris. Era
un més del burgesos que havien situat a la nostra ciutat en el mapa
del progrés. Home poc donat a mostrar-se en públic i del que
existeixen escassos documents gràfics, per no dir pas cap, molt
religiós i amant de la família, es va casar passats els quaranta
amb una cambrera que va entrar al servei de la seva família, una
noia molt jove, dolça, intel·ligent dins de la seva humilitat i que
va saber fer-lo feliç i que malgrat posseir d’una salut delicada
va dur al món quatre fills dos nois i dues noies. Maria Sarrato i
Salas, que així es es deia la dona d’en Claudi Planàs, va
morir jove amb cinquanta anys i escaig, dos anys més tard que el
seu home.
Així
doncs, va
ser en
«Claudi Planàs el personatge cridat a succeir la generació de
pioners ferroviaris que havien posat en marxa diversos ferrocarrils
del Principat i a consolidar sota una única direcció el fruit de
tants esforços, amb la qual cosa va aconseguir la constitució d’una
gran i fonamental xarxa ferroviària que arribaria a comptar-se entre
les primeres d’Espanya. I tot això -a diferència de la resta de
grans companyies del moment- amb capitals i esforços autòctons».
WEB Ajuntament de Port Bou.
La
residència familiar de la família família
Planàs – Sarrato,
estava situada
en el número
5 del carrer Ali Bei,
a la ciutat de Barcelona i
la seva residència d’estiueig a la finca de Can Mèlic al
Guinardó.
Palau Planàs - Marcet. Foto autor desconegut |
.
La família Dolors Planàs- Frederic Marcet vivia en el palauet de la confluència de la Gran Via i passeig de Gràcia, edifici en el que ara està situat el cinema Comèdia. Al menys hi van viure fins que Frederic Marcet va morir en 1898 i que per herència va passar a mans del seu nebot Francesc Planàs i Amell, que el va llogar per convertir-lo en el Teatre de la Comèdia fins 1969 que es convertí en el cinema «COMÈDIA» que tots nosaltres coneixem.
La família Dolors Planàs- Frederic Marcet vivia en el palauet de la confluència de la Gran Via i passeig de Gràcia, edifici en el que ara està situat el cinema Comèdia. Al menys hi van viure fins que Frederic Marcet va morir en 1898 i que per herència va passar a mans del seu nebot Francesc Planàs i Amell, que el va llogar per convertir-lo en el Teatre de la Comèdia fins 1969 que es convertí en el cinema «COMÈDIA» que tots nosaltres coneixem.
Palau Estanislau Planàs i Armet. Foto autor desconegut |
Claudi
Planàs i Armet i Maria Sarrato i Salas, van tenir quatre fills. Dues
noies Maria i Anna, que van morir a causa de la epidèmia
de tifus de 1914, l’Ana només amb quinze anys el 13 de novembre i
Maria Eulàlia de 24 el 22 del mateix mes, una gran desgràcia familiar difícil de soportar per qualsevol persona, donat que el pare havia mort només dos mesos abans
Josep Maria el més petit, es dedicava a fer carreres de cotxes, i va formar part de la junta del Moto Club Cataluña i Claudi l’hereu, advocat, no sabem si en va exercir mai, donat que es dedicà a la "dolce far niente", tan popular entre alguns fills de casa bona.
Josep Maria el més petit, es dedicava a fer carreres de cotxes, i va formar part de la junta del Moto Club Cataluña i Claudi l’hereu, advocat, no sabem si en va exercir mai, donat que es dedicà a la "dolce far niente", tan popular entre alguns fills de casa bona.
El
20 de gener de 1878, es va inaugurar l‘enllaç ferroviari
internacional pels Pirineus Orientals. Un tren va dur de Barcelona
fins a Portbou, on va tenir lloc la celebració d'un banquet amb les autoritats de l'època en l‘interior de
l‘estació.
Maria Sarrato i Salas, nascuda l'ultim terç del segle XIX a Barbastro, va emmalaltir greument entre 1877 i 1878, salvant-se finalment d'una mort quasi bé segura. En agraïment a Déu, Claudi Planàs Armet que era molt religiós, va sufragar i fer construir l‘església de Santa Maria de Portbou, avui dia desgraciadament molt abandonada, que va idear l‘arquitecte Joan Martorell i Montells en estil neogòtic, que es va començar a construir en 1878.
Claudi
Planas i
Armet, va comprar o
rebre en herència, encara no està molt clar,
la masia de Can Mèlic a
finals del segle XIX, que
des d’aleshores es va conèixer
com
Can Planàs
(avui Centre Cívic
del Guinardó),
i
tots el terrenys que l’envoltaven però a principis de segle XX,
es
va donar
la circumstància que es va començar a construir
l’hospital de la
Santa Creu i de Sant
Pau,
just
davant de la seva finca
i
per aquesta raó el
1910
va decidir traslladar el domicili estiuenc més
amunt en el turó
de Mèlic
(les seves propietats arribaven fins a dalt del
turó de
la Rovira).
Composició en base de tres fotografies del Guinardó finals del segle XIX, en mig de la foto Can Mèlic i les seves terres. Fotos de l'Arxiu Històric de Sant Pau. |
Can Mèlic anys 60 del segle XX. Foto fons Joan Corbera |
Segons el cercador arquitectònic de l’Ajuntament de Barcelona, es tracte d’un casalot de planta rectangular situat en una gran parcel·la de frondosa vegetació. Té planta baixa i dues plantes pis amb coberta a quatre aigües de teula ceràmica, no visible des de la façana principal ja que està transformada per un coronament ondulant que situa un ornamentat relleu escultòric amb la data de la reforma a manera de capcer. Bàsicament arran de la intervenció de l'any 1910, es modificà la façana principal i la impecable tanca d'accés. Pel que fa a la façana principal cal destacar els elements escultòrics realitzats en pedra artificial, que incorporen de forma decisiva el llenguatge modernista. Molt ben executada, la tanca està feta a base de paredat irregular perfilat, aixecat sobre sòcol de pedra -ara pintat-, i emmarcat per maó vist; la carena és un delicat joc de materials: ceràmica policroma i obra vista. La porta d'accés està flanquejada per dos pilars de secció quadrada i coronats per florons, (Catalogada con bé cultural d’interès local). Es desconeix del cert l’autor de la remodelació malgrat en algun lloc es parla d’un tal Maties Mascaró.
Can Mascaró, composició de C. Martín fotos de la Web de l'Institut del dr. Còrdoba |
Malgrat que la família Planàs només estiuejava al Guinardó, en 1912 Claudi Planàs i Armet, «il·lustre veí del Guinardó», va ser nomenat soci honorari de l’Associació de Propietaris del Guinardó, segons que va publicar en el butlletí que editava aquesta associació, coses de la notorietat.
Claudi
Planàs Armet va morir a Can Mascaró en setembre 1914 mentre hi
passava els mesos d’estiu, i la seva dona Maria Sarrato en
27.12.1916 en la seva residència del carrer Ali Bei, només teniacinquanta i escaig anys.
Les
filles de la família Planàs-Sarrato, van morir del tifus en 1914,
como ja hem indicat més amunt, Maria estava casada amb Antonio
Marimon i Papasey, que morí al poble de Marata el 9.1.1931, havia
sigut entre d’altres coses, Diputat Provincial per Barcelona, van tenir dos fills
Antonio i Jesús.
Claudio Planàs i Sarrato |
Claudio Planàs i Sarrato, hereu del sr. Armet, era el que vulgarment es coneixia com a un fill de casa bona que no s’havia hagut de preocupar de res que no fos mantenir el seus capricis, que eren molts. Persona de caràcter seductor, malbaratava els diners amb facilitat, així que, i segons fonts familiars, es va fondre gran part de la fortuna familiar.
Conscient
de la seva manera de ser i de fer, en Claudi Planàs i
Armet va testar en favor del seus futurs nets recalcant que aquests fossin
«legítims», atès que el seu fill era solter quan el
va redactar, deixant com usufructuari al seu fill, de tal manera que
en teoria, no podia ni vendre, ni llogar res del patrimoni familiar
sense el consentiment de la resta de la família.
Claudio
Planàs i
Sarrato, es
va casar amb Maria Fernández i Matheu, nascuda a la Habana, amb la que va tenir quatre fills,
al més gran, per no faltar a la tradició familiar, el van batejar amb el nom de Claudio, desprès hi havia en Francisco, Rosarito y Josè
Marìa. La seva dona, cansada de la
seva conducta llicenciosa se’n
va separar i anà a viure
Madrid a casa de la seva família juntament amb
els seus fills.
El
nom Claudi, és tota una institució
en la família Planàs, segons explica Marga Planàs besneta
del sr. Claudi
Planàs
i
Armet.
L’advocat
de la família (Sr.
Tomàs Espuny),
a la fi de poder entendre el guirigall judicial
en el que estava immers i del que n’era culpable
Claudio Planàs i Sarrato a causa
de
la
venda i lloguer fraudulent d’alguns bens de l’herència familiar,
els
va classificar d’aquesta manera:
Claudio
Planàs Armet .... Claudio I
Claudio
Planàs Serrato ….. Claudio II
Claudio
Planàs Fernàndez…. Claudio III
Claudio
Planàs Semprùn……. Claudio IV
Claudio
Planàs Gonzalez de Riancho….. Claudio V
Claudio
Planàs Martìn-Saiz……….. Claudio VI
Com
conseqüència de la especial manera
en la que Claudi I va redactar el seu testament, Claudio II que constantment necessitava diners per
a les seves despeses,
va vendre irregularment unes propietats de les que no podia disposar
lliurament, tot i tenir ple coneixement del contingut del
testament del pare, i es
va desprendre de
la casa familiar Can Mascaró, que va
ser comprada pel Doctor Córdoba pare en la dècada dels
vint, mitjançant
escriptura privada, atès que no es va poder fer pública per mor del
testament esmentat
En
aquest edifici, el dr. Córdoba va
muntar una clínica per a disminuïts
sensorials que
encara funciona.
També
va llogar la Masia de can Planàs, abans can Mèlic (avui dia
Centre
Cívic del Guinardó
i el camp
del Martinenc) a l'empresa Parques i Canòdromos, que va contruir el nomenat Canódromo Club
de Cataluña en l’any 1930, els
quals van construir-hi una piscina, un canòdrom i d’altres serveis
lúdics com els de un casino
a
l’interior de la masia que es
van inaugurar en 1931. Quan
va arribar la guerra tot va
ser requisat pels anarquistes i
quan el conflicte bèl·lic
va acabar, va ser la Falange
qui va requisar la
finca, més
tard en Claudi II els hi
va firmar
un contracte de lloguer
per vint anys a raó del
pagament de 10.000
pessetes
cada mes.
A l'esquerra en el turó Can Mascaró, en mig Can Planàs i el Canòdrom. Fons J. Corbera, foto anys 40 |
Claudio II va morir l’estiu de 1966 d’un
atac de cor a la casa del seu fill Claudio a Madrid, aleshores
va ser quan els seus germans i els seus
fills s’adonaren del
que havia passat amb el testament de
l’avi.
Tot
seguint els consells del seu advocat Sr.
Espuny, no
van acceptar el testament de Claudi II
i van
presentar un plet d’al·legacions
impugnant les vendes havia dut a terme
sense el vistiplau de la família,
a la fi de declarar la
nul·la la
venda de la casa coneguda com Can
Mascaró i
del lloguer
dels
terrenys i
masia de can Planàs.
Can
Mascaró va ser recuperada desprès d’un
plet que va durar dos anys. Claudi III,
fill del “venedor”
i la resta
de la família van tornar a vendre la
finca i
casa de Can Mascaró a
la família del dr.
Córdoba que van
haver de pagar per ella dos cops.
En
quant a Can Planàs i
els terrenys esportius que ocupa el
Martinenc, es
va presentar un
plet contra l’Estat donat que
la beneficiaria
era la Delegación Nacional de Juventudes.
El plet va
durar prop de dotze anys i
tot just quan els tribunals dictaven sentència
en favor de la família Planàs,
l’Ajuntament de Barcelona va iniciar els tràmits per aconseguir
l’expropiació dels terrenys, per un valor catastral de 160
milions de les antigues pessetes.
L’expropiació
es va a dur a terme de manera amistosa i
els germans
i nets del sr. Claudi Planàs i Armet,
van poder viure còmodament recordant
amb gran afecte al seu avi i
besavi.
Can Planàs avui dia Centre Cívic del Guinardó |
Claudi
Planàs i Armet va morir en la seva casa del Guinardó en 1914,
coneguda com Can Mascaró a l’edat de 86 anys i les seves restes
descansen en el cementiri de Monjuïc.
- Fotos informatives: Marga Planàs besneta de Claudi Planàs i Armet, dades i fotos segons documents facilitats per la indicada senyora.
- Foto Palau Estanislau Planàs i Armet del bloc "La Barcelona de Antes"
- Informació de l'arriba del tren a Port Bou del Web del propi Ajuntament de la ciutat.
- Informació sobre el judici sobre l'herència familiar de La Vanguardia del 15 de gener de 1985.
2 comentaris:
Bon dia,
Pot tenir relació el Maties Mascaró amb un notari de Palma que porta el mateix nom i cognom? Viu l'últim quart de segle XIX i primera meitat del XIX.
Personalment ho desconec. Ho sento.
Publica un comentari a l'entrada